CRUYFF I CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Cruyff i els grissos

A 68 anys, Cruyff ens ha deixat. Però això no és del tot cert. Cada vegada que al terreny de joc vegem l'equip practicar el seu futbol total, l'ombra de Cruyff serà present a l'estadi del Camp Nou. Cap problema en matèria esportiva. A hores d'ara, després d'haver passat l'època d'en Guardiola, el Tito Vilanova i ara Luis Enrique, encara que amb matisos, el futbol del Barça té la filosofia que va empeltar en Johan Cruyff. Futbol d'atac, futbol de possessió de la pilota. Ell deia que mentre el Barça tenia la bimba els altres equips no podien marcar gols. I era ben cert. Jo ja tinc una edat i vaig arribar a veure jugar un altre ídol blaugrana. En Kubala. Crec que amb en Kubala, en Cruyff, Maradona i Messi he pogut veure els millors jugadors del món. En Cruyff, no parlava català. De fet no parlava bé ni el castellà, ni l'anglès ni cap idioma. Era el seu idioma el que parlava i tothom l'entenia el que volia dir. Però us faig a mans un detall de què publica el diari digital “El Món” arran el nom del seu fill en “Jordi Cruyff” que no té perdua, llegiu: Johan Cruyff explicava en el documental "L'últim partit: 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya" una anècdota que deixava molt clar tant el seu tarannà com la seva defensa de la llibertat i la singularitat de Catalunya. Quan va néixer el seu darrer fill, l'exjugador i entrenador del Barça va decidir amb la seva dona posar-li Jordi, perquè aleshores ja vivien a Catalunya. Com que va ser un nen, es van decidir per Jordi. Primer van fer el registre a Holanda, on no van tenir cap problema amb ell nom. Quan van arribar a l'Estat es va trobar amb una situació que per ell va set totalment nova. Ara a principis de 1974, amb Franco ben viu. Al registre espanyol li van dir que no es podia dir Jordi, sinó que "aquí se tiene que decir Jorge". La reposta de Cruyff va ser taxativa: "No, se llama Jordi i se escribe así". El funcionari li va respondra que no ho podien fer i Cruyff no va dubtar ni un moment: "Si no quieres hacerlo no lo hagas, es tu problema, no el mío. Pero si escribes algo y yo lo tengo que firmar, entonces lo escribes como yo quiero". Finalment, Johan Cruyff ho va aconseguir i va ser un dels primers ciutadans que va poder inscriure el seu fill amb un nom en català.”

EL PRESIDENT ITALIÀ RENZI REBUT PEL PRESIDENT PUIGDEMONT – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

pUIGDEMONT-rENZI

   

Després del tràgic accident de Friginals dels estudiants, va venir a interessar-se personalment per ells el President italià Matteo Renzi. És de suposar que les ambaixades es varen comunicar, però l'ambaixada espanyola no va fer esment per res al govern de la Generalitat i va projectar enviar a l'aeroport de Reus a l'ínclita representant del govern espanyol a Catalunya, la senyora Llanos de Luna. Però vet aquí, que l'ambaixada italiana o el consolat italià a darrera hora va informar la Generalitat del tema. Llavors el President Puigdemont, va estar a rebre al President Renzi a Reus. Podeu imaginar el cabreig de la Llanos de Luna, que enfurismada se´n va anar cap a casa.

