Archivos de la categoría Articles de Sobiranisme Català

CATALANS, EL DIA 11 DE SETEMBRE TOTS PLEGATS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

JosepLluisDomenechgomez2321

  El día 11 de septiembre tots plegats per Catalunya Manquen solament gairebé menys de 7 dies per la manifestació d'enguany. Com tots sabeu diversificada en ciutats de Catalunya. Cal anar-hi tots. No ha de faltar ningú de nosaltres els que estimem el país, els que estimem la terra, els que estimem Catalunya.   La gent de malviure, els botiflers, els desgraciats que volen el fracàs de Catalunya estan a l'aguait, per fer esment que el nostre desig d'independència a fet llufa. Fa menys de deu dies encara no s'havia arribat als 100.000 manifestants a Barcelona. Després, coincidint amb la tornada de les famílies catalanes de pedra picada, es varen aconseguir els 200.000 i a hores d´ara estem en els 215.000 manifestants.  

flama-canigo - Josep Lluis Domenech Gomez

Els desgraciats de pare i mare que es refregaven les mans joiosos de la fallida de la manifestació d'enguany, ja estan fotuts. D'aquí al diumenge dia 11, arribarem no solament a igualar la xifra màgica dels 260.000 ciutadans de Catalunya, que es varen apuntar l'any passat, sinó a superar aquestes dades.   Cal no defallir, cal no estar desinflats. Mireu, jo no ho estic ni m'ho permeto. I vull transmetre a partir d'aquest "post" del bloc el meu missatge a tots els catalans de bé, a tots els catalans de pedra picada que cal no defallir. Cal apuntar-se, cal anar-hi, cal parlar amb els amics, amb els veïns i amb qui calgui perquè s'apuntin i vagin el pròxim dia 11 a defensar els Drets Nacionals de Catalunya.   Deixem a banda els dropos que van trencant tots els ciris que troben a mà: L'Iceta, el Cosculluela, el Rabell i ja no diguem els bufacantirs de sempre, que ni cal esmentar-los.  

estelades josep lluis domenech

Al contrari d'Espanya, que ja veieu com van, nosaltres hem de demostrar al món, a tothom que nosaltres recolzem als polítics que vàrem elegir. Ara toca que les campanes dels polítics catalans que estimen Catalunya facin fressa.   Aquesta diada ha de ser la de la consolidació d'una opinió pública que és majoritària a Catalunya i també ha de ser la diada de suport als polítics. Ara mateix, qui porta el pes i la responsabilitat del procés és la classe política. Passa una mica com la primera diada massiva, la del 2012, en què la gent va donar suport a una classe política en un dels moments més crítics. Ara és quan ens ho juguem tot.   A partir d'avui, cal que parleu amb tothom. Feu país. No defalliu. Ens en sortirem. Però res ens vindrà de franc, aquesta gent no dubtarà de fer el que calgui per atacar Catalunya i els catalans.  

freedomCAT-Josep Lluis Domenech

Aquesta setmana, miraré cada dia d'enviar un clar missatge d'il·lusió a tothom que estigui al meu abast, perquè faci el mateix. Es tracta de la famosa taca d'oli, que a poc a poc es fa més gran. Ara un pas, ara un altre, però endavant sense defallir.   El dia que siguem un estat independent, la història l'escriurem nosaltres i aleshores podrem dir que la majoria social la vàrem demostrar tal dia a tal hora. Per què? Perquè ho diem nosaltres i punt. Aquesta és la força de tenir un estat independent. La fase de demostrar quants som, l'hem de superar. Ara toca explicar quin estat volem, com el volem, com ha de ser participatiu, com s'ha d'organitzar l'administració territorial, quin model econòmic hem de tenir, de quina manera hem de construir les estructures d'estat...     Això hauríem de fer. Perquè aquesta batalla, i la independència final, l'hem de guanyar tots i cadascun de nosaltres. Nosaltres, i no pas això que se'n sol dir 'els polítics'. Només si hi som, i si som molts, el procés rodolarà cap a bon fi. Només si hi som i si som molts, com fins ara i encara més, això que se'n sol dir 'els polítics' traduiran per força aquesta voluntat popular en gestos, en actes, en lleis i en proclames que ens duran a la victòria.     Per això no estic desinflat. Ni em conformo amb una espera sense horitzó. I renovaré la senyera i l'estelada al balcó i sortiré al carrer el dia 11 i esperaré, pacient però amb el neguit de la il·lusió, el moment resolt de la desconnexió, de la insubmissió, de la sobirania. Que, ni que es faci llarg, ja no pot trigar.   Ara estem en un moment de la història mal·leable, no sabem quant durarà, però potser passaran segles fins que tornem a tenir una oportunitat! Visca Catalunya Lliure!!! Visca la Terra!!! (Lliure)

CIUDADANOS I LA DONA DEL CESAR – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

josep lluis domenech gomez1

   

Els polítics de CIUDADANOS no saben que fer per treure el nas i evitar com calgui unes altres eleccions, que saben que tornaran a ser una sangria a efectes de tornar a perdre electors i és clar escons al parlament de les "Escanyes".

