SI ELS FILLS DE PUTA VOLESSIN NO ES VEURIA EL SOL – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

muriel2

Vàrem emprendre un llarg, difícil, perillós camí. I estimàvem les coses –fossin neu o fang, rosada o constel·lació. I les fèiem nostres per causa de l’amor que ens havia ensenyat com anostrar-les.” Joan Vinyoli

Muriel Casals va ser una dona, que sense semblar-ho era molt forta. Lluitava pel bé comú i per això va arribar a presidir sense sorolls una de les entitats cíviques i culturals més arrelades del país: Òmnium Cultural. Podríem dir que d'entre el seny i la rauxa, ella treballava pel “seny”. Sentir-la parlar i comunicar era submergir-se en un reducte de pau i convicció. Les seves paraules i encara més, els seus ulls brillaven amb la força del coneixement, i amb la calma dels justos. Cap paraula més alta que una altra, era la combinació de la tendresa i la força de la convicció, que cal dir que està a l'abast de molt pocs de nosaltres. Escoltant-la parlar s'entrava en una dinàmica pacifica de tendresa que embolcallaven dues coses molt preuades pels catalans: Independentisme i Justícia Social. Ella era culta, cosmopolita, preparada, dialogant, educada, liberal, divertida, solidària, progressista i demòcrata de veritat, fins al moll de l’os. La Muriel Casals ens era propera sense haver-la tractat personalment. La seva convicció d'arrels socialistes i la seva valentia amb totes les idees que va saber transmetren's des de Òmnium Cultural, decidint en moments clau que no s'hi valien les solucions intermèdies i que calia anar al moll de l'os de tot el que fos Independència, ens quedarà com a dolç llegat per sempre. En Vicent Sanchis ens deia ahir en un article dolç de record: “La mort sobtada i absurda de Muriel Casals ha destapat la caixa de les bondats d’aquest país. La presidenta d’Òmnium Cultural no tenia enemics. Els escassos bàrbars que ara la denigren des d’algun article despietat o des de l’anonimat miserable de les xarxes mal dites socials no la coneixien. Si l’haguessin conegut, haurien fet com ahir feien els dirigents del Partit Popular, del PSC i de Ciutadans: respectar-la, des de la discrepància, i agrair-li les virtuts que la van acompanyar. Qui podia odiar Casals, si ella no sabia odiar?”. Com sempre, alguns articles dels de sempre, i alguns malparits de mena, varen aprofitar l'avinentesa, per donar-li la raó, al meu pare quan deia: “Si els Fills de Puta volessin, no es veuria el sol”.

LA COLLA DE DE BARRUTS ESPANYOLS I LES RODALIES DE BARCELONA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

L9

  Ahir com molts barcelonins vaig anar a utilitzar la nova Línia 9 del metro de Barcelona que arriba a les dues terminals T1 i T2 de l'Aeroport de Barcelona. Personalment vaig trobar molt bé el servei i crec que paga la pena. Pot ser que tarda una mica més que l ´Aerobús o el tren de Rodalies, i evidentment més que el taxi, però crec que està molt bé. He utilitzat abans els metros que fan el mateix trajecte des de l'aeroport de París, Madrid i Londres i crec que no desmereix. Però cal fer esment, a hores d'ara aprofitant l'avinentesa, del tractament que fins ara l'estat espanyol amb l'inversió de metro i rodalies de Madrid i de Barcelona. Quan veureu les xifres, veureu la colla de barruts que conforma l'estat espanyol i els diferents governs tan de dretes com d'esquerres que governa a Escanya, perdó, vull dir Espanya.    

