BARCELONA BOMBARDEJADA PER L´ESPARTERO MONTORO – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

montoro

Avui i valgui la redundància al diari ELPUNTAVUI, en Jordi Creus en un article curt però encertat i rodó ens explica el que acaba de passar a Catalunya i que  un precedent: El bombardeig de Barcelona des de Montjuïc el 3 de desembre del 1842. Aquell dia més de mil bombes van destruir centenars de cases i mataren a desenes de persones. Enguany el partit neofeixista del PP, acaba de fer el mateix amb el FLA, el maleit Fons de Liquiditat Autonòmica. El govern espanyol castiga a la població catalana per haver votat majoritàriament a favor d'iniciar el procés cap a la Independència i voler fugir d'un estat carrincló i desfasat. La Generalitat està actualment gairebé sense autonomia financera, després de la seva suspensió de facto per les mesures preses pel govern neofeixista espanyol. La situació és greu. Això ha estat possible perquè la major part dels ingressos de la Generalitat depenen d’una manera o altra de la voluntat del govern estatal. Les mesures establertes controlen el destí dels ingressos del FLA i dels que ens transfereixen mensualment en forma de bestretes. En termes pràctics, les mesures signifiquen que el govern espanyol li diu al govern català que si vol percebre aquests recursos, els ha de gastar en el que l’autoritzi. La Generalitat s’ha quedat sense poder de decisió en termes financers. L’autonomia financera s’ha suspès. I per això no hi ha autogovern a hores d'ara a Catalunya. El govern de Madrid, amb l'ajut de la Brigada Aranzadi dels advocats de l'estat, i amb els tribunals que els fan de bidells,  quatre grans objectius: El primer és represaliar el govern català i els catalans favorables al procés, malgrat que acaben castigant tots els catalans, independentistes o no, si els recursos no arriben i posen bastons a les rodes perquè ho facin. El segon objectiu és ofegar financerament la Generalitat per restar-li marge de maniobra per a la creació de les estructures d’estat. El tercer consisteix a fer veure que el govern català, si no se’l controla, malgasta els recursos en el procés i la prestació dels serveis públics més essencials no està garantida a Catalunya. De fet, aquest és l’argument que històricament han fet servir els diferents governs espanyols per deslegitimar les reivindicacions catalanes d’un finançament autonòmic millor. El missatge que sempre s’ha volgut transmetre és que a la Generalitat no li arriben els recursos perquè se’ls gasta fomentant el nacionalisme i, ara, l’independentisme. Si anem a unes altres votacions, ja sabem el que ens toca, perquè si no tira endavant la fugida d'Espanya, el que han fet fins ara serà poc.

CATALUNYA MAI US PERDONARÀ CUPEROS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

cup-900

    "Mai fallarem a la llibertat política del nostre poble", ha assegurat l'exdiputat David Fernàndez. "Mai fallarem a la justícia social de la nostra gent", hi ha afegit, assegurant que els cupaires són "els més lleials al procés polític català". "Posarem dempeus aquest país i el deixarem irreconeixible!", ha acabat proclamant. En finalitzar la intervenció, abrandada, part de la militància s'ha alçat amb crits d'"a-anti-anti-capitalistes!". Des d'un altre sector del pavelló del Nou Congost, de cop, han corejat: "In-inde-independència!" Aquest paràgraf que encapçala el post, és la crònica del diari digital EL MON d'avui. Els cuperos continuen igual, no canvien de parer i mantenen el vet al President Mas. Aquesta frase de deixar irreconeixible el país, fa molts anys que un polític que no estima a Catalunya, el senyor Guerra socialista ell, també la va dir, i al cap d'uns quants anys, els socialistes van haver de deixar el poder, en un ambient de corrupció irrespirable. Ara no es tracta de corrupció, ara es tracta de què si continuem així, el que passarà es que el que no han pogut fer des de Madrid, els cuperos ho hauran fet des de la mateixa Catalunya. Enfonsar el Procés. Als anys 30, concretament durant la guerra civil del 36 al 39, les esquerres es van barallar a la rereguarda, i ja vàrem veure com va acabar tot. Enguany d'una altra manera ho estan fent un altre cop. A partir d'aquí, caldrà veure si en les eleccions del mes de març el catalanisme polític és, com a mínim, capaç de mantenir una majoria i si aquesta es pot convertir en un Govern. CATALUNYA MAI PERDONARÀ EL QUE ESTAN FENT ELS DE LA CUP.