  Tot això ens mostra la imbecil·litat dels que manen a Espanya, i molt concretament al Presidente en funciones el senyor Rajoy. Primerament no va telefonar al President Puigdemont per interessar-se per tot, -cosa que si va fer el Borbó-, i després va obviar el fet d'anar a rebre en persona a Renzi. Una relliscada de les de la categoria d'ineptes, maleducats i gent de mal viure.   A banda, el President Renzi, va ser atès i acompanyat pel President Puigdemont i el nostre “Ministre d´Afers Exteriors” i que s´emprenyin els espanyols, que tant ens en fot.   Anem a pams. Això hauria de ser la cosa normal. Mentre Catalunya no sigui independent, el president de la Generalitat és el màxim representant de l’estat espanyol al Principat. Ara, tots sabem els cops de colze i les emprenyades que fins fa quatre dies acompanyaven qualsevol intent del govern català de tenir relacions exteriors directes. I com el govern espanyol marcava al mil·límetre qualsevol acte oficial on hi havia el president de la Generalitat i algun dignatari estranger. En aquests casos no faltava mai un ministre espanyol, o el president del govern espanyol mateix, evidentment amb l’afany de diluir l’actuació, fos quina fos, del govern català. Per contrast, ahir Renzi va aterrar a Reus i tot allò que hi va veure va ser el govern de Catalunya. Res més que això. Fins i tot els ministres d’Afers Estrangers de Catalunya i Itàlia es van bescanviar missatges públics per Twitter, probablement la primera volta en què ha passat una cosa semblant.   Ha de ser molt dur reconèixer que es pot fer poca cosa per aturar la força de la democràcia. Europa i Catalunya ja ho han entès així però Espanya encara s’està esforçant en posar portes al mar i dificultar tant com pugui el nostre dret a ser lliures. Davant d’això, el gest d’ahir de no venir a Catalunya, es pot interpretar de moltes maneres però segurament que Itàlia ho ha entès correctament. L’autoritat a Catalunya és el govern català i és bo que hi hagi aquest reconeixement internacional.   No m’atreviria a dir que Espanya ja ho dóna tot per perdut malgrat les atzagaiades en les formes perquè encara pot fer molt de mal però sí que ahir va perdre molts punts. Vist que no ens poden doblegar per la força violenta ni per les idees dels mitjans unionistes i els insults que aguantem dia si dia també, deixen d’emprenyar i no vénen. Confiem que aquesta actitud vagi sent la norma i així, cada derrota seva serà una victòria nostra. Seguim treballant que ho estem fent bé!

EL PROCÉS TE QUE ANAR AMB COMPTE – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

ecat

    A hores d'ara en el Parlament català, ben aviat ens podrem trobar amb un atzucac. Les diferencies en política són normals i consubstancials. En condicions normals són bones i enriqueixen el debat i fan evolucionar les idees. Però pel nostre Procés, a vegades són molt perilloses. I és que cal tenir molt de compte en el qual podríem dir serà a partir d'ara l'Operativa política. Vejam, tot el corpus que conforma l'Independentisme és molt divers i com bé sabem aplega un amplíssim espai ideològic, que engalta des de sectors cristians i conservadors fins als reductes més durs de l'esquerra de la CUP. Tot això en principi és bo. Cal tenir un ampli marge de vots per arribar a passar el 50 %, i ara mateix, com tots sabem no hi arribem. Si en aquests moments tinguéssim una majoria amplia d'un 70%, la varietat política dels que volem fotre el camp d'Espanya, no seria significativa. Però cal tenir en compte que solament tenim un 48%, i cal anar amb compte. Tots els diaris en fan esment de què entre el partit majoritari, o millor dit la coalició majoritària i la CUP hi ha diferencies i de bon tros. Tot aixo pot portar i de fet porta tensions evidents i notòries. Les votacions diferenciades, de fet, no han sigut una simple excepció –la coalició sobiranista fins i tot s’ha quedat en minoria en alguna ocasió–, però les divergències sempre havien respost als projectes socials contraposats entre els actors. Tot i això, la tensió entre els dos socis s’ha anat accentuant en les últimes hores, aquest cop arran de l’aplicació del que va ser el primer gran gest comú de la legislatura, la resolució de ruptura. De fet, tot just ahir es va salvar un match ball, quan la majoria de la mesa del Parlament –en mans de Junts pel Sí– va ajornar fins dimarts vinent l’admissió a tràmit d’una moció de la CUP que instava a refermar i aplicar amb tots els ets i uts la declaració del 9-N. Ells volen anar i tirar pel dret i les estratègies dels dos grups són diferents. Junts pel Si volen treballar fi, i fer una zigazaga a l´estat espanyol, amb seny, mentre que els nois de la CUP volen desobeir i enviar-los a dida. Caldria trobar un punt en que hi hagi un minim comú denominador, perque podem prendre mal tots plegats i els unionistes, els botiflers, la gent de mal viure que volen aturar com sigui el procés, fins i tot sense contar-nos, aquests tots van a l´una.

