EL SENYOR RAJOY I EL TRIO DE LA BENZINA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

rajoy

  El senyor Rajoy, President en funcions de les espanyes, va tornar ahir a Barcelona. Però cal fer esment que cada cop que ens visita, o fa en règim d'empestat que té por que el vegin pel carrer. És a dir, arriba a l'aeroport i amb la seva càpsula presidencial i amb la colla de sempre que li fan la gara-gara se'n va a un hotel, i allà tots els de la seva corda, que cada cop és més petita, celebra mítings en els quals desbarra contra els catalans de pedra picada. Tot seguit la premsa cavernícola i de les espanyes, esbomben que el Presidente Rajoy visita Catalunya on és rebut “calurosamente”. Senyor Rajoy, benvingut a Catalunya. No cal que sempre que arriba es fiqui dins un hotel. Nosaltres els catalans no li farem res. Passegi pels carrers, parli amb la gent, sàpiga el que pensem i el que volem.  

albiol

Ja ho sabem, és possible que algú l'esbronqui. Cap problema, senyor Rajoy, això va inclòs en el seu sou de President del Govern. Això ningú podrà dir-li que és un “sobre Barcenas”, en pot estar ben segur.

I quan vingui a Barcelona, faci el que fan totes les persones educades, en la seva condició de President d'Espanya, vagi a veure al President de la Generalitat de Catalunya. Miri, ho ha fet el senyor Sánchez del PSOE, ho ha fet el senyor Iglesias de Podemos, ho fan mal que li pesi, fins i tot ambaixadors i consols d'altres països. No passa res, home. Miri quan arribi a los madriles va i es dutxa. Que de tant en tant va bé senyor Rajoy. El títol d'aquest post serà “el trio de la benzina”. A la foto tenim al senyor Rajoy i dos “catalans de pedra picada” el senyor Moragas i el senyor Albiol, que ben aviat la Generalitat de Catalunya, tindrà l'honor de concedir-los la Creu de Sant Jordi.

Josep lluis domenech i el trio de la benzina

Ah… senyor Rajoy, no ens vingui amb amenaces, eh? Nosaltres els catalans no juguem a res, el que volem fer es fotre el camp d'Espanya, perquè n'estem fins on no sona, de vostè i la seva colla. Anava a dir “porcada” però avui no toca molestar als porcs. I a més a més cal ser curós, vostés tenen un sentit de la "Llibertat d´Expressió" que fa por... I en una Democràcia autoritaria com la que hi ha a les espanyes, amb la "La Ley Mordaza"... cal anar amb compte, que et poden visitar de matinada... Benvingut a Catalunya, ja ho sap, torni quan vulgui, això es "casa seva"

EL MANIFEST KOINÉ I ELS PARANYS DE LA CULTURETA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez3333

  El 1700 Lluís XIV va publicar un cèlebre i nefast edicte per ordenar que tots els actes administratius del Rosselló fossin redactats en francès i mai més en català, un costum que segons el Rei Sol «repugna i és contrari a la nostra autoritat i a l'honor de la Nació Francesa». Després d'alguna vacil·lació, en què es van plantejar traduir les lleis de la República francesa a totes les llengües de França, els revolucionaris francesos van optar per reprendre i estendre el monolingüisme de l'Antic Règim. Un decret del 20 de juliol de 1794, és a dir, gairebé un segle més tard, tot va quedar ben clar i palès: a partir d'aquell moment, en cap part del territori de la República cap acte públic podria ser escrit en una llengua que no fos el francès.   El català, es va esborrar o almenys o varen intentar a tot l'estat francès. Val a dir, que encara que amb moltes mancances, encara hi és, encara que ferit, malmès amb perspectives no gaire bones, malgrat la Bressola i un bon munt de patriotes catalans.   A hores d'ara després del Manifest Koiné, aquí al Principat, a banda dels cavernícoles espanyols, la gent de malviure de la “cultureta” botiflera i els malparits de sempre que odien el català i als catalans, tenim persones molt cultes, amb estudis, i fins i tot es pot pensar que sense mala fe, que encara ens parlen de cooficialitat del castellà amb el català en una futura República Catalana. I hi ha alguna ploma “amb mala llet” que invoca el jacobinisme francès, per dir que ara els catalans volen fer el mateix amb el castellà.    
Barcelona 31-03-2016.- Presentació i lectura per part de la actriu Txe Arana d'un manifest que reivindica l'oficialitat exclusiva del català en una Catalunya independent.A la foto (des. adret.) J.C.Moreno, J.Marti, J. Murgadas, J.Arenas i M.Lorente. Foto Carlos Montañes
Barcelona 31-03-2016.- Presentació i lectura per part de la actriu Txe Arana d'un manifest que reivindica l'oficialitat exclusiva del català en una Catalunya independent.A la foto (des. adret.) J.C.Moreno, J.Marti, J. Murgadas, J.Arenas i M.Lorente. Foto Carlos Montañes

Fins i tot han arribat a parlar del de sempre, de l'emperador Carles, que parlava castellà amb Déu, italià amb les dones, francès amb els homes i alemany amb el seu cavall, i a més de tot això no tenia cap inconvenient a dirigir-se en català a les corts catalanes. Tot, perquè tothom caigui en el parany que cal saber idiomes. I això, almenys a Catalunya ja ho sabem fer, molts parlem a banda del català i el castellà, el francès i l'anglès, cosa que a les espanyes no passa. Però almenys, molts, el que volem fer és parlar cada cop més bé el català, i llavors el millor que ens pot passar primerament és escoltar als filòlegs del Grup Koiné, i seguint fil per randa el que està escrit, - no el que ens volen fer creure – arribar a poc a poc, primerament nosaltres i després els nostres fills i néts a parlar cada cop millor el català. I que la nostra llengua surti de l'hospital.

  S’invoca el famós bilingüisme. El bilingüisme és la mort per a la llengua més feble. Pla, Carner, Rodoreda, entre d’altres, ho varen dir fa molt de temps. . I val a dir que la llengua més feble no és el castellà, és el català. I aquests filòlegs, com a patriotes, el que volen fer es que el català no mori.   Alguns esbomben: Catalunya té dues llengües... Doncs no. Catalunya només en té una, de llengua, i aquesta és el català. Defensar el bilingüisme és firmar la sentència de mort del català, perquè el català és una llengua no solament feble, sinó malalta. La convivència amb la llengua castellana ha portat la catalana a l’estat en què actualment es troba.   A un estat d’empobriment miserable en què la idiosincràsia de la llengua catalana, la sintaxi, el lèxic, s’està perdent cada dia més per establir-se com a ideal el calc del castellà. Sense voler, als que no vàrem rebre el català des de petits a l'escola, sense adonar-nos emprem, -encara que mirem de rectificar el que podem- girs i expressions castellanitzades. Cal ser curosos, i mirar d'arreglar el que va malament, i sembla que hi ha una concepció maldestra d'enfocar aquest tema i val a dir i cal dir-ho que amb la llengua un país no pot dubtar.   La llengua és l’ànima d’un país i un país que menysprea la seva llengua fins al punt de condemnar-la a mort no té cap dret a ser independent, només té dret a ser un país esclau, que és el que encara som ara. Però, després de tot un seguit de dies que portem amb aquest rosari, cal llegir i demanar que tots els ciutadans de Catalunya, llegeixin amb cura, el Manifest Koiné, per no caure en el parany espuri dels de sempre.