BON ANY NOU 2016 CATALANS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

BonNadal2016

Els darrers dies no hem parat de comentar situacions del Procés derivades de les incoherències de la CUP, i de la pèrdua de temps i de desgast polític que comportava aquesta situació. Avui el darrer dia de l'any no en parlarem del tema, no perquè s'hagi desencallat i la situació estigui més clara, sinó perquè avui toca tancar l'any 2015 en positiu. I dic toca, perquè tots nosaltres, els sobiranistes i la gent de bé, també tenim el dret a gaudir, encara que només siguin unes hores, de felicitat plegats amb les persones que estimem, i repeteixo, avui toca això. Pensar en positiu. En els comandaments del bloc, disposo d'unes eines, d'uns ginys que em permeten veure quins visitants arriben diàriament i tenen l'amabilitat de a més a més de visitar-me, tornar a fer-ho gairebé cada dia. Al principi vaig quedar molt sorprès en veure que la procedència era variada i veritablement llunyana de manera física, encara que vull suposar que molt propera en l'esperit d'estimació del nostre país: Catalunya. Estats Units (California, Nova York, Illinois, etc.), França, Alemanya, Rússia, Xina, Filipines, Austràlia... Quan veig aquestes entrades al meu humil bloc, agraeixo primer la vostra bestreta i també sé que Catalunya és molt gran, que hi ha molts catalans arran aquest món mundial que estimen la nostra terra i que a més a més d'utilitzar els canals habituals de notícies, també volen saber les cabòries d'algun català que les llança per la xarxa per qui les vulgui llegir i compartir, També vull suposar que des de la capital de les esapanyes o vés a saber, als espies del Centro Nacional de Inteligencia (Einnn?) estaran seguint el que escric. Bé, tant per vosaltres com per ells i si cal per a algun unionista que cada dia em deu maleir, us desitjo a tots un Bon Any 2016. Parlem doncs en positiu. L'any 2015 hem tingut 3 eleccions, i val a dir que en principi no han anat malament per Catalunya. Això no vol dir que després potser no s'ha sabut gestionar el resultat pels que tenien el deure de fer-ho. El senyor Rajoy, estava molt content i cofoi veient que Catalunya no se'n sortia, doncs bé, ara sabrà com van les coses.... Qui fa un cove fa un cistell... Dropo! El neofalangista de'n Rivera, -com jo ja vaig avisar- encara que malda contra Catalunya aquí i a les Espanyes, els espanyols li han fet botifarra, per què? Doncs perquè per ells, és català.... vet aquí, mussol, més que mussol. Europa mirava atentament què passava a Catalunya, i no era la primera vegada. El procés sobiranista català ha comportat un interès creixent de la comunitat europea i internacional sobre la situació política del Principat. Les multitudinàries manifestacions de l'11 de Setembre a favor de la independència dels últims quatre anys han ofert impactants postals que han donat la volta al món. També la consulta popular del 9-N, la convocatòria d'eleccions plebiscitàries i els quinze dies de campanya del 27-S han tingut nombroses referències de part de l'esfera mediàtica i política del vell continent. Però què pensa Europa del procés sobiranista? Què hi ha més enllà dels concisos i diplomàtics missatges de la Comissió Europea sobre Catalunya? Doncs això és el que hem de pensar, això és el que hem d'esperar, i hem de confiar amb la gent que envia missatges a les cancelleries europees i mundials, hem de confiar en el Diplocat, amb la gent que estima Catalunya i treballa en aquest sentit. Ens cal esperança, es cal fe i ens cal no defallir. A tots, a tots vosaltres, homes i dones catalans, estimeu cada dia més Catalunya i des de tot arreu del món feu saber a tothom que volem ser lliures del jou espanyol. Amb la vostra feina, amb el vostre treball, doneu al món globalment el missatge d´una Catalunya que vol ser solidaria, nova, en xarxa, moderna, justa però sobre tot LLIURE. VISCA CATALUNYA i BON ANY

HI HA PUDOR A MERDA CUPEROS- JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

josep lluis domenech gomez

   

Quan s'analitza des de tots els punts de vista l'atzucac que hi ha a Catalunya a l'entorn d'arribar a un acord amb la CUP, per poder conformar una majoria per poder començar a treballar políticament des del Parlament pel Procés de Independència de Catalunya, a banda de què hi ha una gran majoria de ciutadans catalans que n'estem molt emprenyats, poques hores abans del diumenge, caldria fer algunes reflexions que talment sempre són assenyades.