CARLES FLAVIÀ, AL CEL SIGUI – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

cARLESfLAVIA

A vegades hi ha persones que traspassen i penses que les trobaràs a faltar. I en Carles Flavià, podeu estar ben segurs que és una d'elles. No vaig tenir el plaer de poder parlar amb ell mai, però algunes persones amigues m'han fet cinc cèntims.

Ell era l'home que et feia riure escoltant els seus monòlegs. Com bé explica en Toni Vall al diari ARA, volia aprimar-se menjant, que les monges estiguessin bones i que follar fos més fàcil. També que l’aigua col·loqués i que les velles anessin amb minifaldilla. Volia estar completament boig, envellir molestant, tocar els ous al personal i que a ell no els hi toquessin. I volia, en fi, que els seus amics es morissin abans que ell i tots alhora perquè no suportava els tanatoris i tampoc la frase dels mediocres –“Sempre marxen els millors”– perquè, és clar, al cap i a la fi els fills de puta també es moren.

Sempre va dir quan estava a l'escenari que els morts a la caixa, sempre queden malament. I en canvi el personal, torna, torna, i torna: Oi que ha quedat bé? ...sembla que estigui dormint, oi? Doncs no, no i no els morts sempre queden malament. Fan cara de mort. Cony. Joan Manuel Serrat canta la cançó que s’escoltava quan saltava el contestador automàtic del Flavià, 'Las malas compañías': “Mis amigos son unos atorrantes. Se exhiben sin pudor, beben a morro, se pasan las consignas por el forro y se mofan de cuestiones importantes”. Ell sabia que es moria, que li quedaven pocs dies i va tenir el “detall” d´escriure el seu Epitafi: “Capri, c’est fini”, va voler que posessin per encapçalar la seva esquela, junt amb una dosi d’humor negre: “Als meus 70 anys, no he de patir pel futur. Ni residències, ni carret espitjat per peruà”. Només en podem dir: al cel sigui (a.c.s.)

SAENZ DE SANTAMARIA I EL SEU TARANNÀ ANTICATALÀ – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

saenzadesantamaria

   

Els desgraciats de Madrid, aquesta colla de gent de mal viure, d'un govern que està “en funcions” i que no vol prendre comptes amb el Parlamento Español (a nosaltres rai) ja s'ho faran... ara tasten el xarop de no posar-se d´acord, ara presumptament sense cap poder legitim, deixen anar cop cada any, un seguici de persones que estan a presó.

Vejam: El Consejo de Ministros ha aprobado este viernes la concesión de un total de 13 indultos con motivo de la festividad de Semana Santa. La vicepresidenta del Gobierno en funciones, Soraya Sáenz de Santamaría, ha explicado que la media de la legislatura -entre los años 2008 y 2011- es de 15 indultos anuales, en línea con los 13 otorgados este año, concedidos a petición de hermandades y cofradías de Jaén (para las que se han otorgado dos), así como de Granada, Oviedo, Zaragoza, Málaga, Sevilla, Burgos, Logroño, Teruel, León, Valladolid y Alicante. Cap de Catalunya, que és el que passa? Que no hi ha persones a Catalunya que mereixen l'Indult governamental?.... Quina colla de desgraciats…. O pot ser que no som tants xoriços com ells? Avui la “Senyoreta Pepisa tornat a donar pel cul o almenys ho intenta. Cada divendres tenim un espectacle gloriós, veurem si el DIVENDRES SANT, també torna a “treballar al carrer” de la Democràcia. Fent el "carrer de la política barata del PP" .

