CADA DIA FENT EL BORD – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

josep lluis domenech gomez

    Arran una sortida a la xarxa d'Internet aviat dels dominis .bcn i .barcelona, el Partido Popular de Cataluña ha començat amb una nova estratègia de voler dinamitar a poc a poc de manera sibil·lina tot el que representa Catalunya, sigui com sigui. A hores d´ara utilitzen una demanda de voler canviar el .cat, que és un domini que defineix Catalunya per tot el món i que ja és conegut, pels altres. Abans deia que de manera sibil·lina perquè els dominis de .bcn i de .barcelona no estan malament. Però penso i això es una opinió meva i molt personal, que d´entre els dos dominis que s'albiren el millor podria ser .bcn. Però personalment -insisteixo- crec que en l'àmbit mundial, el .cat és el millor perquè a sobre de què ja és molt conegut, potencia a Barcelona i a Catalunya. És a dir un domini barcelona.cat reforça dualment a Catalunya i a Barcelona. La qüestió és esborrar com es pugui tot el que sigui CATALUNYA. La mare que els va parir, que desgraciats que són. No paren. Cada dia en proven una. Ja veureu com a aquesta proposta s'afegirà ràpidament el partit neofalangista de Ciudadanos. No tardaran gaire. Després d´aquesta nova manera d'anar fent el bord, cal tornar a pensar: què ens han tombat, aquesta setmana? ¿Les regles del joc de la botifarra, la recepta de la ratafia...? Prohibir els carajillos d'Aromes de Montserrat? Si ja no deu quedar res, per portar al Constitucional. El domini .bcn va ser sol·licitat, en un primer moment, pel govern del socialista Joan Clos ja el 2008, en contraposició al domini .cat que havia començat a funcionar oficialment el 2005. La ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) va signar el juliol de l'any passat els acords definitius amb el consistori per adjudicar els dominis .barcelona i .bcn. Es possible que l'alcaldessa de Barcelona faci aquest pas. A parer meu seria francament una equivocació. El domini .cat, gaudeix d'una bona salut i és força conegut arran del món mundial. Veurem el que passa…..

SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

freedomCAT-Josep Lluis Domenech

SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM...   A les espanyes més carques, a les espanyes de la caverna, emprenyats com a mones com estan, no saben com fer-ho per tocar els pebrots i si cal embolicar la troca. Embolica que fa fort, i si es contra Catalunya i els catalans, tot val. El català que cada dia s´esta guanyant la “Creu de Sant Jordi” des de Madrid, des de les Escanyes, el senyor Marhuenda, provoca dient que un regidor de l´Ajuntament de Barcelona a amenaçat al Borbó amb tallar-li el coll. Cal ser dropo, i mala persona, es a dir gent de mal viure. Primerament si no sap d´Història, millor que es busqui feina de bidell a la Zarzuela i deixi de ser director de la brossa del diari LA RAZÓN. Però com tots ho sabem, a banda de renegat i botifler, sap un xic d´història, resulta que enganya a totes les espanyes. Ell sap que aquestes frases tenen l’origen en una cançó de taverna de Torredembarra que entonaven els pescadors durant les primeres dècades del segle XX. Feia així: ‘Si la reina vol corona, corona li darem. Que vingui a Barcelona i aquí la pelarem.’ I no se sap amb seguretat si la cançó es refereix a Isabel II, reina espanyola entre el 1833 i el 1868, o bé a Maria Cristina d’Habsburg-Lorena, esposa d’Alfons XII, que fou rei d’Espanya entre el 1879 i el 1885. I tambe resulta que a l´any 2002, la companyia discografica DiscMedi, va editar un disc amb una canço de MESCLAT que deia el mateix.   Fa tres segles que els borbons pretenen ser els nostres reis ignorant fins a quin punt arribem a passar d'ells. Però si insisteixen gaire amb aquesta obsessió, els mostrarem nostra debilitat pel tall rodó. I és que no és massa agradable veure passejar pel món un que diu que et representa que és més tou que un tall de llom. Quan el món veu el figura que tenim per opressor, més que solidaritat despertem compassió. SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM: QUE VINGUI A BARCELONA I EL COLL LI TALLAREM.   S'explica que a Catalunya en temps de Felip Cinquè van prohibir totes les armes, fins i tot els ganivets, sols els ganivets de cuina i a la taula ben lligats, perquè no fóssim ximplets, perquè no fóssim gosats, perquè no fóssim gosats, perquè no fóssim ximplets, per salvar el coll i la fava als soldats espanyolets. Però ara això s'acaba, hem avisat els esmolets. Cal no treure les coses de context....

