CARTA OBERTA A FELIX DE AZUA UN SENYOR QUE NO ESTIMA A CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Josep Lluis Domenech Gomez 678

CARTA OBERTA A FELIX DE AZUA, un senyor que no ens estima, cal llegir la carta que li envia des de la Revista Núvol, en Manel Martos. A mitjan primera dècada del segle XXI, durant el procés de la tramitació legislativa de la reforma estatutària de Catalunya, va ser un dels quinze signants dels dos manifestos de la plataforma política Ciutadans de Catalunya, a favor de la constitució d'una formació política que s'autodenominés no nacionalista. En 2011 decideix traslladar la seva residència familiar a Madrid. Bon vent i bona Barca .... Querido Félix, com diria Jorge Bucay, “déjame que te cuente”, per si et puc ajudar. En Rufo, el pagès del Molí del Salt, porta lligat el gos. És un animal que quan veu gent borda. Segons en Rufo, això passa perquè té por: els seus amos l’apallissaven i finalment el van abandonar. Ara cada dimecres en Rufo porta la bèstia a una acadèmia perquè l’ensenyin a comportar-se i perdre la por davant del gremi humà. El gos d’en Rufo em recorda molt a tu, Félix, que no pares de xisclar des de Madrid contra Catalunya, contra la gent i la terra on has viscut bona part de la teva vida. ¿Què et va passar a Barcelona? ¿Què et van fer a Torroella de Montgrí? ¿Què tens contra Catalunya? ¿Quin càstig arrossegues? ¿Per quin motiu, ara que ja t’han portat a l’Acadèmia, no deixes de lladrar contra els catalans? Com el gos d’en Rufo, t’has adaptat bé al dictat dels teus amos espanyols, als quals no pares d’acaronar per guanyar-te el seu carinyo; i demostrar així que no ha minvat el ressentiment contra els teus maltractadors. ¿Pot ser que aquest odi tingui a veure amb la llengua catalana? ¿Tant dolor t’ha produït el català, tu que pots llegir, entendre i traduir el francès, l’anglès, l’italià o l’alemany? ¿Quina és per tu la diferència entre totes aquestes llengües? ¿L’estudi? ¿L’ús? ¿La ideologia? ¿És que les llengües que has estudiat no tenen ideologia i en canvi les llengües que uses o has d’usar sí que en tenen? ¿Tenia ideologia el francès quan vivies a París? ¿O l’euskera quan vivies al País Basc? ¿Té ideologia el català, com propal·les des de Madrid? Les llengües, en general, ja ho saps, tenen paraules i parlants i de vegades estudiants i estudiosos. I el català a més a més té ideologia, si per ideologia entenem marques de foc rogent: és una llengua minoritària, precaritzada, castigada, silenciada i, tanmateix, per vosaltres fagocitadora. Una llengua romànica, evolucionada del llatí en el mateix moment (fa més o menys un mil·leni) que el castellà, el francès i l’italià, però més arcaïca i molt més difícil d’aprendre que totes aquestes. Potser et passa com a mi: et van fer estudiar el català de petit, i potser (com jo) tenies i tens lateral·litat creuada i dislèxia i les lletres et costaven i et costen molt, i per això encara segueixes embolicant-te amb els acrònims, que és on se’ns veu a tots el llautó del mal de llengües, i confonent la DIU amb el DIU i la Hoja de Ruta (HR) amb el factor RH. No ens importa que t’ho agafis tot pel camí equivocat de l’úter i la sang. Sempre t’has cregut que el català era tan endimoniat i absurd com el polonès i ara, des de l’article de Felipe González, com l’albanès. Sé que al teu diccionari de les arts no hi cap el cinema, però estic convençut que has vist Inside man, una pel·lícula genial d’Spike Lee on els atracadors d’un banc es comuniquen entre ells en una llengua desconeguda pels policies, que resulta ser l’albanès, i que, al final, no és res més que una gravació dels discursos a la nació del seu primer ministre, Enver Hoxha. ¿Ho veus? És com Catalunya i Espanya: hem entrat al banc i els comissaris espanyols no ho enteneu. Ara som albanesos i Artur Mas és Enver Hoxha, ¿quin gustasso, eh? ¿I què? No és tan greu, home. Al cap i a la fi, els albanesos tenen Ismael Kadaré i, si m’apures, fins i tot Baskim Sehu, i això ja pot omplir una vida. A la pel·lícula d’Spike Lee els atracadors vesteixen els seus hostatges igual que ells creant una confusió entre uns i altres que fa impossible de destriar els bons dels dolents. I tu voldries que tot fos així d’uniformement espanyol, però la vida comporta la diversitat, ai las. Segur que tens temps per fer als teus compatriotes unes quantes classes de fonètica catalana i que deixin de dir Borrel en comptes de Borrell, Llorax en comptes de Llorach i Ártur en comptes d’Artur. Tu, que no suportes que es confongui una semicorxera amb una semifusa i que, segons Andreu Jaume, tens ciència infusa, ho aconseguiràs. Mentrestant, “amigo Félix, cuando llegues al cielo, amigo Félix, hazme solo un favor”: dedica’t a cantar-li a la teva filla cançons d’Enrique i Ana i deixa’ns, al català i a nosaltres, en pau. Manel Martos és doctor en Humanitats i editor d’RBA.  

