MUTS I A LA SAGRISTIA MONSENYOR SI US PLAU – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

ricardo-blazquez.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), l’arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, va aprofitar ahir l’assemblea anual dels bisbes espanyols per mostrar, en l’obertura pública de la trobada, la seva preocupació pel procés sobiranista català. Va parlar de la "greu situació" política arran dels desitjos de la Independència de Catalunya. I a sobre va fer esment de dues paraules que són molt greus si les pronuncia un religiós: "caos" i "divisió social".  És trist que aquest home, aquest bon home parli d'aquesta manera. Ell fa ja uns quants anys, li va tancar la boca a l'Arzalluz del País Basc, que aquest havia fet un comentari poc apropiat del bisbe enviat per l'Església Catòlica. Us recordeu? -Un tal Blazquez !!!! I aquest tal Blazquez en gairebé 2 anys, parlava en basc i feia els sermons com un capellà més de la seva Diòcesi.  Però ara, amb aquestes declaracions, m'ha entristit. Francament no m'ho esperava. Davant el plenari dels bisbes, Blázquez va avisar que posar en qüestió “de manera unilateral” els pactes i el marc de la Transició, amb la Constitució com a principal figura, introdueix “inseguretat, inquietud i incertesa”.  El successor d’Antonio María Rouco Varela al capdavant de l’Església espanyola va fer referència al pes que, en el procés català, tenen les forces d’esquerres, com ERC o la CUP, i es va mostrar sorprès que “sorgeixin veus excloents del fet religiós, especialment de la fe catòlica en la vida pública”, i amb pretensions que, a més de separar-se de l’esperit i lletra del marc constitucional aconfessional, “manifesten una clara tendència al laïcisme”. Malgrat les declaracions de Blázquez, els bisbes no faran cap document doctrinari posicionant-se sobre el procés. Ja ho van fer el 2012, amb un document aprovat en la comissió permanent de la Conferència Episcopal que considerava la unitat d’Espanya “un bé moral” a preservar.  Ho sento, però aquest bon home de Déu, faria millor, mut i a la gàbia, bé volia dir la sagristia.

QUINA COLLA DE DESGRACIATS…. – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

mariñas

  El cap de setmana, un pobre desgraciat, anomenat Mariñas, que des de fa molt de temps es dedica a la premsa del cor, va emetre un comentari o exabrupte penós i que clarificava el tarannà del personatge decadent que representa. Semblava una ocurrència d'un pobre imbècil, però no ho era. L'equiparació entre el terrorisme ghijadista i l'independentisme català va injectar-se a l'opinió pública espanyola, aquest dissabte, a través dels platós freaks de Tele 5 però, dos dies més tard, ja havia adquirit la respectabilitat d'una posició de govern de mans -i veu- d'Alfonso Alonso, ministre de Sanitat i un dels pesos pesants del PP madrileny. A Madrid, estan nerviosos, i busquen qualsevol excusa per satanitzar el Procés d'Independència de Catalunya, tant els hi fa, la qüestió és emmerdar i ràpidament el dropo del ministre ho va tenir a mà. L'Exèrcit Islàmic i Junts pel Sí/CUP eren el mal absolut, des del punt de vista que projecta el PP. Òbviament, no poden dir que comparteixin objectius finals ni mètodes de combat, però sí que els atribueixen per igual una posició ideològica irracional, embogida. I, és clar, si no hi ha base racional, no hi ha res a negociar. Tots sabem que el PP i el govern de Madrid, saben de sobres què és i quines són les raons de l'independentisme català, el que passa és que cal buscar i trobar qualsevol cosa, per imbecil i pocavergonya que sigui per negar la legitimitat dels anhels del poble català. Són gent de mal viure que no tenen límits ètics, no tenen ideologia, no tenen responsabilitat davant la ciutadania... Només tenen necessitats de grup, de grup de desgraciats de pare i mare, que confonen a la gent de bé que en un moment s'ho pot arribar a creure.