Se'ls està veient el llautó i cada cop més els espanyols veuen en aquest partit, que cal recordar va néixer a Catalunya exclusivament per enterrar el català, està conformat per una colla de trinxeraires que són d'altra banda la marca blanca del Partido Popular. Només cal veure com a cada moment se'ls omple la boca parlant d'Espanya i dels espanyols. Personalment quan sento que "estan treballant per Espanya i pels espanyols, cada cop me'n recordo més del Barcenas i companyia.  

ALBERT_RIVERA_ciudadanos_elecciones_2015

Cal recordar que els de Ciudadanos volen aplicar el trilingüisme a Catalunya, però ja han baixat el nivell. Ara ja no demanen que s'anomeni personal per vetllar per la correcta aplicació del trilingüisme que voldrien aplicar. No ho fan perquè s'han adonat que els inspectors de control no els pot enviar Espanya, sinó que li pertoca a Catalunya. Des d’ERC, Joan Tardà va assenyalar que Ciutadans “va néixer per dinamitar la immersió lingüística a les escoles” i la discussió sobre el model català és“ uninsult a la intel∙ligència”.  “Si no vénen amb la Legió, la immersió continuarà”, va concloure. Tardà va acusar els socialistes de “preferir que res no canviï abans que els catalans ens expressem amb un referèndum”. El periodista Manuel Cuyas ja fa "conyeta" amb el trilinguisme: "Jo, si fos del govern anglès o americà, cridaria els ambaixadors a consultes pel motiu d'utilitzar l'idioma de Shakespeare com a dissolució d'un altre. Dic Shakespeare per dir un autor que no han llegit. No cal afegir-hi que en aquest punt el PP i Ciutadans, que a Catalunya són minoria, s'han posat de seguida d'acord. En la lluita contra la corrupció, encara s'ho rumien. Jose Antich al Diari EL NACIONAL.CAT tumbé ha vist el llautó a  aquesta Gent de CIUDADANOS: "El que es persegueix amb l'acord entre PP i Ciutadans és situar en primera línia de la batalla política el tema de la llengua i l'envit contra el català. Molt més si és té en compte que aquest és el gran objectiu polític de la formació taronja des de la seva fundació i que aquest diumenge 28 d'agost han estampat la seva firma en una cosa que durant la campanya electoral van jurar i van perjurar que no farien: convertir en president Mariano Rajoy. A falta d'un acord raonable en la lluita contra la corrupció i la regeneració política, es ressalta el pacte en aspectes més existencialistes com són la unitat d'Espanya i el trencament de la preeminència del català en l'educació. Molt fum per a tan poc resultat. L'acord d'investidura no està en camí d'investir ningú i el paper firmat contra la immersió tampoc acabarà amb ella. És cert que poden posar-se d'acord, com ara han fet, dos partits polítics importants, però l'educació dels escolars a Catalunya es decideix i es legisla al Parlament de Catalunya, no al Congrés dels Diputats." Veurem com acaba l'espectacle, perquè a la política espanyola, hi ha un gran pecat que el podríem anomenar "pecat hispànic", que és el culte a l'aparença. És a dir fer teatre i que les coses continuïn d'alguna manera com abans (Síndrome de Lampedusa?). Tothom coneix l'aforisme de la dona del Cèsar. El que passa que a Espanya, aquesta bona muller és més puta que les gallines. I que tot sembla una casa de barrets i a sobre sense piano.

CIUDADANOS, OBJECTIU: FER MAL AL CATALÀ I ALS CATALANS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

     

