JOSEP-LLUIS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – REFLEXIONS SOBRE EL TERME MAÇÒNIC “HE DIT…”

  Josep Lluis Domenech Gomez 6   UNES REFLEXIONS SOBRE EL TERME "HE DIT" Josep-Lluís Domènech   Caldria reflexionar arran l'expressió maçònica del “He dit Venerable Mestre” amb la que sempre acabem les intervencions a llotja. Quan emprem el terme “He dit” val a dir que fem nostra una responsabilitat. Primer cal pensar ON HO HEM DIT. Segon QUAN HO HEM DIT. Tercer COM HO HEM DIT. Quart A QUI LI HEM DIT, i Cinquè PERQUÈ HO HEM DIT. HO HEM DIT doncs fora del món profà, en un temple maçònic, rodejats de germans i germanes que ens han escoltat amb interès. En pensar QUAN HO HEM DIT, ho hem dit desprès de demanar la paraula al nostre primer o segon vigilant o directament al Venerable Mestre. Si pensem un xic, de la manera COM HO HEM DIT, ho hem dit en peu, cara a l'orient, a l'ordre, mirant al Venerable Mestre. Generalment treballem en primer grau, i acomplim un dels més bells símbols maçònics, en posar-nos la mà al coll, expressem en tot moment la CONTENCIÓ. Preservant la nostra ment d'una exaltació febril, mirant de no comprometre la nostra lucidesa i de parlar sempre amb mesura. A QUI LI HEM DIT. Doncs en principi al Venerable Mestre i mitjançant ell a tots els germans i germanes de la llotja. I PERQUÈ HO HEM DIT?. En aquesta reflexió cal PENSAR abans de parlar, perquè ja estaran dites, i poden portar conseqüències per la interpretació que es pot fer de les paraules que es diuen. Cal sempre mirar de presentar les exposicions amb l'Art de la RETÒRICA però sempre de la manera més expressiva i entenedora. Al parlar es fa sempre davant el silenci de tots els germans i germanes i cal sempre pensar amb el respecte envers el proïsme. En Labruyère deia: “Tot el que es pensa amb mesura, és expressa clarament”. Abans de pronunciar el terme maçònic “He dit”, cal pensar que és acaba d'expressar una opinió que possiblement promourà una reflexió general a llotja i per tant, hi haurà un enriquiment de les idees amb la intervenció dels demès germans i germanes. Desprès de dir “He dit” estarem en condicions de cercar la egrègora general, fugint de la intolerància i amb l'intercanvi d'idees mesurat i generós envers els altres germans. Cal abans de parlar tenir clar que “Si parlem per no arribar a dir rés i no dir rés per parlar” perquè llavors fugirem de dir bestieses. En utilitzar el “He dit” entrem sense adonar-nos en un món ritualista i ocult amb l'harmonia d'haver tingut un parlar educat i generós envers els nostres germans. La expressió “He dit” vol dir una progressió personal, una manera d'acabament i de síntesi, i una expressió d'un treball fet per a la reflexió general de la llotja. En definitiva vol dir responsabilitat de les paraules que s'acaben d'emprar, l'Art de la RETÒRICA i l'haver fet una bona transmissió oral envers el proïsme. Els indis a nord-americà, abans d'haver estat reduïts en reserves, quan acabaven de parlar i d'expressar-se tenien el costum de dir: “Hugh”, per tant podríem dir que volien expressar el mateix que nosaltres fem a llotja quan diem “He dit” sense adonar-nos del que acaben de pronunciar per acabar la nostra exposició. Tots el “He dit” que es pronuncien a llotja, componen un “Nosaltres hem dit” com a obra comuna i això permetrà a l´Orador dir a l'acabament de la Tinguda: “Els treballs han estat  justos i perfectes, Venerable Mestre. I per acabar, en emprar el “He dit” volem expressar encara que no ens hem parat a pensar que: HE DIT I NO VULL DUBTAR EN LA MEVA VIDA, HE DIT QUE JO NO VULL PERDRE TOT EL QUE ESTIMO, HE DIT PERQUÈ LA VIDA ÉS MES FORTA QUE LA MORT, HE DIT PERQUÈ L'AMOR ENVERS ELS MEUS GERMANS, ENVERS EL MEU PROÏSME HO VENÇ TOT.  JOSEP-LLUIS DOMÈNECH VENERABLE MESTRE DE LA R.L. MONTJUÏC            

