FERNANDEZ DIAZ ENVIA LA POLICIA A LA SEU D´EL DIARI PUBLICO.ES – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Josep Lluis Domenech Gomez 3

El diari digital EL NACIONAL acaba de comunicar els moviments de la policia del Fernandez Diaz a la seu del diari PUBLICO. ES

Comença la pel·licula: Mireu el que diuen des del diari

Los policías han solicitado a la dirección de este diario las grabaciones de las conversaciones mantenidas en el despacho del ministro el 2 y el 16 de octubre de 2014, en poder de Público, y este medio ha condicionado su entrega a que los agentes las requieran con una orden judicial. En vista de que no portaban ningún mandamiento judicial, no se les ha entregado copia de las grabaciones.

Arriba el Franquismo

Dos agents de la policia judicial s'han personat aquesta tarda a la redacció del diari Público al centre de Madrid per demanar les gravacions filtrades de les converses entre el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Però se n'han hagut d'anar amb les mans buides perquè la direcció del mitjà els ha indicat que si no els presentaven una ordre judicial, no farien cap entrega. La Comissaria General de la Policia Judicial investiga a petició del mateix ministre en funcions, com es van gravar aquestes converses entre el 2 i el 16 d'octubre del 2014 i com i per què s'han filtrat en la recta final de la campanya electoral per a les eleccions del 26-J. El mitjà ha lamentat que Jorge Fernández centri la seva resposta sobre l'escàndol posant èmfasi en què les seves paraules quedessin gravades i no pas en el contingut que es revela en la conversa. I nosaltres sabem el que és la policia del senyor Fernandez Diaz, policia del temps de Franco, "Policia Demòcrata" de "tota la vida". La policia no te culpa. La Policia cumpleix ordres. Que quedi ben clar. Es el Govern Espanyol, es el ministre el culpable. Ara li's cal trobar un jutge que els faci la gara-gara i tot llest. Ja veieu, Escanya, Espanya... quins veïns que tenim.... Quina pena.... Nosaltres ANEM PASSANT ....

BREXIT, ARA ES VEUEN ELS DEMÒCRATES DE TOTA LA VIDA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep Lluis Domenech Gomez-Biblioteca Arus

  Ara no vull parlar del BREXIT. Però com a demòcrates hem de tenir les coses ben clares, i ara ja surten els brètols de sempre, els "demòcrates de tota la vida" i cal veure el tarannà d'aquesta mena de gent. Poc després de fer-se públic el resultat definitiu del referèndum sobre el Brèxit, que ha guanyat l'opció de sortir de la UE, hi ha hagut una allau de reaccions per part de tots els governs europeus. Entre aquests, el govern espanyol, que per boca de Mariano Rajoy i de José Manuel García Margallo s'han afanyat a alertar dels perills de fer referèndums, en una referència implícita però molt clara al procés independentista català.  

margallo

Rajoy en una entrevista a la Cope que la victòria del 'Brexit' demostra que els referèndums són una eina que 'només' s'ha d'utilitzar en 'circumstàncies molt excepcionals', perquè 'divideixen molt profundament les societats'. Ha assegurat que a ell no li agraden els referèndums. El referèndum és un instrument que existeix però que cal utilitzar amb molt de compte perquè com a mínim divideix molt profundament les societats, i crec que si se'ns elegeix als polítics és perquè siguem capaços de tenir la responsabilitat, el coratge i la determinació d'adoptar decisions difícils i no traslladar-les al conjunt de la gent'. En aquest sentit, ha assegurat que ell no és partidari de consultar els ciutadans. 'Personalment a mi no m'agraden els referèndums', ha dit, 'i crec que només s'han de fer en circumstàncies molt excepcionals' perquè 'els governants estem per això, i no per traslladar les decisions difícils a la gent'.

FEDERICO TRILLO

O sigui, que de votar res de res, ells a la seva és a dir donar pel cul al ciutadà que és el seu. I que ens bombin. Senyor Margallo, senyor Rajoy, vagin a cagar a la via... Ahhh, i els escocessos ja n´estan montant un altre "pollastre", vagin prenent nota, dropos. I nosaltres ANEM PASSANT.