RECTORS DE CATALUNYA FEU TOCAR LES CAMPANES DE LA LLIBERTAT !!! – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

joseplluisdomenech121

RECTORS DE CATALUNYA, TOQUEU LES CAMPANES DE LA LLIBERTAT El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha animat "a tots els rectors a tocar les campanes aquest diumenge a les 9 del matí", en el que vol que sigui "un bon repic per a despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble". Així ho assegura en glossa d'aquest diumenge, 27 de setembre. En el text, Novell recomana: "Als que esteu decidits us animo a contribuir a una alta participació, ajudant a d'altres a votar. Sabeu que l'èxit d'aquest referèndum depèn de la participació i tots coneixeu persones, parentes o veïnes, que per a votar necessiten que algú els animi i acompanyi. Oferiu-vos i ajudeu a una participació que faci inequívoc el resultat, sigui quin sigui". El bisbe de Solsona també té paraules pels dubtosos: "Us demano que aneu a votar i us dono un consell senzill i crec que adequat a un que es considera el vostre pare i pastor: si no sabeu què votar, escolteu els vostres fills i néts majors d'edat. El que decidim és el futur de Catalunya i el futur és d'ells. Tantes coses heu fet per ells! Voteu, també, per ells!"   GLOSSA dia 27 de setembre de 2015     Per ells / Mons. Xavier Novell A hores d’ara tothom té clar que aquest diumenge decidim sobre la independència de Catalunya. Ho ha deixat clar tant la campanya electoral, com la mobilització de l’Estat, de tantes associacions civils i corporacions de tot tipus. Tenim, doncs, l’oportunitat de viure i participar en el dia més important de la nostra història com a poble. Fa dos anys, partidaris de la independència van demanar als rectors que toquessin les campanes a l’inici de la via catalana. Ja sabeu que ho vaig desaconsellar per evitar un posicionament polític de l`Església. Aquesta setmana, en canvi, he animat tots els rectors a tocar les campanes aquest diumenge a les 9 del matí. Un bon repic per a despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble. Molts de vosaltres us llevareu sabent bé què votar. Coneixeu la candidatura que vol aglutinar el sí que faciliti un reconeixement internacional al procés de la independència. Sabeu de l’altra candidatura a favor del sí. Us queda clar, també, que el vot per a qualsevol de la resta de candidatures significa no a la independència.  D’altres, potser no pocs de la generació dels meus lectors habituals, encara esteu dubtosos. Potser perquè voldríeu un canvi però teniu por. Potser perquè el partit que heu votat tota la vida o no concorre a les eleccions o s’ha dividit o ha perdut una part important dels seus líders i militants. Potser perquè us costa votar sí o no a través de candidats el perfil ideològic dels quals està molt lluny de les vostres idees. Als que esteu decidits us animo a contribuir a una alta participació, ajudant a d’altres a votar. Sabeu que l’èxit d’aquest referèndum depèn de la participació i tots coneixeu persones, parentes o veïnes, que per a votar necessiten que algú els animi i acompanyi. Oferiu-vos i ajudeu a una participació que faci inequívoc el resultat, sigui quin sigui. Als dubtosos, també us demano que aneu a votar i us dono un consell senzill i crec que adequat a un que es considera el vostre pare i pastor: si no sabeu que votar, escolteu els vostres fills i néts majors d’edat. El que decidim és el futur de Catalunya i el futur és d’ells. Tantes coses heu fet per ells! Voteu, també, per ells! Josep Lluís Domènech

