LA CORONELA, CATALANS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep Lluis Domenech Gomez 3

  El President Puigdemont, ha preservat, amb seny i patriotisme, a LA CORONELA que encara no  perquè, s'havia intentat treure dels carrers de Barcelona, en una festa tan nostrada i important com és la de l'11 de setembre, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.  

coronela-1

Tots els catalans que sortíem el dia 11 pels carrers del cap i casal de Catalunya, veiem amb satisfacció i orgull, les desfilades de la nostra CORONELA. Tot continuarà igual i la seguirem veient. Però a més a més, demà, el President de la Generalitat de Catalunya, rebrà personalment a LA CORONELA a Palau.

GRÀCIES PRESIDENT PER PRESERVAR LA CORONELA

Però tots sabem ben bé el que es LA CORONELA? Us en faig cinc cèntims, perquè demà quan sortiu al carrer i la veieu passar, encara la respectem més.

Obrim la porta a la llibertat desitjada a tots aquells que sou pacífics a tots aquells que sou ferms a tots aquells que sou tossuts a tots aquells que ameu la llibertat a tots aquells que ameu la vostra terra

a tots i totes os convoquem.HISTÒRIA-RESUM DE LA CORONELA

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives. Formada en bona part per artistes i menestrals dels gremis de la ciutat, s'organitzava en companyies, sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat, encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar dels portals i muralles fins al 1714, quan fou desarmada i abolida després del darrer setge de la guerra de Successió espanyola, passant a partir llavors a estar custodiada per l'exèrcit reial.   Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna: Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o Coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'Oficis.    

coronela-2

La progressiva coordinació dels camperols i contra les agressions externes dugué a l'establiment del sagramental el 1068 pel comte Ramon Berenguer I que recopilà els usatges vigents en la seva època donant lloc a la primera codificació del dret català, els Usatges de Barcelona. Al nucli d'aquesta compilació ja figurava l'usatge Princeps namque, que atorgava al Prínceps, el comte de Barcelona, la potestat de cridar a les armes als nobles feudataris i a tots els catalans lliures per a la guerra en cas d'amenaça a la seva persona o invasió del seu territori. La redacció definitiva dels usatges es va fer durant el regnat de Jaume el Conqueridor. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partit per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les Corts de Barcelona de 1251 on establí la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al seny natural.

Durant l'edat mitjana, els comtes de Barcelona van emprar l'usatge Prínceps namque per convocar les hosts de nobles feudataris, als ordes militars, als cossos d'almogàvers, així com a les hosts veïnals de les ciutats i viles catalanes, obligant a tots els catalans d'entre 16 i 50 anys a presentar-se armes davant el comte de Barcelona, aportant vestimenta i armes pròpies, i rebent a canvi una paga per cada dia de servei. L'usatge va ser activat per Pere el Gran durant la Croada contra la Corona d'Aragó i per Pere el Cerimoniós durant la Confiscació del Regne de Mallorca i la Guerra dels dos Peres.

  En les Corts de Barcelona de 1368 es va regular la convocatòria amb l'aportació d'un servent (combatent) per cada 15 focs, passant la responsabilitat de la mobilització als regidors dels comuns. La host veïnal de Barcelona va ser reglamentada en 1395 amb les disposicions elaborades pels consellers de Barcelona, estipulant que la ciutat pagaria a la host fins al punt de reunió assenyalat pel rei d'Aragó, moment a partir del qual passava a servei i paga del rei. El 1374 es va acordar la commuta del servei per una quantitat de diners amb els quals es contractaven els homes més aptes per al combat, de manera que passà a ser un fogatge o impost de guerra. Tanmateix, la mobilització general es mantenia invocant els princeps namque a través del repic de campanes a sometent.