TINGUES PEBROTS DE DIR-HO EN UNA SALA D´ESPERA D´UN HOSPITAL, BRÈTOL – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Josep Lluis Domenech Gomez666

L'encara director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, va tenir els sants collons de presentar-se a donar explicacions al Parlament de Catalunya volent donar lliçons de dignitat. Fins i tot va insultar als parlamentaris. Va voler explicar un sopar de duro. Sap que el fotran fora i vol morir matant. Pitjor per ell. Quin acte més indigne.

De Alfonso

El candidat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va expressar ahir la seva indignació per on el director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, es vantava d'haver "destrossat" la sanitat catalana. "Que tinguin pebrots de dir-ho en una sala d'espera d'un hospital", el reptava, després de titllar-lo, a ell i el ministre, de "miserables" i "desvergonyits".

CORRALITO2

Es va passar de frenada en diverses ocasions (com quan va dir que havia avisat la seva dona que un dia l'acusarien de ser "gai, cocaïnòman i borratxo" pel càrrec que ostentava) i en d'altres va tergiversar les paraules dels diputats. "Em molesta que els servidors públics són els que acabin amb el cap tallat". Ell de ben segur la setmana que ve, tindrà "el coll tallat per exercir el càrrec que encara té i no vol deixar".

La CUP va acusar l'alt càrrec de "pervertir" la condició de sentir-se espanyol. "Declarar-se espanyol no és un problema, ho és quan això es fa valer per practicar la guerra bruta", li va etzibar Anna Gabriel, en referència a un fragment de les converses.

A veure si té collons aquest brètol d'anar a la sala d'espera d'un hospital i dir el que li va dir al fins ara, encara Ministre de l'Interior de les Escanyes.

LA FLAMA DEL CANIGÓ I CATALUNYA SEMPRE LLIURE – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep Lluis Domenech gomez paris

  Jacint Verdaguer ens ho va dir: Lo Canigó és una magnòlia immensa/ que en un rebrot del Pirineu se bada; / per abelles té fades que la volten, / per papallons los cisnes i les àligues. Formen son càlzer escarides serres /  que plateja l'hivern i l'estiu daura, /grandiós beire on beu olors l'estrella, / los aires rellentor, los núvols aigua. / Les boscúries de pins són sos bardissos, / los Estanyols ses gotes de rosada, / i és son pistil aqueix palau aurífic, / somni d'aloja que cel davalla.  

flama-canigo - Josep Lluis Domenech Gomez

La matinada anterior a la nit de Sant Joan es renova la Flama del Canigó en el cim de la muntanya pirinenca que un gran poema èpic de Jacint Verdaguer va convertir en símbol de la geografia espiritual de la catalanitat.   La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.  

jacint verdaguer - Josep Lluis Domenech Gomez

  La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.   És una flama de foc amic, abrandada per tots els catalans, des de fa gairebé 50 anys pels nous vents del catalanisme. I en la revetlla del 23 de juny sentiments personals de tota mena: cristians i pagans, patriòtics i ancestrals es troben.   Cadascú a la seva manera íntima o pública, civilitzada i lliure. És la grandesa dels pobles que volen ser amics i que un cop a l'any compartim el misteri de la flama que manté la nostra vigoria humana, col·lectiva i solidària.   Visca Catalunya Lliure, catalans.  

LA POLICIA ESPANYOLA VIGILA A LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT CATALÀ I A LA SEVA FAMILIA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez 880

