FRANCISCO MARHUENDA, CANTA CANÇONS A L´ASE I ET RESPONDRÀ AMB PETS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

el guardaspaldas de rajoy

El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha decidit nomenar a Francisco Marhuenda, director del periòdic La Razón, com a Comissari Honorari de la Policia Nacional, una figura prevista per la llei de Règim de Personal de la Policia Nacional, per la qual la distinció pot atorgar-se "a aquelles persones que, no havent pertangut a l'esmentat Cos, s'haguessin distingit pels mereixements contrets en virtut de la tasca realitzada a favor del mateix".   Ja podeu veure, l'espieta, l'espió, el guaita, el xerreta d'en Marhuenda, ha rebut un premi de "Comissari Honorari", de l'inefable Ministro del Interior, i és que hi ha una dita a les espanyes: "Dios los cria y ellos de juntan". Quin parell de trinxeraires...   Segons ha avançat aquest matí eldiario.es citant fonts policials, l'expedient en què es recullen els mèrits per rebre aquesta distinció no és públic, per la qual cosa es desconeixen els "mereixements contrets" per Marhuenda per rebre el nomenament. Habitualment aquests nomenaments es fan amb comptagotes, nomenant només una persona a l'any.   Que no es coneixen els mèrits? Des del 2008 aquest "menda" és director de LA RAZÓN. És l´espieta del Ministre. Al capdavant d'aquest diari va ser imputat, al maig de 2014 per publicar les imatges de vint-i jutges catalans que van signar un manifest a favor d'una consulta sobre la independència de Catalunya, el motiu de la imputació va ser que les fotografies corresponien a les que els jutges tenien en els seus documents nacionals d'Identitats, pels quals es va sospitar que tals imatges procedissin d'arxius policials.   Però el que l'anomena "Comissari Polític" i bidell del govern del Partido Popular, també és un "perla". El nomenament, atribuït directament al ministre en funcions Jorge Fernández Díaz, a banda d'arribar quan aquest porta ja més de quatre mesos exercint el càrrec des de la interinitat, se suma a altres decisions polèmiques, com ara la de concedir la Medalla d'Or al Mèrit Policial amb caràcter honorífic a la Comfradía María Santísima del Amor l'any 2014 i, sobretot, la de concedir l'any 2012 la Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil a la Verge del Pilar en motiu del centenari del patronatge de la Mare de Déu al cos de la Guàrdia Civil.   Ara només queda una cosa, caldrà fer una subscripció popular a Catalunya, remoure cels i terra, treure el Sant Cristo Gros, perquè el President Puigdemont, els atorgui a aquest parell, la Creu de Sant Jordi.

