Todas las entradas de Josep-Lluís Domènech

Activista del Sobiranisme Català. Mestre Francmaçó del Gran Orient de Catalunya. Funcionari Públic retirat.

CATALANS, DEMÀ DIA 11 DE SETEMBRE TOTS AL CARRER – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

masoneria-espanola-josep-lluis-domenech

Salut germans de Catalunya brava, /oberta a tota civilitat d´augiri; / la Saba heu concentrat a Barcelona , / que s´abelleix Cap i Casal de Pobles.

    Com cada any, els malparits de torn, a sis-cents quilòmetres de Barcelona comencen a mentir arran el Procés d'Independència de Catalunya, i molt en particular sobre la quantitat de gent que anirà a la Diada. Es tracta de muntar una falsa informació a tall de fira anual de la Caverna de Madrid, per torpedinar la participació ciutadana dels catalans de debò i no dels botiflers, a la Diada Nacional de Catalunya.   Enguany cap a finals del mes d'agost, aquesta Gent de mal viure, se les prometien joioses. Tots s'omplien la boca dient que aquest any hi hauria una "punxada general" de participació ciutadana. Però clar, entre que la gent estava de vacances, entre que des de Madrid cada dia anaven fent de les seves, és a dir i parlant clar: cabronades, i que els catalans estem fins als collons, la cosa s'ha capgirat, i ara ja saben que demà, tornarà ha haver-hi una multitudinària manifestació, no solament a Barcelona, sinó a tots els indrets que enguany sortirem al carrer: Es a dir, a Salt, Berga, Lleida i Tarragona.

diada nacional de Catalunya2

Però la mala llet d´aquesta porcada de gent de mal viure, havia de sortir per algun costat. Aleshores ja que no poden i no podran dir que hem punxat amb assistència ciutadana, ara comencen "que si la iaia fuma" i que "el iaio es punxa", i diuen que tant el President de la Generalitat com la Presidenta del Parlament, no haurien d'anar a les manifestacions. Ja hi som! La qüestió és senzillament intentar "donar pel cul sempre".   Diuen que el President Puigdemont i la Presidenta Forcadell han de representar a tots els catalans i que com hi ha una "gran majoria de catalans que no volen sortir al carrer" (a més a més són idiotes o ho fan veure, o el que és pitjor, es creuen que som nosaltres els idiotes) no haurien d'assistir a les manifestacions. Doncs que s'ho facin mirar. Les dues màximes autoritats de Catalunya, surten al carrer per 2 raons: la primera per què volen i poden. I la segona perquè ells respecten les majories a Catalunya, i perquè com aquestes majories, ells són catalans de pedra picada i no botiflers o espanyols.

Diada nacional de Catalunya

Però, com que veuen que la cosa els pinta malament i a l'estranger es tornaran a donar, que la cosa continua sent ferma i seriosa, ara comencen per mentir estúpidament fent ús malèvol, de falses traduccions al castellà de mots catalans, que denoten o que són uns ignorants desgraciats de pare i mare o que són una colla de malparits de mal viure.   Els estands de confusions ridículo-còmiques, com l'articulista d'El Español (diario del PedroJota del collons) que deia que els segadors de l'himne eren com l'Estat Islàmic perquè canten "seguem cabeces" (i no, el que seguen són "cadenes"). O un conegut botifler de Catalunya, critican la cançó de la Diada "Endavant les atxes", creient que aquests ciris –les atxes– són les castellanes hachas de tallar caps.  