Tonteta del cul.... Tonteta del cul.... Que et queda poc...

Aneu a cagar a la via….

HA MORT UN GRAN PATRIOTA CATALÀ: MOSSÈN BALLARIN – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

MossenBallarin

Ha mort un gran home i un patriota català. Ha mort Mossèn Ballarin. (a.c.s.) Matinada negra, de dol per al Berguedà i també per a tot Catalunya. Josep Maria Ballarín, conegut popularment com a mossèn Ballarín o mossèn Tronxo pels amics ha mort a dos quarts d'una de la nit d'avui divendres a l'edat de 96 anys.  El capellà de Gósol ha apurat fins als últims moments l'alè de vida, però malgrat l'enorme energia que durant anys ha corregut per les seves venes ha dit adéu després d'uns dies en què s'ha debatut entre la vida i la mort.   Durant 35 anys, Ballarín va escriure més d'una trentena de llibres, en la seva majoria assaigs sobre religió i catalanitat, però també obres de ficció com Mossèn Tronxo.   El 1996 va guanyar el Premi Ramon Llull per l'obra Santa Maria, pa cada dia i, un any abans, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària, i també la medalla d'or de la ciutat de Berga.   En el món polític, no va amagar les seves idees i, en aquestes últimes eleccions al Parlament de Catalunya, va tancar la llista de Junts pel Sí a la demarcació de Lleida.   La defensa d'uns ideals polítics, i la lleialtat mostrada cap als seus amics, entre els quals Jordi Pujol, a qui va defensar en nombroses ocasions, també el van convertir en un personatge polèmic. "Sé segur que Pujol no és un lladre", afirmava l'estiu del 2014 a través de la seva publicació diària a El Matí Digital, sobre l'herència de l'expresident a estranger. Als 26 anys, va entrar a l'Oratori i després al seminari de Solsona. No va ser fins el 1953, però, que Ballarín va ser destinat al Santuari de Santa Maria de Queralt, on va residir la major part de la seva vida. Allà, el mossèn va conèixer un dels seus grans amors, la ciutat de Berga, exercint des d'un santuari que, més que un espai físic, es va convertir en el seu punt de confort espiritual. Una "llumeta que s'apaga", sembla ser que ha estat totalment conscient del seu final. Un adéu plàcid i harmoniós, després de rebre fa pocs dies l'extremunció.   Mossèn Ballarín ha mort amb pau i serenor, o així és com ho ha volgut transmetre el seu entorn més proper. Les trucades, missatges i vistes han estat constants durant aquests darrers dies, procedents d'arreu de Catalunya i tant de personalitats socials, polítiques i religioses com de gent senzilla i anònima.   La seva popularitat, més enllà dels relats i reflexions que va plasmar en gairebé 40 llibres, va venir determinada també per la seva col·laboració en diverses publicacions periòdiques com l'AvuiSerra d'OrSaóL'Erol o Qüestions de Vida Cristina. A més, va participar en programes de televisió com El Convidat d'Albert Om, a TV3, o en altres de Catalunya Ràdio o Ràdio Estel.   Sense ser ortodox, però plenament cristià, Ballarín va rebre l'extremunció fa pocs dies. Durant la seva vida, la relació amb l'Església ha estat dispar. Ballarín era home de valors, de discurs i d'humilitat, i això li va portar desavinences amb la línia de poder que aquesta institució va tenir en determinades ocasions. El 1993 va ser destinat a Gósol, “desterrat”, segons es va considerar des del Berguedà, malgrat que, lluny de rancúnies i retrets, va acceptar el seu nou destí, sense oblidar, això sí, l'estima de 35 anys viscuts a Queralt.   (Recull de premsa, de Nació Digital)    

