LO PODRIT DE LES MONARQUIES DEL SEGLE XXI – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep Lluis Domenech Gomez-Biblioteca Arus

    El nou partit que acaba de néixer fruit de la desaparició de Convergència, s'ha declarat republicà. A molta gent d'aquí a Catalunya, gent a lo millor de dretes o centre dretes, és possible que no li hagi agradat això. Aquí a Catalunya i no diguem a Espanya (Españistan) a molta gent no li cau bé. No els agrada la República. És clar, 40 anys governats per fills de mala mare, feixistes i criminals de guerra, dient pestes a cada moment que calia de la República, aconsegueix això. La dita d´en Goebbels ja ho diu: Tu parla malament d'algú o de tot un règim, que encara que no sigui veritat, Alguna cosa queda. Ser monàrquic (si no formes part de la família reial, que llavors s'entén, o si vius del "momio") és ben estrany al segle XXI. És acceptar i desitjar la desigualtat. És acceptar la supremacia d'una família per damunt de totes les altres en nom de la tradició. Els reis, i cal deixar-se de punyetes, són una colla de galifardeus acostumats a viure a costa del poble AD VITAM. Això fa tres-cents anys, encara es podia suportar. Quin remei llavors... Però a hores d'ara? Que vagin a cagar a la via.  

zarzuela

Tot això em ve a les meves cabòries, llegint un extraordinari petit article de l'Empar Moliné al diari ARA que no té pèrdua. Especialment quan explica com el Felipe UVE UN PALITO va conèixer a la seva "parenta": "M'admira que les persones que es declaren feministes no tinguin res a dir d'aquest sistema masclista de funcionament d'empresa. Recordo com els diaris ens van explicar, amb els detalls que fa al cas, la coneixença entre l'actual rei i la seva esposa, que era periodista de la tele. "No es van conèixer per casualitat", llegíem a les cròniques. "L'hereu va demanar al periodista de Televisión Española Pedro Erquicia" que "organitzés un sopar i que hi convidés la llavors reportera". Un príncep veu una dona per la tele. Li agrada. Li agrada físicament, no pot saber com és "per dins". I com que és príncep, truca a un periodista amic perquè munti un sopar on ella hi sigui. Així de fàcil. Això és ser de la família reial. Això és el poder. Demanar i esperar que els teus desitjos siguin ordres per a algú". Molt bé Empar, molt bé per, primer cremar una Constitució obsoleta feta per a governar dropos, i ara molt bé per explicar com les gasten aquesta colla de desgraciats. De veritat, no cal marxar d'Espanya... no, el que cal és FUGIR.  

constitucion española