Primera reflexió: A banda d'estar d'acord o no amb ells, que no n'estic, en virtut de la democràcia, cal tenir un respecte envers ells, encara que els Cupaires no en tenen gaire envers tota la resta que som gairebé pel voltant de dos milions. El país, Catalunya, ho estem veient el que és, és un munt d'opinions i de maneres i tarannàs diferents. Catalunya és el que és i els vots són el que són i aprendre a adaptar-se a la realitat implacable és el primer principi del racionalisme. Segona reflexió: Malgrat tots els defectes més visibles de la convocatòria del diumenge passat, cal tenir respecte per les seves conviccions de manera genèrica. Senzillament perquè encara crec que són dels nostres. Una altra cosa és l’arrogància d’alguns membres destacats de la CUP i l’agressivitat d’un dels seus sectors hagi tornat antipàtic per la població un procés que simplement podria ser habitual. Ells creuen en l’assemblearisme i han maldat per ser conseqüents, organitzant la més difícil de totes les que es poden imaginar. I jo no veig que això es pugui criticar, però a hores d'ara molts de nosaltres ens fan mal els queixals. I ara, la Tercera reflexió: Anar a eleccions al març seria fer un pas enrere per aconseguir la ruptura? Indubtablement. Tornar a fer eleccions és tornar a un escenari autonomista, en clau clarament espanyola, més enllà d'altres consideracions de correlacions de forces, de previsibles resultats electorals i pujades o baixades. Malbaratar la clau plebiscitària del 27-S en unes noves eleccions seria fer un pas qualitatiu enrere que la centralitat que representa i reivindica la CUP no pot permetre's. I això ells, crec que ho saben i nosaltres també.   I per finalitzar, unes altres eleccions a banda de tot el possible destrempament general, podria significar el naixement d'una nova força emergent d'esquerres amb la capitana Colau, que engegaria a la merda tot. Compte, doncs.    

ARA ES EL MOMENT DE NO DEFALLIR CATALANS !!! – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

republica catalana

    A banda d'estar molt decebut de com van les coses. D'estar molt emprenyat amb els nois de la CUP, cal dir i afegir més coses i avui al diari ARA, la bona persona que és el seu director fundacional, en Carles Capdevila, ens lliure un petit article que ens té que fer reflexionar a tots els que estimem Catalunya, que defensem el Procés i que volem una futura República Catalana.   Ens parla que ara, en el moment que les coses van mal dades, és quan hem de tenir el cor fort, i no pas el cor agre. Després de deixar ben palès a tot el món el nostre Procés d'Independencia, no podem defallir.   Ara no ho podem engegar tot a dida. Hem de tenir confiança fins al final. No tot és fer quatre o cinc multitudinàries manifestacions, cal continuar amb la brega, cal continuar i seguir al peu del canó.   No podem permetre que una colla de desgraciats botiflers, polítics, periodistes que fan la gara gara a les espanyes amb cognoms catalans, es freguin les mans. Ara és el moment o si cal el mes de març de demostrar que els catalans anirem a les urnes per consolidar la futura República Catalana.   Ni CUPAIRES, ni PODEMOS amb la seva versió que vol ser catalana però que quan obren la boca només saben dir: SI SE PUEDE, i evidentment arraconar democràticament als neofalangistes de Ciudadanos i esclafar d'una vegada amb la força democràtica dels vots a la gent de mal viure del PP, que només saben fer mal o intentar fer mal a Catalunya.   Ara no podem defallir i dir: “Aquí us quedeu”, no ara cal demostrar al món que el Procés continua. La maduresa de debò, la revolució dels somriures de debò, el projecte democràtic de debò, comença quan tot es gira, els errors també són propis i toca aprendre’n, quan has de modular la velocitat, els aliats, la tàctica.   Llavors és quan convenen persones pacients, resistents, empàtiques, intel·ligents, que busquen solucions. I fidels a les idees, que es defensen encara amb més convicció quan tens les de perdre, no només apuntant-te a carros guanyadors.

