SENYOR FERNANDEX DIAZ HEIL !!!!!!!!! – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

CORRALITO2

  El senyor ministre de l'interior espanyol, l'inefable Don Jorge Fernandez Diaz, aquell que l'any passat va tenir la collonada i la barra de dir que a Catalunya en els àpats de nadal la família es barallava pel Procés d'Independència, ha tornat a dir la seva. Veritablement aquest senyor cada any es supera a si mateix. Les declaracions del senyor ministre les acaba de fer, arran un espot de Democràcia i Llibertat. I després de fer-les se ha quedat tan ample. Cal agafar-nos les coses amb el sentiment fraternal d'aquests dies de Nadal, per evitar engegar-lo a fer punyetes o millor dit a fer la mà (com diuen els valencians) o a cagar a la via. El senyor Ministro de l'Interior del Reino de España diu: “Ni Goebbels s´hauria atrevit a tant en la seva propaganda, i sé el que em dic”. Vinga, foteu-li fort, que anem a trumfos ¡!!!!!!! Com ja sabeu, des de les espanyes, que ens estimen tant, no serà aquest bon senyor el primer trinxaraire o bagassa que ens insulta fent esment al nazisme dels catalans. I això passa perquè quan es denuncia aquest tarannà als tribunals, els bidells de torn amb poder judicial, diuen que dir això dels catalans i Catalunya no és delicte, senzillament és gaudir del “Dret d'expressió”. Ara, per acabar de fer reflexions d'aquestes declaracions del senyor Ministro, que jo li voldria preguntar: Senyor Fernandez Diaz, perquè diu que sap del que parla quan esmenta al Goebbels? … No serà que vosté es considera una opinió autoritzada en aquest tema?     Heil !!!!!!

ENS CAL TENIR EMPRESARIS AMB CULTURA I FIDELS A LES TRADICIONS CATALANES – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

josep lluis domenech gomez666

  Ara, que tenim el procés sobre la taula, podem veure que en els darrers temps i especialment en els darrers dies, les declaracions a premsa d'alguns empresaris catalans, han posat damunt la taula que molts tenen diferents idees al respecte. Però primer cal dir que els empresaris que no ho veuen clar, tenen tot el dret del món a pensar i actuar d'aquesta manera. Val a dir que estem intentant ser una República Catalana, però sempre democràtica. També val a dir que s´hauria de demanar a tots els empresaris de Catalunya, que independentment de les seves opinions polítiques, tinguessin criteris culturals. Al parlar de criteris culturals, estic emprant un eufemisme. Miraré de fer-vos cinc cèntims. Caldria veure el nivell cultural dels nostres empresaris. Una persona de nivell humà i social com és un empresari ha de tenir un interès i uns coneixements culturals. Pot triar entre les arts plàstiques, la literatura, la música, el cinema, el teatre o qualsevol altre de les arts. No em refereixo al fet que de tant en tant vagi al cinema o compri un llibre per Sant Jordi. Tenir coneixement cultural significa entendre el que llegeix, veu o escolta, i aprofundir en el que l'interessa. Potser no cal que sigui un expert, però sí que pugui fer una crítica o parlar cinc minuts seguits sobre la pel·lícula que ha vist, el llibre que ha llegit o l'òpera que ha anat a veure i escoltar. Un empresari ha de tenir sensibilitat cultural; però, especialment, l'empresari català, en aquests moments. M'explico. Si li agraden les arts plàstiques, ha de saber que Pablo Picasso parlava en català, fins al punt que en una edició de l'Enciclopèdia Britànica el definien com un artista català, nascut a Granada. L'empresari ha de tenir una mínima cultura històrica i saber que el catalanisme polític no ve dels anys de la transició democràtica, sinó de segles enrere. Seria molt demanar –però és cert– que conegués que el Foment del Treball va demanar insistentment al govern espanyol el concert econòmic fa 120 anys, amb els mateixos resultats que el president Mas. N'hi ha molts empresaris que no són socis de l'Ateneu Barcelonès, no visiten exposicions, no van al teatre assíduament, no tenen un llibre a la seva tauleta de nit i estan convençuts que Txaikovski va ser un revolucionari rus. N'hi ha. En economia, gràcies a una cultura emprenedora ben viva, resultat d'una experiència que té més de dos-cents anys d'existència, ens calen homes amb cultura que estimin el pais a més a més del fet de guanyar diners.