RODALIES

Mireu: “Barcelona té 450 quilòmetres de rodalia, més que no pas Madrid, que en té 375. Tanmateix, durant aquests últims vint anys no se n’ha construït cap quilòmetre a l’àrea metropolitana de Barcelona. En canvi, en aquest mateix període la rodalia de la capital espanyola ha guanyat 84 quilòmetres. Si mirem la construcció de noves estacions, també hi veurem una diferència clara. La xarxa de rodalia de Barcelona té més estacions (107) que no la de Madrid (99), perquè abasta més quilòmetres. Però aquests darrers vint anys només s’hi ha inaugurat una estació –la de Montmeló, l’abril del 2012–, mentre que a Madrid se n’han fet vint de noves. A Madrid també hi ha més circulació de trens i passatgers que no pas a Barcelona. En concret, hi circulen prop de 1.500 trens cada dia, amb una mitjana de 950.000 passatgers. La xifra a l’àrea metropolitana de Barcelona és força inferior: 826 trens el dia i 345.000 passatgers.   També tenen una gran importància els quilòmetres de via única que hi ha a la xarxa de rodalia de totes dues ciutats. La via única és un problema, perquè cada vegada que hi ha una avaria o un retard s’hi origina un coll d’ampolla que repercuteix a tota la xarxa. Barcelona té 80 quilòmetres de trams amb via única, mentre que a Madrid només n’hi ha 28. Això significa que 500.000 usuaris catalans de rodalia circulen cada dia per trams de via única. A Madrid són solament 35.000.   La diferència al metro Pel que fa al servei del metro, també cal repassar les xifres. El de Barcelona té 123 quilòmetres, 165 estacions i 11 línies. El de Madrid, en canvi, 294 quilòmetres, 301 estacions i 15 línies. Des de l’any 2000, la xarxa de metro de Madrid ha augmentat de 124 quilòmetres i la Barcelona de 32, una xifra que inclou el tram de la línia 9 fins a l’aeroport del Prat que entra en servei avui. Val a dir que la línia de metro fins a l’aeroport de Barajas va començar a funcionar el 1999, la de València el 2007 i la de Barcelona no s’ha estrenat fins ara. I encara no arriba al centre de la ciutat, sinó que de moment la connexió és fins a la Zona Universitària”. FONTS “ VILAWEB i EL MÓN”

ELS ESPANYOLS TENEN POR – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

josep lluis domenech

  Els partits espanyols i els partits botiflers li tenen pànic al Referèndum de Catalunya, ells ho neguen, però no paren d'oposar-se amb contundència. Parlen que Espanya mai permetrà el Referèndum i tenen por del fet que els socialistes encara que s'hi neguen, ho fan amb poca contundència i entusiasme. Evidentment treuen el Sant Cristo Gros quan Podemos diu que són partidaris que es faci la consulta al poble de Catalunya. Doncs bé, que és el que passa? Diuen que és impossible, que no n'hi haurà mai, que és un deliri dels sobiranistes i dels independentistes. D'acord, puix llavors si tan impossible és perquè en parlen a cada moment? Estan amb molta por, saben que a la curta o a la llarga, Catalunya farà el Referèndum, saben que ens contarem, saben que llavors es veurà el que desitgen els ciutadans de Catalunya. N'estan tan segurs que guanyarà el No contra la Independència o potser sí que ho creuen que ens en sortirem? Potser sí que temen que l’opinió pública catalana, sobretot la internacional i fins i tot potser l’espanyola, el facin inevitable. I per això el President Puigdemont ha avisat al cos consular de Barcelona, amb un missatge clar d´al voltatge polític: Ja saben que aquest país camina cap a la independència, i per tant a vostès se'ls girarà feina

MURIEL CASALS IN MEMORIAM (a.c.s.) – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

