LA MARCA “ESPAÑA” TREU EL NAS DESPRÉS DEL 27-S

Josep Lluis Domenech Gomez 3

Com abans de les eleccions vaig fer esment, el govern de les espanyes, es passa pel clatell tot, i té la santa barra de dir en boca del seu president, el senyor Rajoy, que tot s'ha acabat i que el "Procés Independentista", "se ha diluido como un azucarillo" i després el senyor Margallo amb unes galtes d'impressió, diu als periodistes que el volen sentir a dir  que tot el món mundial l'havia felicitat a Nova York, per la bona nova del fracàs secessionista català. Mentida podrida. No ho sabrem mai, però des de molt abans de les eleccions del 27-S, les cancelleries d'Europa com a mínim li estaven dient a Madrid, que canvies de tarannà. Però no hi ha manera. "Qui renta el cap a un burro, perd el temps i el sabó". El senyor Rajoy, el senyor Margallo i tots els dropos que faran la gara-gara i el caldo gros a les tertúlies, haurien de saber, que segons el resultat de les eleccions, el bloc de Junts Pel Si i la CUP, tenen més suport que el senyor Rajoy a hores d'ara a Espanya. Vejam, el PP esta governant amb majoria absoluta amb un 44, 5% i Junts Pel Si i la CUP han aconseguit gairebé el 48% i llavors el govern de Madrid, la caverna de premsa de Madrid i la gent de mal viure de Catalunya diuen que els Sobiranistes tenen el 53% en contra. Doncs nois, a mi al col·legi em van ensenyar que si tens el 44.5%, tens el 55,5 en contra. Aleshores, el senyor Rajoy i el PP, tenen Espanya en contra, per tant, tampoc estan legitimats per a governar. Però no solament governen sinó que es comporten com una colla de matussers que desenvolupa una democràcia autoritària o predemocràtica. Fins i tot, plens de rancúnia i d'odi, fan coincidir la declaració del President Mas, que per fi ho han fet sortir, en el dia del 75 aniversari de l'afusellament del President Companys. Que vet aquí, per aquest fet, que l'estat espanyol encara no ha demanat perdó. Cosa que ja fa molt de temps que França i Alemanya van demanar perdo per haver-lo lliurat al criminal de guerra feixista que en aquells temps campava per les espanyes fent estralls de genocidi. Però la cosa no acaba aquí. Ara encara a Madrid, hi ha un desgraciat de pare i mare que en fa befa. És un senyor que fa poc el van enxampar conduint borratxo pels carrers de Madrid i que en el temps del senyor Aznar, remenava molt les cireres.  El senyor que va dir que Catalunya tindria seleccions nacionals de "juego de canicas". I avui, el mateix senyor,  encara afegeix, que el President Mas no serà investit i que se'n podrà anar a Suïssa a gaudir d'una nova vida. Tot molt bé.  Amb això i el tarannà del govern és una declaració d'intencions. Ara cada dia aniran collant més. Això, de veritat no pot ser. Cal fer alguna cosa en l'àmbit de ciutadania. Ahir, a les deu de la nit hi va haver un repic d'atuells com a protesta a tot Catalunya, i entitats com Omnium Cultural i la ANC estan treballant en el tema.

EN RAJOY HA REBUT UNA HÒSTIA SONORA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

