ELS PAPERS DE PANAMÀ I L´INDEPENDENTISME CATALÀ – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

montoro

  Panamà o el despatx d'advocats del país centreamericà Mossack Fonseca, del qual ha sortit la informació recollida en els papers de Panamà, s'han creuat en gairebé totes les últimes investigacions rellevants a Espanya relacionades amb presumptes casos de corrupció. Els casos Correa, Bárcenas, Pujol, Noos o l'àtic d'Estepona, entre d'altres, tenen alguna connexió amb aquest país.   Que vol dir això? Doncs que no hi ha un pam de net. Cal que ens fixem amb totes les persones fins a hores d'ara involucrades… És que creieu que si qualsevol de nosaltres paguem alguna reparació de casa en “negre” i ens enxampen no rebríem de valent dels senyors d'Hisenda?   Ara el que cal és que aquest femer brolli i que tothom que estigui emmerdat rebi el que mereix. Serà possible això? Doncs mireu ho dubto molt. L'estat espanyol i especialment la seva premsa, -inclosa la putrefacta caverna de Madrid- no està ben considerada. El periodisme d'investigació, que portava gairebé un any treballant aquest assumpte ningú s´ha refiat gaire dels diaris espanyols, hi solament li ha donat feina a un diari electrònic que s'anomena El Confidencial, i a una munió de periodistes que encara se'l's considera professionals i seriosos. En l'àmbit internacional, la BBC i el prestigiós diari francès Le Monde, també han estat considerats dignes de confiança.   Però ara resulta que el despatx famós de Panama del que ara tothom parla, ja va sortir a les informacions quan el senyor Barcenas, es a dir l´antic tresorer del Partido Popular, va reconèixer amb tot el “morro” que tenia uns quants milions a Suïssa. Cal veure el tema i ara cla també esperar que surtin més noms d´aquest femer de merda.   Panamà també apareix en les investigacions entorn de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, que el 7 de juliol del 2005 va obrir un compte del qual era titular la Fundació Sinequanon, amb seu a Panamà, a la qual va traspassar 13,6 milions. Aquest compte va arribar a tenir el 2007 un saldo màxim de 25 milions. Panamà també va ser la destinació escollida per l'exambaixador Gustavo de Arístegui i el ja exdiputat del PP Gómez de la Serna, que van negociar el cobrament de comissions a canvi de mitjançar a favor de dues empreses espanyoles en l'obtenció de contractes públics per construir hospitals. Caldrà veure si tots aquests casos acaben sortint entre els documents que encara no s'han fet públics dels papers de Panamà.   Veurem el que tarden a associar els “Papers de Panama” amb la Generalitat de Catalunya i amb l'Independentisme català....

TOT ESTÀ PODRIT I SEMPRE ELS MATEIXOS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