ELS TRINXERAIRES DE LA CUP – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

bomba

    La CUP és una formació que està a anys llum dels postulats ideològics de Convergència i que ocupa una posició col∙lateral en la societat catalana. Es tracta d’una força política que propugna no només la ruptura amb l’Estat espanyol, que això és bo, sinó també amb la Unió Europea i això ja no m'agrada. Rebutja el pagament del deute i defensa nacionalitzar la banca i els sectors de l’energia, l’aigua i les comunicacions, amb un programa econòmic basat gairebé exclusivament en el cooperativisme. Dit amb altres paraules, l’objectiu de la CUP no és la reforma, sinó dinamitar el model econòmic i social imperant a Catalunya i a Europa. El ridícul que ha protagonitzat la política catalana en els últims tres mesos és de dimensions internacionals, tindrà repercussions negatives a llarg termini i té un responsable clar, que és una formació anomenada CUP. Si no hi ha sorpreses per cap de les dues bandes, ara no quedarà més remei que convocar noves eleccions, i els senyors i les senyores cupaires, que són tan amants segons diuen de l’austeritat, haurien de saber que unes eleccions són una cosa molt costosa per a les arques públiques, que són les que costegem entre tots. Anar fent assemblees i consultes a la militància, amb documents públics i interns per amunt i per avall, deu ser molt divertit, però fer eleccions cada mig any només perquè a una colla de persones no els cau bé un senyor, en aquest cas Artur Mas, no és bo per a cap país. És una indecencia.   Doncs el que dèiem. Pot ser que els contribuents hàgim de sufragar una nova campanya electoral pel caprici d’una assemblea de tres mil persones que es pensen que democràcia tan sols és el que a ells els passi pel magí. I com que estic convençut que no quedarà altre remei que convocar-les, espero que en aquestes noves eleccions a ningú li quedi encara coratge per tornar a votar aquesta gent que, de tan absoluta com té la veritat, acaba presentant en públic un empat a 1.515. El procés ja no el tindrem, però si més no ens estalviarem el ridícul. La negociació per arribar a un acord dels Cupaires també té un altre gran problema per a Catalunya i per ells mateixos. El problema es la gent de PODEMOS o la seva versió catalana. A veure si a les eleccions si és que es han de fer ara sortiran els de PODEM- EN COMÜ i comencen a donar pel cul al Procés català. La gent està molt decebuda i ja veurem el que passa. I tot per culpa d'aquesta gent que es creu que tenen la raó absoluta i gens de sentit d'Estat. De veritat, són una colla de trinxeraires que han jugat amb el vot de molts catalans de pedra picada.

ELS AMICS I GERMANS DE JOAN BABAELI ESTAN AMB ELL – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

ARROS SOLIDARI-Ok (1)

Els germans i els amics d'en Joan Babeli, volem fer pinya amb ell i donar-li suport amb el seu gran problema familiar que senzillament és un més dels greus problemes dels ciutadans sirians, arran la gravíssima problemàtica que hi ha en l'àmbit mundial. El germà Babeli dins les seves possibilitats està fent tot el possible per ajudar a la seva família, i tots hem de ser solidaris i en la mesura de les nostres possibilitats mirar d'ajudar-lo. Joan, els teus amics, els teus germans, ens sentim molt a la teva vora, i encara que ens en volem fer càrrec de la teva problemàtica, solament ho sap qui si troba, i el que pateix a la seva família la gran putada que és una guerra injusta, una guerra criminal que genera una diàspora de persones, d'homes i dones, de nens i nenes, de gent gran que es veu foragitada del seu país.  

amics del joan babeli 2

Des d'aquest humil bloc, des de les possibilitats que generen tenir un bon mailing de germans i amics i des dels posts que calgui penjar al Facebook, estic amb tu i els teus. Has de saber que els esforços de tota mena i els patiments que passes, són els mateixos que farien per a tu els familiars que ara ajudes. La fraternitat, la solidaritat i la filantropia, tant de bo puguin ajudar-te el més possible amb la teva tasca. Rep la Triple Abraçada Fraternal i a la teva disposició sempre. El teu germà Josep-Lluis Domènech

QUINA PENA CUPEROS, QUINA PENA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