MAI MÉS SÚBDITS, MAI MÉS SUBDITS, CATALANS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Josep Lluis Domenech Gomez

MAI MÉS SÚBDITS, MAI MÉS SÚBDITS L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! El cantautor i candidat de Junts pel Sí, Lluís Llach, ha fet una crida aquest vespre en el míting que la llista unitària ha celebrat a Girona, a deixar de ser aspirants a ciutadans per ser ciutadans. "Mai més súbdits! Mai més súbdits! Amos del nostre pervindre!", ha proclamat enmig d'una immensa ovació. Les 8.000 persones presents al pavelló de Fontajau han rebut Llach cantant a capel·la L'Estaca, en un dels moments més emotius que ha tingut la campanya de Junts pel Sí. Un espontani ha començat a cantar ell sol la cançó, i de seguida l'ha secundat tot el palau. Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. El cantautor ha afirmat que el que està fent Catalunya és "la major inserrucció democràtica i pacifica que es viu a Europa". I ha demanat als catalans que no es relaxin fins que tanquin les urnes. "Diumenge vinent farem sentir la vostra veu al món sencer. Diumenge hem d'aconseguir que els dossiers de les cancelleries s'omplin amb la voluntat de ser un nou Estat d'Europa", ha indicat. Llach ha precisat que Junts pel Sí vol un Estat del segle XXI, que superi les actuals estructures, perquè les que tenim són "un llast insuportable". "Un Estat que estarà sota el control dels ciutadans i no a l'inrevés com fins ara", ha afegit. El cantautor s'ha desfet en elogis pel que està fent el poble de Catalunya. "Només vosaltres sou els protagonistes de la història que estem escribint. Som i volem ser l'eina al vostre servei, per assolir el somni de la independència de Catalunya. Som, només, amb vosaltres. Sense l'infatigable batec amb el que impulseu el procés no hauria estat possible", ha indicat. Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: Si estirem tots, ella caurà... Si jo l'estiro fort per aquí... Llach ha revelat que ja es va impressionar amb les 40.000 persones que van assistir a l'acte de candidats que es va celebrar just abans de la campanya, al passeig Lluís Companys de Barcelona. "L'endemà la Guàrdia Civil va entrar a la seu de CDC per tapar la notícia", ha afegit. "L'Estat espanyol actua així", ha apuntat. L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà, ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. Si estirem tots, ella caurà... Si jo l'estiro fort per aquí... Josep Lluis Domenech

EL MINISTRE DE L´INTERIOR D´ESPANYA INSULTA I AMENAÇA A CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Josep Lluis Domenech FM

Hi ha una dita catalana que la tenim tots al cap, però jo vull fugir d'estudi, per no ser groller amb els que teniu la paciència de llegir les meves cabòries. Per tant la diré d'una altra manera, però tots m'entendreu força: "Si els beneits del cul volessin no es veuria el sol". M'enteneu oi? Doncs, prou, deixem les coses així. Com pot ser que un ministre d'Espanya, Ministre de l´Interior, pugui dir coses tan bèsties? A on arribarà la provocació, d'aquest senyor? Aquest home, VOL SANG?. Aquest home NECESSITA SANG? Vosaltres mateixos. Però ell ja ho sap que per aquest camí, va malament a Catalunya. Tant se li en fot, perquè mala persona ho pot ser, però sap positivament que a Catalunya, som gent democràtica, bona gent i no gent de mal viure com d'altres. Un anecdòtic conflicte de banderes entre el PP i ERC ahir al balcó de l'Ajuntament de Barcelona va culminar amb l'enèsima sortida de to de l'Estat espanyol durant aquesta campanya, en aquest cas en boca del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que va comparar el cas amb els temps “en què ETA estava plenament activa i operativa, sembrant reguerons de sang i terror arreu”. L'exabrupte va continuar amb to amenaçador: “Si no es respecta la llei, llavors regeix la llei de la selva, la llei de la selva és la llei del més fort i no els convé als independentistes anar per aquí.” Sembla un Sheriff: "La ley se debe cumplir y respetar, porque el respeto a la ley es el respeto a la convivencia civilizada, democrática y libre, porque si nos saltamos la ley lo que manda es la ley de la selva, donde no triunfa el que tiene la razón de su parte, sino el más fuerte, y no creo que les convenga ir por este camino " "Em recorda la guerra de banderes que es vivia anys enrere al País Basc quan ETA estava plenament activa i operativa fent córrer reguerots de sang i terror per totes bandes", ha dit. Li voldria dedicar una dita catalana: "El compte de la vella. Set calçotets i catorze camals". Dropos fora !!!!! Josep Lluis Domenech