Per entendre el que passa, cal llegir EL PADRINO. Quin parell de desgraciats!!!!, i ara que cal fer? Esperar el resultat de les eleccions de diumenge en mans del senyor Fernandez Diaz? Veritablement, donen ganes de córrer i fotre el camp... Segons diversos informes policials avançats aquest dijous per Ràdio Barcelona, la Policia va realitzar dossiers per mirar de criminalitzar la cúpula de l'ANC, entre els quals, la seva dirigent de llavors i actualment presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el seu marit, els seus dos fills i els seus dos germans. La investigació s'hauria centrat en les propietats familiars i els comptes corrents de l'ANC. L'informe, elaborat pels serveis de Seguretat de l'Estat, afirma que "des que Jordi Pujol va arribar al poder el 1982, es calcula que només les associacions separatistes camuflades sota diferents denominacions han rebut uns 20.000 milions d'euros", sense documentar ni acreditar aquesta quantitat. Així mateix, els redactors anònims del document indiquen que segons "diverses fonts" s'hauria descobert que alguns membres de l'ANC havien format part de Terra Lliure o bé col·laborat amb ETA, i tot, sempre segons l'informe avançat per la cadena Ser, subvencionat des de la Generalitat de Catalunya. L'informe, a més, està replet de ressenyes de les persones investigades, en les quals surten fitxes policials, entre elles de la família de Forcadell. La presidenta del Parlament ja va dir ahir a Twitter –quan encara no tenia constància que ella fos un dels objectius de la conspiració– que "serem implacables davant d'actituds il·legals. El compromís amb la lluita contra la corrupció és ferm, clar i contundent". Avui, encara ha estat més contundent i ha assegurat que "estic absolutament tranquil·la perquè, per molt que rasquin, només trobaran famílies normals que van decidir implicar-se per una idea" i ha carregat contra aquestes actuacions per tractar-se del "respecte a la llibertat ideològica, d'expressió i d'associació". Cal estar tranquils? Mare de Déu... estem en una democràcia autoritària, per no dir en un estat predemocràtic, en el que els tardofranquistes campen per les seves. Barruts, més que Barruts. Cal recordar tot això quan es vagi a votar... però pagarà la pena?, aquesta gent es capaç de fer qualsevol tupinada...

FERNANDEZ DIAZ I DE ALFONSO, PODEN SEGUIR COM A MINISTRE I COM A JUTGE? – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez xx

  La compareixença del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC),Daniel de Alfonso, davant de la comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament, que va acordar després d'escoltar les seves explicacions una proposta de cessament que anirà al ple de la cambra de la setmana que ve, ha estat un dels actes més estrafolaris i impúdics que he pogut presenciar.  

CORRALITO2

  Després d´haver sentit les cintes d´àudio, em pregunto com a ciutadà com 2 senyors com De Alfonso i Fernandez Diaz, poden continuar amb l´exercici de les seves funcions?  

De Alfonso

  El senyor de Alfonso, la semana que será comiat i despedit del seu càrrec, i segons sembla, tornarà a la carrera judicial. I el senyor ministre de l'interior, de moment controlarà tota la maquinària de les eleccions del Regne de les Espanyes diumenge. Vatua Déu, Vatua Déu.   Després de sentir les cintes d'àudio, vosaltres creieu que són un parell de demòcrates? Després de sentir les cintes aniríeu amb ells fins a la cantonada?   En el diari electrònic EL NACIONAL, el seu director el senyor Antich ens diu: "Sentint durant aquests dies les transcripcions de les cintes entre el ministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya hem après moltes coses. Hem conegut com es podia canviar la realitat o manipular la veritat; hem sabut que la Fiscalia, segons un ministre, podia afinar les coses si es feia una gestió; també que De Alfonso era capaç adaptar-se a les peticions d'un tot un ministre perquè ell es considerava espanyol i que també estava orgullós per haver-se "carregat" el sistema sanitari català. De tot això n'estava al corrent el president del Govern espanyol, segons paraules del ministre. En el nou i esborronador capítol sabem una cosa nova: que entre les diversions estava, a més de les conegudes de fabricar proves contra ERC, CDC i el Govern, intentar remoure la cúpula de Convergència. Al director de l'OAC sembla no agradar-li Artur Mas i el candidat que comparteix amb el ministre és el llavors conseller Germà Gordó. Mas és un problema, assenyala, perquè vol anar sempre "palante, palante, palante" en el procés sobiranista i Gordó, amb el qual diu que ja ha parlat del tema, es deixa estimar."   Solament cal dir una cosa, fotem el camp d'Espanya, aquesta gent em fa por...   Doncs això...