AVUI TOTS TENIM QUE SER PARISENCS – JOSEP LLUIS DOMENECH

   

tERRORISME A pARIS jOSEP LLUIS dOMENECH

    A vegades, sense pensar-ho ens trobem amb atzucacs imprevistos, els atacs de divendres passat a la nit al centre de París tornen a desvetllar algunes reaccions que no per comprensibles resulten menys alarmants. És molt difícil calibrar les reaccions col·lectives, i fins i tot individuals, en un moment de dol i por així, però si no ens hi esforcem per fer-ho tenim totes les de perdre, encara més. Cal tenir el cap fred.   Aquests dies se senten i es llegeixen nombroses opinions que d’una manera o altra vénen a dir que si passen aquestes calamitats (com els atemptats de París, Londres, Madrid o Nova York) és perquè d’alguna manera nosaltres, els ciutadans d’Occident, ens ho hem guanyat, a causa del patiment que suposadament hem infligit a determinats països i cultures. Ja que parlem de religions, deu ser el sentit de la culpa judeocristià, o alguna cosa per l’estil. El cas és que es veu que deu quedar més o menys progre afirmar que si aquestes coses passen és perquè d’alguna manera ens les mereixem.   Al costat de l’absurditat de la culpa, hi ha l’absurditat de la por, que sovint condueix a la irracionalitat i a la venjança. Un gran poeta, Blai Bonet, va escriure: “No tingueu por, la por és dels animals”. Un vers excel·lent, però ves-li a dir als familiars que han perdut un fill, un pare, un germà...a més de por es germina sense cap mena de dubte en la majoria dels casos odi.   Però cal fugir de sentiments de barbàrie, de sentiments de actes de força a hores de ara justificats, i encara menys sentiments xenòfobs. Cal dir si a la vida, cal dir si a fugir de fanatismes.   I es clar, divendres, ahir i avui, tots els demòcrates, ens sentim una mica més parisencs.