estelades josep lluis domenech

Altres estands embruten el caràcter cívic de la manifestació amb llenguatge militar, com feia El Mundo en portada dimecres: "Puigdemont liderarà al carrer la rebel·lió contra l'Estat". En tot cas, i per més que aquest Onze de Setembre segueixi sent més massiu que qualsevol altre moviment polític al carrer, preparem-nos per a titulars amb desinfla, punxa, perd, cau, gira, tomba, rodola... I així fins a l'Onze de Setembre de l'any que ve, que ves per on, a lo millor el celebrem d'una altra manera.     El Germà Capdevila, un patriota ens diga al diari AVUI: "L’objectiu primordial de la Diada és recordar qui ha estat l’impulsor i el protagonista del camí cap a la república, que encara la seva recta final. Durant la Diada tornarem a posar de manifest que la idea de la llibertat d’aquest país no és resultat de l’epifania d’un líder il·luminat, sinó que ha estat la gent qui l’ha posat en marxa. Ha estat la gent qui ha fet saltar pels aires el sistema de partits polítics català sorgit de la Transició. En pocs anys han sorgit nous partits, noves coalicions i nous lideratges, que han hagut de fer mans i mànigues per atrapar un poble que els anava al davant. No és una casualitat que el president del país sigui exponent d’una nova generació de polítics, ni que la segona autoritat de Catalunya –la presidenta del Parlament– sigui una de les líders dels moviments ciutadans independentistes, ni que la comissió del Procés Constituent hagi estat encapçalada per la recordada Muriel Casals abans i per Lluís Llach ara. No és casual. És el resultat d’un poble que ha empès els seus líders cap a la independència. Demà demostrarem que estem a punt per donar-los l’embranzida final, perquè tenim moltes ganes, moltes,Qualsevol foto serà el que ells vulguin. Si somrius, t’han rentat el cervell, si no somrius, ets violent, si hi duus els nens, els estàs utilitzant, si no els hi duus, deu ser que tens por dels radicals. Si hi ha més gent que mai, no la comptaran, si hi ha menys gent que mai, diran que el separatisme es desinfla com un suflé. Ensenyaran només la manifestació de Barcelona i no pas les altres o ensenyaran la de Tarragona o la de Salt, parlaran de nosaltres sense nosaltres. Diran que dividim per no dir que multipliquem. Davant de tot això, solament una cosa: Catalunya."       El director del diari AVUI en Xevi Xirgo ens ho diu clar i català:   "Ja no tenim cap necessitat de posar-nos en fila de dalt a baix del país perquè la premsa internacional es fixi en nosaltres. Prova superada. Aquest cop hi hem de tornar a ser per demostrar que som tossuts, que això nostre no és una febrada. El procés al qual ens van abocar (perquè ens hi van abocar ells, no ho oblidin, amb la sentència vergonyosa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut) ha acabat com menys es podien imaginar: amb un govern independentista a la Generalitat i amb un president tan desacomplexat que farà el que ja feia cada any, que és anar a la Diada i, si cal, aguantar una estelada. Perquè és un president normal d’un país que vol ser normal. Qui estigui cansat del procés, que s’ho faci mirar. Perquè ara, que ja tenim tots els ingredients sobre la taula, el que hauríem d’estar és impacients, neguitosos i frisosos per veure’n el final. La de demà ha de ser una nova injecció d’autoestima i de confiança. Ja no ens calen filigranes ni grans instruccions. Demà, simplement, ens toca ser-hi. Oblidinse dels RUI, les DUI i de tot plegat. Això ja vindrà més endavant."       Total, catalans, sortim  demà al carrer, gaudim de la nostra festa, fem país davant el món que Ens mira, i demostrem a "aquesta Gent tan ufana i tan superba" que ens passem per l'entrecuixa, tot el que ells defensen, tot el que ells odien i que arribara un dia que passarem comptes. I que de ben segur serán les del "Gran Capità"   Demà és la Diada. ¿Quantes més en celebrarem en aquestes condicions d’esclavatge? ¿Tan mesells som per anar-les comptant? Espero que aquest any sigui l’última d’aquesta mena. Cony.  

freedomCAT-Josep Lluis Domenech

CATALANS, DEMÀ TOTS AL CARRER !!!!!

DARRERES CUEJADES DELS ESPANYOLS FEIXISTES – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

masoneria-espanola-josep-lluis-domenech

    Espanya és un país radicalitzat cap a la dreta, que ha rebut tota la merda d'un partit polític corrupte i amb tics de Franquisme que és el PARTIDO POPULAR. Ara que no vingui ningú a esmenar-me la plana: Barcenas, Rato, Papeles de Panama (Ministre Soria), la senyora del "Caloret" Rita Barbera i un fotimer més de porqueria. Tot això em dóna la raó del fet que Espanya està radicalitzada cap a la dreta, perquè després de tota aquesta porqueria política, encara per dues vegades, els súbdits espanyols (no pas Catalunya que som ciutadans i no podem veure ni en pintura al maleducat del Borbó) han tornat a votar amb escreix al PP. Cadascú té el que es mereix. Ja s'ho faran.   Però aquest preàmbul, és per fer esment del fet que no paren de fer el "bord" amb Catalunya i els catalans. I ara comencen per negar-se al registre del partit que abans era Convergència. El registre de partits correspon al Ministeri d'Interior. No se sap ben bé on han de registrar-se altres organitzacions o associacions, però passar pel sedàs del control policial fa de manera inevitable una flaire –o pudor– de temps passats. Potser són coses del franquisme, aquell règim que fa quaranta anys que no se'n va anar del tot. La inscripció del Partit Demòcrata Català, doncs, ha donat l'oportunitat a Jorge Fernández Díaz de tornar a lluir-se. Fernández ha entès que és un cadàver polític perquè la conversa filtrada amb el cap de l'Oficina Antifrau l'ha deixat en evidència també davant el seu partit. Ara només cal que l'enviïn al Vaticà i el Papa ho accepti. Després de mal polític ens trobem amb un pixa piles baptismals i un abraça capellans dels pebrots. Maleit sigui. Via fora de Catalunya per sempre més.

CORRALITO2

Avui en el diari AVUI, el nostre admirat Desclot, és a dir, Vicent Sanchis, que diu: "Les darreres cuejades de Fernández seran les més podrides. Així s'ha d'entendre el rebuig ministerial a inscriure en el registre el PDC. Apel·lant a la duplicitat de noms –com Unió de Centre Democràtic i Centre Democràtic i Social?– i a la intenció d'arribar a la independència sense subordinació constitucional. La maniobra, però, és més sòrdida que buscar tocar la pera. Jorge Fernández, el seu govern i el seu partit volen radicalitzar els exconvergents. Mostrar-los com uns "extremistes". Expulsar-los de la centralitat política. Fa temps que el Partit Popular pega voltes a la idea de substituir Convergència entre l'electorat català socialment més moderat. No se'n surten. Potser perquè aquests sectors també s'han "radicalitzat" nacionalment?"