  I LA MORT  NO SABRÀ QUE FER AMB TANTA VIDA...   Benvolguts lectors del bloc, us faig a mans l´editorial d´en Vicenç Partal a VILAWEB arran el traspàs de la Muriel Casals, (a.c.s)     Barcelona 19.03.2015 Deportes Miembros de las Federaciones deportivas catalanas, Muriel Casals presidenta de Omnium Cultural en la foto, contra 'els greuges a l'esport catala' en el Poliestportiu de la Estacio del Nord. Fotografia de Jordi Cotrina       "La notícia de la mort de Muriel Casals és un cop duríssim per a tothom. Evidentment, més que per ningú, ho és per a la seva família i amics i per als seus companys d’Òmnium i Junts pel Sí, però ara mateix és palpable i ben visible un sentiment de dol a tot el país. En el moment de saber-ho, en el moment de saber la seva mort, som molts que ens hem quedat amb la mirada perduda, amb els llavis tremolosos, amb el cap emboirat. No pot ser que t’hagi passat això, Muriel, no és just. No pot ser que ens hagi passat això…   Muriel Casals era una persona profundament respectada perquè era una persona sòlida com poques. Moltes coses l’havien feta així: néixer a l’exili, la seva formació, la seva feina de dècades, la dignitat i la llibertat amb què s’expressava sempre, l’afabilitat que regalava a tothom, fins i tot en els moments més tensos, la constància a l’hora d’entendre les coses i adaptar el seu pensament, la generositat extrema amb què es lliurava als altres. Tot allò que resumia aquella seva mirada neta, transparent i honrada.   D’alguna manera, i gràcies a la suma de tot això, Muriel Casals era el mirall del país que volem construir tots junts i que ara haurem de crear tenint-la a ella només en el nostre record. Un país excel·lent i lúcid, com ella era. Un país serè i bell, com ella era. Un país inquiet i voluntariós, com ella era. Un país persistent i treballador, com ella era. Un país obert i dialogant, com ella era. Un país tenaç i lliure, com ella era. Un país sòlid i responsable, com ella era. Un país elegant i preparat, com ella era. Un país convençut i eficaç, com ella era. Un país de mirada ampla i cor sempre atent, de sentiments nets i suaument fort, com ella era.   Fa una ràbia infinita, que no sabem descriure amb paraules, que Muriel Casals se n’hagi anat així i ara. És una mort emocionalment devastadora, d’aquelles que punxa la pell del poble i fa mal, d’aquelles que provoca un tremolor a la nació, de les que mou al plor. Però, al mateix temps estem convençuts que la mort de Muriel Casals és una mort que obliga. Que ens obliga a tots.   Muriel va fer uns esforços enormes a favor de la llibertat. Va haver d’assumir un paper públic cabdal i va haver de fer una feina que no li resultava senzilla, però que sabia que era necessària. La seva dedicació als altres, no solament a la causa de la independència sinó a la societat sencera, no la pot posar en dubte ningú. L’arrel del seu compromís amb la gent era molt profunda i tota la seva vida va cercar com concretar-lo, com exercir-lo de la manera més adequada possible: del PSUC a Junts pel Sí, de la facultat a Òmnium sempre hi hagué una sola Muriel Casals, fidel de manera permanent als seus principis, però també valenta a l’hora d’acceptar els canvis que la realitat li demostrava que eren necessaris.   Ara aquest esforç, aquesta tenacitat, aquesta capacitat de reflexionar i deixar enrere els dogmatismes, aquesta generositat sense límits tenim l’obligació, tots, que siguin referència a la república catalana, en aquest nou estat del qual ella no podrà gaudir, però on tots ens hauríem de comprometre que la seva petjada fos ben visible.   Gràcies per tot, Muriel. Continuarem sense tu. Però ho farem recordant sempre que sense el teu treball i la teva generositat res no hauria estat igual i mai no hauríem arribat tan lluny."