masoneria - el venerable maerstro1 - josep lluis domenech

Està acabant l'estiu i ens apropem al moment del punt culminant del Procés d'Independència de Catalunya. Hi ha moltes coses pendents des de les espanyes, que ens la tenen jurada a Catalunya. Caldrà fer efectiu el trencament amb els espanyols perquè ja veureu com començaran les putades en l'àmbit general i no a la petita, sinó a l'engros.   Jose Antonio2 D'aquella manera que aquí en diem "fot-li que ve baixada". Els guardians de la Revolució de l'Iran, els bidells del govern espanyol, és a dir, el Tribunal Constitucional actuaran barroerament i amb contundència contra Catalunya i els catalans i les seves autoritats legítimes. Voldran ofegar-nos amb suspensions, multes, amenaces i vés a saber... I els de CIUDADANOS, aprofitant l´avinentesa volen destruir el sistema d'immersió lingüística a Catalunya. Tots sabem com i per què va néixer el partit Ciutadans, el seu encàrrec per sobre de tot era eliminar la immersió lingüística a Catalunya que tan bons resultats ha donat per aconseguir una població amb les mateixes condicions per a tots, sense separacions per la qüestió idiomàtica. Sense aquesta eina la nostra llengua hauria quedat reduïda a uns pocs catalans. Però nosaltres, que som acollidors, donem l’oportunitat als nous vinguts de rebre el que més estimem, la nostra llengua, sense menysprear la llengua castellana, que tots el catalans parlem i fem servir. Amb l’excusa del trilingüisme el que vol aquest partit és reduir la nostra llengua a nivell d’idioma estranger. Ho dissimulen posant-ho a l’última opció de condicions al pacte amb el PP perquè saben que amb això ja hi estan d’acord. El que no aconseguiran i també ho saben és el tan demanat corredor mediterrani ni les inversions en infraestructures que ens deuen des de fa tants anys, però això només és per disfressar el que més els importa: anul·lar la llengua i la cultura catalana.De fet, no enganyen ningú, van néixer precisament amb aquest objectiu. Per això proposen sense envermellir que un cos d'inspectors de l'Estat vetlli a cada escola, a cada aula, que el català deixi de ser l'eina principal d'integració i cohesió social d'aquest país. Aquest cop, l'embranzida serà contundent i definitiva. Només ens queda una sortida per evitar-ho, i haurem de fer-la efectiva ben aviat.

albert_rivera_desnudo i josep lluis domenech gomez

  Maleits siguin, i que puguin veure l´esdevenidor amb els ulls a la mà, i com sempre, sempre, i sempre, vull acabar aquest petit post, enviant-los a cagar a la via i que els moqui la iaia.

CIUDADANOS, QUI RENTA EL CAP A UN BURRO, PERD EL TEMPS I EL SABÓ – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

joseplluisdomenech777

Aquesta colla d'espanyols falangistes de CIUDADANOS volen anar a sac contra la nostra immersió lingüística. Els d'Albert Rivera consideren insuficient l'ofensiva legal i judicial contra el català per part de l'Estat de les "Escanyes" durant l'última legislatura i van aprofitar l'avinentesa per demanar als populars que adoptin mètodes efectius per fer complir a la Generalitat les sentències judicials en contra de la immersió lingüística. Doncs que es rasquin l'entrecuixa amb una canya. Mireu si seran desgraciats que volen exigir destinar inspectors de l'Estat a les aules catalanes per vigilar que els professors facin les classes en castellà si així ho mana la justícia, la justícia espanyola, que ja s'assembla cada vegada més a la turca. Aquesta gent com que no tenen vergonya democràtica tant se'ls en fot. El vicesecretari general de C's, José Manuel Villegas, un "bon element" va assenyalar ahir que es tracta d'un "mecanisme" que el govern del PP ha evitat utilitzar Amb tot, fonts del partit taronja que haurien d'anar de blau com els falangistes de "pro", van admetre que aquesta possibilitat encara no ha rebut una resposta formal dels populars. Del que no tenen cap mena de dubte és que en el document final hi haurà tot de mesures relatives a Catalunya: tant la defensa del trilingüisme, que se´l poden fotre per darrere i amb la idea perversa per fer retrocedir el català a les aules davant el castellà i l'anglès -tal com va fer el PP amb el barrut del José Ramón Bauzá a les Balears.  

Arriba el Franquismo

I és que aquesta colla d'impresentables espanyols de Ciutadans va néixer fa deu anys amb l'objectiu gens amagat de posar fi a la immersió lingüística i de reduir el català a llengua de segon nivell. El Partit Popular potser no va ser creat amb aquest propòsit concret, però és innegable que el duu a l'ADN. N'hem tingut proves a Catalunya els últims anys i, sobretot, al País Valencià i a les Illes. Una obsessió per la llengua dels dos partits que només es pot qualificar de malaltissa. Dèiem abans que no ens hauria de sorprendre l'obsessió de C's i el PP pel català. També hauríem de saber que té un objectiu superior. Saben perfectament que laminar l'oficialitat del català, treure-li importància a l'escola i reduir-lo al mínim en la vida pública significa atacar la base del país, l'essència, allò que ens diferencia i que ens fa poble. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La llengua no és el tot, certament, però, si el català hagués sucumbit al genocidi franquista perpetrat pels pares i els avis dels actuals ciutadans i populars, avui no seríem on som. De ben segur. Per defensar i protegir definitivament la llengua catalana és, entre moltes altres coses, pel que molts catalans volem la independència. Que ho deixin córrer, els senyors de Ciutadans. Ni finançament, ni inversions, ni res. Si es volen deixar entabanar, que busquin matèria menys suada. Qui renta el cap a un burro perd el temps i el sabó. Ara, això sí, amb el PP poden parlar tant com vulguin d'obligar la Generalitat i el Parlament de Catalunya a complir estrictament la seva llei. Una pretensió tan absurda com la primera, perquè la Generalitat i el Parlament obeiran mentre vulguin.  