Josep lluis domenech i el trio de la benzina

Per acabar cal agrair de tot cor, la contumàcia d'aquesta colla de desgraciats. Si algú encara no s'ho creia, ara ho pot anar veient. I que consti que la cosa continua i cada cop les putades i marranades d'aquesta porcada de trinxeraires anirà a més. Pot ser que ara, no seran tan estúpids de fer-ne alguna de grossa abans de la diada de l'11 de setembre. Tant de bo. Que continuï l'espectacle que a darrera hora, ja veurem qui riurà el últim. Però no ens podem refiar ni un pam. Aquesta gent és gent de mal viure, i són capaços de qualsevol cosa.

fora-botiflers

Ells poden tenir la força però nosaltres tenim la raó i un desig irrefrenable d'aconseguir la llibertat i davant d'això no hi ha constitució, ni fiscalies, ni reis, ni mandangues, ni hòsties, que ens aturin el camí cap a la llibertat del nostre país. Davant d'aquestes amenaces, l'11-S ha de tornar a ser la nostra resposta contra un estat espanyol que l'únic que vol és tenir-nos sotmesos a unes lleis completament obsoletes, per anar tirant de beta i aprofitar-se dels catalans. Endavant les atxes, amics i amigues, la llibertat és cosa nostra, ells no ens aplanaran mai cap camí, ho sabem però seguirem endavant sempre!, i que els bombin.

GRAN ORIENT DE CATALUNYA A EUROPA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep-Lluis-Domenech-Gomez-987

El Gran Orient de Catalunya, ha fet acte de presència a diverses cites maçòniques celebrades a Europa. Concretament a Rotterdam a la cita anual de C.L.I.P.S.A.S., també a Istanbul per estar al costat dels germans turcs en el seu Aniversari i finalment a un Aixecament de Columnes a Lisboa.  

josep-lluis-domenech-gran-mestre-adjunt-del-goc

Amb la presència del Gran Mestre del Gran orient de Catalunya Ernest Ruiz González, el Gran Mestre Adjunt del Gran Orient de Catalunya Josep Lluís Domènech Gómez i amb el Passat Gran Mestre Antoni Castillo Nebra.

gran-mestre-i-gran-mestre-adjunt-del-gran-orient-de-catalunya

Amb la presència del Gran Orient de Catalunya en aquests tres actes importants a Europa, es consolida i internacionalitza el treball del Gran Mestre Ernest Ruiz i el seu equip de govern. josep-lluis-domenech-i-joan-martin-masoneria-espanola Es varen firmar diversos Tractats d'Amistat amb vàries Obediències i es va aconseguir l'acord de C.L.I.P.S.A.S. de celebrar la seva Assemblea de l'any 2018 a Barcelona, amb la coordinació dels actes par part del GRAN ORIENT DE CATALUNYA a la ciutat de Barcelona.  

img_9524

EL GRAN ORIENT DE CATALUNYA AMB EL PRESIDENT PUIGDEMONT – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

       

Josep Lluis Domenech Gomez 6

  El poble de Das (Cerdanya) ha celebrat el 125è aniversari de la inauguració de la Casa del Comú, un edifici que fou construït per Rossend Arús i Arderiu amb l’objectiu que fos la seu de les escoles i de l’Ajuntament. Per aquest motiu l’equip de govern actual del consistori ha organitzats els actes de celebració de l’aniversari, que també han estat una bona oportunitat per reivindicar la figura del gran mestre de la maçoneria catalana.  

ernest-ruiz-gran-mestre-del-goc

Carles Puigdemont, president de la Generalitat ha presidit els actes de celebració, als quals van assistir el consistori local, diversos alcaldes, així com Maribel Giner, directora de la Biblioteca Arús de Barcelona, i el Ernest Ruiz,  Gran Mestre i, Josep-Lluís Domènech, Gran Mestre Adjunt del Gran Orient de Catalunya.

josep-lluis-domenech-gomez-i-president-puigdemontjpg A l’acte, el president Puigdemont s’ha referit a la situació de la llengua catalana:  “A tots els qui volen que el català sigui una llengua menor, que el català no es parli ni surti a la televisió que paguem tots; a la gent que diu que el català fa nosa i que diu que aquesta generació no arribarà a l'èxit dels seus propòsits, els diem: és igual que hi sigui jo o no, n'hi haurà uns altres i després uns altres i mantindrem la flama fins a aconseguir l'objectiu final, que és tenir un poble lliure".

joseplluis-domenech-gomez-a-das D'altra banda, el cap de l'executiu català també ha lloat la capacitat dels catalans de fer actes al voltant de temples de civisme "i no pas al voltant d'una caserna ni davant de monuments a militars o a gestes i conquestes". Puigdemont va voler ressaltar que el catalanisme "fa més d'un segle i mig que fa país; que fa escoles, museus, cases del comú, que es dedica a l'art i l'arquitectura, i que va vestir un país arran de l'esperit fundacional de la Renaixença, que no pot ser mai oblidat". Per Puigdemont, "gràcies a l'esperit de la Renaixença, avui estem en condicions de fer possible el somni que va tenir aquella generació", que "són la gent que va posar els primers maons per aixecar una nació que alguns donaven per morta". Els actes han comptat amb un dinar de gala, i  passada l´horabaixa s'han fet sardanes i un ball popular. El gran mestre de la maçoneria catalana Home pont entre la Renaixença cultural i el catalanisme polític, amb un ideari plenament vident actualment, fou una de les personalitats més destacades per entendre la recuperació del nostre país, esdevenint una de les figures és importants de la segona meitat del segle XIX. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 1845, fill de Pere Arús i Cuixart, distingit comerciant d'ultramarins i colonials, provinent d'una família benestant de l'Hospitalet de Llobregat, i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das (Cerdanya). Pel seu caràcter es pot definir com un home amic de la broma i del bon humor, un demòcrata d'ideologia republicana federal, un catalanista lliurepensador i maçó, un filantrop preocupat profundament pel progrés de la gent que l'envoltava. Rossend Arús va ingressar a la maçoneria el 16 de maig de 1866 a la Lògia La Fraternitat núm.1 de Barcelona, i el 1884 ja té el grau 33 (grau màxim segons el ritu escocès).

