SENYOR RAJOY NO DIGUI MENTIDES – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

rajoy i catalunya

  El criminal de guerra i genocida Hitler, de la mateixa corda que l´altra genocida general Franco, tenia un ministre, en Göbbels, que de manera hipòcrita va fer esment i va venir a dir que una mentida repetida mil vegades, al final tothom se la creia com una veritat.   De la breu i infèrtil compareixença ahir de Mariano Rajoy sí que és destacable l'incís que va fer en anomenar Junts pel Sí i la CUP, a qui es va referir com a “dos grups parlamentaris que junts no van aconseguir la majoria de vots en les eleccions al Parlament de Catalunya”. Aquesta reiteració de “no van aconseguir la majoria de vots” va camí de mantra, però mantra de trinxeraires i gent de mal viure.   És a dir, a intentar deslegitimar el resultat en lloc d'acceptar la derrota. Una cosa semblant li està passant des de fa un mes amb el 27-S. En lloc d'admetre que al Parlament hi ha una majoria absoluta independentista, s'entesta –després d'haver negat la naturalesa de plebiscit– a recordar que la suma de Junts pel Sí i de la CUP no arriba al 50%.   Ahir o abans d´ahir el personatge més alt del Parlament català que representa una minoria gairebé simbòlica de les forces polítiques del Parlament de Catalunya, el xenòfob senyor Albiol, el "Le Pen català", el que volia "netejar Badalona d´inmigrants", el sheriff del Partido Popular que va dir: "Se ha acabado la broma", la va tornar a vessar. Va fer esment de la Presidenta del Parlament de Catalunya, tenia "un nivelazo", volen dir que era una ignorant. Clar llavors resulta que mirem el seu "curriculum" i resulta que no té res de res, és un indocumentat que és un senzill bidell del Partido Popular i en canvi la senyora Carme Forcadell es filòloga.   Clar que a Madrid, un altre indocumentat, el president espanyol va anunciar ahir que seria aprovat un text al Parlament de Catalunya “contra el sentiment majoritari dels catalans”. Doncs bé (posats a complir el marc legal), una llei orgànica espanyola, l'Estatut de Catalunya, diu en el seu article 55.1 que “el Parlament representa el poble de Catalunya”.      

EL MÓN US MIRA, COMPTE AMB EL FEU ESPANYOLS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Premsa Internacional

  El problema de l´estat espanyol és greu. Saben que tothom del món mundial ens esta mirant. És la generació de la "xarxa", és a dir d´internet, i això els fa molt mal. Totes les dictadures, tots els estats totalitaris, totes les democràcies autoritàries, odien la comunicació, odien la premsa lliure, no en volen saber res.   Cal recordar que en els diaris intoxicats i controlats amb mà de ferro de la España de Franco, quan varen afusellar amb covardia al President Companys, no va sortir res als diaris. A banda d´ésser assasins eren covards.   Val a dir que la declaració d'ahir, te més força que la que va fer l´abans esmentat President Companys, cal recordar que llavors ho va fer des del balcó  de la Generalitat. A hores d´ara es tracta d´una declaració feta en un Parlament legalment constituït.   El diari ELPUNTAVUI fa esment de tot el reguitzell de noticies que ha generat la declaració conjunta presentada ahir al Parlament.   La declaració conjunta presentada ahir al Parlament que compromet JxSí i la CUP a iniciar el procés de creació d'un estat català va despertar l'interès de nombrosos mitjans de comunicació internacionals que coincidien a interpretar la moció com “un pas més” de l'independentisme cap a la constitució d'un nou estat.   L'agència de comunicació Reuters va ser una de les primeres en fer-se ressò de la declaració titulant “Els partits catalans comencen el full de ruta cap a la independència”. Des d'Itàlia, la Stampa titulava l'edició digital “Catalunya accelera cap a la independència”, afegint que, amb la moció, “el procés cap a la República catalana s'ha iniciat”. El Corriere della Sera interpretava el document com “la proposta d'independència” de les dues formacions sobiranistes, adjuntant el text íntegre de la proposta. També el rotatiu Repubblica titulava “Els catalans estan a punt per la independència”.   Des d'Alemanya, l'emissora Deutschlandfunk considerava el document “un pas més cap a la independència” destacant la proposta com la primera acció realitzada des del 27-S. A l'altra banda de l'Atlàntic, el diari argentí Clarín publicava la notícia al seu web considerant el document com “el projecte per iniciar la secessió”.   La majoria de capçaleres internacionals també reflectien en les seves peces la reacció del president en funcions del govern espanyol, Mariano Rajoy, destacant el menyspreu del cap de l'executiu cap a la resolució presentada. És el cas del rotatiu britànic The Guardian que publicava la notícia amb el títol “El president espanyol menysté les propostes independentistes i les considera una provocació”. La resposta de Rajoy, assegurant que la declaració quedara “sense cap efecte”, ha estat interpretada per la majoria de mitjans com un “xoc frontal” entre Catalunya i Espanya.    

LA SARDANA DELS DESGRACIATS I L´OCUPACIÓ DE CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

pujol

  Estan enfurismats, veuen que la maquinaria sobiranista a poc a poc, però ara una passa desprès una altra camina cap a Ítaca. Saben que tenen que impressionar als espanyols de bona i mala fe de tota la premsa de la caverna madrilenya i les televisions espanyoles que fan la gara-gara al govern de Madrid. Quines ganes que tenen de mirar d'anular i fins i tot esborrar del mapa el que és i representa Catalunya. Quin odi, quina ràbia que destil·len, la ferum del seu verí, gairebé els pot matar a ells mateixos. Ahir va continuar l´Aplec de Sardanes de les seves forces policials escorcollant amb televisions incloses la casa del President Pujol. Son les ultimes reaccions del cadàver polític espanyol. Sense voler entrar en temes de corrupció, sense voler defensar a ningú i sense voler ofendre a ningú un altre cop, venen a la memòria unes paraules que van donar la volta al món atribuïdes a Henry Kissinger al aleshores President Nixon: "És un malparit però els el nostre malparit". Les cancelleries de tota Europa i de tot el món s´ho miren i callen, però esperen, a veure quina en faran avui. Ja estem fins el cap de munt de tant teatre, que facin el que vulguin, que entrin  amb tancs per la Diagonal, que empresonin a qui vulguin, que imposin l´article 155, que ens imposin un Virrei o una Virreina, s´estan guanyant a pols la Creu de Sant Jordi, pels serveis prestats a la pròxima República Catalana