Girauta

Mentre no decideixin de debò obeir-se a ells mateixos. A la voluntat del poble de Catalunya. I el trilingüisme escolar? Som on érem. I la pregunta continua sent la mateixa. Tots els dirigents de Ciutadans saben parlar castellà? Sí. Tots ells saben també parlar català? No. Quan n'aprenguin, quan siguin bilingües reals, que parlin. I que si no els agrada, que els bombin, nosaltres com diu el President Puigdemont, "anem passant". I ells com sempre... Que els moqui la iaia i si no en tenen prou, "a cagar a la via". Aquest post, ha estat concebut desprès de la lectura del Diari ARA i PUNT AVUI, i de la mala llet arraconada al vuele una colla de desgraciats que solamente volen amar contra Catalunya i els catalans.

IRENE RIGAU, UNA PATRIOTA DE PEDRA PICADA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez 33

    La exconsellera Rigau, una senyora patriota de pedra picada, va rebre ahir un premi que la honora. Com també la honora estar acusada pels espanyols, juntament amb el President Mas i l´altra exconsellera Ortega. L´article del dia d´avui a  EL PUNT AVUI en fa esment: "La 48a edició de la Universitat Catalana d'Estiu ha finit. La cita de Prada va abaixar ahir el teló amb l'entrega dels premis Canigó a la Universitat Jaume I de Castelló i a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, en reconeixement a la seva tasca per la defensa i potenciació de la llengua.  

consellera Rigau Josep Lluis Domenech Gomez

  L'ara diputada de Junts pel Sí va voler aprofitar per fer una crida a fer del català “una qüestió d'estat”; és a dir, una prioritat política, aprofitant que la perspectiva d'un “autogovern ple” li podria donar moltes més eines per potenciar-se sense dependre de ningú. Rigau denunciava en aquest sentit com en els últims anys s'ha volgut “trencar el model català” a l'escola, ja sigui amb la recentralitzadora llei Wert o amb la “utilització” que fa C's de l'anglès i els models multilingües per descafeïnar-la. La premiada llançava una petició expressa al món universitari: que pensi què pot fer una Catalunya independent per ajudar a estendre el català. “Ens hem de plantejar què pot fer un estat per la llengua i tenir les propostes preparades”, reclamava. L'exconsellera, que va rebre el suport in situ de la coordinadora general del Partit Demòcrata Català, Marta Pascal, reclamava “no tenir por” de la força del castellà o de l'anglès, i treballar per potenciar la llengua pròpia amb visió de futur. El fet que s'estigui acabant de jubilar la generació que va protagonitzar la lluita per la normalització del català durant la Transició fa, segons ella, que ara “el que no ve de la militància lingüística hagi de venir de l'exigència formativa”. Per això lamentava que en els últims quatre anys hagin caigut un terç el nombre d'alumnes matriculats a filologia, i es conjurava per prestigiar i potenciar “les vocacions filològiques”. “Un país necessita que els seus millors alumnes es comprometin amb la seva llengua i amb la docència”, concloïa. Per això proposava, per exemple, que “es revisi” l'estatus del català en totes les carreres universitàries per garantir-ne un ús mínimament decent o que s'impulsi la recerca lingüística. I es felicitava que el curs que ve s'exigeixi una prova de català per accedir a les carreres de magisteri, per millorar la llengua en la docència. L'exconsellera encara expressava un últim desig per esdevenir una societat integradora: “Necessitem filòlegs catalans d'origen pakistanès o magribí.”    

irene-rigau Josep lluis Domenech Gomez

  Suport unànime La defensa del català a l'ensenyament va ser secundada des de la resta dels Països Catalans. La directora general de Política Lingüística de les Illes, Marta Fuixà, compartia la “inquietud” de Rigau per la qualitat de la llengua amb què imparteixen els docents, entre els quals lamentava que hi hagués un cert “relaxament”. A més, feia una crida a continuar “fent feina” per sembrar una llavor de col·laboració entre governs que tingui continuïtat en el futur, dinàmica a la qual confia que el País Valencià “s'afegeixi a poc a poc”. El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, representant també de la Xarxa Joan Lluís Vives, reclamava més col·laboració dels governs amb l'associació, i també lamentava els “grans esforços” que han hagut de fer i els “no pocs greuges” que han hagut de suportar per promoure l'ús i la unitat de la llengua. Tot i això, es va comprometre a seguir-hi treballant i a “continuar defensant el poble català i allò que li dóna identitat: la seva llengua”. Tots els ponents van tenir paraules de record i reconeixement per a l'expresident d'ERC Jordi Carbonell, mort la vigília, i en van destacar el vessant de lingüista i activista. “Ens deixen els referents”, lamentava el rector de l'UCE, Jordi Casassas."