LA MINISTRA D´AGRICULTURA ESPANYOLA DIU MENTIDES, NENA VINDRÀ L´HOME DEL SAC!!! – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Josep Lluis Domenech Gomez 123

Ahir, carregada de mentides la Ministra espanyola d'Agricultura, Isabel García Tejerina, de Valladolid la nena,  sabeu? Va venir a Catalunya a espantar la nostra pagesia. No li feu cas, cal foragitar-la amb un somriure, i "Bona nit i tapat" La República Catalana tindrà un medi rural més viu El sector agroalimentari és el primer dels sectors productius, el tercer sector exportador de Catalunya i el segon clúster agroalimentari d’Europa? El medi rural representa el 70% del territori català? Catalunya únicament ha rebut el 3,92 % dels fons de desenvolupament rural que l’Estat espanyol rep de la UE (dades 2007-2013) i que la previsió de futur de l’Estat espanyol és que aquesta aportació es redueixi? Aportació corresponent de Catalunya a la UE: anualment més del 20 % de l’aportació de l’Estat espanyol (>2.600 milions d’euros). Si fóssim un Estat membre de la UE, no aportaríem una xifra superior a l’1 % del nostre PNB, al voltant de 2.000 milions d’euros. Fons europeus rebuts a Catalunya gestionats per la Generalitat: Mitjana anual de 522,8 milions d’euros (l’Estat no fa públic des del 2006 el cofinançament europeu emprat en les inversions i actuacions que presta directament a Catalunya): FEDER, FSE, FEADER, FEP, Fons de Cohesió, ajuts directes de la PAC i OCM. Com a comunitat autònoma d’Espanya, Catalunya aporta a la UE més de 4 vegades el que rep de manera territorialitzada: A la Catalunya independent... Es mantindran el cabal d’aigua de l’Ebre i dels regadius? Sí, perquè és un dret reconegut i emparat per la legislació internacional. Futur o passat. Tu decideixes! Es seguirà cobrant els ajuts de la PAC i al desenvolupament rural? Sí. Es mantindran els ajuts perquè hi haurà continuïtat jurídica i es disposarà de més recursos propis. A més, l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca catalanes tenen més possibilitats de millorar el seu pes en les polítiques i ajuts europeus perquè la República Catalana podrà defensar les necessitats del territori català dins de la UE. Es podrà fomentar la continuïtat de la pagesia? Sí, perquè la Catalunya independent tindrà més capacitat per fomentar el relleu generacional a les explotacions. A més, es podran impulsar més mesures perquè hi hagi un règim especial de la Seguretat Social i un sistema potent d’assegurances agràries, per a respectar i consolidar els espais agraris a les zones periurbanes, per promocionar les produccions locals i perquè es percebin uns preus dignes pels productes. Es seguirà exportant i important aliments? Sí. Les condicions de les empreses es mantindran perquè, actualment, Catalunya ja compleix amb la legislació europea de seguretat alimentària i de control oficial dels aliments. Catalunya, com a Estat independent, tindrà més capacitat (amb més recursos, serveis i via directa en les relacions amb la Unió Europea i internacionals) per a promoure l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la pesca i l’alimentació.   Josep Lluís Domènech