cup-900

    L’espectacle d’aquest diumenge, a càrrec de la CUP, és francament estrany. Si una formació política no aconsegueix decidir què pensa i què fa en una qüestió central, és que no és una formació política, és que és una altra cosa, de mal definir. Perquè no era un debat sobre Mas. Era un debat sobre prioritats, sobre estratègies, sobre la seva naturalesa essencial. I no han estat capaços de resoldre’l. A UN GUIONISTA DE ‘POLÒNIA’ que hagués escrit el gag de l’empat a 1.515 l’haurien acomiadat, per fàcil. I a més a més avui és dia 28, el Dia dels Innocents. A què juguem CUPEROS? Feu el favor de no retardar més els anhels i il·lusions dels centenars de milers de catalans que us van confiar el seu vot. La pregunta essencial és si la independència s'ha de fer des d'un bloc interclassista o, per contra, el que és decisiu és buscar aliances exclusivament a l'esquerra. I la resposta dels militants de la CUP ha estat salomònica, una meitat vol avançar en un sentit i, l'altra, en l'altre. O sigui que tres mesos de negociacions han servit per a poca cosa més que per desprestigiar el procés d'emancipació nacional d'aquesta societat. No hem arribat a fer el ridícul simplement perquè no hem arribat a fer res. Ho he pensat i ho he dit des de fa molts dies, això no pot ser, cal fer alguna cosa i les eleccions en poden ser la solució. Però ara. Hi ha veus, hi ha opinions que si es tornen a fer eleccions, els partits sobiranistes no guanyem. I que ens podem trobar amb un altre atzucac: que hi hagi majoria de la versió catalana de PODEMOS. Quina gran cabronada CUPEROS. Des de casa, des de Catalunya heu fet la feina dels espanyols. Podeu estar contents. Vosaltres no voleu l'Independència de Catalunya, vosaltres no voleu una República Catalana, el que voleu vosaltres és fer LA REVOLUCIÓ.

LA MERDA I EL TARANNÀ CATALÀ – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

ESTELADA

    L´altre dia vaig llegir un esplendid article d´en Viçens Pagès en que fa esment el us de la paraula “merda” o derivats d´ella. Vagi per devant les meves disculpes per emprar aquest mot en els dies de Nadal, i deixar-me d´eufemismes, però a vegades les escatologies són sublims.   Comença el tema per pensar que tots quan erem petits la mare i el pare a cada moment es deien: “caca” quan voliem agafar qualsevol cosa de terra que no era prou neta.   Jo que tinc ja una edat, quan vaig començar a ser no pas un infant sinó un nen, el meu pare que era de la broma en va ensenyar a recitar una cançó que mes o menys deia: “La merda de la muntanya no fa pudor encara que la remenis amb un bastó...”   Desprès, sempre com a caganiu de la familia, si pretenia fer quelcom propi dels grans, tothom em deia que era un “merdós”.   En aquells temps quan dos germans s´assemblaven molt, era normal sentir que els dos nenes eren “cagats”, i quan notenia gaire gana i remenava el plat fet-mr l´orni el pare i la mare em deien que no “merdegès”.   Quan ere ja un vailet i m´equivocava en fer alguna cosa em deien: “Cagarada pastoret”. I era quan començava a sentir els renecs dels homes: Hi havia qui es cagava en l´ou, d´altres en la mare que et va parir i molts en déu reconsagrat”.   Cal fixar-nos, que quan a vegades ens equivoquem diem: “Merda”. I ara me´n adono que tot sovint envio a la gent a : “cagar a la via”.   A vegades dubtem, per no “cagar-la” i ens tornem uns “cagadubtes” i quan era jove m´agradava molt fer “el merda” i sortia amb els amics  i agafavem “una merda com un piano”.   De ben jove vaig coneixer a la meva muller, i el meu pare em va dir que m´havia “emmerdat” massa jove.   Quan no volia fer quelcom per que tenia por de “cagar-la” els meus amics em deien que era un “cagat”, i si veiem una xicota de bon veure dèiem: “Esta bona que t´hi cagues”.   Si tenies novia et deien que “eres cul i merda” amb ella i que et ficaries en un “merder” i si per contra la deixaves i canviaves de parella et deien “que canviaves pets per merda”.   I ara que tinc que perdre quilos encara em dieuen que “Qui no meja merda no està gras” i que començo a no poder “ni aguantar-me els pets”.   I ara que som en festes nadalenques, ens agrada que la quitxalla faci “cagar al tió” i un “caganer” al pessebre.   Bé, teniu sort que no soc un maleducat perquè sinó us “enviaria a la merda”.   Bon dia de Nadal a tothom”  