ES FOTIEN DE CATALUNYA I ARA TASTEN EL XAROP – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

zarzuela

ES FOTIEN DE CATALUNYA I ARA TASTEN EL XAROP Enceto avui el post amb aquesta frase d'en Tarda, que l'ha clavada en el bell mig del cul de les espanyes. Estan bordant tota l'estona i no saben com arreglar el “merder” amb les baralles del PP i PSOE i Ciudadanos, per poder arreglar el que no té solució. Ja veurem si finalment troben com desembussar la qüestió perquè són d'una altra pasta. No són com nosaltres, aquí tenim qualitat de pactar, primer el país, -encara que poder ens costi cara la broma-. A les espanyes és diferent. Ja se sap que la casta… Però vist i sentit el que es cou per les seus dels partits espanyols, sembla que a hores d'ara: el més calent és a l'aigüera. Quin sidral!!! Ramón Cotarelo escriu encertadament: “La dreta no ha renunciat a governar Espanya. És que no pot. La seva renúncia no és tal sinó una acceptació dels fets perquè la seva corrupció, el seu autoritarisme neofranquista i carca l'ha deixat aïllada, incapaç d'aconseguir cap suport. Quatre anys d'humiliació involutiva, de negació de drets, d'atropellaments, catalanofòbia i estúpid centralisme l'han portat a la ridícula situació d'haver guanyat les eleccions però no poder formar govern”. L’independentisme podria traçar, tranquil·lament, la línia vermella que En Comú ja ha abandonat: el referèndum d’independència. Voleu formar govern? Doncs que hi hagi un compromís ferm i concret de referèndum, com Podem va prometre que aconseguiria. Ajudem-los tapant-nos el nas. El PSOE té 90 diputats i els partits favorables al referèndum (de Podemos a Bildu) 94 més. La majoria de la nova majoria, doncs, estaria a favor del referèndum. Que el PSOE no ho accepta? doncs a repetir les eleccions. I ximple l'últim, dropos més que dropos…

RIDICUL DEL SENYOR RAJOY I DEL SEU EQUIP DE PROTOCOL – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

rajoy

    La broma ahir dijous 21 de gener del 2016 va ser grossa, grossa i grossa. Una ràdio catalana ràdio Flaixbac, va aconseguir passar-se pel forro l'equip de protocol dirigit per l'ínclit català de paper cartó que és el Jorge Moragas, que és el que li porta tota la paperassa de propaganda al cada vegada més mort president en funcions de l'estat espanyol, el senyor Rajoy.   Un error monumental de tot l'equip de protocol que demostra a tothom que és molt fàcil poder accedir telefònicament a parlar amb el president de les espanyes. Crec que la esbroncada després de la trucada devia ser de les grosses.   A més a més queda ben palès sentint la conversa que el senyor Rajoy després d'un mes de les eleccions no té ni la més mínima idea si arribarà a President i a sobre li diu al que creu que és el President Puigdemont que té l'agenda “molt lliure”.   Rajoy vol organitzar la trobada amb Puigdemont gairebé d'un dia per l'altre. Hi té un gran interès, que contrasta amb el tancament amb pany i forrellat que ha practicat en els darrers quatre anys. En la conversa, el líder del PP anuncia que trucarà dilluns a Puigdemont, i que es poden reunir tot just 24 o 48 hores després. De cop i volta han aparegut les ganes de cimera.   El president de la Generalitat ha fet molt bé a deixar la seva primera trobada amb la Moncloa al fet que estigui nomenat el nou president espanyol. No s'equivoca. Cada cop està més i més clar que aquest segurament no serà Rajoy.   D'altra banda el Ministre d'InJusticia espanyol, el senyor Català va dient a qui el vulgui escoltar, que Podemos i la CUP són espècimens de règims antidemocràtics com els bolivarians. Però ell és tan dropo que no s'en adona que el Partido Popular és un espècimen d'una de les pitjors dictadures feixistes d´Europa, i que estan tacats de sang.