BRAMS D´ASE NO PUGEN AL CEL – JOSEP LLUÍS DOMENECH GOMEZ

alfonsquinta

  El “periodista” per dir quelcom, que s'anomena Alfons Quintà, ha vomitat a una columna d'opinió del diari digital “El Español” de l'ínclit Pedro J. Ramirez, una munió i reguitzell de paràgrafs de “mala llet” en contra de Catalunya i els catalans, que Déu n'hi do. Aquest “bon home” per a no nomenar els porcs, que va ser director de TV3 als començaments, s'ha tornat un brètol amb un ordinador als dits a la manera de “talibà de merda” dels brètols que escriuen a Madrid en contra de Catalunya. Dit això, Quintà, cal afeixir que també ha sigut un professional periodístic discutit, odiat i temut. Quan era corresponsal de Catalunya pel diari El País va ser ell qui va destapar l'afer Banca Catalana. En aquells moments, doncs, ja va demostrar una gran visceralitat en contra de Jordi Pujol. El que passa és que ara, que el President Pujol ja no hi es continua fent el pòtol. Us deixo, uns paràgrafs que no tenen pèrdua. Intoxiquen i res més, però a Madrid hi suquen pa, és un català el que brama contra Catalunya: Si en Cataluña hubiese un solo medio de comunicación autóctono que mostrase la total inoperancia de la Generalitat y el carácter clánico del poder autonómico, el independentismo sería corrido a gorrazos por las calles. Es incomprensible que TVE y RNE en Cataluña, con todos los medios con los que cuentan, no hagan lo que les correspondería hacer. La máquina propagandística de la Generalitat (en especial TV3) debe ser frenada. Hoy disfruta de una obvia e indecente impunidad. A su vez, nada permite augurar la reaparición de una derecha catalana. Está desconcertada y domada. Asimismo, el poder moderador y transversal que podrían llevar a cabo el PSC y el PP no arranca. El pavoroso poder mediático de la Generalitat ahoga todo movimiento. Si el determinismo independentista se une o complementa al marxista leninista todo será más complicado y, sobre todo, más largo en el tiempo. Mes a mes, un inmenso drama humano y cívico se está cronificando. El meu pare deia fa temps, “Si els malparits volessin, no es veuria el sol”

RODALIES DE BARCELONA I LA MERDA DE RENFE – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

RODALIES

  AGAFAR RODALIES és una ruleta d’excuses: atropellaments, robatoris de cable o caigudes del sistema de control. Ahir va tocar incendi en una estació fantasma. I a sobre els responsables d´ADIF donen la culpa als Mossos d´Esquadra. La Mare que els va parir !!!! quina colla de desgraciats !!!!   Quan un estat d’un país desenvolupat no pot garantir que els trens de rodalia surtin i arribin a l’hora, què pot garantir? Doncs, res, i es el que passa a Catalunya. Pero a Madrid se´ls refot. Promeses incumplides, mentides a dojo, pero a Madrid i tot el seu entorn geografic de trens de rodalies, tot va perfecte.   Tenen la santa barra de deixar-nos a nosaltres amb tot un servei de paisos africans, amb tot el respecte envers els africans, perque jo els respecto més que aquest pais de bruticia moral i politica que es Espanya, i ells disposen d´una xarxa impecable de la que marquen paquet a la web de rodalies de les Escanyes, perdó de les espanyes. Fixeu-vos quina colla de trinxaraires:     Renfe Cercanías tiene como misión el transporte de viajeros en áreas de movilidad intensiva y recurrente con criterios de calidad, eficiencia, innovación y orientación al cliente. Pretendemos consolidar nuestro servicio de transporte público como imprescindible, eficiente y prestigiado, posicionándolo como referente en la resolución de la movilidad sostenible y segura de los ciudadanos. La certificación según la norma UNE-EN 13816 (Transporte Público de Pasajeros) se adapta y contribuye a este objetivo. Creemos, por otra parte, que venimos cumpliendo con nuestra tarea diaria dentro de los parámetros de calidad establecidos, siendo el servicio de Renfe Cercanías uno de los más apreciados por los ciudadanos, tal y como se refleja en la valoración que recibimos en las diferentes encuestas de satisfacción de clientes que se realizan. Tras una primera certificación de las líneas C-1 y C-5 en 2013, Cercanías de Madrid ha obtenido la certificación completa de todo el núcleo en 2014, lo que significa ampliar en 373 kilómetros nuestro compromiso adquirido de niveles de calidad y de exigencia. Ponemos en servicio más de 1.300 circulaciones diarias para atender una demanda que supera los 800.000 viajeros/día, los cuales confían en nosotros para realizar sus desplazamientos por motivos de trabajo, ocio o estudios.   La comparació entre la inversió efectuada per l’estat espanyol a Madrid i a Barcelona és esfereïdora. Mentre que a la capital del Regne hi ha hagut, durant els últims 30 anys, un extraordinari ritme inversor –duplicant la xarxa, multiplicant les estacions, quadruplicant les vies en les línies més utilitzades, efectuant grans inversions en la millora de catenària, de les estacions i introduint les últimes tecnologies de control–, a Barcelona tot al contrari –la xarxa és pràcticament la mateixa que als anys 80, només s’ha obert una nova estació, la de La Sagrera- Meridiana, els túnels están col·lapsats i els sistemes de control han quedat anacrònics i obsolets.   Vinga a explicar maravelles, vinga a ampliar la xarxa del AVE a ciutats de on el sant cristo va perdre el barret i les rodalies de Barcelona i Catalunya fetes una merda. Desgraciats, més que desgraciats…. Connectar Madrid amb les províncies, com a Zamora, que cada dia té un nivell d´utilització de 10 o 15 viatgers, si. Segon país del món en quilòmetres d’alta velocitat, Si. Però el servei Rodalies de Barcelona i vosaltres o jo, se li’ns ben refot.   Fotem el camp si us plau, fotem el camp d´aquest pais de merda.        