BON NADAL I BONA DIARREA SENYOR MINISTRE DE L´INTERIOR – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

CORRALITO2

 

De seguida va quedar clar que Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior i candidat del PP per Barcelona a les eleccions espanyoles, jugava a casa. En començar la seva conferència al Círculo Ecuestre, un dels més exclusius clubs privats del país, ahir, va lloar “la façana modernista” de l’edifici de l’entitat, que té penjades les banderes catalana, espanyola i europea. Això el va portar a afirmar: “Hi ha poques façanes més catalanes que aquesta a Barcelona.” “He estat moltes vegades en aquesta noble casa”, va reiterar. Tot seguit, com a home de profundes creences religioses que és, va citar, com ha fet altres vegades,Santa Teresa de Jesús per qualificar els temps actuals de “tiempos recios” (temps aspres).

Aquest bon home va parlant de catalans. De quina mena? Dels que parlen només castellà? En aquella casa, tots els que hi van són els del "Puente Aereo", és a dir els que gairebé cada dia van a la capital de les Espanyes a fer negocis, i a Catalunya que li donin pel sac. Doncs, una grossa botifarra per tots ells!!! Que vagin a cagar a la via.

Tota la conferència va ser en castellà, llevat de la resposta a l’única pregunta feta en català –hi va haver tres preguntes formulades pels socis de l’entitat, els únics que poden preguntar al convidat, segons les habituals normes de la casa.

Hi ha una pel·lícula que s'anomena "Les normes de la Casa de la Sidra", aquí podríem dir "Les normes de la casa del sidral". Són tots una colla de brètols, que s'apleguen a Diagonal-Balmes, en un palauet que el que es hauria de fer és confiscar-lo com feien als anys 30 els de la FAI.

Val a dir que no sóc de la FAI, però aquesta mena de personal s 'ho mereix. Grans tiberis, vi de reserva, escocès de 30 anys i Catalunya plena de mileuristes i farmacèutics sense cobrar per culpa dels malparits de torn.

Abans, el president de l’entitat, Alfonso Maristany, n’havia elogiat l’“honestedat, professionalitat i eficàcia” al capdavant de la cartera d’Interior. I de fet, Fernández Díaz va semblar parlar més com a titular d’Interior que no pas com a candidat per a les eleccions. Va començar, això sí, pel procés independentista. “Em sap greu veure com alguns s’entesten a esborrar una part de la nostra identitat.” I va afegir-hi: “Espanya no és aquella gàbia grotesca que alguns volen pintar, l’hem feta entre tots i especialment els catalans.”

I és clar que l'hem fet els catalans, ells rai, desgraciats, ganduls, malfactors de mena. Com voleu que ens deixin anar-nos-en?

Aquest individu, és el que va etzibar-nos l'any passat que per culpa del "Procés" les famílies ens barallàvem per Nadal. I que jo sàpiga, a les famílies catalanes el que passa és que quan després de beure més del compte i quan es va "gat", l'únic que fem és dir-li al cunyat que ja n'estem fins al cap de munt d'ell i la mare que el va parir, però res més home.

Senyor Ministre de los Interiores, vagi a pastar fang i que tingui un Bon Nadal, però amb una bona diarrea. Escolti... sense acrimònia eh?

VOLEN ESCLAFAR CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez yu

  Els desgraciats del govern de Madrid, recolzats per la maquinària de l'estat espanyol, i els advocats que remenen les cireres i les lleis amb l'aixopluc del Tribunal Constitucional, estan assedegats de sang catalana, que saben de valent que això, vol dir vots a les eleccions, i ben aviat n'hi haurà unes que saben que poden perdre o veure minvada, la seva capacitat de governar a l'estil bolivarià. Amb majoria absoluta han fet el que els ha rotat. Tenen els sants pebrots de dir-nos que anem "pel mal camí" i que necessitem ser castigats. Però ells, vinga a venerar al Caudillo Francisco Franco, a legalitzar agrupacions feixistes, impunitat pels assassins vius reclamats per la justícia internacional, mantenir la Fundación Francisco Franco i tot el que vulgueu i més. Són una colla de desgraciats feixistes. I la premsa de Madrid, encara els encoratja, encara els fa la viu-viu, i ja es pot escriure articles en diaris catalans que facin tronar i ploure, que ells a la seva. La dita popular, tant d’aquest país tan raonable, que “qui paga mana”. És tant del país, la dita, que no és. És a dir, que no es pot consumar si qui paga són els catalans i qui mana és l’Estat. La lògica castellana és tota una altra. Mana qui té la força, encara que no pagui. Per això, ahir Cristóbal Montoro va condicionar el pagament de 3.000 milions pendents del Fons de Liquiditat Autonòmica a la bondat de la Generalitat, és a dir res de Sobiranisme. Doncs bé, ja veurem a on anem a parar, però de moment que sàpiguen que no afluixarem. Ens cal a tots els ciutadans de bé de Catalunya, recolzar les institucions catalanes. I que aprofitant l'avinentesa els senyors de la CUP que es llevin la son de les orelles, cony.