PERILLEN LES CALCES DE LA CONSELLERA NEUS MUNTÉ – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

rajoy

    Compte amb la pressió de Madrid envers Catalunya i els seus dirigents. No ha passat gairebé una setmana i fixeu-vos el que han dit que faran: 1.- Hi Han menystingut la Presidenta del Parlament Català des de la Casa del Borbó Felipe UVE Palito. 2.- Hi Han menystingut al President Mas, no agraint-li, com sempre s'ha fet a tots els Presidents sortints. 3.- El President en “funcions” l'inefable Rajoy ha amenaçat dient “que no en deixarà passar ni una”. 4.- Han posat a treballar els serveis jurídics, és a dir el “bidells” de l'estat espanyol per trobar coses rares en les paraules del President Puigdemont el dia de la seva pressa de possessió. 5.- La “senyoreta Pepis” la Soraya ara li busca les pessigolles al Conseller Raül Romeva per què és el conseller d'Exteriors de la Generalitat. 6.- L'ex treballador d'un banc declarat en fallida i demostradament estafador de mils de milions de dòlars L. Brothers, i que ara es ministre en funcions senyor de Guindos, ja parla d'aplicació de l'article 155, sense despentinar-se. Que més voleu? En gairebé menys d´una setmana 6 amenaces. Estan nerviosos, estan traient tot lo dolent que tenen per la boca i se senten impotents. Que faran ara? Ja us ho diré, proper objectiu: LES CALCES DE LA CONSELLERA DE PRESIDENCIA NEUS MUNTÉ. Diran que se les canvia cada dia i això són masses despeses per Catalunya. Que vagin a cagar a la via.....

FELIPE UVE PALITO NO ESTIMA A CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

ejercito

  Ara resulta que a les espanyes, que tant parlaven dels bolivarianos, absolutistes amb clara referència a PODEMOS i les seves connexions amb el Chavisme veneçolà, tenen un Cap d'Estat que es comporta com el President de Veneçuela, el camarada Maduro o gairebé.   Felipe UVE i PALITO, amb la mateixa energia amb què es va negar a rebre la presidenta del Parlament, senyora Forcadell, va incomplir les seves obligacions institucionals més elementals com a Rei dels espanyols, perquè per desgràcia encara els catalans rebem aquest apel·latiu, encara que per a molts “per imperatiu legal”. Molt parlar que el Maduro a Veneçuela fa el que li rota i a Madrid fan el mateix, pretenen menysprear-nos a tots nivells després de xuclar-nos tot el que poden.   Felipe UVE PALITO, n'està acostumat de menysprear a Catalunya, està malalt, és una malaltia que tenen tots els Borbons des de fa molts segles -entre d'altres mediques que tots coneixem-, la qüestió era voler menysprear les institucions catalanes. Caldria dir-li al Borbó que menysprea qui pot. I aquest intent de menysteniment envers les institucions de Catalunya i dels membres oficials que han estat escollits pel poble, pels ciutadans i no pas com ell que li ve de franc, les cancelleries de tot el món, encara que callin, en prenen nota.   Això si, va rebre rapidament al President del Parlament de les espanyes i al President del Senado. Aquests són dels seus, aquests són “bolivarians” amb vestits Armani i colònia de 100 euros.   Felipe UVE PALITO, encara va reblar més el clau contra Catalunya i contra els catalans. Seguint sempre les directrius dels altres “bolivarians” del PP, es va permetre el luxe de no agrair al President Mas els serveis prestats. Això si, sembla que ningú ha incomplert la llei. Caldria afeixir que si que es van agrair els serveis del Presidente Camps el de València, us recordeu? Si home si el dels vestits de franc, per la cara, per la jeró, pel morro.   Tant se val, el rei d’Espanya deu estar preocupat per altres qüestions d’ordre familiar, com per exemple saber on és el seu desaparegut senyor pare, que el va antecedir en el càrrec i que el va deixar per sorpresa sense que ningú hagi rebut encara cap explicació, tret que al pare en qüestió li agradava matar elefants en companyia de princeses centreeuropees, i que es va retirar amb una fortuna (personal) d’uns dos mil milions d’euros que tampoc no sap ningú exactament d’on surten.   Felipe UVE PALITO d’Espanya sí que sap perfectament on és la seva germana Cristina i el seu cunyat Iñaki: concretament, a Palma, on estan vivint un procés judicial a causa de tot un seguit de presumptes delictes d’estafa, tràfic d’influències i prevaricació de cabals públics. En la seva primera sessió, la defensa de la infanta i el seu marit, que curiosament encapçala la Fiscalia (això només podia passar a Mallorca, efectivament), ja ha emès una doctrina digna de ser tinguda en compte i de ser recordada, i és que Hisenda no tan sols no som tots sinó que és una ridiculesa pretendre tal cosa. Tot molt coherent, i molt revelador del sentit d’estat del monarca espanyol, Felipe UVE PALITO. Tot plegat ens recorda un acudit de Jaume Perich, dels temps del franquisme, en el qual es veia un rètol que deia, amb lletres molt grosses: “ Cuando un bosque se quema algo suyo se quema, señor conde ”. Doncs, vinga, a veure fins on tenen els collons d'arribar....