LES XERINOLES DELS BARRUTS DE MENA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

albiol

  Cal tenir molta barra, hi és que en té i molta, el senyor Albiol del PARTIDO POPULAR, -us recordeu oi? Aquell demòcrata de pa sucat amb oli, que fa ben poc ens va etzibar: “S'ha acabat la broma” i altres bajanades.- per dir el que ha dit, sense posar-se vermell, perquè és un barrut de mena.   El cap de files de Partit Popular Català, Xavier Garcia Albiol, ha assegurat que al seu partit el preocupa que la Generalitat hagi convertit TV3 en "la principal estructura d'estat cap a la hipotètica Catalunya independent", i ha remarcat que el que s'està observant en els darrers mesos és "l'augment de la propaganda i l'exclosió dels mitjans de comunicació públics".   Com aquell que res, Albiol ha dit que TV3 depèn de la Generalitat, i que aquesta està excloent els mitjans públics a més de la meitat dels catalans".   Quins pebrots que tenen. Volen fiscalitzar TV· i Catalunya Radio, i nosaltres ens hem d'engaltar la merda espanyola de: TELEVISION ESPAÑOLA, LA 2, ANTENA 3, LA SEXTA, 8TV, LA CUATRO que no deixan de “bordar” com a gossos en espanyol contra Catalunya i els Catalans…. La Mare que els va parir, quina barra….   I el ball dels barruts i les xerinoles dels desgraciats continua, a la capital de les espanyes, estan provant el xarop que no es posen d´acord. A veure com acabarà la funció….   De moment que vagin a cagar a la via…. Que per cert, de moment es d'ADIF i els nostres trens de rodalies van fets una merda, s'estan passant molts pobles…..

DIPLOCAT, LES COSES BEN FETES – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