CIUDADANOS PARTIT EN CONTRA DE CATALUNYA I DELS CATALANS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez666

  El partit polític nascut "en contra de Catalunya, dels catalans, del català com a llengua nacional, de la cultura catalana i de la televisió catalana (TV3)" i que a més a més fa un tuf de "política falangista José Antoniana i de Lerrouxisme", és a dir CIUDADANOS, està fent cabrioles per les espanyes, a fi de no quedar totalment esmicolat si hi ha unes altres eleccions a "Escanya".  

GIRAUTA

El partit que va traient "paquet" de què ells, són incorruptibles (I el senyor Cañas que?) se les veu venir. A les primeres eleccions se'n van sortir. A les segones eleccions d'estiu varen treure menys diputats i menys vots. Tot això vol dir i ells ho saben que si es torna a passar per les urnes, tornaran a rebre i es quedaran amb el que són, una colla d'espanyols de "MAL VIURE" que volen imposar a Catalunya la seva idea de "Habla cristiano,en español que estamos en España".    

albert_rivera_desnudo i josep lluis domenech gomez

Des de fa poc, es varen inventar la idea de propiciar la llengua anglesa a Catalunya per "donar pel sac al català", però no saben o no volen saber, que una gran majoria de catalans com Déu mana, ja el parlem l'anglès. El señor Rivera (que fins i tot té un cognom mig joseantoniano el nen) va tenir els sants pebrots d'anar per les espanyes dient que ell es trencava la cara per parlar espanyol a Catalunya. Ja pot anar fent, perquè els espanyols cada cop li fan menys cas. Perquè per ells, encara que parli malament dels catalans, ell no deixa de ser "un jodido catalán". Cal fer memòria i recordar les aventures dels catalans Roca i Junyent i Borrell, que tots sabem com varen acabar. Ara els de Ciudadanos, que abans ho varen intentar amb els socialistes, ho estan provant amb els acusats de corruptes del PP, i si el mateix dimoni es presentés a les eleccions, ho provarien amb ell. Cal fixar-se amb aquest informe: "Un documento de Francisco Caja enviado a Albert Rivera al que ha tenido acceso el directe.cat revela el objetivo de Ciudadanos de crear tensiones sociales con la lengua y de devolver el catalán a la situación de 1978. En mayo de 2011 el presidente de Convivencia Cívica, Francisco Caja se dirige al presidente de Ciudadanos, Albert Rivera, para tranquilizarle. Meses antes se producía la primera gran manifestación del 10-J contra el fallo del Estatut y 1,5 millones de personas salían a la calle para reclamar la independencia. Caja dice a Rivera que esté tranquilo que FAES y Denaes les ayudarán a conseguir que en 2013 o en 2014 miles de padres se rebelen contra la inmersión lingüística, pero que de momento "cuesta mucho que los padres se muevan" porque ven muy violento "marcar" a sus hijos. Caja le reprocha que no busque acuerdos con "Alicia" y explica Rivera que el momento estratégico de "noquear" el catalán y "devolverlo a las masías" vendrá con el momento político y augura que entre todos devolverán el catalán a la situación de 1978, es decir, a "matarlo de hambre y desproveerlo del prestigio que ha obtenido a costa del castellano". La vía Ulster a través de la lengua Caja augura que CiU y ERC se pondrán de acuerdo en la aventura "secesionista", pero que "la aventura independentista se podrá descarrilar con facilidad desde el Estado, con o sin intervención militar", y añade que incluso en el caso de que la secesión fuera adelante, la lengua sería una herramienta formidable "para fulminar el nuevo Estado" porque tendrían "un campo abonado para la revuelta" en el momento en que los separatistas movieran ficha por "imponer su idioma", y asegura que aunque los de ERC pasen del tema, esto es pura estrategia. "Entonces será un arma considerable para desestabilizar" el estadito "catalán de cartón piedra", porque se les irá la mano al querer corregir la debilidad del idioma por la falta de natalidad que tienen.   A la espera de la estallido de la mayoría castellanohablante Caja asegura que "la mujer catalana, tan sensual ella, les ha salido estrecha a la hora de parir" y señala que será entonces "como se lo haremos pagar" y la profecía de Don Leopoldo sobre la aportación de la inmigración tomará cuerpo y la población mayoritariamente castellanohablante "estallará". Caja argumenta que esto será así por la comodidad de la población con el castellano y la incomodidad con el catalán, que hará que la gente se rebele.   Rivera, el 'elegido' para rematar el trabajo que Franco no terminó Caja continúa la misiva mostrándose convencido de que tarde o temprano el castellano volverá a "señorear" en Cataluña, y no sólo en los tribunales y en la economía, y dice a Rivera que su papel en esta "noble acometida" será decisivo y que "Ciudadanos debe ser el máximo beneficiado de la guerra de la lengua. Una guerra que ganaremos contra los que quieren imponer un idioma del pasado que, por desgracia, Franco no terminó de poner en su lugar".   El acto del teatro Goya colofón de la catalanofobia Caja se despide de Rivera explicando que estas "reflexiones" son para tranquilizarlo y que pronto se verán. Casi un año después, Ciudadanos, el PP, Convivencia Cívica y otras entidades españolistas pactaron el camino para acabar con la inmersión lingüística, en un acto lleno de violencia dialéctica que llenó el teatro Goya. Francisco Caja en el acto aseguró que "La inmersión lingüística es a todas luces incompatible con la democracia", y Rivera sentenciaba que: "Hemos tenido mala suerte, los catalanohablantes y castellanohablantes, porque cuando se toma una lengua, una raza o una religión como un patrón único excluye a parte de la población". DIRECTE.CAT Com podeu veure es tracta de "bona gent",,, Senyors de Ciudadanos, vagin a cagar a la via i que la iaia els moqui.