Parlament del president a Das
Parlament del president a Das

També forma part com a membre d'altres lògies: La Verdad, núm.17 (Barcelona), el Gran Capítol Català, Pureza núm.2 (Lisboa), Unión Ibérica núm.252 (Madrid), La Sagesse (Barcelona), Perfetta Unione (Itàlia) i al Gran Consell de la maçoneria portuguesa. Creà la lògia Avant núm.149 (Barcelona) de caire catalanista i de la qual esdevé mestre venerable. El 1886 se celebrà l'Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i Rossend Arús fou escollit gran mestre de la maçoneria catalana. Per tal de difondre els seus ideals, els valors democràtics, les llibertats i la tolerància enmig d'una societat moralment molt estricta, Rossend Arús va promoure i dirigir diverses revistes i publicacions periòdiques (La Llumanera de Nova York, La Luz...) i també col·laborà en publicacions satíriques de l'època com ara L'Esquella de la Torratxa, o La Campana de Gràcia. Rossend Arús també va crear la Biblioteca Publica Arús de Barcelona, espai de cultura i de divulgació maçònica, i va oferir diverses donacions de tipus filantròpic per la ciutadania catalana.

MURIEL CASALS I LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

     

masoneria-espanola-josep-lluis-domenech

  Hi ha una dita que ens recorda que el perfum tant d'homes i dones és molt important, perquè és l'únic que en queda d'una persona quant se´n va. Però fins i tot caldria afegir que tots recordem a vegades quan sentim el flaire d'un perfum determinat, a una persona, home o dona, tant es val, que fa molt temps que va traspassar.   El diari ARA en fa esment, recordant la figura de la Muriel Casals (a.c.s.): "DIUEN ELS fabricants que el perfum és important perquè és l'únic que queda d'una persona quan se'n va. Set mesos després de la seva mort, el perfum de Muriel Casals continua omplint l'aire del país amb fragàncies de classe, fermesa i passió per Catalunya i la seva cultura."     Barcelona 19.03.2015 Deportes Miembros de las Federaciones deportivas catalanas, Muriel Casals presidenta de Omnium Cultural en la foto, contra 'els greuges a l'esport catala' en el Poliestportiu de la Estacio del Nord. Fotografia de Jordi Cotrina     Avui, voldria que tots els que teniu la gentilesa de llegir aquest post del meu bloc, sentíssiu com si fos un perfum especial. Un perfum de la Muriel Casals, per reafirmar-vos amb la vostra idea de participar activament a la Diada de l'11 de setembre. Tinc si m'ho permeteu la desvergonyia de demanar-vos que l'olfacte del perfum especial d'aquesta dona que tant va lluitar per Catalunya i la seva cultura, us faci ser un xic activistes i a més a més d'anar-hi vosaltres i la vostra família, doneu tremp a més gent per sumar efectius el pròxim dia 11.     La filla i el nét de la Muriel Casals, van rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i rapidament ens van recordar a sa mare. D'ells va sortir la generositat que ella tenia. Varen dedicar la medalla als joves i als artistes. i després, la millor veu del país, la de Roger Mas, no podia trobar millor mirada blava per dedicar-li una cançó titulada Ella té un cel als ulls.    

SantJordi2

Cal recordar les paraules de Joan Solà, ja fa molt de temps: "Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre", i és que el vent del país, de la nostrada Catalunya bressola moltes fragàncies, totes elles de Catalanisme pur i sense màcula.     El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha entregat aquest dijous a títol pòstum la Medalla d'Or de la Generalitat a Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium Cultural i diputada de Junts pel Sí (JxSí) fins que va morir, el 14 de febrer d'aquest any, dies després de ser atropellada per una bicicleta, en una emotiva cerimònia amb l'assistència de 300 convidats. La cerimònia, que ha comptat amb la presència del Govern en ple, així com dels expresidents Jordi Pujol i José Montilla i representants de diverses forces polítiques, ha arrencat amb la lectura d'una glossa de l'exconseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. "La van abatre com un ocell en ple vol. Li van fer mal a ella i ens van fer mal a tots", ha dit Mas-Colell, que ha lloat tant la tasca acadèmica com la llarga trajectòria de Casals com a activista i el seu caràcter i manera d'entendre la vida. "Quan era cosa de divertir-se, la Muriel ho sabia fer", "Vivia senzillament, era molt austera, massa", "Era optimista" o "Era fidel als seus amics i en tenia molts". Després de lamentar que l'etapa de Casals com a diputada fos "malauradament massa curta", Mas-Colell ha afirmat: "Sense ella el viatge serà menys ric, trobarem a faltar la seva veu rica i tranquil·litzadora, però li farem honor i arribarem on ella volia arribar". "Els que continuem aquí, seguirem fent feina, seguirem fent camí per pedregós que sigui, i pots estar segura, Muriel, que, sempre junts, no defallirem", ha conclòs.     Caldria que tots, quan estem concentrats als carrers de Catalunya pel voltant de les 17.14, tinguéssim un record per a la Muriel. Fent país l'honorarem i honorarem a tots els que van lluitar i van morir per Catalunya.    