EL COMUNICAT DEL GRUP KOINÉ ARRAN TOT EL SIDRAL QUE S´HA MUNTAT – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

KOINE

Després d'haver estats uns quants dies, redactant posts en aquest bloc, arran del tema del Manifest Koiné, aprofito l'avinentesa, per donar més publicitat a un altre comunicat que han fet, els patriotes catalans del Manifest Koiné.   Aqui el teniu:   Després de la polèmica suscitada per la presentació del manifest Koiné en favor de la normalització del català i la consideració com a llengua territorial de Catalunya, a més de la defensa del multilingüisme, els impulsors del document han volgut denunciar les manipulacions i interpretacions esbiaixades que se n’han fet, i han volgut aclarir alguns aspectes del manifest que havien estat utilitzats per a criticar-lo, ‘atribuint-li allò que no diu’. Us oferim el comunicat sencer a continuació:     «Llengua i República i el seu Grup Koiné, com a impulsors del manifest ‘Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya Independent’, signat per 275 persones del món acadèmic i professional relacionat amb la llengua catalana, que fou presentat el proppassat 31 de març al Paranimf de la Universitat de Barcelona, davant la reacció social que ha suscitat, volem fer les següents puntualitzacions.   Valorem de manera positiva l’acollida del Manifest i el debat que ha suscitat atès que, com hi fem constar, creiem que cal que «una presa de consciència lingüística informi el debat ciutadà del procés constituent». Les reaccions al Manifest palesen un interès viu que ha quedat reflectit tant als mitjans de comunicació com, sobretot, a les xarxes socials i en les nombroses adhesions que hem rebut aquests dies.   Tanmateix, lamentem les males interpretacions i les manipulacions del Manifest, atribuint-li allò que no diu i suposant-li intencions que no té. I, sobretot, ens dolen les desqualificacions que no responen als arguments que s’hi exposen. En aquest sentit, volem cridar l’atenció sobre els punts següents:   El Manifest constata la situació de subordinació lingüística del català, avalada pels estudis de què disposem. En canvi, no pretén definir cap programa polític ni tampoc cap futur marc juridicopolíc.   El Manifest denuncia «la ideologia política de l’anomenat “bilingüisme”» i no pas el fet que els individus parlin diverses llengües, circumstància que és valorada com una riquesa cultural i social i que cal reconèixer i promoure.Tanmateix, sí que es defensa que el català i que l’occità a l’Aran esdevinguin, en la futura república,«l’eix integrador en un marc d’assumpció pública del multilingüisme».   El Manifest no conté cap expressió que qualifiqui la població d’origen immigrant, ni la de l’època franquista, ni l’anterior o l’actual, de «colons», sinó que simplement remarca la coneguda voluntat del franquisme d’utilitzar-la «com a instrument involuntari de colonització lingüística». «Colonització lingüística» és aquí una expressió equivalent a la de «substitució lingüística» i així és emprada per l’ecolingüística.   El Manifest tampoc no proposa, ni directament ni indirecta, la definició d’una «oficialitat única» ni tampoc defensa el «monolingüisme», com se li ha atribuït de mala fe. Això no vol dir que Llengua i República no tingui la seva proposta sobre aquesta qüestió, però en el Manifest no l’ha definida, justament, per a deixar-ho obert a les possibles solucions que hi pot haver que, tot salvaguardant els drets derivats de les diferents situacions lingüístiques dels ciutadans, estableixin per al català l’estatus de llengua territorial de Catalunya, i per a l’occità, de llengua territorial de la Vall d’Aran.   Pel que fa a l’oportunitat o inoportunitat del debat, cal recordar que no és aquest Manifest qui l’ha obert, sinó que precisament Llengua i República hi ha intervingut per oferir un punt de vista diferent dels que fins ara s’havien expressat, curiosament, sense que ningú els hagués fet cap retret per encetar-lo.   Finalment, fem aquest comunicat per respecte i consideració als 275 signants del Manifest, tots ells acadèmics i professionals que han contribuït amb el seu treball a la recuperació de la llengua del país. I també en consideració a les nombroses persones que s’adhereixen actualment al Manifest malgrat les interpretacions esbiaixades que se n’han fet.   Igualment, volem agrair totes les opinions expressades, favorables o no al Manifest, que han contribuït a enriquir-lo, ma sar-lo o contradir-lo; sempre, però, des del respecte a la llibertat d’expressió.   Llengua i República Joaquim Arenas i Sampera, president   Barcelona, 13 d’abril de 2016.»  

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I EL FOC DE L´INFERN – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

     

constitucion española

  L'altre dia Empar Moliner va cremar un exemplar de la constitució espanyola a TV3. Ho va fer en protesta perquè el Tribunal Constitucional espanyol havia tombat l'article de la llei de consum de Catalunya que impedeix que, entre els mesos de novembre i març, les companyies elèctriques puguin tallar el subministrament d'energia a les famílies amb dificultats.   El govern en funcions del PP, va ficar cullerada perquè els seus bidells del Tribunal Constitucional ho considerés nul, perquè la mesura és discriminatòria pel conjunt dels espanyols.   Això afecta concretament 895 famílies catalanes que ja s'havien acollit a aquesta mesura i que ara es troben desvalgudes. Al senyor Rajoy, i al govern en funcions del PP, no en volen saber res. Es tracta de Catalunya.   El tema era que l'escriptora i col·laboradora de TV3 Empar Moliner, mentre explicava això, anava cremant fulls de la constitució espanyola, acció que, com era previsible, ha desfermat una crisi política contra TV3 impulsada per la dreta i la dreta extrema i la mare que els va parir a tots. Es veu que l'estat pot deixar 895 famílies a la intempèrie i violar les competències de la Generalitat, però tu no pots criticar-ho cremant la constitució. I llavors van i treuen el San Cristo Gros.   Segons que es veu, per a aquesta gent de mal viure, és molt més greu de cremar un llibre que no pas de deixar sense calefacció 895 famílies. Cosa que és més extraordinària encara si tenim en compte que precisament la constitució espanyola, a l'article 47, diu que 'tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat i els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret'. Vull suposar que el senyor Rajoy ja ens considera fora de la seva Espanya. I ara les mateixes institucions que no han perdut mai ni un minut a estudiar si el govern espanyol viola la constitució incomplint l'article 47 corren a estudiar si l'ha violada la periodista Empar Moliner.   Ara estan buscant les pessigolles, fent la viu-viu a veure si poden treure profit, d'aquesta acció, que encara que jo no tinc coneixements de Dret, però penso que no podran fer res perquè això no és delicte. Ja veurem com acaba el tema. Però, en el rerefons de tot, a la rebotiga de tot aquest assumpte, el que veritablement fa nosa i els posa negres, a aquesta gent de mal viure, és l'existència de TV3.   Doncs mireu, que els bombin...