maçoneria catalana- Josep lluis domenech gomez

UNA HÒSTIA SONORA Una de les coses que cal tenir molt en compte, i ens pot servir com argumentari en cas de poder parlar com a persones, amb la gent de mal viure que no volen reconèixer la realitat de les urnes del diumenge és que el suport que té l'independentisme al Parlament de Catalunya és molt seriós. Vejam, el PP que governa a les espanyes amb el famós "rodillo", va obtenir a les eleccions espanyoles de l´any 2011 un 44,62% dels vots, un suport que és inferior al que han obtingut ara plegats Junts pel Sí i la CUP. La candidatura sobiranista liderada per Raül Romeva ha aconseguit un 39,54%, mentre que la candidatura liderada per Antonio Baños de la CUP ha aconseguit un 8,2% dels vots. Sumats arriben al 47,74%, que són 3,12 punts més dels que va obtenir Rajoy a les darreres eleccions espanyoles. Tot i que Rajoy no arriba a la majoria de vots, el govern espanyol ha iniciat una campanya per desqualificar les opcions de l'independentisme amb l'argument que no arriba al 50% dels votants. En el cas català, les dades són confuses perquè també hi havia independentistes entre els votants de Catalunya Sí Que Es Pot i entre alguns d'Unió. Són contradiccions en l'estratègia de la Moncloa. Ara, encara que no ho diuen, els que estan ben fotuts son els del PP. El gat vell de´n Aznar ha començat a miolar, i entre els barons del PP parlen entre ells que han rebut "una hòstia sonora". L'escriptor Ramon Cotarelo ha demanat a la CUP que es repensi la seva negativa d'entrada a que Artur Mas sigui president. En un article al seu blog, Cotarelo, que va donar suport a la llista d'Antonio Baños i va participar en algun acte de campanya, ha indicat que "pensin bé això de tancar-se de banda a la investidura de Mas, sense parlar, sense acordar, sense negociar res". "David Fernández i Antonio Baños sí que són gent nova, directa, brava. Potser massa. Entenc la seva eufòria amb els resultats amb els quals la gent ha premiat la seva entrega i el seu esforç, però: Recordem el lema,  " De res massa i de puresa i intransigència tampoc",   Josep Lluís Domènech          

EL SENYOR RAJOY AHIR, SEMBLAVA QUE ANAVA “FUMAT” – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez 33

Han passat unes hores des de què es van tancar les urnes i vam saber els resultats de la votació mes representativa des de molts anys enrere. Els botiflers i els unionistes etzibaven a tothom que els volgués escoltar, que si havia alta participació, els partidaris del STATU QUO i de la continuïtat amb Espanya s'imposarien a les urnes i l'anomenada MAYORIA SILENCIOSA sortiria a la llum i s'imposaria amb claredat; ho dic en castellà perquè tota aquesta gent que deia això, prefereixen parlar castellà, perquè a Madrid els sentin. Doncs, un cop, tot acabat, tota aquesta gent ja no utilitza la expressió LA MAYORIA SILENCIOSA, els ha sortit el tiro per la culata, tenen un gra al cul. I clar, ara toca continuar dient bajanades. Des de Madrid, amb un cinisme i una barra sensacional, el senyor Rajoy va sortir a parlar ahir a la hora del vermut, i va començar a dir un munt de poca-soltades i d'especulacions que encara no sabem de on les va treure. Donava la impressió que se havia fumat alguna substancia, o que anava "gat". Ara resulta que els sobiranistes o els independentistes, tant se val, els que ens volem anar d'Espanya, havíem perdut les eleccions. Però com diu el meu veí, "quins collons que tenen...", havíem perdut en escons i vots. Vet aquí que a més de predemocràtics, no saben contar.... Jo crec que aquesta gent del PP, que tenen poca gent que parli idiomes, encara no saben el que és la xarxa, és a dir Internet. No se'n adonen que el que passa en un lloc de la terra, del món mundial com diuen els catxondos,en dècimes de segon arriba a tot arreu. Ells fins i tot ens diuen que som uns "provincianos", doncs bé ells, son una colla de "aldeanos mesetarios". Però molt barruts eh? Molt barruts. I no diguem la premsa de la caverna madrilenya, que gairebé no se'n salva cap. Ahir feien pena. Quines palles mentals es deurien fer per arreglar i cuinar els resultats, per que tot quedés com abans.... Lampedusa amb escreix. I aquí a Catalunya, la "senyora que se arrima" tota cofoia ella, jo crec que també una mica fumada, demanava dimissions i fins i tot noves eleccions. El súmmum del cinisme, i de veritat, en principi cal felicitar al partit de l'Oposició. De moment se ha carregat a Catalunya al PP. Els del PP, amb el jugador de Basquet de Badalona, el que volia netejar la ciutat badalonina, el que havia dit "Se ha acabado la broma" i que si patatim que si patatam, es va engaltar una davallada de Parc d'Atraccions. Això si, tan la que "se arrima" com ell, raca-raca. Ells havien guanyat i prou de "SECESIONISMO BARATO". Però ara en serio, les eleccions han deixat un bon panorama per a nosaltres, hi haurà un parlament amb majoria absoluta per la independència i hi haurà un govern per la independència. La realitat és tossuda i s´imposarà tan bon punt es comenci a parlar i negociar. Mentrestant, haurem de patir amb paciència les especulacions de gent interessada, polítics, periodistes, govern espanyol, premsa espanyola i gent de mal viure. La maniobra que ara volen portar a terme és la de mirar de trencar la unitat del bloc independentista. Ara de moment la primera tàctica endimoniada i estúpida és la d'atacar al President Mas. Prepareu-vos perquè tindrem Mas amunt i Mas avall fins que no s’hagi format el govern. Alguns faran servir aquest recurs fins que no tinguem govern i més enllà i tot. Qualsevol cosa valdrà per a provar de fer esclatar una crisi de confiança entre Junts pel Sí, i la CUP o fins i tot dins Junts pel Sí. L’enrenou no ens l’estalviarem, però Mas i Arrufat, en dues intervencions separades, ja van donar ahir les claus de què passarà. I d’una manera ben clara. El problema, ara, no és qui és president, sinó quina és la millor manera d’arribar a la independència. Tothom tranquil. Tot anirà bé. Josep Lluis Domenech