capsdeporc josep lluis domenech

  Ahir diumenge dia 3 d'abril, va brollar a la llum una notícia que portarà cua. Tota la informació sembla que ha estat pur i senzill periodisme d'investigació, tractat durant mesos, fins que s'ha arribat a tenir la certesa de totes les fonts que és tenien arran de la noticia. The International Consortium of Investigative Journalism ha començat a publicar unes dades sobre Mossack Fonseca, una empresa que segons sembla, està embolicada amb Paradisos Fiscals. No se sap qui n’és el responsable, però sí que se’n sap el contingut. En total, s’han fet públics més d’onze milions de documents, aconseguits de les bases de dades internes de Mossack Fonseca. Aquesta quantitat supera les filtracions de WikiLeaks i Edward Snowden. Mossack Fonseca és una empresa del Panamà que ofereix serveis jurídics, entre els quals la creació i el control d’empreses a paradisos fiscals de tot el món. Opera a 42 països i ha creat i controla 300.000 empreses per als seus clients. Aquesta activitat és legal a la major part dels països, però no sempre. I generalment és encoberta. D’una banda, per a evitar la persecució del fisc local i d’una altra, per motius polítics. El diari electrònic VILAWEB parla de 140 polítics amb comptes opacs, i també de què el jugador del Barça Lionel Messi i el seu pare estan embolicats. VILAWEB de moment parla d´uns quants: “140 polítics amb comptes opacs Els papers identifiquen 143 polítics i parents pròxims de polítics de tot el món que tenen societats a paradisos fiscals, controlades per Mossack Fonseca. El cas més impressionant és el de Vladímir Putin que, mitjançant un amic músic, Serguei Roldugin, pot haver desviat dos mil milions de dòlars de bancs estatals russos. Entre els polítics més coneguts que apareixen als documents, hi ha el primer ministre del Paquistan, Nawaz Sharif; l’ex-vice-president de l’Irac, Aiad Allawi; el president d’Ucraïna, Petrò Poroixenko; i el primer ministre d’Islàndia, Sigmundur Davíð Gunnlaugsson. També hi ha implicat el primer ministre de Catar entre el 2007 i el 2013, Hamad bin Jassim bin Jaber al-Thani; el president de Catar entre el 1995 i el 2013, Hamad bin Khalifa al-Thani; el rei de l’Aràbia Saudita, Salman bin Abdelaziz; el president dels Emirats Àrabs i emir d’Abu Dhabi, Khalifa bin Zayed bin Sultan Al Nahyan; dos cosins del president de Síria, Baixar al-Assad; el pare de David Cameron; el secretari de Mohàmmed VI, rei del Marroc, entre molts més.” Ja veurem com acaba això, però evidentment és una notícia que amb més d'onze milions de documents pot deslegitimar a moltes persones, governs, caps d'estat i fins i tot monarquies. I compte que la de l'estat espanyol, sembla que haurà d'explicar moltes coses. Veurem... però tot això fa una ferum que empesta....

HISTÒRIA D´UN IDIOTA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

EL DIRECTOR DEL DIARI ELECTRÒNIC EL NACIONAL, el senyor Antich, abans director de LA VANGUARDIA durant 12 anys, ha publicat avui aquest article:   felix   "Félix de Azúa forma part d'una generació d'escriptors que són molt més importants per les seves posicions polítiques que per la seva obra. En el seu cas, per partida doble: res no hi ha de tan premiat i reconegut en molts sectors del Madrid polític, intel·lectual i mediàtic que un català que insulti els catalans de manera permanent. De Azúa compleix a la perfecció aquest paper des de fa anys i no ha dubtat a falsejar la realitat de l'educació a Catalunya. Per exemple, el 2012, quan va declarar que se n'havia anat de Catalunya perquè la seva filla no fos escolaritzada en l'odi als espanyols. Votant declarat temps enrere del PSOE, va passar més tard a Rosa Díez fins a desembocar en Ciutadans. I el passat 13 de març va prendre possessió de la seva condició de membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) on té assignada la butaca H. Si la seva bèstia negra ha estat sempre el nacionalisme català, els seus últims pronunciaments sobre Pablo Iglesias i Ada Colau semblen haver eixamplat la mirada crítica de l'escriptor, que als seus 71 anys sembla haver trobat en l'insult i la desqualificació una sòlida posició de confort. Relacionar Podemos amb l'independentisme i amb ETA és una solemne ximpleria. Però desqualificar l'alcaldessa de Barcelona afirmant que "Colau hauria d'estar servint en una parada de peix", és un acte de masclisme i classisme que ajudarà que tots aquells que l'han aplaudit durant anys el coneguin realment. Potser les peixateres no poden arribar a ser alcaldesses? Una de les seves novel·les prescindibles és Historia de un idiota contada por él mismo, un text escrit en primera persona i una mena d'assaig autobiogràfic amb presumptes pensaments filosòfics. Un títol que li ve com anell al dit." Chapeau Sr. Antich