TARANNÀ HUMÀ I CRISTIÀ DEL PRESIDENT PUIGDEMONT – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

president puigdemont

Tarannà humà i cristià del president Carles Puigdemont

 
El president Carles Puigdemont és de tarannà humanista i cristià. Així és trasllueix amb unes quantes pinzellades de la seva vida.
1. Puigdemont neix el 29 de desembre del 1962. De jove passa dies d’alguns estius a Poblet convivint amb la comunitat de monjos. Allà coneix al llavors abat Maür Esteva. Ambdós es retrobaran anys després com es veurà al final d’aquesta crònica.
2. Juny de l’any 2000. Carles Puigdemont es casa amb la romana Marcela Topor en una cerimònia íntima a l’Ajuntament de Roses. Dies després celebren a Romania una cerimònia de ritus ortodoxa.
3. Febrer del 2010. Puigdemont comenta en el seu bloc una afirmació d’Artur Mas que diu que aires de canvi bufen a Catalunya. El comentari de l’ara nou president consisteix en reproduir l’ Oració al Crist de la tramuntana. És una icona religiosa empordanesa fruit de la creativitat del poeta Carles Fages de Climent i del pintor Salvador Dalí. Puigdemont explica que els versos del poema mostren com aquest país, Catalunya, té molt de blat de bon aprofitar.
L’ Oració al Crist de la tramuntana diu així: Braços en creu damunt la pia fusta, Senyor, empareu la closa i el sembrat, Doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.
4. Maig del 2015. D’una entrevista de vilaweb a Puigdemont. Pregunta: ¿Quin lema teniu a la vida? Resposta: “En tinc un de molt cristià que és 'estima els altres com a tu mateix'. Pregunta: ¿La millor cosa que heu fet com a batlle de la ciutat? Resposta: “ És molt íntima. Acompanyar persones que ho passen malament en el terreny personal i familiar. En situacions dramàtiques, donar-los aquest escalf, que és un servei que s'ha de fer i qui el rep ho agraeix moltíssim”.
5. Juliol del 2015. Puigdemont comenta en el seu bloc la mort de la jove periodista i políticament sobiranista Natàlia Molero. Escriu: “La Natàlia no s’ha rendit. El seu cos ha estat derrotat per una malaltia voraç, massa aviat i en un moment injust. Però la seva ànima continua lliure, com ella volia que també fos el seu país. Descansa en pau, amiga”.
6. I per acabar, retornem a la trobada del començament entre Maür Esteva i Carles Puigdemont. Passen els anys. És un dia d’agost del 2013. Maür Esteva ja és abat emèrit. Es troba a Girona amb el seu alcalde que es Carles Puigdemont. Dinen uns quants amics. Després de l’àpat, l’abat pregunta a un dels comensals: “Carles seria un bon president de la Generalitat, no creus?”. L’abat Esteva va morir un any després. Però la profecia s’ha acomplert. Dos anys i cinc mesos després d’aquella trobada, Carles Puigdemont es president de Catalunya. I com intuïa l’abat, serà un gran president.
(Text publicat a www.tribunacatalana.cat)
   

TARANNÀ DEL PRESIDENT PUIGDEMONT – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Puigdemont12012016

  Voldria parlar un xic de les primeres paraules del President Puigdemont. Crec que és necessari fer-ho i que quedin ben clares les intencions polítiques que pensa fer seves i de propera aplicació. Va quedar clar i palès que tota l'acció de govern es farà amb seny i amb cura. Això és un bon senyal, que quedi ben clar per futurs busca-raons:

És cert que no ho podem fer de qualsevol manera. Jo no ho faré. Jo no permetré que es faci de qualsevol manera.

  També va parlar la legitimitat del Parlament i el deslligament progressiu amb Espanya:

Entenent que el Parlament escull el president i que el poble escull el Parlament en un cercle virtuós de legitimitat indiscutible

  Les bones paraules, les cites literàries amb qualitat van sortir. El President Puigdemont va citar un poeta poc conegut però molt compromès, el turc Hikmet. Un home cult, revolucionari romàntic, carn de presó per les seves idees i paraules, que va ser tot un símbol i garantia del treball que vol fer en servei al nostre país: Catalunya. Recordar al poeta Hikmet vol dir que el President Puigdemont vol fer-nos esment del seu compromís polític.   El guant de seda en les formes no va escatimar, però, els retrets directes a l’Estat. Va denunciar que els catalans estan “ofegats i humiliats financerament”, “desatesos en les inversions”, i “menystinguts” en allò que toca la identitat i la llengua. Per fer-hi front, el president té clar que es necessiten les eines pròpies d’un estat. Teòricament, s’han de bastir en els pròxims divuit mesos.  