LA “BRASA” DEL BORBÓ – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

corona

  Un altre cop el Borbó donant “la brasa” el dia abans de Nadal. El seu discurs ho he llegit, em nego a escoltar-lo en directe. No em surt dels pebrots. A cagar a la via. Hi ha ingenus que esperaven amb expectació el que diria. Mare de Déu… senzillament bajanades. Solament vàries vegades la paraula de sempre: España. Ni un gest. Ni una reflexió en positiu. Ni una proposta. Res de res. Primer, Espanya. I després, Espanya. Felip VI va ser clar i castellà: “Ara, el que ens ha d'importar a tots, per davant de tot, és Espanya.” Sense despentinar-se, sense posar-se vermell va dir i reblar: No hem d'oblidar que la ruptura de la llei, la imposició d'una idea o d'un projecte d'uns per sobre de la resta d'espanyols, només ens ha conduït en la nostra història a la decadència, a l'empobriment i a l'aïllament. Va ser una intervenció absolutament patriòtica espanyola i de defensa aferrissada de l’actual legislació, sense introduir ni un matís en relació amb els que reclamen la independència així com amb les veus que propugnen una revolució constitucional. Ell com els de la seva corda se la passen per l'Arc del Triomf. En aquest context, el Borbó incidia en el fet que “tenim –tinc moltes raons per afirmar aquesta nit que ser i sentir- se espanyol, admirar i respectar Espanya” és un “sentiment profund, una emoció sincera i un orgull molt legítim”.   Susordenes, Borbó   Us vull fer esment d´un refrany català: "No  hi ha cap nora trempada fins que la sogra és enterrada", doncs això  

EL NADAL I LES TRADICIONS NOSTRADES – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Plaça del vi

  Dia de Nadal, sis hores del matí. Gairebé tothom dorm. Fins i tot alguns, fruit dels excessos d'alcohol d'ahir. Abans de posar-me a llegir premsa endarrerida repasso el correu, i el meu bon amic i germà Jordi, em recorda que en el darrer post del bloc, que per cert parlava dels “Pastorets”, però no els de Nadal, sinó de la “representació” que en faran els CUPEROS, hi ha una dada inexacta. No es reuniran diumenge a Girona sinó a Sabadell.   Tens raó Jordi, cal fer-ne esment d'aquesta dada. Tu dius que no son tant de pagès. Doncs pot ser veritat. Sabadell gairebé és un barri de Barcelona. I a poc a poc, amb el temps si encara no ho és, ho serà. I Barcelona, es “Can Fanga”. Un respecte per la meva estimada Girona. La que eleccions rere eleccions vota com Déu mana, català i a catalans de pedra picada.   Vet aquí, perquè tornant als CUPEROS, dels que n'estic ben fart, un dels fundadors de la dissolta Terra Lliure, en Fredi Bentanacs, ha fet un comentari, ha elaborat una frase magistral que de veritat li compro. Ha dit: “L'assemblearisme és ideal per gestionar un casal ocupa, però no el futur d'un país.” Ostres noi, quina frase. Pocs mots però carregats de raó. Finament encertats i memorables. Qui en vulgui prendre nota que ho faci. En Desclot al diari PUNTAVUI, l'admirat periodista Vicent Sanchis, també parla dels canvis de noms de carrers a Paris, després de la Revolució Francesa.   I tot això ho dic perquè a Barcelona, a les eleccions municipals va guanyar la nostra alcaldessa, l'Ada Colau i el col·lectiu que governa amb ella, molt semblant als Cuperos, ens acaba de voler canviar un xic les nostrades festes nadalenques de la ciutat.   A la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per exemple, tot i que ha mantingut el nom, es pot llegir al pessebre del nou ajuntament que tot això que hi ha allà més aviat obeeix a la “imaginació popular”.   Rondalles. Una mica més cap a l’oest, a la plaça de Catalunya, un animador laic, entre paradetes d’entitats voluntariosament socials, demana celebrar l’arribada del “solstici d’hivern” a còpia de desitjos de paper. Doncs mireu amics, a mi m´agradava més la pista de gel per gaudi de la canalla i de gent més gran.   Per això Jordi, jo em quedo amb la teva plaça del Vi, de Girona.   Amb el permís de Robespierre i Colau, amics lectors: “Bon Nadal!”. Convincent, rebel i persistent.

ELS PASTORETS DE LA CUP I EL POLLASTRE DEL MINISTRE – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

1-potablava

    D’acord amb les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d’hivern, que el cristianisme va transformar donant-li un caire religiós i convertint-la en el dia en què va néixer Jesús.   És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs. També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, en un ambient distès al voltant del pessebre o de l’arbre de Nadal. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món. Les dites més típiques del dia són: Per Nadal, cada ovella al seu corral! Per Nadal, qui res no estrena res no val! Fins i tot a Espanya hi ha un ministre de l´interior que diu que arran el nostre procés d´independencia, els catalans a les sobretaules ens barallem. Amb la panxa plena i el cor content, la tarda del dia de Nadal, s’acostumava a anar a veure la representació dels Pastorets. En alguns barris i pobles encara perdura aquesta tradició. És una obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús. Aquest any, els Pastorets els podriem tenir el proper diumenge a Girona on els CUPEROS representaran la funció que pot acabar com el que s´anomena el Rossari de l´Aurora. Quins Pastorets ens esperen….