ESPANYA NO POT TREURE LA NACIONALITAT A NINGÚ. NO ET PODEN IMPEDIR LA DOBLE NACIONALITAT – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

josep lluis domenech 6

Catalans, gairebé tots tenim familiars, que encara dubten, i potser és perquè no volen perdre la seva nacionalitat espanyola. No la perdran pas, cal fer-ho saber a tothom: A la República Catalana podré seguir essent espanyol? És clar que sí! De la mateixa manera que el castellà seguirà tenint el mateix estatus que fins ara. Al món globalitzat actual és perfectament possible i comú sentir-se i tenir la nacionalitat d’un país diferent d’on es viu. El cas de la República Catalana serà el mateix. Ser i sentir-se espanyol no és incompatible amb voler la sobirania política de Catalunya. Es pot ser espanyol al Brasil, al Japó o a Catalunya i es pot ser argentí, espanyol o italià a Catalunya. La República Catalana no demanarà a ningú renunciar a la nacionalitat espanyola o a qualsevol altra. I, a més, es podrà tenir l’opció de mantenir només la nacionalitat espanyola, la catalana o ambdues. Espanya reconeix la doble nacionalitat amb molts països; entre ells les seves antigues colònies, ara independents. També amb Andorra, Portugal i els jueus sefardites. La independència de Catalunya permetrà que qui no se senti espanyol i vulgui deixar de ser-ho tingui únicament la nacionalitat catalana, i qui vulgui mantenir les dues nacionalitats ho pugui fer també. La independència no comportarà la pèrdua automàtica de la nacionalitat espanyola. A la República Catalana tothom es podrà sentir d’allà on vulgui (com passa avui dia) i podrà també ser d’allà on vulgui (cosa que, malauradament, ara no passa). Catalunya, nou estat: comptem amb tu! I amb les teves explicacions, a qui tingui dubtes. Josep Lluïs Domenech

CATALANS VOTEM PER CATALUNYA I PER UNA NOVA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ


joseplluisdomenechgomez5

LA NOVA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA REPUBLICA CATALANA QUE VOLEM ELS CATALANS L’administració pública a la República Catalana Els aspectes fonamentals que limiten l’administració pública que tenim a Catalunya són competència de l’Estat espanyol. Catalunya no té, actualment, cap poder decisori per poder fer canvis en profunditat. Aconseguir una bona administració catalana a la Catalunya independent dependrà únicament de la voluntat dels  nostres ciutadans i de les decisions del nostre Parlament i del nostre Govern. Amb la independència, podrem decidir quina administració volem i les qüestions bàsiques que la definiran. El treballadors públics són la cadena necessària per a un funcionament eficient, àgil i eficaç de la República Catalana. Amb la República Catalana l’administració pública serà més propera. L’organització es podrà fer en funció de les nostres pròpies necessitats i de la planificació territorial, sabent que la proximitat és un dels factors més positius en les administracions públiques. Amb la República Catalana serem més eficaços, perquè podrem disposar d’un model propi planificat des de Catalunya i en benefici dels seus ciutadans. Es podrà evitar el desgast de temps i la despesa que suposa haver de concordar (i sovint contrarestar) l’administració catalana amb l’espanyola. Amb la República Catalana no existiran tantes duplicitats. Podrem planificar una administració racional que procuri la unitat de criteris administratius i la facilitat en les gestions. Amb la República Catalana tindrem més facilitats administratives, perquè gestionarem els nostres recursos i podrem prioritzar segons les nostres necessitats. Cal anar en compte perquè si no guanyem, encara ens escanyaran més. Es el seu concepte de "DERECHO DE CONQUISTA" que es un "tic" que tenen des de "CUANDO EN ESPAÑA NO SE PONIA EL SOL" Si seguim formant part de l’Estat espanyol, continuaran havent-hi massa nivells de burocràcia i una distància física i mental en la gestió. Si seguim formant part de l’Estat espanyol, continuarem sense poder triar el model d’administració que millor s’adapti a les nostres  necessitats. Si seguim formant part de l’Estat espanyol, aquest continuarà mantenint i incrementant la invasió de competències per a afers que afecten directament el nostre dia a dia. Si seguim formant part de l’Estat espanyol, la política tributària i la política de personal serà administrada i legislada de manera centralitzada, sense pensar en el benefici individual dels ciutadans catalans. Aconseguir una bona administració catalana a la Catalunya independent dependrà únicament de la voluntat dels  nostres ciutadans i de les decisions del nostre Parlament i del nostre Govern. Però res podrà anar millor si no ens fiquem al cap que els treballadors públics són la cadena necessària per a un funcionament eficient, àgil i eficaç de la nova  República Catalana Josep-Lluis Domènech