josep lluis domenech

Ens cal ser molts a totes les ciutats escollides, cal fer callar als de sempre. Als enemics de Catalunya des de lluny d'aquí, i a tots els botiflers que volen enterrar al poble català i a la seva cultura. El nostre ha de ser un exercici de voluntarisme i de pau, perquè de tots els punts de la terra se n'assabentin que la lluita continua i ara la tenim a l'abast. Ni defallirem ni renunciarem. Lluitarem i guanyarem.     La realitat és tan cabuda com complexa. Alguns s’entesten a assenyalar, fins i tot judicialment, els responsables polítics del moment que viu Catalunya. Com si obrir un procés judicial contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs i la presidenta del Parlament frenés alguna cosa. Ingenuïtat i desconeixement absolut. La manifestació de diumenge ho tornarà a desmentir. I ja van cinc anys.Tres-cents mil inscrits, es comptaven ahir.   El nombre –creixerà i molt– és el menys important. Les manifestacions de la Diada Nacional arriben amb el setembre, tossudes, per desmentir certs tòpics sobre el procés sobiranista que alguns polítics, per miopía o per mala fe, s'han cregut de tan repetits Ara ja no diuen  que no arribaren a les xifres de l´any Passat, ara ja borden dient que ni el President Puigdemont ni la Presidenta del Parlament tenen que anar a la Manifestació. Que en son de desgraciats !!!   Visca la Terra (Lliure), Visca Catalunya.

SENYORA CONSUELO MADRIGAL, CREU DE SANT JORDI – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

     

Josep Lluis Domenech Gomez yu

  Aquesta bona dona, de la "Consuelo", que per cert fa cara de pomes agries, i de tenir molta mala llet, s'està guanyant dia a dia "l'agraïment" massiu dels catalans. Evidentment dels catalans de veritat, dels catalans que volem fotre el camp d'Espanya perquè n'hi estem fins al cap de munt d'aguantar cabronades i malparits, dels que estem fins allò que no sona de ser cornuts i pagar el beure, és a dir dels que diem que si els "malparits volessin, no es veuria el sol". Les polèmiques declaracions de la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal,  a la inauguració de l'any judicial de dimarts, quan va alertar que no li tremolaría el pols, per actuar per la via "penal" per frenar el procés català "si és necessari", no han passat per alt als independentistes, que ahir van denunciar aquestes amenaces.  

consuelo-madrigal sota la independencia deCatalunya

Al país veí, les Escanyes, es passen per l'entrecuixa al Montesquieu. Hi ha un eixelebrat que parla d'onanismes quan pensa en Catalunya i fa poc estava pagant la quota de militant del PP i ja veieu és una de les màximes autoritats judicials. Compte però, el paio es passa una setmana estiuejant a Catalunya eh? I en canvi a Catalunya, perquè un jutge (El jutge Vidal) aprofita les seves tardes lliures i no s´en va als toros, sinó que redacta una constitució, ( o les que li surtin dels pebrots, només faltaria) el suspenen. Això és un espectacle digne de llogar-hi cadires. A Catalunya estem patint tota la munició que ens arriba de Madrid. Ja ho va dir el desgraciat de pare i mare de l'Espartero, que a Barcelona se l'havia de bombardejar cada 50 anys. El meu pare deia que les coses canviaven amb el pas del temps i que a les cases de barrets quan era jove, sempre, sempre, hi havia un piano. La senyora Consuelo, sense despentinar-se, va i ens etziba: "No és la llibertat la que fa lliures els ciutadans, sinó la llei", va afirmar la jurista, sense que li tremolessin la veu ni les punyetes de la toga, mentre més de tres mil anys de pensament i d'història quedaven brutalment colgats sota l'allau de niciesa antihumana que contenen aquestes poques paraules.  

falange-autentica-cartel

La Mare de Déu... Després d'haver dit això, sense que al rei d'Espanya ni al president del Tribunal Suprem, tots dos de cos present a l'acte, se'ls descomponguessin ni una de les medallotes que duien penjades pel coll, una munió de ments privilegiades que varen dedicar els seus millors esforços a plantejar-se preguntes i a assajar respostes sobre la llibertat: de Sèneca fins a Camus, de Llull fins a Descartes, de Leibniz fins a Malcom X, d'Ockham fins a Gramsci, d'Agustí d'Hipona fins a Emily Dickinson, de Kant fins a Deleuze, es varen remoure a les seves tombes. Clar que tornant als aforismes caldria dir-li a la senyora Consuelo que l'Albert Einstein va dir que:"Només hi ha dues coses infinites, l'univers i l'estupidesa humana".   En Manuel Cuyas al diari AVUI, li ha enviar també récords d´una manera més fina si cal: "La magistrada es diu Consuelo Madrigal. Un madrigal, que jo sàpiga, és una composició poètica fràgil i delicada que inclou una floreta amorosa. Dient-se a més a més Consuelo, la condició afable de la togada sembla que hauria de sortir reforçada, però no ha estat aquest el cas i la senyora ha glopejat pólvora en la sessió solemne presidida pel rei en persona."   Però, torno a insistir en el títol d'aquest "post" del meu bloc. A la senyora Consuelo Madrigal, caldria dir-li que la Generalitat de Catalunya, en nom dels catalans de bé, dels catalans com cal, li atorgarà en pocs dies LA CREU DE SANT JORDI, pels serveis prestats a Catalunya. Després de dir les paraules que va dir, va aconseguir 10.000 independentistes més. Qui era el que deia que ja no practiquem el famós "peix al cove"?  