FELIX DE AZUA, BOTIFLER I MENTIDER – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

llibre

  A l'acte de la Real Academia Española, on va prendre possessió de la cadira “H”, el ínclit i mal català per no dir-li una altra cosa més gruixuda, el senyor Felix de Azua, va tenir els sants collons de dir: “Jo vaig parlar català fins que aquesta llengua es va convertir en una imposició legal”. I és clar, tots li van riure les gràcies. A més a més de mal català i mala persona és un mentider. A més a més va dir que a Catalunya ell i la seva família no volen viure per dues coses. La primera perquè estàs envoltat de canalles i de gent que no els volen veure. La segona perquè vol evitar que els seus fills hagin de patir ser ensenyats en català en contra d'Espanya. I el botifler es va quedar tan ample. Tenia un desgraciat de mena, això si Premio Novel, el Vargas Llosa, carregat de Viagra i llepafigues contrastat, que li reia les gràcies i a sobre l'animava. Tot un espectacle a “Los Madriles” que ens estimen tant. En va dir de molt grosses, veieu: Mai perdonaré a Convergència “ que haya convertido una ciudad europea como Barcelona en una capital de provincias”. EL 2005 AZÚA signa el manifest fundacional d’un nou partit polític: Ciutadans - Partit de la Ciutadania. A les drassanes van tornar a ressonar els canons de gintònic. I Azúa es llançava a alta mar. Emigrava com un indià a la recerca de l’illa del tresor: “ Me he ido de Cataluña para que mi hija no sea escolarizada en el odio a los españoles”. Fugia de la misèria: “ Hay muchos colegios muy talibanes, en unos colegios algunos profesores hacen de comisarios y están en el patio evitando que los niños hablen en castellano en el recreo. La presión totalitaria es fuertísima”. : “ Es que los catalanes están convencidos de que hay que pagarles la vida. Han vivido siempre del privilegio. La industria textil, que es su orgullo, está erigida con la sangre de los españoles. Se convirtieron en lo que son gracias a Franco. Y además son xenófobos hasta la médula”. Ho va fer en dies com ara, un 15 de març de 1939. Quan el franquisme assassinava l’escriptor Carles Rahola per català, per escriure en català, Desgraciat, més que desgraciat....

SENYOR SANCHEZ, MENTRE HI HAGI BURROS, AQUESTS ANIRAN A CAVALL – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

SANCHEZ

    Molt bé. El líder del PSOE, senyor Pedro Sánchez, ja té la foto que volia. Ahir es va reunir amb el president Puigdemont i avui ja pot sortir retratat a tots els diaris, els catalans però sobretot els espanyols, reunit amb un independentista. Reunit amb una persona que parla clar i català i que esta dient a les espanyes, ja s´ho faran, però nosaltres anem passant.   El senyor Sanchez, vol actuar de manera diferenta al “menja sopes” d´en Rajoy, que cada dia està més perdut i que evidentment no vol saber rés de Catalunya i que es limita cada divendres aprofitant l´avinentesa del Consell de Ministres a donar pel cul a Catalunya i els catalans.   Molt bé, Ja tenim la foto. President investit i president no investit s'han fet la foto. Sánchez ha trepitjat Catalunya i ha pogut comprovar que aquí no hi ha cap “crisi de convivència”. I cal preguntar-nos: i ja està? Ja n'hi ha prou, amb això?   Diuen que portava a sota el braç el cartipàs que fa gairebé 3 anys, el President Mas li va portar al senyor Rajoy. Donc bé noi, ara “no toca”. Això ja està ben passat. Ara la cosa va d´una altra manera, vull supossar que el President Puigdemont ja li haurà explicat de que va la pel·licula. Que vagin fent que ja s´ho trobaran. Agraïts per la visita. Però no insisteixi. Nosaltres estem bé. Tenim la seva targeta. Si ens cal, ja li trucarem més endavant.   Nosaltres anem passant. Ja ho diu la saviesa popular, adolorida com la burra de Balaam:  

