NO ES POT PARLAR AMB RUCS, ES TIREN PETS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

    MADRID 20 04 2016 POLITICA El Presidente del Gobierno en funciones Mariano Rajoy y el President de la Generalitat Carles Puigdemont durante la reunion que mantuvieron esta tarde en el Palacio de la Moncloa Imagen David Castro       "Si mai algú té interès a asseure a taula, sempre hi tindrà un plat parat, però mentrestant anirem passant",     Amb aquestes paraules el President Puigdemont va acabar a la seu catalana de Blanquerna de Madrid, les explicacions a la premsa de la conversa que va tenir amb el President "en funcions" Rajoy.     La conversa d'uns 140 minuts entre el president del govern espanyol i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és en si mateixa una notícia. Des del 30 de juliol del 2014 en què Artur Mas va anar a una altra cita similar amb l'inquilí de la Moncloa, el diàleg entre les dues administracions era inexistent.     De moment caldria fer esment que en alguna cosa s'ha avançat. Continuaran parlant la setmana vinent la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el vicepresident Oriol Junqueras sobre temes puntuals, encara que importants, bloquejats alguns des de fa anys i que, si es resolguessin, millorarien la vida diària de la Generalitat i dels ciutadans de Catalunya.     Però, les coses a Espanya van d'aquest pal. Val a dir i que tothom ho recordi que avui es compleixen 124 dies d'ençà de les darreres eleccions a Corts; o, dit a l'inrevés, en resten 12 per evitar que tornar a desfilar per les urnes. Fa pocs mesos, alguns opinadors de la caverna espanyola de Madrid, es delien amb el suposat caos de la investidura catalana; avui, resten impotents davant el trencaclosques impossible de la política espanyola. Estan tastant el seu propi xarop.   Però crec que la cosa cal mirar-la des que d'una altra finestra. És la finestra de la història desgraciada de l'estat espanyol, res a veure amb democràcies. Si ens posem a retrocedir i llegir llibres com Déu mana d'història podreu veure que: El segle XIX espanyol es caracteritza pels canvis polítics constants, fets a cop de sabre. Si retrocedim al segle passat, el panorama tampoc no és excessivament civilitzat. De fet, bona part de la centúria apareix dominada per règims dictatorials: 6 anys amb Primo de Rivera, 1 amb Berenguer, 37 amb Franco i 1 més fins a les eleccions del 1977; en el cas del Generalísimo, segons el territori des d'on es comptin. En total, 45 anys en dictadura. Els 55 restants, Espanya té períodes d'inestabilitat extrema.   Que en voleu treure d'aquesta mena de gent? Doncs, res de res.   Per això, en sortir de l'entrevista de dues hores, quan explicant cadascun dels presidents com ha acabat la conversa els dos protagonistes l'han qualificat de "cordial", "exploratòria", "inclusiva", "sincera", "positiva", "oberta", "profitosa" i "una de braves sense salsa".     Encara cal dir una altra cosa: Aneu-vos-en d'aquí amb la xocolata, que les criatures es deleixen.   Oi que m'entenen?