coronela-3

La ciutat, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada per l'exèrcit borbònic, de 25.000 homes comandat per Restayno Cantelmo Stuart, el duc de Pòpuli.[90] el 25 d'agost de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos a causa de l'escassa capacitat artillera dels atacants.   Quan s'inicià el setge s'ordenà reforçar la defensa amb la formació de les esquadres de quarts destinades a obres de defensa i tasques de vigilància. agrupant els civils i refugiats no allistats a l'exèrcit o la Coronela, formant vuit esquadres, amb més de 700 homes, el 1r batalló de Sant Ramon de Penyafort, 2n batalló de Santa Maria de Cervelló, 3r batalló de Sant Salvador d'Horta, 4t batalló de Sant Oleguer, que es van acabar integrant a la Coronela i a finals del setge es van transformar en quatre batallons:   Entre el 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 s'inicià l'intent més seriós per part de les autoritats catalanes d'afavorir l'aixecament del país i atrapar l'exèrcit de Pòpuli entre dos focs. L'anomenada Expedició del Braç Militar, encapçalada pel diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, que trenquen el setge desembarcant a Arenys 300 genets i 300 fusellers amb l'objectiu de reorganitzar forces a l'interior del país, perseguits per 10.000 soldats borbònics en diferents columnes, i que arrasen els pobles per on ha passat l'expedició. Acaben reclutant uns 5.000 voluntaris però els fou impossible organitzar una acció de socors a la ciutat. Aquest fracàs en l'intent d'atrapar Pòpuli entre dos focs però, consolidà la resistència a l'interior del país i reforçà la plaça de Cardona.   En una primera fase del setge, Pòpuli se centrà en la conquesta dels convents i masos del voltant de Barcelona amb la intenció d'estrènyer el cinturó del bloqueig. Tot i la superioritat numèrica de les tropes borbòniques, aquesta tasca esdevingué un vertader infern per Pòpuli a causa de l'eficàcia de la defensa i, sobretot, de l'artilleria catalana sota el comandament del valencià Joan Baptista Basset que provocà vertaderes matances a les tropes borbòniques. La conquesta de la plana de Barcelona fou cobrada amb moltes víctimes per la banda borbònica i tingué com a punt àlgid la batalla del Convent dels Caputxins el dia 17 de maig.   El 30 de novembre de 1713, els 5 magistrats del Consell de Cent de Barcelona finalitzaren el seu mandat anual i foren escollits els nous consellers. Rafael Casanova fou escollit nou Conseller en Cap de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat que comportava el grau de coronel de la Coronela, la milícia ciutadana, que era la base més nombrosa de la guarnició, i el de cap militar de la plaça, i es convertí en l'ànima de la resistència. El nou govern de la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la que se sortiria a l'acat dels assetjants i organitzar un aixecament a l'interior amb per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant Antoni Desvalls i de Vergós.

coronela3

Havent conquerit el Convent dels Caputxins, el duc de Pòpuli pogué avançar les trinxeres i iniciar, gràcies a l'arribada de canons francesos de gran calibre, el bombardeig sistemàtic a la ciutat. L'objectiu no foren les defenses de la ciutat sinó les cases i els ciutadans de Barcelona.[97] Tanmateix, i tot i que la ciutat patí greus destrosses i barris sencers quedaren completament enrunats, la població pogué refugiar-se a la platja de Sant Bertran, al peu de Montjuïc i a l'Arenal, a l'actual Barceloneta. Així doncs, la població se salvà del gran bombardeig refugiant-se fora de la ciutat. Davant d'aquesta situació, Pòpuli demanà a l'almirall Jean Baptiste du Casse, que comandava l'estol del bloqueig marítim a la ciutat, que des del mar es bombardegessin aquelles platges per tal d'obligar la població a entrar de nou a la ciutat. Ducasse respongué que en tota la seva carrera militar no s'havia trobat en una situació igual i que no cometria aquella brutalitat sense una ordre expressa de Lluís XIV de França.   Van lluitar amb una força i una determinació admirables davant d'un exèrcit professional i enormement superior. Membres destacats de la Coronela Coronel de la Coronela Rafael Casanova Capità Francesc de Castellví i Obando Capità Aleix de Sentmenat i de Requesens   (Aquest Resum de LA CORONELA pertany a l´article de la nostrada VIQUIPEDIA CATALANA)