NO DEIXEU QUE NINGÚ US ROBI NI L´ALEGRIA NI EL TRIOMF – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Ens cal llegir comentaris i reflexions com les d´en Vicent Partal. Te que ser el nostre argumentari:

partal

Enhorabona, i ara no deixeu que ningú us robi ni l’alegria ni el triomf Per: Vicent Partal   Per començar, permeteu-me unes quantes dades i detalls que són molt importants: –L’independentisme aconsegueix 72 escons i té la majoria absoluta del parlament. –S’ha acabat l’ambigüitat: tindrem un govern plenament independentista, sense quintacolumnistes, i una majoria parlamentària que treballarà per la independència. Fa tres anys els diputats amb mandat explícitament independentista eren 24, els d’ERC i CUP. Avui són 72. Feu comptes. –Per primera vegada a la història, un partit o coalició ha guanyat les eleccions a totes les comarques del Principat. No havia passat mai, i ho ha fet Junts pel Sí. –Els independentistes guanyen a 907 municipis i els unionistes a 35. 907 contra 35, sí. –Junts pel Sí i la CUP aconsegueixen el 48% dels vots. Cameron va convocar el referèndum perquè l’SNP havia guanyat les eleccions amb el 44% dels vots. Abans del primer referèndum que es va fer al Quebec, el Partit Quebequès havia guanyat les eleccions del 1976 amb el 41,37% dels vots. I abans del segon, el mateix partit havia guanyat, el 1994, amb el 44,75% dels vots. Veieu la diferència entre el 48% i el 41%? –Una dada suplementària: Mariano Rajoy governa amb majoria absoluta a Espanya amb només el 44,63% dels vots. De res. –Continuem: l’independentisme guanya a Barcelona amb el 47,24% dels vots emesos i la CUP hi supera Catalunya Sí que es Pot. Estiguem atents a veure què farà Ada Colau a partir d’avui, que això serà molt important i no únicament per a Barcelona. –El mes de juny les enquestes donaven 33 diputats a CiU, 31 a Catalunya Sí que es Pot i 19 a ERC. D’això, hem passat, només en tres mesos, a un 62 a 11. L’independentisme ha sabut reaccionar de la millor manera imaginable. –S’ha batut el rècord històric de participació en unes eleccions; més legitimitat democràtica que mai, doncs. I, contra el gran mite, resulta que no hi havia més unionistes amagats. La meitat dels nous vots han estat independentistes. Per cert: 1.952.482 votants ahir versus 1.861.753 el 9-N. Allò no era el sostre. –Ja sabem quant valia el xantatge de Duran: zero escons. Que deixe d’embrutar el nom del partit de Carrasco i Formiguera. –Catalunya Sí que es Pot ha estat un fracàs imponent i ICV es trobarà obligada a rectificar. Iniciativa sola va obtenir fa tres anys només cinc mil vots menys que ara amb Podem i ha perdut dos diputats. I la culpa del fracàs, ho sabem tots, és de Pablo Iglesias. Potser Catalunya ha estat la seua tomba política. Duran i ell fan dos. –El PP és el primer partit d’Espanya i el cinquè de Catalunya. A la demarcació de Lleida i a la ciutat de Barcelona fins i tot el supera la CUP. Al conjunt de Catalunya la diferència entre la CUP i el PP és de poc més de deu mil vots. Ah!, i Albiol perd fins i tot a Badalona, on guanya Junts pel Sí . –Les trampes que ha fet Espanya amb el vot exterior dels catalans són un autèntic escàndol democràtic i tots sabem que el resultat no hauria estat el mateix si tothom hagués pogut votar lliurement: el resultat seria encara més favorable a la independència. –I una última dada, per a no cansar més: al Baix Llobregat, sí al Baix Llobregat, l’independentisme guanya amb Junts pel Sí. Ja ho sé, que els catalans tenim una tendència accentuada a espantar-nos per ben poca cosa. Som una mica més porucs d’allò que seria desitjable i quatre expressions d’alegria de Ciutadans combinades amb els titulars de diaris que ja podíem imaginar han creat en alguna gent la sensació que això no ha estat tan gros com esperàvem. Doncs bé, obriu els ulls: –Le Monde: Victoire des indépendantistes aux élections régionales –The Washington Post (el diari que llegeix Obama): Spain: Pro-secession parties in Catalonia win landmark vote –Al Jazeera: Catalonia separatists claim victory in regional polls –Corriere della Sera: Catalogna: Mas: ‘Abbiamo vinto!’ Agli indipendentisti 72 seggi su 135 –Der Spiegel (la revista que llegeix Merkel): Separatisten gewinnen Mehrheit im Parlament –Publico: Independentistas têm maioria absoluta no parlamento da Catalunha Obriu els ulls per veure què ens diuen en totes les llengües mitjans de tot el món. La victòria de l’independentisme català avui obre les primeres pàgines dels diaris i les televisions internacionals i és això que importa, més que no la mesquinesa o la manipulació d’alguns mitjans més pròxims. Perquè ara qualsevol ciutadà mitjanament informat del món sap tres coses. Primera, que hi ha una nació que es diu Catalunya, on hi ha Barcelona. Segona, que la majoria dels catalans han votat a favor de la independència. I tercera, que això és un gran problema per a Espanya i segurament també per a la Unió Europea. I ací es on està la clau del futur immediat: ja som un problema inevitable a resoldre i per a Europa com més aviat millor. Els 72 diputats independentistes i el nou govern es posaran de seguida a la feina amb un full de ruta perfectament marcat. D’un màxim de divuit mesos. Amb la legitimitat de les urnes, reconeguda i entesa com a tal a tot el món. I Espanya què farà? Des d’anit Espanya sap que ja no pot limitar-se a dir que això no és possible i a intentar frenar una reivindicació política tan majoritària només amb arguments legalistes. Malgrat això, ho intentarà. Però també sap que el parlament i el govern posaran la directa i faran camí, sense esperar a les eleccions del desembre. No pot fer res, però tampoc no pot quedar-se plegat de braços. El meu pronòstic? S’equivocaran i donaran més ales encara a la secessió, potser precipitaran fins i tot la proclamació de la independència. Per ventura no ha passat això fins ara? Pel que fa als vint-i-cinc diputats de Ciutadans, deixeu-los gaudir amb allò que es pensen que és l’èxit de la seua vida, que ja es despertaran a la primera votació del parlament. Perquè, no en tingueu cap dubte, ni un, que Junts pel Sí i la CUP s’entendran bé i duran endavant el procés d’independència. Com ho faran ni ho sé jo ni a hores d’ara ho saben ells. Però per agafar confiança només cal que penseu en tots els entrebancs increïbles que els nostres polítics i la nostra gent han superat fins avui. La nostra classe política ha demostrat una qualitat i una capacitat de trobar el camí inaudites, que, per cert, potser ja aniria essent hora que els reconeguéssem sense cap recança. O no us en recordeu, ja, quan ens deien que la manifestació del 10 de juny de 2010 era una expansió emotiva que no menaria enlloc? L’endemà Espanya va guanyar la Copa del Món i perquè alguns ho van celebrar ens van dir que ja estava, que s’havia acabat tot. De la consulta d’Arenys de Munt en van dir ‘butireferèndum’, burlant-se de la capacitat popular de canviar les coses. Ni tan sols quan es va guanyar el referèndum de Barcelona no van acceptar que es movia alguna cosa. I el 2012, quan després d’enganyar la població amb una falsa noticia sobre Artur Mas, CiU va perdre diputats: ja no us en recordeu que alguns van decretar immediatament la fi del procés? Deien que tot era una trampa. Que Mas en realitat no volia la independència i que no faria res per aconseguir-la. No em digueu que no ho vau sentir dir mai, això. Jo recordo perfectament que quan Junqueras i Mas van signar l’acord de suport parlamentari que obria una nova era política a Catalunya alguns van afirmar que allò duraria poc i que no es convocaria cap referèndum. Es va convocar, però quan s’acostava el 9-N ens van dir que no votaríem, que tot era gesticulació. I després van dir que ja no hi hauria més independentistes a comptar, que aquells érem tots. Superada la sorpresa, aleshores van afirmar que seria impossible que Mas i Junqueras poguessin treballar mai junts. Que això no passaria. I es van alegrar d’allò més quan ens anunciaren que Podem posaria fi a la il·lusió creada per l’independentisme; i ensenyaven enquestes en què Pablo Iglesias gairebé ja era president de la Generalitat. I quan van veure que això anava de debò van tornar a la cançoneta del 3%, van organitzar un numeret amb guàrdies civils i van dir que els bancs tancarien avui les portes si votàvem això que hem votat (ho heu vist, que no han tancat?) i Merkel i Cameron i Obama, i que tomba i que gira, que ens expulsarien d’Europa avui i que si l’exèrcit hauria d’intervenir si fèiem exactament això que vam fer ahir. I… i… i… En resum, i per a rematar-ho: aquest 27 de setembre heu aconseguit de fer una cosa molt i molt gran amb els vostres vots. Enhorabona, i gaudiu-ne com cal. I no deixeu que ningú us robi ni l’alegria ni el triomf.  

