CATALANS, EL DIA 11 DE SETEMBRE TOTS PLEGATS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

JosepLluisDomenechgomez2321

  El día 11 de septiembre tots plegats per Catalunya Manquen solament gairebé menys de 7 dies per la manifestació d'enguany. Com tots sabeu diversificada en ciutats de Catalunya. Cal anar-hi tots. No ha de faltar ningú de nosaltres els que estimem el país, els que estimem la terra, els que estimem Catalunya.   La gent de malviure, els botiflers, els desgraciats que volen el fracàs de Catalunya estan a l'aguait, per fer esment que el nostre desig d'independència a fet llufa. Fa menys de deu dies encara no s'havia arribat als 100.000 manifestants a Barcelona. Després, coincidint amb la tornada de les famílies catalanes de pedra picada, es varen aconseguir els 200.000 i a hores d´ara estem en els 215.000 manifestants.  

flama-canigo - Josep Lluis Domenech Gomez

Els desgraciats de pare i mare que es refregaven les mans joiosos de la fallida de la manifestació d'enguany, ja estan fotuts. D'aquí al diumenge dia 11, arribarem no solament a igualar la xifra màgica dels 260.000 ciutadans de Catalunya, que es varen apuntar l'any passat, sinó a superar aquestes dades.   Cal no defallir, cal no estar desinflats. Mireu, jo no ho estic ni m'ho permeto. I vull transmetre a partir d'aquest "post" del bloc el meu missatge a tots els catalans de bé, a tots els catalans de pedra picada que cal no defallir. Cal apuntar-se, cal anar-hi, cal parlar amb els amics, amb els veïns i amb qui calgui perquè s'apuntin i vagin el pròxim dia 11 a defensar els Drets Nacionals de Catalunya.   Deixem a banda els dropos que van trencant tots els ciris que troben a mà: L'Iceta, el Cosculluela, el Rabell i ja no diguem els bufacantirs de sempre, que ni cal esmentar-los.  

estelades josep lluis domenech

Al contrari d'Espanya, que ja veieu com van, nosaltres hem de demostrar al món, a tothom que nosaltres recolzem als polítics que vàrem elegir. Ara toca que les campanes dels polítics catalans que estimen Catalunya facin fressa.   Aquesta diada ha de ser la de la consolidació d'una opinió pública que és majoritària a Catalunya i també ha de ser la diada de suport als polítics. Ara mateix, qui porta el pes i la responsabilitat del procés és la classe política. Passa una mica com la primera diada massiva, la del 2012, en què la gent va donar suport a una classe política en un dels moments més crítics. Ara és quan ens ho juguem tot.   A partir d'avui, cal que parleu amb tothom. Feu país. No defalliu. Ens en sortirem. Però res ens vindrà de franc, aquesta gent no dubtarà de fer el que calgui per atacar Catalunya i els catalans.  

freedomCAT-Josep Lluis Domenech

Aquesta setmana, miraré cada dia d'enviar un clar missatge d'il·lusió a tothom que estigui al meu abast, perquè faci el mateix. Es tracta de la famosa taca d'oli, que a poc a poc es fa més gran. Ara un pas, ara un altre, però endavant sense defallir.   El dia que siguem un estat independent, la història l'escriurem nosaltres i aleshores podrem dir que la majoria social la vàrem demostrar tal dia a tal hora. Per què? Perquè ho diem nosaltres i punt. Aquesta és la força de tenir un estat independent. La fase de demostrar quants som, l'hem de superar. Ara toca explicar quin estat volem, com el volem, com ha de ser participatiu, com s'ha d'organitzar l'administració territorial, quin model econòmic hem de tenir, de quina manera hem de construir les estructures d'estat...     Això hauríem de fer. Perquè aquesta batalla, i la independència final, l'hem de guanyar tots i cadascun de nosaltres. Nosaltres, i no pas això que se'n sol dir 'els polítics'. Només si hi som, i si som molts, el procés rodolarà cap a bon fi. Només si hi som i si som molts, com fins ara i encara més, això que se'n sol dir 'els polítics' traduiran per força aquesta voluntat popular en gestos, en actes, en lleis i en proclames que ens duran a la victòria.     Per això no estic desinflat. Ni em conformo amb una espera sense horitzó. I renovaré la senyera i l'estelada al balcó i sortiré al carrer el dia 11 i esperaré, pacient però amb el neguit de la il·lusió, el moment resolt de la desconnexió, de la insubmissió, de la sobirania. Que, ni que es faci llarg, ja no pot trigar.   Ara estem en un moment de la història mal·leable, no sabem quant durarà, però potser passaran segles fins que tornem a tenir una oportunitat! Visca Catalunya Lliure!!! Visca la Terra!!! (Lliure)