Carme Forcadell

PER AIXÒ I PER UN MUNT DE COSES MÉS ANEM TOTS A LA DIADA, CATALANS

DE QUE ENS QUEIXEM ELS CATALANS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

     

josep lluis domenech gomez 5

MODEST GUINJOAN acaba de publicar un interessant article al diari ARA. Voldria dir que he trobat alguns paràgrafs molt interessants i que citant a l'autor com cal és a dir amb"" "", deixo al vostre abast les meves cabòries arran el seu interessant article. Hi ha algunes diferències, ell és un bon economista, jo senzillament miro de fer país, però sempre en defensa dels drets dels ciutadans de Catalunya, continuadament maltractats des d'Espanya.   "De què ens queixem els catalans?" La resposta és que tenim un Estat en contra. Un Estat fill de l'absolutisme borbònic i del centralisme jacobí que no ha acceptat altres excepcions a l'uniformisme que les geogràfiques (com la insularitat) o la resolució de conflictes civils (País Basc). L'Estat en contra es concreta, en síntesi, en l'arxiconegut dèficit fiscal, la relació entre la despesa feta per l'Estat a Catalunya (o per Catalunya) i els ingressos fiscals que hi recapta.   Gracies La major part d'aquest dèficit fiscal és discrecional (decidit unilateralment), sigui despesa, sigui inversió. A aquest fet cal afegir-hi una tresoreria intervinguda i regulada per l'Estat i les barreres arbitràries a l'autogovern en múltiples àmbits. Comptat i debatut, com des del segle XVIII fins ara, l'estat espanyol es vol aprofitar fiscalment de Catalunya, alhora que li incomoda el seu èxit productiu, s'amoïna quan anem bé. Així doncs, ens maltracta econòmicament i ens ofega per diverses vies, entre les quals la financera i la competencial. ¿Resultat de tot plegat? Catalunya, que és la 58a de 272 regions europees en PIB per habitant, passa a ser la 165a en l'índex de progrés social, la penúltima regió espanyola. Qui pateix l'Estat en contra és la ciutadania (via sanitat, educació, assistència social...), destinatària del 85% de les despeses de la Generalitat. En definitiva, Catalunya té un Estat en contra per destruir la seva autonomia, però no ho fa per millorar el benestar dels seus ciutadans (que també podria ser), sinó per evitar que tingui cap poder i que l'Estat en perdi. Una relació de domini contrària als estàndards democràtics. Es pot dir més alt, però no més clar.  

llibre

  Tot l'anterior afecta la butxaca i el benestar material. Caldria afegir-hi que l'Estat en contra també es manifesta continuadament a través de la seva animositat envers Catalunya, per vies recurrents com la laminació de les seves polítiques socials i totes les seves derivades, la negació de la seva personalitat pròpia, el menyspreu de la seva cultura i un llarg etcètera. Això, que no es fàcil de quantificar, afecta el sentiment i la dignitat, és emocional. Molts catalans volem la independència per resoldre aquest problema, encara que comporti sacrificar una certa riquesa material. Pel que fa a l'unionisme exercit des de Catalunya, és més difícil d'entendre el fonament del seu vot, perquè és incompatible amb l'autointerès material i perquè se sustenta només en l'emocional Si en un exercici semblant demanéssim a l'unionisme quins són els fonaments del seu vot hi trobaríem també l'autointerès: 1) d'ordre material (l'Estat sense Catalunya segurament faria fallida temporalment, i després senzillament seria més pobre que ara); i 2) d'ordre emocional, que no entén ni accepta la pluralitat i que considera inconcebible que es pugui desgranar una unitat quasi sagrada. Les dues categories de fonament són les mateixes que les de l'independentisme, amb la circumstància que l'autointerès és totalment contrari: la prevalença d'una de les dues parts es fa a costa de l'altra. I aquí, fins al moment actual (i aquest és un tercer fonament del vot unionista), preval qui té la força d'ostentar el poder en l' statu quo polític vigent, l'estat espanyol, un poder que li permet espoliar sostingudament i que acompanya l'animositat contra Catalunya.  

Carme Forcadell

Si l'unionisme es posés en la pell catalana entendria el fonament del vot independentista, de la mateixa manera que cal entendre el vot unionista. L'unionisme exercit des de Catalunya, és més difícil d'entendre el fonament del seu vot, perquè és incompatible amb l'autointerès material i perquè se sustenta només en l'emocional, amb menyspreu de l'entorn en què viu. El cas d'Albert Rivera i companyia és emoció pura i voler enfonsar la cultura i la llengua catalana.  

L´ESPANYA TRAMPOSA AMB CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech gomez Valencia

    Els espanyols faran el que calgui, sempre, sempre, per menystenir Catalunya. Tenen aquest costum. Avui al diari ARA, ens ho recorda d'una manera ben clara en Vicens VILLATORO. Vist amb el pas del temps, sembla mentida que hi hagi tanta maldat en un poble espanyol que solament vol perjudicar Catalunya. Pel que podeu veure, la cosa no ve de fa poc. Això ve des de temps del malparit del comte duc d'Olivares.  

"LA SETMANA QUE VE farà cent anys de la mort de José Echegaray, el primer espanyol que va guanyar un premi Nobel, el de literatura. En alguns mitjans s'han preguntat què queda d'Echegaray en la tradició literària espanyola, i la resposta és que gairebé res: a veure quants lectors han llegit mai alguna obra seva o n'han vist representada una peça teatral.  