EN PIUS PUJADES ENS DIU: ÉS L´HORA DE LA FEINA. FEM-LI CAS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Us faig a mans, l´article del diari ELPUNT AVUI de GIRONA, on el meu amic PIUS PUJADES, com cada dilluns ens fa reflexionar:

PIUS PUJADES

És l'hora de la feina Pius Pujades Sí, tots estem mirant els formatges dels resultats electorals, amb els colors de cada partit, fent les sumes i les restes. Però, sigui quin sigui el color predominant, cal recordar que la feina de veritat encara està per fer. I que l'hem de fer tots plegats, com el que som, un sol poble. Que quina és la feina? Sembla mentida que m'ho pregunteu. Cal començar a negociar, des d'ara mateix, des d'ahir si es pogués. Hem de sumar totes les forces per negociar amb tothom el nostre futur d'acord amb els resultats. I d'acord amb tot allò que ja no és discutible. Som una nació, tenim dret a decidir com ens volem organitzar, amb qui volem pactar i què volem pactar. Hem demostrat que el nostre futur ens interessa, i molt, a tots, amb una participació extraordinària en unes eleccions que no podien ser el que volien ser però que tampoc eren el que volien que fossin. El dibuix del formatge que tenim al davant és el nostre retrat, la nostra imatge explicada en xifres. És cert que té moltes lectures possibles, algunes interessades. Però n'hi ha una d'indiscutible: som un poble divers, plural, en què tenen cabuda múltiples maneres d'imaginar el futur. Però estem disposats a dialogar, a raonar, a discutir i a lluitar perquè aquesta diversitat pugui continuar convivint pacíficament i raonablement per assegurar un futur esperançador als nostres fills. El que tu vas votar ahir diumenge, amic lector, ja no té importància. El que vaig votar jo, tampoc. Aportàrem la nostra pinzellada particular al gran quadre que representa la nostra realitat col·lectiva. Nostra, de tots. Ara és l'hora de defensar-la. Som com som, i no com voldrien que fóssim. Sobretot, som lliures per continuar creant-nos a nosaltres mateixos. Catalunya s'ha forjat sempre així al llarg de la història. Som un país de pas, gresol d'identitats i de cultures. Les diferències ens uneixen i ens enriqueixen. Afrontem les dificultats i les tempestes amb el cor fort i l'esperança tossuda davant les incerteses i els problemes. Mireu el formatge d'aquest matí. La nostra cara que es mostra nítidament al món. No podem permetre que ens la desfigurin interessos externs amagats darrere proclames suades i promeses imperials. Ens en podem sentir orgullosos. Som com ens ha fet el transcurs de la història, a patacades massa sovint, amb cops de sort algunes vegades, sempre amb l'esforç decidit del poble –un poble que mai ha estat igual, mai ha sigut el mateix, com el riu que passa cap al mar, amb aigua nova cada dia– construït a poc a poc sobre milions de voluntats individuals de millora, de creixement, de superació. Som i serem un país d'oportunitats. Tenim l'oportunitat de ser un país consolidat i fort. Només depèn de nosaltres. Depèn de tu, de mi, dels que han votat com tu o com jo, i dels que han votat colors diferents. I dels que no han votat. No patiu. Votaran en la convocatòria vinent. PIUS PUJADES