QUE LA PRUDENCIA NO ENS FACI TRAÏDORS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

JLDomenech

    Ahir va traspassar Jordi Carbonell, un patriota català referent per a l´independentisme i la cultura catalana. Ferm i dur opositor a la dictadura franquista i lluitador pels drets polítics, socials i culturals de Catalunya. Va morir a 92 anys a Barcelona, desprès d'una vida dedicada al seu país que tant estimava.

 

Nascut a Barcelona el 23 d'abril del 1924, Carbonell va ser un dels membres fundadors de l'Assemblea de Catalunya als anys setanta i va exercir de portaveu de l'entitat durant la històrica manifestació de l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera en la incipient democràcia. "Que la prudència no ens faci traïdors", exclamava Carbonell aquell 11 de setembre, va ser una de les més emblemàtiques i recordades frases del filòleg.  

JORDI CARBONELL-Josep lluis domenech gomez

Va ser un clar defensor, dins els ultimes conseqüències de la Independència de Catalunya i un fer opositor al règim franquista durant la dictadura, que mai va poder anorrear els seus sentiments patriòtics i va ser un preclar conductor de la cultura catalana fins al final. "Carbonell va ser director de la Gran Enciclopèdia Catalana i va coordinar la redacció dels primers fascicles de l'Enciclopèdia, fet pel qual va esdevenir un dels principals divulgadors de la llengua catalana d'aquells negres temps. Però la tasca de Carbonell en la lluita antifranquista es remunta fins als principis dels anys quaranta. Finalitzada la Guerra Civil espanyola, Carbonell inicia els seus estudis superiors a la Universitat de Barcelona".

Jordi-Carbonell-Josep lluis domenech gomez

Després d'un passar per la Facultat de Dret, ben aviat es decantaria per estudiar filologia. A la Facultat de Filosofia i Lletres establiria els primers contactes amb referents catalanistes de l'època com ara Ramon Aramon o Jordi Rubió. El 1942 creava el Front Universitari de Catalunya, i es convertia així en militant clandestí contra la dictadura. També a la universitat coneixeria Hortènsia Curell (amb qui s'acabaria casant), que el va posar en contacte amb els Estudis Universitaris Catalans (EUC), una entitat clandestina organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en què treballaria des del 1946. Durant els anys cinquanta, Carbonell també col·laboraria en publicacions en llengua catalana com ara Germinabit i Serra d'Or. El seu compromís amb la divulgació del català agafaria embranzida durant els anys seixanta, quan el geògraf Enric Lluch i el fundador d'Edicions 62, Max Cahner, li ofereixen encapçalar l'edició d'una gran enciclopèdia en català. Un any més tard, naixeria la Gran Enciclopèdia Catalana, de la qual Carbonell dirigiria els quatre primers volums. A causa de la seva tasca i a la seva vocació antifranquista, durant aquella època Carbonell va ser detingut en nombroses ocasions per les forces franquistes. El 1969 és detingut pel seu càrrec de director de la Gran Enciclopèdia Catalana, i el 1971 tornaria a ser interceptat per la policia, aquest cop per haver participat en l'Assemblea d'Intel·lectuals celebrada a Montserrat. En aquella ocasió, el filòleg exigiria el seu dret a declarar en català durant els interrogatoris policials, fet que li comportaria maltractaments i tortures de la policia franquista.

Creu de Sant Jordi-Josep Lluis Domenech Gomez

"El llegat de Jordi Carbonell, tant en l'àmbit polític com en el filològic, l'ha fet mereixedor de nombrosos reconeixements, com ara la Creu de Sant Jordi (el 1984), la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (2001) i la medalla d'honor de Barcelona (2002). Més tard, el 2014 Carbonell va rebre el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat i el 2016, el premi Pompeu Fabra de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat. L'avançada edat de Carbonell tampoc li va impedir participar en els esdeveniments més notoris dels últims anys. L'any 2010 va participar en la manifestació del 10-J contrària a la sentència del TC contra l'Estatut i el 2012 va ser un dels convidats a l'acte de constitució de l'ANC". L'octubre passat encara va ser present durant la declaració de Mas al TSJC pel 9-N. Assistent infal·lible als actes d'ERC, Carbonell serà recordat com un dels més ferms defensors de les llibertats de Catalunya. Que al cel sigui i Visca Catalunya Lliure. (Dades dels diaris AVUI i ARA)

