EL SENYOR RAJOY AHIR, SEMBLAVA QUE ANAVA “FUMAT” – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez 33

Han passat unes hores des de què es van tancar les urnes i vam saber els resultats de la votació mes representativa des de molts anys enrere. Els botiflers i els unionistes etzibaven a tothom que els volgués escoltar, que si havia alta participació, els partidaris del STATU QUO i de la continuïtat amb Espanya s'imposarien a les urnes i l'anomenada MAYORIA SILENCIOSA sortiria a la llum i s'imposaria amb claredat; ho dic en castellà perquè tota aquesta gent que deia això, prefereixen parlar castellà, perquè a Madrid els sentin. Doncs, un cop, tot acabat, tota aquesta gent ja no utilitza la expressió LA MAYORIA SILENCIOSA, els ha sortit el tiro per la culata, tenen un gra al cul. I clar, ara toca continuar dient bajanades. Des de Madrid, amb un cinisme i una barra sensacional, el senyor Rajoy va sortir a parlar ahir a la hora del vermut, i va començar a dir un munt de poca-soltades i d'especulacions que encara no sabem de on les va treure. Donava la impressió que se havia fumat alguna substancia, o que anava "gat". Ara resulta que els sobiranistes o els independentistes, tant se val, els que ens volem anar d'Espanya, havíem perdut les eleccions. Però com diu el meu veí, "quins collons que tenen...", havíem perdut en escons i vots. Vet aquí que a més de predemocràtics, no saben contar.... Jo crec que aquesta gent del PP, que tenen poca gent que parli idiomes, encara no saben el que és la xarxa, és a dir Internet. No se'n adonen que el que passa en un lloc de la terra, del món mundial com diuen els catxondos,en dècimes de segon arriba a tot arreu. Ells fins i tot ens diuen que som uns "provincianos", doncs bé ells, son una colla de "aldeanos mesetarios". Però molt barruts eh? Molt barruts. I no diguem la premsa de la caverna madrilenya, que gairebé no se'n salva cap. Ahir feien pena. Quines palles mentals es deurien fer per arreglar i cuinar els resultats, per que tot quedés com abans.... Lampedusa amb escreix. I aquí a Catalunya, la "senyora que se arrima" tota cofoia ella, jo crec que també una mica fumada, demanava dimissions i fins i tot noves eleccions. El súmmum del cinisme, i de veritat, en principi cal felicitar al partit de l'Oposició. De moment se ha carregat a Catalunya al PP. Els del PP, amb el jugador de Basquet de Badalona, el que volia netejar la ciutat badalonina, el que havia dit "Se ha acabado la broma" i que si patatim que si patatam, es va engaltar una davallada de Parc d'Atraccions. Això si, tan la que "se arrima" com ell, raca-raca. Ells havien guanyat i prou de "SECESIONISMO BARATO". Però ara en serio, les eleccions han deixat un bon panorama per a nosaltres, hi haurà un parlament amb majoria absoluta per la independència i hi haurà un govern per la independència. La realitat és tossuda i s´imposarà tan bon punt es comenci a parlar i negociar. Mentrestant, haurem de patir amb paciència les especulacions de gent interessada, polítics, periodistes, govern espanyol, premsa espanyola i gent de mal viure. La maniobra que ara volen portar a terme és la de mirar de trencar la unitat del bloc independentista. Ara de moment la primera tàctica endimoniada i estúpida és la d'atacar al President Mas. Prepareu-vos perquè tindrem Mas amunt i Mas avall fins que no s’hagi format el govern. Alguns faran servir aquest recurs fins que no tinguem govern i més enllà i tot. Qualsevol cosa valdrà per a provar de fer esclatar una crisi de confiança entre Junts pel Sí, i la CUP o fins i tot dins Junts pel Sí. L’enrenou no ens l’estalviarem, però Mas i Arrufat, en dues intervencions separades, ja van donar ahir les claus de què passarà. I d’una manera ben clara. El problema, ara, no és qui és president, sinó quina és la millor manera d’arribar a la independència. Tothom tranquil. Tot anirà bé. Josep Lluis Domenech