PREPAREM-NOS, ELS TRIBUNALS DE MADRID ESTAN EN MARXA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

josep lluis domenech 6

Ara, cal saber una cosa. L'aparell de l´estat espanyol, la colla del Aranzadi, estan fotuts, saben que Catalunya ahir va guanyar. I això no ho perdonaran. Són de tarannà predemòcratic, i això ho veureu. Els tribunals faran "feina bruta", ja veureu. Quedeu avisats. Aquesta gent no sap perdre. Preparem-nos.

españacutre

La primera noticia a Madrid, ahir per la nit: Desenes de persones, moltes de les quals pertanyents a grups d’ultradreta, es van concentrar ahir a la Puerta del Sol de Madrid. Els manifestants van desplegar una gran bandera espanyola per reivindicar “la unitat d’Espanya” i s’hi van poder veure també banderes espanyoles preconstitucionals. Entre les organitzacions que convocaven la manifestació hi havia el partit ultra Falange, el líder del qual va assistir a la mobilització. Durant la concentració es van poder sentir al centre de Madrid crits de “Separatistes, terroristes” i de “No ens enganyen, Catalunya és Espanya”. El exercit de les tenebres, els fills del Franquisme, la foscor ultradretana, el odi envers Catalunya. Temps al temps i tan de bo no me equivoqui. Josep Lluis Domenech

CARTA DE SUSO DEL TORO, ESCRIPTOR ESPANYOL A CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

Josep Lluis Domenech Gomez 3

CARTA DE SUSO DEL TORO DES DE ESPANYA En els últims dies per fi hem sentit a Espanya lloances a Catalunya i als catalans, fins i tot la dreta espanyola ha parlat català, i no era en la intimitat! Era una cosa tan falsa, una comèdia tan evident. Tan buit això de “se us estima molt, se us respecta” i vosaltres ho sabíeu. Però el gruix de la població espanyola tampoc va saber fer altra cosa que alimentar-se dels titulars i els crits que van exhalar els mitjans de comunicació madrilenys: tot Catalunya i tots vosaltres formàveu un país ridícul que es resumia en un 3%, i el vostre somni era impossible, mai us ho permetrien. No us permetrien ser lliures. Però ho vau ser, ho estàveu sent des de feia cinc anys i ho vau tornar a ser. Quina enveja que feu a qui estimi la llibertat. Ha guanyat les eleccions la República Catalana. Molta gent s’ha passat mesos advertint de quines conseqüències tindria per a Catalunya prendre aquest camí.