dIPLOCAT

    L'Estat espanyol, la caverna mediàtica madrilenya i gairebé tots els mitjans informatius espanyols i evidentment el Gobierno de España, han estat amb ets i uts dient sempre i a tota hora que a Catalunya no li feia cas ningú i que tots els intents de promocionar-nos al estranger per la nostra Independència, no aconseguia res i que tot el que fèiem era nul. Doncs bé, les coses no van així, -i nosaltres ho sabíem- ara resulta que l’institut de pensament Real Instituto Elcano, el “think tank” oficial espanyol reconeix l’impacte de l’acció exterior de Catalunya que condiciona la imatge de l’estat fet que preocupa els pensadors espanyols, i especialment a Carmen González Enríquez, que és la directora de l’Observatori de la Imatge d’Espanya. “Davant l’aparent punt mort a què ha arribat el conflicte entre, d’una banda, la majoria de les forces polítiques espanyoles, favorables al manteniment de la integritat territorial actual de l’Estat espanyol, i, de l’altra, les forces independentistes a Catalunya, des d’alguns àmbits polítics s’ha plantejat la possibilitat d’una reforma constitucional que convertís l’actual Estat de les autonomies en un Estat federal, amb l’esperança que aquesta transformació pugui satisfer les dues parts. Encara que en puritat es tracta d’un assumpte intern i no internacional, aquest conflicte està tenint una gran repercussió en la imatge d’Espanya a l’exterior (les notícies sobre Catalunya i el pols independentista han dominat durant 2015 l’atenció que es presta al nostre país en els mitjans de comunicació internacionals) i en les percepcions externes sobre el risc i la inestabilitat del país.” Aquesta és la introducció que realitza Carmen González per justificar un sondeig d’opinió sobre la possible reforma federal proposada pel PSOE de manera anecdòtica i de Podemos en format tàctic, per arribar a la conclusió que si no fos per la presència de Catalunya, Espanya no plantejaria reformar-se a si mateixa. Però el fet significatiu és que després de mesos, negant, perseguint i ridiculitzant l’acció institucional catalana a l’exterior, per primera vegada una ment pensant de l’establishment espanyol reconeix l’impacte d’aquesta acció en la deteriorada imatge internacional espanyola, l’anàlisi està fet per una acadèmica i per tant lluny de les beneiteries habituals del Partit Popular o del PSOE, però cal recordar sempre que el Real Instituto Elcano està presidit honoríficament per Felip de Borbó i amb Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero entre els patrons, per tant és un organisme més de l’aparell de l’estat espanyol que treballa contra Catalunya. Tot es tracta d´un encapçalament d'un informe, ara veurem com s'ho prenen els dropos de torn, per menys han rodat caps, però evidentment sempre hi ha gent que és sinó honesta, si legal en les seves percepcions. Encara que això no ens facilita res, potser i tot, encara més brega en contra nostra. El que si vol dir, és que tots els que creiem que el govern català, la Generalitat i tots els que estimem a Catalunya, anem pel bon camí.

LA RANCÚNIA I LA MALA LLET DE MADRID – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

capsdeporc josep lluis domenech

    El govern espanyol vol acotar el punt de mira del Tribunal Constitucional (TC) per evitar que el Parlament tiri endavant la comissió del Procés Constituent. La vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va avançar divendres que denunciarien a l'alt tribunal la creació d'aquest òrgan. La Senyoreta Pepis tornava a fer putades com cada divendres. I ja sabeu com  S´han de considerar als que fan putades.   D'aquesta manera, segons l'escrit que hauria remès La Moncloa al Tribunal Constitucional, a què han tingut accés algunes agències, el govern espanyol li reclama que avisi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la comissió del Procés Constituent –presidida per Muriel Casals (JxSí) -a hores d´ara hospitalitzada– que poden cometre un delicte si mantenen l'òrgan viu i el van reunint i els insti a declarar-lo "nul i sense cap efecte jurídic" i a què "s'abstinguin de la realització de qualssevol actuacions encaminades a posar en funcionament o donar continuïtat a les tasques de la comissió".   La portaveu del Govern, Neus Munté, ha refermat la legitimitat de la comissió d'estudi sobre el procés constituent malgrat el recurs del govern espanyol, un recurs que ha titllat d'"exòtic". "El Parlament s'organitza des del punt de vista de les seves comissions com estima oportú", ha insistit Munté després de conèixer el contingut de la impugnació de l'executiu de l'Estat. En roda de premsa després de la reunió entre el president de la Generalitat i el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, la també consellera de la Presidència ha remarcat, a més, la importància d'una comissió que el que busca és "analitzar, estudiar, debatre, dialogar, estudiar les propostes dels diferents grups sobre el procés constituent".   El govern espanyol ja va avisar que Forcadell era un dels seus objectius a abatre en la croada legal per frenar el procés. Aquí rau el problema. Van a fotre, sigui com sigui a la Presidenta del Parlament català. Tiren amb bala. L'exèrcit de la rancúnia, els guardians de la caverna no paren. Si els malparits volessin, no es veuria el sol, això ho deia el meu pare, al cel sigui.    

