LA SARDANA DELS DESGRACIATS I L´OCUPACIÓ DE CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

pujol

  Estan enfurismats, veuen que la maquinaria sobiranista a poc a poc, però ara una passa desprès una altra camina cap a Ítaca. Saben que tenen que impressionar als espanyols de bona i mala fe de tota la premsa de la caverna madrilenya i les televisions espanyoles que fan la gara-gara al govern de Madrid. Quines ganes que tenen de mirar d'anular i fins i tot esborrar del mapa el que és i representa Catalunya. Quin odi, quina ràbia que destil·len, la ferum del seu verí, gairebé els pot matar a ells mateixos. Ahir va continuar l´Aplec de Sardanes de les seves forces policials escorcollant amb televisions incloses la casa del President Pujol. Son les ultimes reaccions del cadàver polític espanyol. Sense voler entrar en temes de corrupció, sense voler defensar a ningú i sense voler ofendre a ningú un altre cop, venen a la memòria unes paraules que van donar la volta al món atribuïdes a Henry Kissinger al aleshores President Nixon: "És un malparit però els el nostre malparit". Les cancelleries de tota Europa i de tot el món s´ho miren i callen, però esperen, a veure quina en faran avui. Ja estem fins el cap de munt de tant teatre, que facin el que vulguin, que entrin  amb tancs per la Diagonal, que empresonin a qui vulguin, que imposin l´article 155, que ens imposin un Virrei o una Virreina, s´estan guanyant a pols la Creu de Sant Jordi, pels serveis prestats a la pròxima República Catalana