Echegaray contra Catalunya

A l'hora d'entendre aquest oblit, han recordat un fet essencial: Echegaray, autor d'obra honesta però modesta, va rebre el Nobel per pressions del govern espanyol, per evitar que se li donés a Àngel Guimerà -al costat de Mistral-, que era el candidat de l'Acadèmia Sueca.

D._Angel_Guimerà_President_dels_Jocs_Florars

Els va semblar inadequat que guanyés el Nobel un escriptor en català i van pressionar perquè el guanyés, paradoxalment, el traductor al castellà de les seves obres. Això de l'Operación Catalunya no és cosa de fa quatre dies. En la mateixa edició alguns d'aquests mitjans s'escandalitzen que el govern català actual obri ambaixades en països clau per als interessos econòmics i culturals dels catalans. Quan hi ha una tradició en la qual un govern evita el reconeixement internacional d'un ciutadà seu perquè escriu en català, ¿a algú li estranya que Catalunya es vulgui explicar ella mateixa al món?" Com podeu veure, aquesta gent no te remei. Cada vegada més bords. I cal esperar encara. Els mesos vinents, això serà terrible. L'aparell de l'estat espanyol, es posarà en marxa i esquitxarà de merda tot el que hagi de veure amb Catalunya i els catalans. Per tot això, ens cal tenir consciència que cal marxar. Perdoneu, millor... cal fugir d'aquesta Espanya Imperial, que viu a costa nostra. Nosaltres no som cornuts i no volem pagar el beure. Cal Fer vía. Cal amar tots a una. Cal anar tots a l´hora.

VIA FORA INQUISIDORS ! DIADA NACIONAL DE CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez 3

  La fiscal general de l'estat espanyol, que respon al nom de Consuelo Madrigal, la INQUISIDORA ESPANYOLA, va amenaçar ahir el govern i el Parlament de Catalunya, en presència d'un rei, el Borbó, silenciós i hieràtic que cada dia s'entén menys el que fa –ja no serveix ni per a pressionar els polítics perquè formin govern. És clar, es tracta d'un Borbó, que quedi clar, no pas per exemple d'un Windsor.    

consuelo-madrigal sota la independencia deCatalunya

Parlant davant Felipe VI, la senyora Madrigal va dir, entre més frases d'una sorprenent incultura política i jurídica, que 'no hi ha legitimitat fora de la que es fonamenta en la constitució (espanyola)' o que 'allò que allibera els ciutadans no és la llibertat, sinó la llei'. Barbaritats enormes que li valdrien un suspens fulminant en qualsevol facultat de dret que tingués una mínima reputació global. Que aquesta senyora es posi la legitimitat espanyola a on tots sabem, que nosaltres ens la posem al mateix lloc. Cal fixar-se, es que fan por... fan por... Cal vuere els representants de la ESPAÑA TRIUNFAL.       Es una amenaça, això que va fer ahir la fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, durant l’acte d’inauguració de l’any judicial? Aquesta és la famosa separació de poders que hi ha a Espanya, que han de ser els jutges i els fiscals els qui ens amenacin? Què és, Consuelo, aquest to? Què són aquestes insinuacions? Què són aquestes amenaces? Què vol dir això que “determinats usos de la llibertat poden posar en perill la democràcia”? Ves a pastar fang, i deixa les amenaces dona. estas millor calladeta.  

Independencia contra la opressió

En Partal avui ja li diu a la cara: "Per rebatre-la avui no cal ni tan sols ser revolucionari. Perquè la senyora Madrigal, m'imagine que com qualsevol europeu mínimament il·lustrat, deu estimar i apreciar la vàlua del pensament de John Locke, aquell notable senyor mort el 1704 que els liberals de tot el món consideren el seu pare polític. I estic segur que l'ha llegit –no sé imaginar-me que un fiscal general d'un estat de la UE no ho haja fet. I com que ho deu haver fet supose que li'n deu haver cridat l'atenció aquella frase cèlebre que els polítics anglosaxons reciten de memòria: 'Un govern no és legítim si no és conduït amb el consentiment dels governats.'"   La fiscal general de l'Estat, la senyora Consuelo, ha advertit aquest dimarts els "sectors independentistes" que manifesten un "total menyspreu" a l'ordenament constitucional que el seu departament actuarà "davant de tots els òrgans jurisdiccionals, si fos el cas", és a dir, si se segueixen incomplint les sentències el Tribunal Constitucional que anul·len resolucions del Parlament de Catalunya contràries a la Carta Magna. Que vagin fent. Que vagin fent. Nosaltres com diu el President Puigdemont, "anem passant".      

