EL MOT LLUMINETA I MANEL CUYÀS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Manuel-Cuyàs

    En aquest post, vull ajudar a l'admirat Manuel Cuyàs, del diari ELPUNTAVUI, que fa uns quants dies va fer esment del mot "llumineta", i començar a divulgar-lo. Llumineta és que el normalment anomenem "porra", és a dir "jugar a una porra". Val a dir que jo no coneixia aquest mot. Perquè a Barcelona, per desgràcia no es parla el català com Déu mana. A "Can Fanga" cal que ens posem les piles, i deixem un dia si i també l'altra de parlar amb castellanismes. En Cuyàs ens diu que el mot "Llumineta" ha caigut en desús, però fins i tot tampoc esta registrat als diccionaris nostrats, ni tampoc a l'Alcover-Moll tan atent a totes les variants i localismes de Catalunya. Pagaria la pena anar a poc a poc aprenent mots que han anat quedant en desús. En Cuyàs ens ho fa saber així: "Jo, que no participo en cap mena de joc d'atzar, que no he comprat mai cap dècim de la rifa ni, des de fa anys, cap participació que hi estigui connectada per molt que m'hi insisteixin, l'altre dia vaig anar al mercat, vaig veure que les parades s'havien posat d'acord a organitzar una llumineta, així, amb aquest nom, i vaig claudicar. Una llumineta! Si és una llumineta, jugo. Dos o tres números que han de coincidir amb els dos o tres finals de la rifa de Nadal. No m'interessa la panera que hi ha en joc ni els euros en metàl·lic que l'acompanyen, sinó la pervivència del nom. Una llumineta ve a ser el que ara tothom anomena “una porra”. La paraula amable havia caigut tan en desús en favor d'aquesta altra que m'havia arribat a pensar que només jo la coneixia o que l'havia somiada, tot i ser conscient que l'havia apresa de Lluís Carné, company de feina quan feia de mestre. L'havia buscada als diccionaris".