susodeltoro

Van oblidar interessadament fer recompte de les conseqüències de tot tipus que tindria per al Regne d’Espanya. Tots aquests poders han sigut derrotats, ara és moment de pensar també en les conseqüències d’aquesta derrota. Ja ha presentat la seva dimissió el president del govern? Encara no ho ha fet? Si queda una mica de decència en la política espanyola, en queda?, algú haurà de demanar la dimissió del govern en ple o, en cas contrari, quedarà palmàriament demostrat que el sistema polític espanyol s’aixeca sobre partits conxorxats. Aquests polítics que van viatjar des de la cort a fer campanya en aquest país com si fossin merament províncies de Madrid o una colònia, ¿s’atrevirien ara a repetir aquests comentaris ofensius? ¿A tornar a repartir carnets de catalans o immigrants entre la ciutadania? ¿A cridar ofenses als governants dels catalans? Quina vergonya! ¿No la senten? ¿No demanaran disculpes? Quin ridícul! Aquelles teatralitzacions amagaven el que veritablement buscaven: la preparació de les eleccions legislatives espanyoles. Era un preescalfament en províncies, la “graella de sortida” de “les importants”. Però va resultar que per a molts catalans les importants eren les seves. ¿I les empreses de comunicació de Madrid que han bombardejat la població amb tot tipus de propaganda que més que antiindependentista va contra aquesta meitat del cens amb idees independentistes, encara se seguiran anomenant “espanyoles”? Elles mateixes han situat fora d’Espanya la població que van atacar i no van reconèixer. ¿No dimitiran o seran acomiadats els directors d’aquests mitjans? ¿No demanaran disculpes els columnistes que han enverinat tant l’opinió que ara és impossible un diàleg? Els catalans ens heu canviat Espanya. Espanya avui ja no és la d’ahir, encara falta veure amb quines conseqüències. Se us mirava amb prevenció, amb por també, i amb sorpresa. Com s’hi atrevien? Si els estaven amenaçant amb l’exèrcit, la policia, la Guàrdia Civil, els jutges! Els pegarien, els tancarien! Començant pel seu president. I tot això van resultar ser espantalls per fer por a una ciutadania infantilitzada. Gràcies, catalans i catalanes, ens heu demostrat que les nostres pors eren un conte per mantenir-nos espantats. Als que vivim en aqueta banda de l’Ebre ens heu canviat, estem nus davant un mirall nou, som una ciutadania raquítica i atemorida, haurem d’espavilar. Ara us queda seguir el vostre camí, no ens oblideu perquè mirarem cap a vosaltres més que mai. Ens importareu més que mai. Pel que fa a vosaltres, haureu de respirar, recuperar l’alè i la calma. No afluixeu sent els que sou, però tingueu calma per poder ser-ho. Sou una ciutadania compacta i militant, una tropa de pau, un exèrcit veritablement bell. En el mateix dia en què van afusellar fa quaranta anys quatre joves que lluitaven per la llibertat per fi la veiem davant de nosaltres, una llibertat sense tuteles. Gràcies, en nom de tanta gent. (Ja ha dimitit Rajoy? I què diu el rei?) Suso del Toro Escriptor

ADEU ESPANYA, ESCOLTA EUROPA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

joseplluisdomenech999

Catalunya ha parlat. Ni un moment de dubte. Ahir nit es va produir una gran victorià. Clara i indiscutible, No tingueu cap dubte. Primerament una victòria clara en participació, una victòria en diputats, una victòria en vots –si, en vots- diguin el que diguin els diaris de la caverna de Madrid. Digui el que digui el senyor presidente del gobierno de España, "la Una Grande y Libre".

Malauradament, ja ho veureu, no hi han entès res. Les declaracions dels principals líders polítics espanyols, i no només del PP, avui ens ho deixaran clar, com ens ho deixaran les portades dels diaris espanyols. Es pensen que repetint-se el mantra que "Mas ha perdido" ja ho tenen tot fet. No hi ha res a fer. Per tant, que diguin el que diguin nosaltres a lo nostre.

josep lluis domenech

Cada vegada tenim que tenir-ho més clar, Adéu Espanya, Escolta Europa. Curiós que ahir els principals mitjans de comunicació internacional parlessin d'una victòria clara de l'independentisme mentre que els mitjans espanyols tornaven a donar el procés per mort. L'error ja el van cometre el 2012 i ara hi tornen. I és per això que a nosaltres la lectura que ara ens interessa ja és una altra. A segons qui ja no els escoltem. Adéu, doncs, Espanya. Escolta, Europa! És possible, que ens hauria agradat més tenir 5 o 6 diputats més, però desprès de tantes mentides, de tantes trampes, de tantes amenaces, de tanta indignitat, els que estimem a Catalunya hem guanyat. No tingueu por, poc a poc i bona lletra, A dialogar aquí a Catalunya, perquè a l´estat espanyol, em sembla que mai podrà ser. Anem per feina, tots a l'hora.        