Sóc fal·lible però insubornable (Cita del periodista Agustí Calvet, ‘Gaziel’) Estem ofegats i humiliats financerament, desatesos per les inversions de l’Estat i menystinguts en la nostra identitat i la llengua.

  Determinació en el fons i pulcritud en les formes. Carles Puigdemont, el 130è president de la Generalitat, ha començat el mandat com va prometre al discurs d’investidura de diumenge al Parlament: garantint que aquesta serà la legislatura de la transició cap a la República Catalana però sense oblidar que la societat catalana és plural.   El primer gest, carregat de contingut, el va protagonitzar ahir al vespre, passades les 7, al Saló Sant Jordi del palau presidencial. La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, li va preguntar: “Promet complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament?” Cap referència a la Constitució espanyola ni al rei Felip VI, que dilluns va desairar Forcadell. Com ja va passar a la presa de possessió d’Artur Mas l’any 2012, una cortina negra tapava el retrat del monarca espanyol.    

ES VA PROMETRE EL CÀRREC A LA CATALANA, RAS I CURT – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

ecat

  Ahir va anar tot bé. A la cerimònia d'investidura del President Puigdemont, es va parlar clar i català. Primerament, a banda d´una bandera espanyola que un “hooligan espanyol” portava en un pal que gairebé semblava el pal amb la bandera espanyola que hi ha a Madrid.   Si venia a embolicar la troca, si venia a provocar, va quedar amb un pam de nassos. Ningú li va dir res, tenia tot el dret i que quedi clar que a Catalunya hi ha democràcia. Cosa que els nostres veïns espanyols no poden dir.   Ara ens podem esperar moltes coses. Com la impugnació del texte que va emprar el President Puigdemont per prometre el seu càrrec. Crec que no es han de precipitar, perquè la Presidenta del Parlament, la senyora Carme Forcadell, enviarà una còpia si cal com Déu mana, per correu electrònic. Qui la fa la paga, Borbó.   Quina colla de barruts els espanyols… “Felip VI no rep Carme Forcadell. Arrimadas i Albiol no van a la presa de possessió de Puigdemont. No agraeixen al President Mas els serveis Prestats I després demanen «lleialtat institucional»”.   El text que la Presidenta Forcadell va llegir, obviava al Borbó i la constitució espanyola, cosa que ha encabronat a tota la Caverna i Botiflers, però evidentment tot estava ben lligat. Hores abans de l’acte, els departaments de Presidència del Govern i del Parlament havien acabat de tancar el redactat, que incloïa la menció a les “obligacions del càrrec” i, per tant, implícitament també al que estableix l’Estatut i la carta magna. Curt i ras, espanyols.

El President Mas, davant de tota l'espanyolada: Ministre de l'interior espanyol, Delegada de l'Ocupació Espanyola a Catatalunya -perdó, que devia estar pensant jo?- Delegada del Gobierno de España, i la màxima autoritat del Exèrcit Espanyol de torn, va ser més educat, més persona, més polític amb sentit d´Estat que el Borbó i el Gobierno de España i va “agrair a tots i totes” els serveis prestats.

“M’heu ajudat a dirigir el país en uns moments especialment complicats, decisius i apassionants. Jo sí que us agraeixo els serveis prestats, a tothom, absolutament a tothom”.

  L'ovació va durar gairebé 3 minuts i tots els catalans varen aplaudir a peu dret les paraules del President Mas. És a dir la gent de ben viure.

LA MALA EDUCACIÓ INSTITUCIONAL DELS ESPANYOLS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Felipe_VI

      El ministre de inJustícia en funcions, Rafael Catalá, ha defensat aquest dilluns que Felip VI hagi rebutjat rebre la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, per comunicar-li la investidura de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat. "La corona ha complert perfectament amb la seva obligació que és la sanció d'un fet o d'un acte com el nomenament del president de la Generalitat de Catalunya", ha subratllat, tot afegint que el monarca espanyol té una funció institucional de "moderació i d'arbitratge que exerceix amb una altíssima qualitat". Doncs mira per on que si ho arriba fer en menys qualitat, es caga a sobre…. Vet aquí. I ara a més a més demostren que són maleducats, rancuniosos i gens democràtics. Resulta que en el BOE s'acostuma a redactar un text en el qual es fa esment de la finalització del mandat dels Presidents de Catalunya. I és norma, o era norma que s'agraeixen els serveis prestats. Això es va fer amb el President Montilla. Doncs bé, el maleducat del Borbó i l'inútil del President del Govern senyor Rajoy amb el President Mas no ho han fet. Quina colla de brètols…. Aquí teniu l'exemple: BOE   BOE2