PENSIONS EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT, PINXOS I BOTIFLERS CATALANS – JOSEP-LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep Lluis Domenech Gomez Biblioteca Arus

  El silenci i la desinformació interessada i partidista de pinxos, botiflers i pocavergonyes catalans, que mamen de la mamella de l'Estat espanyol, i algun d'ells membre de Reials Cercles Econòmics i collonades semblants, experts en economia que sense posar-se vermells, escriuen interessats i mentiders articles parlant i fent esment que en cas que Catalunya trenqui amb l'estat espanyol, que els avis no cobraran les pensions, ens porta a fer un comentari arran un petit però interessant article d'en Jaume Pérez Santos.   Com a economista, que s´afegeix a tots els treballs desenvolupats per en Sala Martin arran de les fastigoses mentides del govern espanyol sobre el futur de les pensions a una Catalunya independent. Aquests missatges catastrofistes son una flagrant falta de respecte i un insult barroer als pensionistes catalans.   Menteixen deliberadament i saben perfectament que l´estat espanyol està obligat a pagar les pensions mentre no reconegui Catalunya com a estat independent i hi hagi un acord pactat de secessió. "Des del moment de la declaració d'independència de Catalunya i fins que no s'arribi a un pacte entre les dues parts sobre el repartiment d'actius i passius, la Seguretat Social espanyola continuarà essent titular de les obligacions de pagament de les pensions i qui les pagarà, ja que la pensió és un dret basat en un contracte –el ciutadà té el dret a percebre la corresponent pensió en la mesura que cotitza durant els anys estipulats– i ha de ser pagada per qui ha rebut l'import de les cotitzacions, independentment de la nacionalitat i on resideixi la persona que ha cotitzat. Així ho preveuen les directives europees en matèria de pensions i així ho reconeix la legislació espanyola. És jurídicament inviable un boicot als catalans en matèria de pensions". "En l'improbable cas que Espanya no volgués assumir el pagament de les pensions dels catalans, això suposaria de facto un reconeixement d'independència sense acord, la qual cosa deslliuraria Catalunya d'assumir cap obligació respecte de l'import del deute espanyol. Per això, serà d'interès d'Espanya, i dels àrbitres internacionals, negociar la separació amb Catalunya, per garantir el pagament dels serveis als ciutadans, les pensions als jubilats i els deutes als creditors. Per últim, cal dir que el sistema de pensions català, actualment i per si mateix, és més sostenible que l'espanyol perquè els sous a Catalunya estan per sobre de la mitjana, per consegüent, les cotitzacions a la Seguretat Social són superiors i perquè la relació de cotitzants per cada pensionista (pagadors/perceptor) és superior a la mitjana espanyola a causa del menor nivell d'atur i una taxa d'activitat de la població catalana més elevada".   "En l'Estat català, la legislació determinarà que les empreses catalanes hauran de fer l'ingrés de les cotitzacions a la tresoreria de l'Agència Catalana de Protecció Social, agència que assumirà les funcions de la Seguretat Social actual i per la qual hem vist com el passat 26 de juliol es van iniciar els tràmits per a la seva creació pel Parlament de Catalunya, així, de la mateixa manera com passa avui, amb les nostres pròpies cotitzacions s'abonarien les pensions als nostres pensionistes. Recordem que les pensions que es paguen cada mes no surten d'una guardiola de pensions sinó que els diners de les cotitzacions que mensualment ingressen les empreses es destinen a pagar les pensions. És un sistema mensual d'entrada i sortida de diners. A més, els llocs de treball que es crearien amb la independència i les noves cotitzacions enfortirien el sistema de la seguretat social catalana".

LO PODRIT DE LES MONARQUIES DEL SEGLE XXI – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep Lluis Domenech Gomez-Biblioteca Arus

    El nou partit que acaba de néixer fruit de la desaparició de Convergència, s'ha declarat republicà. A molta gent d'aquí a Catalunya, gent a lo millor de dretes o centre dretes, és possible que no li hagi agradat això. Aquí a Catalunya i no diguem a Espanya (Españistan) a molta gent no li cau bé. No els agrada la República. És clar, 40 anys governats per fills de mala mare, feixistes i criminals de guerra, dient pestes a cada moment que calia de la República, aconsegueix això. La dita d´en Goebbels ja ho diu: Tu parla malament d'algú o de tot un règim, que encara que no sigui veritat, Alguna cosa queda. Ser monàrquic (si no formes part de la família reial, que llavors s'entén, o si vius del "momio") és ben estrany al segle XXI. És acceptar i desitjar la desigualtat. És acceptar la supremacia d'una família per damunt de totes les altres en nom de la tradició. Els reis, i cal deixar-se de punyetes, són una colla de galifardeus acostumats a viure a costa del poble AD VITAM. Això fa tres-cents anys, encara es podia suportar. Quin remei llavors... Però a hores d'ara? Que vagin a cagar a la via.  