EL PRESIDENT DE FREIXENET S´EMPORTARÀ LES VINYES DE SANT SADURNI? – JOSEP LLUIS DOMÈNECH GOMEZ

Josep Lluis Domenech Gomez 678

  Parlem del cava. Tan de bo que dintre d'unes hores es pugui beure a cava a dojo a Catalunya, si cal en porró. Beure cava per haver guanyat les eleccions. Però parlem del cava. I parlem de les caves Freixenet. I especialment d'un senyor que es fa dir José Luis Bonet, que és el que remena les cireres de Caves Freixenet. A més a més de ser President de les Caves Freixenet es Presidente de la Camara de Comercio de España. Ai cony.... ja hi som... vet aquí....ai las.... No vol saber res de la Independència de Catalunya i de res que s'assembli. "España Unida". Val a dir que democràticament pot fer el que vulgui, mireu parlant de cava, el que "li roti". Estem en una Democràcia(?) oi? Desprès d'haver dit per tot arreu que de Independència res, ara, s´e en va a la REVISTA TIEMPO i te els "sants pebrots" de dir que hi ha una colla d'empresaris que si el 27-S les eleccions, -és a dir els nostres vots- deriven cap a la Independència, i ha una porcada, perdó, m'he equivocat, una colla d'empresaris que tenen un PLAN B. Ja hi som !!!, es volen anar de Catalunya i a més a més sibil·linament estan amenaçant als seus treballadors. Això podria dir-se que es "Terrorisme Empresarial", oi? Volen jugar aquesta colla d'impresentables amb el pa de moltes famílies... quina poca vergonya. Però, vet aquí que jo em pregunto: Com se ho farà aquest mussol de reguerot" per posar a la practica el PLAN B? Com se ho farà? ¿De veritat algú pensa que Freixenet marxarà de Catalunya? Com ho farà? ¿S’emportarà les vinyes de Sant Sadurní d’Anoia? L’estratègia de la por que ha adoptat el govern d’Espanya és una estratègia immoral que intenta atemorir els més dèbils. El problema és que ho han fet tan malament que tots els seus arguments, l’un darrere l’altre, han anat caient ent pel seu propi pes. És hora que els catalans votin en llibertat, sense coaccions i sense intimidacions. Els dies en què els amos i els cacics decidien per la resta dels ciutadans ja han passat. Ara és l’hora de votar en llibertat! Josep Lluís Domenech      

AVUI ES EL DIA DE RETORNAR LA DIGNITAT ALS QUE VAREN PATIR PER CATALUNYA – JOSEP LLUIS DOMENECH

  Josep Lluis Domenech Gomez 33   EL 27-S ÉS EL DIA de la memòria, de tots els que varen patir injustícies, de tots els que ja no ho podran veure, de tots els afusellats, de tots els empresonats. El nostre vot i el de la nostra família pot honorar tots els que han lluitat per salvar els mots, per defensar el país, per fer sobreviure la nostra cultura, per ensenyar- nos que no hi ha res més preuat que la llibertat, una llibertat que ens preservarà de totes les prohibicions que varen patir molts homes i dones i que la llibertat podrà fer justícia a tanta gent que va ser maltractada, empresonada i fins i tot ajusticiada.
DIASPORA1 Tots els nostres pares i avis i besavis, els que van ser humiliats i castigats per parlar en català que varen aprendre a parlar de les seves mares, els que volien veure-ho i no ho podran viure, els que ho havien somiat i ja no hi són, els que no han parat de treballar per aconseguir- ho. El 27-S, avui és el dia de la dignitat. Individual i col·lectiva. La d’haver-se aixecat de tantes derrotes, la d'haver perdut la por, la d’haver creat des del carrer en els darrers cinc anys tot un exemple de mobilització cívica, exquisida, sense trencar un vidre.

DIASPORA3

Cal fer esment de la dignitat que fa front a la gent que té responsabilitats econòmiques, a empresaris i amos mesquins, botiflers i malcarats que pretenen condicionar el vot dels treballadors, la dignitat que planta cara a una banca tan servil que ha oblidat que hauria d’estar al servei dels clients i no enganyar als avis amb les preferents, robant a persones grans els estalvis de tota la vida, la dignitat que es rebel·la contra mentides i trampes i jocs bruts de ministres pocavergonyes, que avui fins i tot parlen català, la dignitat que il·lumina i deixa en evidència aquests despatxos foscos fosquíssims que tant volen manar però que ja no ens fan cap por.

DIASPORA2

El 27-S és sobretot sobretot el dia del nostre futur. Cal votar amb tota l’esperança i tota l’ambició. Votarem pels nostres fills i els néts, però sobre tots pels nostres familiars que ja no ho podran veure. I quan ho hàgim fet vigilarem de prop els que guanyin, mai més lladres amb coll blanc i corbata, ara que hem entès que el destí és a les nostres mans, i només a les nostres mans, cal foragitar als lladres, als aprofitats. I sí, votarem amb un somriure gegant, perquè si quan tot estava per fer ja tot era possible, imagina’t ara, que ho tenim a l'abast. No ho deixem perdre si us plau. Josep Lluis Domenech Gomez