CATALUNYA OFEGADA PER UN GOVERN ESPURI DE LES ESPANYES – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

gobierno

    La intervenció de tot el tema econòmic de la Generalitat anunciada divendres va causar astorament entre els governants catalans, que esperaven veure’n la lletra petita per saber l’abast de la decisió. Dissabte, el BOE va publicar aquesta lletra petita, que posa negre sobre blanc que es tracta d’una intervenció en tota regla i que suposa un pas de gegant, però enrere, pel que fa a l’autogovern.   Sembla que el document que explica el tema no es clar i el govern de la Generalitat no sap ben bé quines seran les despeses que quedaran cobertes pels diners que l´Estat espanyol envii o transferexí a crèdit.   Sembla que l´Estat espanyol vol detallades les partides perquè Catalunya es "un risc per a l´interès general" d´Espanya i a més a més vol control·lar els diners que envíin i amenaça a funcionaris públics de Catalunya de manera concreta amb accions legals contra ells.   El secretari general d'Economia, Albert Carreras, va lamentar la “confusió” que s'està creant amb els nous controls que pretén exercir l'executiu espanyol respecte a les despeses catalanes per tal que no es gasti ni un euro en “vel·leïtats independentistes”, com va reconèixer Montoro, amb un tó fatxenda.   Carreras va avisar que en aquesta escalada els més perjudicats seran els proveïdors i els ciutadans del carrer, perquè no se sap quan es podran desbloquejar els 3.034 milions del FLA i, per tant, ningú pot garantir a hores d'ara quan cobraran els proveïdors.   I es això el que volen, que hi hagi malestar al carrer. Cal estar amatents del que pot passar. Cal denunciar aquest 155 encobert.   Josep Rull assenyalava ahir que la mesura “és una nova prova que hem de sortir d'aquest Estat”, perquè “no humilia el govern o els partits, sinó la ciutadania, amb condicions que afecten el seu dia a dia”.   Fins on arribaran aquesta colla de gent de mal viure?

TOME PERO NO SE LO GASTE EN VINO – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

montoro

    Avui el diari ARA porta un article del escriptor i periodista Sebastià Alzamora que no te pèrdua. L'articulista el titula:  TOME PERO NO SE LO GASTE EN VINO.   Es tracta del tarannà espanyol feixista dels temps del malparit d´en  Franco, amb els seus 25 AÑOS DE PAZ i totes les bajanades franquistes que vulgueu i més.   Ara resulta que el dropo del senyor Montoro ens diu que compti en què ens gastem els calés nostrats que ell ens retorna amb comptagotes i a més a més fent-nos pagar interessos.   El president Mas, però ja li ha enviat un missatge, que vull suposar que no li agradarà massa. "Busquin tot el que vulguin, però de ben segur no trobaran cap subvenció a la Fundación Francisco Franco." El beneit del senyor Montoro ens ve a dir que Vostè sigui pobre, jo li dono uns centimets, a condició que aquests diners no vagin a sufragar mals vicis. Era una mentalitat molt franquista, ara que hem celebrat els quaranta anys de la mort del sàtrapa.   Però tranquils, que per alguna cosa tenim ministres com Montoro o De Guindos. Si s’han de fiscalitzar les despeses del govern de la Generalitat, doncs es fiscalitzen, a fi que no es gastin les almoines en vi. Potser cal recordar que el FLA no és més que un sistema de redistribució fiscal que a Catalunya no li surt gens a compte: vostè posi’n catorze, que jo n’hi torno vuit i encara doni gràcies.     Potser cal subratllar que intervenir els comptes de la Generalitat d’aquesta manera és absolutament impropi no tan sols d’una democràcia normal, sinó fins i tot de la democràcia espanyola. Ara resultarà que aquests dos espavilats ens volen fiscalitzar els calés i disposar de com ens els gastem mentre l'aeroport de Castelló continua generant despeses de centenars de milers d'euros.   LA MARE QUE ELS VA PARIR, ANEU A CAGAR A LA VIA DESGRACIATS!!!!