margallo

      Quina por que ens fan!!!! Estem esperant a veure el que volen fer-nos, o més aviat fer, i ara suposo que primer a la nostra Carme Forcadell la Presidenta del Parlament de Catalunya. A la que el Borbó (un maleducat) no va voler rebre institucionalment com tocava.     De moment, l’única cosa clara és que mentre a Madrid continuïn instal·lats en aquesta retòrica agressiva, de negació de drets i amenaces penals, l’independentisme continuarà creixent i se sentirà legitimat per continuar fent el seu camí al marge d’aquestes institucions de l’estat que tant gesticulen.Per això i per tots els greuges que ens estan fent, cal estar tranquils. Cal saber que anem molt bé. No havíem anat mai tan bé. Fa cinc anys era inimaginable arribar en una situació com l'actual, en aquell moment ningú no hauria dibuixat un futur tan pròxim a la independència: tenim majoria al parlament i un govern decididament independentista. A més, els qui no volen la independència són minoria i estan dividits. I a més a més estan molt nerviosos.     El ministre espanyol, en Margallo no para de visitar països explicant sopars de duro a les ambaixades.     freedomCAT-Josep Lluis Domenech És mentida quan diuen que hi ha cansament. La gent no està cansada, la gent està impacient. Ningú no ha de confondre la impaciència amb el cansament. Quan s'acosta la festa dels Reis, la canalla està impacient. A ningú no se li acudiria dir que estan cansats, passa exactament això. Parlar de cansament em sembla una molt mala diagnosi, estem impacients. Potser el cansament pot servir per a definir l'estat d'ànim d'alguns dirigents però no de la ciutadania. La ciutadania sortirà al carrer com cada any.   Cal creure de debò en la independència per una qüestió de dignitat política i nacional. No hem de ser talibans de la independència. Si haguéssim trobat una altra fórmula que respectés la dignitat política de Catalunya en un marc confederal, a lo millor ja ens aniria bé. Però sabem de sobres que la dignitat política i social no és respectada. Cal intentar convèncer els qui en tenen dubtes. No és una qüestió de bandera sinó una qüestió de govern, un país just, lliure i amb justícia social. No té res de caràcter ètnic, sinó que és estrictament de caràcter polític.   A tot arreu se’n fan, de bolets, i els de la Fiscalía General del Reino de España  són grossos com els ous de reig. Que la moqui la iaia.   Per això, cal sortir al carrer el proper diumenge 11 de setembre a la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.

DIADA NACIONAL CATALANA ARREU DEL MÓN, DEIXEU-LOS BORDAR- JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez 999

    Cal estar animats, i nosaltres a Catalunya sortir el dia 11 al carrer, sabent que arreu del món també Catalunya ha sortit, surt i sortirà al carrer.   I ens mirem també nosaltres, carreus que som, subjectes a un llavorament constant, plens d’una fe que no ens deixa perdre mai l’esperança: fe en allò que han fet els qui ens han precedit, i en allò que faran els qui ens vindran al darrera. L'interès creixent que les espectaculars manifestacions de la Diada han generat en els últims anys a tot el món ha estat paral·lel a la mobilització dels catalans que viuen fora del país, un col·lectiu que ja supera el mig milió i que també ha volgut aportar el seu granet de sorra per fer visible la reivindicació sobiranista arreu.    

Sede catalana en Londres

Tot i que ja s'havia fet algun acte puntual en els últims dies, com ara a Santiago de Xile, el gros arriba ara amb la Setmana Catalana al Món, epígraf darrere el qual des d'ahir –quan va començar a París– fins diumenge s'organitza tot un cicle d'activitats públiques; en general, fòrums de contingut polític sobre el procés en què es pretén la implicació tant de les comunitats catalanes a l'exterior com de la premsa, generadors d'opinió i ciutadania local en general.  

Catalans want to vote in London

També Londres, amb un debat en què participaran diversos càrrecs electes dels partits sobiranistes catalans i que demà donarà pas una taula rodona sobre l'autodeterminació, aquesta en anglès, amb representants del món acadèmic i fins i tot algun polític de l'SNP escocès.    

Caatalunya i Londres

Divendres, a més, l'associació Catalans UK ha convidat l'expresident Artur Mas. Successivament, aquests dies també hi haurà debats semblants a Zurich i a Rotterdam, i també a Madrid, dimecres, i Bilbao, dijous.  

catalunya nova york

Dissabte al migdia s'organitzarà un pícnic al Central Park de Nova York, un format de to més lúdic i popular que, de fet, es repetirà diumenge a molts llocs –sense anar més lluny, una vintena als Estats Units, fins i tot a Honolulu. Un centenar de persones de totes les edats, parelles, famílies i molta gent jove van participar ahir en una festa organitzada ahir a la tarda per l'ANCFrance a París, en què va destacar la participació dels Castellers de Paris, els Geperuts, que van donar color i espectacularitats a l'acte amb els seus pilars. Els assistents a l'acte van fer una rotllana- sardana per envoltar els castellers.      

catalunya a Paris

Es va voler significar, segons un portaveu de l'ANCFrance, la unitat i la tradició, l'esforç i la perseverança, el caràcter democràtic i el futur, el desig de la República Catalana. Els organitzadors van repartir més de 200 fulletons amb informació sobre les raons per la independència de Catalunya, sobre la Diada i informació més concreta sobre l'Assemblea i l'Assemblea de França.     A principis de juny, la conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència que comanda Raül Romeva feia públic el seu pla de desplegament de noves delegacions que havia de servir per ampliar la xarxa de la Generalitat a l’estranger. L’estratègia passava per crear deu noves seus abans de l’estiu del 2017, sempre que es tramitessin els pressupostos de la Generalitat que la CUP va vetar setmanes després. Un cop passat aquest tràngol, i ja amb la vista posada als comptes per a l’any vinent, el Govern va anunciar ahir la posada en marxa d’una primera fase de creació de quatre delegacions: la de Copenhaguen (Dinamarca), Varsòvia (Polònia), Zagreb (Croàcia) i Ginebra (Suïssa). Quan aquestes quatre oficines -juntament amb la del Vaticà, creada però no en marxa- estiguin operatives, la Generalitat haurà completat el seu mapa de projecció exterior en el marc europeu, on ja té presència a Berlín, Londres, Roma, Viena, Lisboa, París i Brussel·les.   Visca Catalunya !!!  QUE BORDIN, QUE BORDIN