EL SENYOR GIRAUTA I ELS BOTIFLERS DE TORN – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

LA PLURALITAT DEL SENYOR GIRAUTA

Girauta

El portaveu de Ciutadans al Congrés espanyol, Joan Carles Girauta, ha carregat aquest matí contra Catalunya Ràdio. Ho ha fet mitjançant una piulada, on ha afirmat: Perquè Catalunya Ràdio et respecti en una entrevista cal haver-li enganxat a algú una bomba al pit per la independència.   Girauta va ser entrevistat aquest dissabte a Catalunya Ràdio, al programa ‘El Suplement’, on va assegurar que l’emissora “s’ha anat decantant per una part de Catalunya, però Catalunya és molt més que tot això”. En finalitzar la conversa, va protagonitzar una picabaralla amb el conductor, Ricard Ustrell, a qui li va etzibar: “Això és una mostra més de la vostra pluralitat.” Tot seguit, es va aixecar i va marxar.   El senyor Girauta no vol reconèixer que ja en tenim prou els catalans, que solament i només TV3 i totes les demes cadenes de televisió de l'ens català, i també Catalunya radio defensin la nostra llengua i la nostra cultura.   Totes les altres cadenes de televisió que es reben a Catalunya es fan en espanyol i a sobre contra Catalunya. I ja en tenim prou d´aquest sopar. Encara sort que TV3 continua lider en audiència d´informatius al nostre país, almenys fins a hores d´ara.   Davant les acusacions creuades entre uns i altres, fa ja uns mesos Mèdia.cat analitzà 14 programes de ràdio i televisió que s’emetien a l’Estat espanyol i que inclouien tertúlies polítiques i d’actualitat. A través de l’anàlisi de les tendències político-ideològiques dels tertulians, es preténia desxifrar qui era que dónava una visió uniforme de la realitat catalana i qui no ho feia, i en quina mesura.   Els resultats van a missa tots, vejam:   D'acord amb les dades obtingudes es pot assegurar que les tertúlies dels mitjans de comunicació d’àmbit català són més plurals que les tertúlies dels mitjans amb seu a Madrid.   Pel que fa a la consulta del 9N, un 92% dels tertulians que participen en els mitjans d’àmbit espanyol hi està en contra i un 8% hi està a favor. En els mitjans catalans, els favorables a la consulta representen el 63% i els contraris un 37%.   Si es fixa l’atenció en els partidaris i detractors de la independència de Catalunya, en els mitjans d’àmbit espanyol els partidaris que Catalunya continuï sota administració espanyola arriben fins al 97%, els favorables a la independència són un 2% i un 1% es manté neutral. En els mitjans d’àmbit català, el 55% són partidaris de la independència, mentre que els contraris arriben al 38% i un 7% no es posiciona.   Si s’analitzen les dades en funció de si els mitjans de comunicació són públics o privats, el resultat es manté favorable a la pluralitat dels mitjans d’àmbit català, on si bé pot haver-hi certa descompensació en favor de les posicions sobiranistes –la qual cosa no deixa de reflectir la realitat catalana a partir dels resultats electorals o les enquestes oficials- no pot defensar-se en cap cas que les veus contràries a la consulta o la independència no hi siguin presents.   En el cas dels mitjans públics espanyols, les dades ens demostren que no hi ha ni un sol tertulià que defensi ni la consulta del 9N, ni la independència de Catalunya. És l’únic cas de tots els estudiats (amb l’excepció de la cadena COPE, que fa idèntics resultats), en què podríem parlar en els termes de “pensament únic” o “espiral de silenci”, ja que els resultats són evidents en els dos supòsits, consulta 9N i independència de Catalunya: 100% dels tertulians en contra i 0% a favor.   A aquestes dades cal afegir una lectura global de l’oferta televisiva. Mentre que a Catalunya es poden sintonitzar tots els mitjans amb seu a Madrid analitzats –i que suposen entre el 78% i el 80% del share català- els mitjans catalans només representen entre un 20% i un 22% de l’audiència catalana.   Tenint en compte aquesta realitat i el resultat de l’anàlisi sobre les tertúlies polítiques i d’actualitat, es fa molt complicat defensar que el relat polític que els ciutadans catalans reben a les seves llars a través de la ràdio i la televisió és uniformement favorable a la independència de Catalunya.   Fins i tot si un ciutadà decidís consumir només mitjans de comunicació d’àmbit català, aquest tindria garantides les veus no favorables a la independència de Catalunya en un 45% dels opinadors (38% en contra i 7% de neutrals).