GIRONA – EL CUL DE LA LLEONA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

girona 10     En una de les darreres estades a Girona, un bon amic meu va portar-me a veure la lleona i va explicar-me aquesta mena de costum-llegenda. Val a dir que em va agradar i la porto en aquest bloc a la secció de costumari català. Aquí baix, poso l'explicació del tema, es tracta del bloc de Llegendes de Girona: "Segur que alguna vegada heu passat si heu visitat la ciutat de Girona, pel “Cul de la lleona”, a la plaça de Sant Fèlix, i heu vist algú enfilat fent un petó al cul de la lleona. Estrany, no? Conten que fa molts i molts anys, al carrer Calderers hi havia “L’hostal de la Lleona”.  Aquest l’establiment tenia com a reclam  una columna encastada a la paret, amb una lleona que s’hi enfilava. Tothom que hi passava podia tocar-li el cul sense fer gaire esforç. Això es va convertir en un costum –ja sabem que tots som una mica escatològics- de tal manera que, fins i tot, quan un foraster visitava la ciutat se li recomanava que li toqués el cul perquè així mai marxaria de Girona i, si ho feia, hi tornaria. Amb el temps el costum va anar canviant i enlloc de tocar-li el cul algú va començar a fer-li un petó i ja sabeu que, massa sovint, fem el que fan els altres. Vaja, que al cap de poc temps tothom que passava per allà al davant feia el mateix: besava el cul de la lleona. D’això ja fa molts anys, però el costum encara perviu. L’hostal va desaparèixer i la columna es va traslladar al seu lloc actual.  Ara la lleona queda una mica enlairada i ens hem d’enfilar a unes escales per poder-hi arribar i fer el ritual més còmodament.

Ja sabeu: abans d’acabar la vostra passejada no deixeu de fer-ho…  Així segur que, si no sou de Girona, algun dia hi tornareu".

   

LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L´ARTICLE 155 ENCOBERT – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

porcatala

    El govern de les Espanyes en el darrer Consell de Ministres del passat divendres, com ja tenim per costum, va tornar a fer cabronades en contra de Catalunya. Normalment ja estem acostumats però aquesta vegada, l'han feta un xic més grossa. Ens han fet entomar  l'article 155 dissimulat. Ha estat una intervenció financera de la Generalitat de Catalunya, a més a més de manera barroera i de maneres de gent de mal viure. Es tracta d'una intervenció financera a tota regla del govern de la Generalitat de Catalunya. Bona part de la migració dels catalans al sobiranisme s’ha degut a l’encertada conclusió de les classes mitjanes que el seu esforç fiscal no tenia un adequat retorn de l’Estat. I va començar la reclamació. I aleshores va començar a sortir coses del Parlament de Catalunya i la Declaració de Sobirania Nacional del dia 9 de novembre passat. Si no pots decidir en què et gastes els diners, no governes. L’operació és segurament molt profitosa en termes de campanya electoral, per a Rajoy, però, té alguns riscos. Un, que et carregues l’autogovern, però es manté l’estructura política i l’autonomia, que continua podent fer política. Ara veurem com ho explica això a les Cancelleries de tot el món. Fent aquesta malifeta, aquesta barrabassada, aquest acte de mala persona al servei dels interessos d'un partit indigne que sempre ha anat en contra de Catalunya, veurem que en treu.... És possible que un munt més d'independentistes. Així, l’Estat no només controlarà els nous pagaments de la Generalitat, sinó que investigarà també amb caràcter retroactiu. Tot plegat amb l’objectiu declarat de fer un millor seguiment del dèficit públic i la voluntat implícita evident de situar l’ombra de la culpabilitat en els comptes de la Generalitat i alimentar la idea que prioritza les despeses per “construir la independència” mentre perjudica la recuperació econòmica, que només veuen els del PP. Veurem que passa, però comença un altre cop a sis-cents quilòmetres de Catalunya l'Aplec dels Malparits.

FRANCO GRAN CABRÓ I GENOCIDA, PODREIX-TE A L´INFERN – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

FRANCO

     

Avui divendres, 20-N, a les set de la tarda, davant de la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural, l’ANC, la Comissió per la Dignitat, la Fundació Justícia i Pau, Drets i una trentena d’entitats memorialistes ens criden a demanar justícia pels crims del franquisme en un acte unitari que hauria de ser de masses. Cal cridar que va ser un criminal i un malparit, va ser un genocida.

