ENDEVANT PRESIDENT, NOSALTRES ANEM DARRERE – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

president puigdemont

  Finalment Catalunya té un nou president i té també una majoria parlamentària i un govern encarregats de fer la independència com el poble català ho va deixar ben palès a les urnes. Diguin el que diguin els unionistes i botiflers, que s´entesten a dir que no vàrem guanyar les eleccions. El 130è President de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó, amb un perfil socialdemòcrata, fins ahir batlle de Girona, va estar nomenat per la Presidenta del Parlament. Tanmateix, ahir es va veure al parlament un to i unes actituds entre els dos grups polítics independentistes que –sense ser afables ni amb plena complicitat– són suficients. De segur que amb el pas dels mesos, i a mesura que les agressions de l’estat espanyol comencen a intensificar-se, tot això millorarà. I caldrà que millori perquè les envestides des de Madrid seran intenses.   Sentir citar Carles Rahola al Parlament, 76 anys després del seu afusellament pel delicte de ser català (com tants altres), sonava a triomf pòstum de la veritat. Ara ha de triomfar la veritat quotidiana, la de convocar tot el país a un futur més just per a tothom. Perquè va sortir el tema? Doncs mireu, perquè les clavegueres de la Caverna de Madrid, un cop varen saber que Catalunya tindria President i Govern, van en començar a regirar a tort i a dret per trobar “merda” per emmerdar al President Puigdemont. I sense mirar bé el que feien, perquè la van com vulgarment es diu “cagar”, gairebé com sempre, per què del que es tracta és d'embolicar la troca. De totes maneres, el President va possar les coses al seu lloc. Però com podeu veure això és solament el començament, ja ho veureu.   Al davant, Puigdemont es va trobar una oposició frontal de la resta de grups, que ahir li van retreure unànimement el seu silenci sobre la plaga de la corrupció –punt feble del seu discurs d’investidura– i que, deixant de banda estils i ideologies, van situar i situaran els pròxims mesos el repte del procés constituent al marge de la legalitat democràtica. Alguna cosa havien de dir, gairebé tots estaven emprenyats perquè el Sobiranisme o l'Independentisme se´n havia sortit, i ells s'estaven fregant les mans fent el caldo gros del fracàs de l'Independentisme.   Però que volien? Que President Puigdemont comencés a flagel·lar-se amb temes com els del President Pujol? Mireu, la nena Arrimadas, hauria de parlar del senyor Cañas que esta imputat en temes que el van fer sortir del Parlament. El lepenista Albiol, porta la llufa del Barcenas, i el bon xan del Iceta, podria parlar també de molts escàndols. Per tant, com deia el meu pare (a.c.s.) “Parlem de Putes”.   “Els prometo que m’hi deixaré la pell. [...] Ens queda, a hores d’ara, el darrer tram per culminar el procés iniciat fa uns anys amb grans mobilitzacions. [...] Segurament és el tram més complex i incert de tots els que hem recorregut fins avui”.   “Les eleccions del març haurien representat una esmena a la totalitat a qui no se la mereix, que és el poble de Catalunya, que no va fallar [en les eleccions del 27-S]”   “[A Mas] El teu gest és dolorós per a tu i per a molts de nosaltres però és un gest excepcional i exemplar, ple del coratge que sempre has practicat i ens has demanat”.   “No són èpoques per a covards, no són èpoques per a temorosos ni fluixos de cames. No són èpoques per resignar-se a la confortabilitat. Ens toca assumir responsabilitats”.   Doncs, d'això es tracta President, posi fil a l'agulla i som hi, nosaltres anem darrere vós.