zarzuela

Tot això em ve a les meves cabòries, llegint un extraordinari petit article de l'Empar Moliné al diari ARA que no té pèrdua. Especialment quan explica com el Felipe UVE UN PALITO va conèixer a la seva "parenta": "M'admira que les persones que es declaren feministes no tinguin res a dir d'aquest sistema masclista de funcionament d'empresa. Recordo com els diaris ens van explicar, amb els detalls que fa al cas, la coneixença entre l'actual rei i la seva esposa, que era periodista de la tele. "No es van conèixer per casualitat", llegíem a les cròniques. "L'hereu va demanar al periodista de Televisión Española Pedro Erquicia" que "organitzés un sopar i que hi convidés la llavors reportera". Un príncep veu una dona per la tele. Li agrada. Li agrada físicament, no pot saber com és "per dins". I com que és príncep, truca a un periodista amic perquè munti un sopar on ella hi sigui. Així de fàcil. Això és ser de la família reial. Això és el poder. Demanar i esperar que els teus desitjos siguin ordres per a algú". Molt bé Empar, molt bé per, primer cremar una Constitució obsoleta feta per a governar dropos, i ara molt bé per explicar com les gasten aquesta colla de desgraciats. De veritat, no cal marxar d'Espanya... no, el que cal és FUGIR.  

constitucion española

A cagar a la via, Senyor Ministre de l´Interior – Josep Lluis Domenech Gomez

Josep Lluis Domenech Gomez666

    Espanya, per desgràcia és una Casa de Barrets, sense pianista. Normalment, a les cases de barrets hi havia un senyor que tocava el piano. Era per amenitzar, era per fer més fàcil tot, hi havia si m'ho permeteu un xic de generositat, de dolçor. Entraven a les cases de putes (hi ara ja vaig a sac) senyors poc decidits, necessitaven una empenta i veritablement, Segons sembla, el piano era l'ajut necessari. Doncs a Espanya res de res. El senyor Ministre de l'Interior continua com si res, i el President del Govern diu que hi ha posat una Comissió d'Investigació. Quina colla de desgraciats de pare i mare. A Catalunya, el que la fa la paga. I evidentment som més demòcrates que aquesta colla d'espanyols dels collons. De moment destituit. Fora rates.   El senyor per dir quelcom, que estava al càrrec del Frau a Catalunya, l'hem enviat a la puta merda. S'ha acabat el bròquil, que torni a la carrera judicial. De moment més democràcia. Cony. Com podreu veure els jutges ja no els agrada, el menda, perquè veritablement és un personatge amb el qual jo no camino al seu costat ni deu metres. I ja no en volen saber res d´ell. Doncs molt bé, es clar que si. Jo no vull al meu costat un corrupte. Ara els desgraciats que porten el govern de l'Estat ja han començat a forçar la maquina, de moment, fan el que poden per deixar als nacionalistes  catalans com si fossin uns corruptes i forcen la màquina per embolicar al president Puigdemont. Fins i tot carreguen contra en Messi, evidentment perquè es del Barça.   A la senyora mare del Ronaldo la van enganxar a la frontera amb els pixats al ventre i poca cosa. Existeix una "Operació Catalunya" contra el procés sobiranista. Així ho ha assegurat el comissari José Manuel Villarejo Pérez, que avui ha declarat davant del jutge, imputat per presumptament participar en un enregistrament il·legal a policies i agents del CNI sobre Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com a pequeño Nicolás. En la seva declaració ha admès també la seva participació en una anomenada "Operació Catalunya", encara que no ha donat més detalls sobre la qüestió. L'alt cap de la Policia ha reconegut que va treballar amb el comissari Marcelino Martín Blas durant el 2012, i que va ser llavors quan tots dos van coincidir en l'esmentada "Operació Catalunya". Martín Blas és qui va fer que imputessin Villarejo en el cas, i és per aquesta raó que Villarejo ha utilitzat "l'Operació Catalunya" per remarcar que la relació entre els dos era bona en aquell moment. Va ser així fins que, en el marc de l'operació, Villarejo va recriminar a Martín Blas estar investigant diversos policies al marge del control judicial. El meu pare ho tenia clar, si els fills de puta volessin, no es veuria el sol. Aclariment a la Llei Mordassa, això, ho deia el meu pare. Jo mai diré el que penso..., perque les senyores putes no en tenen culpa,  però tothom s'ho pot imaginar. A cagar a la via, a tots els espanyols que volen enfonçar Catalunya. N´estic ben segur que hi ha molts  més, espanyols que no hi estant d´acord i que voldrien que tot millorès.