  I si l’Estat espanyol no vol fer justícia, arranquem almenys el compromís de les forces polítiques catalanes que la república catalana serà capaç de fer el que no ha fet mai Espanya: passar comptes amb un passat totalitari, jutjar el franquisme –i els franquistes–, una colla de fills de mala mare i reparar les víctimes i els seus familiars.   En la primera intervenció del debat d'investidura que va fer el president Artur Mas, va dir textualment que l'Estat espanyol té “tics i reflexos predemocràtics” i aquesta afirmació va ser la que més va encendre els ànims a les tertúlies de Madrid. El President va tocar el "moll de el os". On els hi fa mal.   Mas ho havia refermat dient que es tracta d'un Estat que pretén inhabilitar o empresonar aquells que pregunten l'opinió de la ciutadania, però aquest és només un petit exemple de la llarga llista d'arguments que podríem posar sobre la taula per demostrar la falta de cultura democràtica de l'Estat espanyol.   Avui fa quaranta anys de la mort de Franco –quaranta!– i encara ningú no ha demanat perdó per res, no s'han jutjat els franquistes –emparant-se en una llei d'amnistia que va ser una estafa democràtica–, per no dir una gran cabronada als espanyols democrates i als catalans repressaliats amb totes les maneres i formes possibles.   I els qui van tenir responsabilitats durant la dictadura han ocupat durant anys cadires molt ben retribuïdes en consells d'administració de grans empreses. I encara més greu: els judicis franquistes segueixen vigents avui en dia, i les famílies de les víctimes –des de Companys fins a Puig Antich– han hagut d'anar fins a l'Argentina a buscar justícia.   Molts lamenten que morís “al llit”. On havia de morir? La gent ha de morir al llit, si no hi ha circumstàncies no previstes que ho impedeixin. Al de casa seva, al de l'hospital o al de la presó, però al llit. Franco hauria d'haver mort al de la presó però ho va fer al de la residència des de la qual manava. Lamentar que morís al llit és una manera de lamentar que no ho fes al d'un centre penitenciari i reconèixer que no li vam saber dur perquè no vam ser capaços d'enderrocar-lo. Dic vam perquè m'hi sento implicat i tots vosaltres els que llegiu aquest post i tingueu una edat com jo la tinc, també teniu culpa. Franco va estar hibernat com deien els diaris de aleshores i, passats els terratrèmols de la transició i de la democràcia, l'han anat deshibernant, primer de mica en mica i ara amb ostentació. Franco es manifesta cada dia, és la veu del ventríloc que parla per la boca de múltiples personatges i recupera per a Catalunya el concepte de provincias traidoras amb què havia castigat Guipúscoa i Biscaia. Com diu aquella gossa desgraciada del PP, Arriba España!    

EL MOT LLUMINETA I MANEL CUYÀS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Manuel-Cuyàs

    En aquest post, vull ajudar a l'admirat Manuel Cuyàs, del diari ELPUNTAVUI, que fa uns quants dies va fer esment del mot "llumineta", i començar a divulgar-lo. Llumineta és que el normalment anomenem "porra", és a dir "jugar a una porra". Val a dir que jo no coneixia aquest mot. Perquè a Barcelona, per desgràcia no es parla el català com Déu mana. A "Can Fanga" cal que ens posem les piles, i deixem un dia si i també l'altra de parlar amb castellanismes. En Cuyàs ens diu que el mot "Llumineta" ha caigut en desús, però fins i tot tampoc esta registrat als diccionaris nostrats, ni tampoc a l'Alcover-Moll tan atent a totes les variants i localismes de Catalunya. Pagaria la pena anar a poc a poc aprenent mots que han anat quedant en desús. En Cuyàs ens ho fa saber així: "Jo, que no participo en cap mena de joc d'atzar, que no he comprat mai cap dècim de la rifa ni, des de fa anys, cap participació que hi estigui connectada per molt que m'hi insisteixin, l'altre dia vaig anar al mercat, vaig veure que les parades s'havien posat d'acord a organitzar una llumineta, així, amb aquest nom, i vaig claudicar. Una llumineta! Si és una llumineta, jugo. Dos o tres números que han de coincidir amb els dos o tres finals de la rifa de Nadal. No m'interessa la panera que hi ha en joc ni els euros en metàl·lic que l'acompanyen, sinó la pervivència del nom. Una llumineta ve a ser el que ara tothom anomena “una porra”. La paraula amable havia caigut tan en desús en favor d'aquesta altra que m'havia arribat a pensar que només jo la coneixia o que l'havia somiada, tot i ser conscient que l'havia apresa de Lluís Carné, company de feina quan feia de mestre. L'havia buscada als diccionaris".