BORD I MULA CADA DIA SE´N PENSEN UNA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

felix

  L’escriptor Félix de Azúa, que precisament aquesta tarda ingressa en la Real Academia Española, a la cadira que va deixar lliure en Martí de Riquer, a la cadira “H”, que es força significativa envers ell. En espanyol H és la primera lletra de “Hijo..." Doncs bé, aquest dropo, ha carregat contra el model d’ensenyament català tot assegurant que l’educació a Catalunya consisteix a ensenyar odi a Espanya i a tot allò espanyol", perquè, a parer seu,“l’ensenyament està en mans de talibans”. El novel·lista, poeta i assagista barceloní, que assegura que aquesta manera de pensar li ha comportat “molt enemics”, ha assegurat que els polítics catalans són d’una mediocritat monstruosa", i que la situació actual és possible perquè “la gent calla”. O sigui que la gent calla, serà babau?, que vol dir que cada setembre surtin dos milions de persones al carrer? Primerament parla dels polítics catalans dels quals diu que són mediocres. Doncs Déunidó, amb els espanyols i la mare que els va parir... ja els veieu... “El fet de callar”, ha assegurat, “ha portat Catalunya i el País Basc a un atzucac”, ja que es viu “envoltat de mala gent o de gent que simula no veure’ls”. Azúa farà aquesta tarda el discurs d’ingrés a la RAE, on ocuparà la cadira H, en substitució de Martí de Riquer. Doncs, que li vagi bé la cadira, encara que seria millor per ell una cadira de rodes i que llegís els llibres en Braille.  No perquè no pugui caminar o es quedi cec, això no, senzillament perquè demostra paràlisi i ceguesa mental. Vinga senyor d'Azua, a cagar a la via. La consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Neus Munté ha contestat a les polèmiques declaracions de De Azúa mitjançant dos tuits on ha defensat el model educatiu català "avançat i cohesionador" i ha afirmat que "l'odi se l'han guardat tot vostès." A banda, aquest desgraciat, Segons sembla, no ha llegit els “Informes escolars de Pisa”, on es pot veure que a les escoles, els nens i nenes catalans, parlen millor el castellà que els espanyols, saben el català i aprenent francès i anglès. Nosaltres als espanyols, no els tenim odi, alguns ens fan llàstima, on arribarem?... on arribarem....?

NOMÉS XERRA DE MERDA QUI EN VA PLE – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Letiborbona

  Ara com ara, ves a saber perquè, ens en assabentem de coses que passen a les altes esferes de l´Estat. I fa uns quants dies es va saber que la Reina de les espanyes, “La Leticia”, va enviar un WhatsApp força pintorec i poc escaient a un presumte delinquent fiscal, que es va fotre a la butxaca gairebé 40.000 euros amb les targetes Black i que era amic de la Borbona i del Borbó. Fins aquí, cap problema. Tothom encara que sigui en una Democracia Autoritaria com la espanyola pot enviar WhatsApps a qui li roti. Faltaria més. El que passa es que aquesta Borbona va enviar un texte que veritablement encabrona: “Sabem qui ets, saps qui som. Ens coneixem, ens respectem i ens estimem. La resta, merde ”. Vet aquí el problema. Ara resulta que hem d’admetre que el fet que la reina Borbona consideri que tots els seus súbdits, començant i acabant per vostès i per mi mateix, no tinguem més dignitat que un vulgar cagarro, ens resulta desconcertant. Es veu que, per tal de superar l’estadi merament fecal de l’existència, a ulls de la Borbona és necessari que disposis d’una targeta opaca amb la qual t’hagi fos més de trenta-quatre mil euros. Això sí que infon respecte, i la resta és una tifa. Per aquestes i com sabeu moltes altres coses més, cal fotre el camp d´Espanya. El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, ha ordenat obrir una investigació per determinar si hi ha un delicte de revelació de secrets en la filtració dels missatges de mòbil dels Reis a l’empresari Javier López Madrid en relació amb el cas de les targetes black de Caja Madrid. «Sempre que es produeix una filtració que està sotmesa a secret, es porta a terme una investigació», va assegurar ahir el ministre. Quina colla de barruts, quina colla de desgraciats....