JOSEP-LLUIS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – OFICIS A LLOTJA – EL GERMÀ ALMOINER

  Josep Lluis Domenech Gomez 6   OFICIS A LLOTJA: L´ALMOINER L'oficial a llotja que rep el nom d'Almoiner/a també pot ser anomenat Hospitalari/a. Aquest ofici existeix a tots els Ritus de la Francmaçoneria i comporta unes obligacions força importants dins la llotja. En principi és el que s'encarrega de rebre i distribuir les aportacions dels germans, segons les necessitats d'algun germà o germana que ho hagin de menester. En un moment determinat de la Tinguda, que varia segons el Ritu i Ritual que s'empri, el germà/a almoiner/a, acompanyat del Mestre/a de Cerimònies, es posen Entre Columnes i quan el Venerable Mestre ho indica passen de manera ritual o sense ritual el “Tronc de la Vídua”, i un cop acabat el tràmit ho porten a l'Orient a mans del germà/na Orador/a, fins que un cop acabats els treballs maçònics ho comptin i el facin a mans del germà/na Tresorer/a, de les peces o pedres profanes que s'han recaptat. Quan ho determini el Venerable Mestre i gairebé sempre en determinades Tingudes Magnes o de gran solemnitat, l'ordre de passar el “Tronc de la Vídua” es realitza de manera ritual, i llavors es passa primerament al Venerable Mestre, als dos Vigilants, al germà/na Orador/a i al germà/na Secretari/a. Tot seguit al germà/na Expert/a, al Mestre/a de Cerimònies i després als membres de la llotja, per acabar passant-ho als germans o germanes visitants. Val a dir que per norma, es passa començant pel Venerable Mestre per donar tota la volta al temple i finir pel germà/na Secretarí/a. Però la tasca del germà/na Almoiner/a no acaba aquí. També és l'encarregat d'interessar-se per la salut dels membres de la llotja, visitar-los si cal, i d'informar a tota hora al Venerable Mestre si algun germà o germana de la llotja està malalt. A més a més algun germà o germana pot passar per un mal moment econòmic i el germà/na Almoiner/a te que fer llavors esment al Venerable Mestre/a de la situació, per veure si és possible ajudar-lo/a. El germà/na Almoiner/a te qué estar amatent de si algun germà/na falta repetidament a les tingudes, i llavors posar-se en contacte amb ell/a i saber el que veritablement passa. Algunes vegades alguns germans/nes poden tenir problemes personals o econòmics que afectin la seva vida maçònica i també a la vida privada. És llavors quan el germà/na Almoiner/a se'n te que fer càrrec i parlar amb el Venerable Mestre/a. Aquí comença la tasca amb més responsabilitat del germà/na Almoiner/a, saber veure els problemes que podent tenir els germans de la llotja i tractar-los amb delicadesa i discreció amb el Venerable/a Mestre/a. El masonòleg i germà Daniel Beresniak diu arran d'aquest tema: “El germà Almoiner és el cor de la llotja”. L'Almoiner està generalment al peu de l'Orient i atençat del Germà/na Secretari/a i a la Columna de Septentrió o del Nord. En l'aspecte simbòlic, representa la figura del “Jesed”, és a dir la gràcia a l'Arbre de la Vida, i en el Sistema Còsmic és “La Terra Nutrient” que nodreix. L'Almoiner en altres temps era l'home humanitari que patia amb el germà amb problemes, que l'escoltava, consolava i el visitava sovint, i si arribava el cas, en cas de malaltia greu, estava al seu costat a l'hora de la mort. Quan arribaven germans visitants d'altres orients, es cuidava de les seves necessitats, amb informació i si calia, els facilitava habitatge. Rebent-los a l'arribada i acomiadant-los a la partença. La joia que generalment porta el germà/na Almoiner/a es una “bossa” amb un cor en el seu bell mig. La solidaritat ha de ser el seu emblema, cal que quedi ben clar que la Francmaçoneria és una societat iniciàtica, que no té que ser un Dret o un Deure, sinó que té que ser natural i ser solament un “Acte d'amor” al proïsme. En uns texts maçònics dels anys 20 a França es fa esment que en una llotja determinada, un germà va començar a deixar d'assistir a les tingudes. La Cambra de Mestres li va enviar una carta perquè és posés al dia en els pagaments per evitar haver de radiar-lo. Però abans d'enviar-li la carta, ningú el va anar a visitar. El Venerable Mestre es va limitar a preguntar als germans si sabien quelcom d'ell. Va resultar que aquest germà tenia tendències depressives, estava a casa seva sense medicar-se, vivia sol, i després de rebre la comunicació de la seva llotja, a banda d'altres pressions de tipus econòmic que tenia, es va suïcidar. A la seva llotja solament es va celebrar una tinguda fúnebre. Aquest fet és esmentat per Daniel Beresniak. I ens pot fer veure la importància en un moment donat, del càrrec de l'Aimoner. Enguany, és possible que aquestes coses no passin. El contacte personal entre els germans i germanes de la llotja mitjançant el correu electrònic i el WhatsApp, gairebé és constant i immediat, però a vegades poden passar situacions d'aquesta mena, si no hi ha comunicació entre tots els germans. Josep-Lluis Domènech VENERABLE MESTRE de la R.L. MONTJUÏC GRAN ORIENT DE CATALUNYA Bibliografia “Oficios y Oficiales de la Logia”-Daniel Beresniak-Editorial Hiria-Tres Puntos, Donostia 2003- ISBN 849576511X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie”-Daniel Ligou- Editions PUF, Paris 1987- ISBN2130544975. “La Formation Maçonnique” – Christian Guigue- Editions GUIGUE, Lille 2003-ISBN 295067089X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie et des Francs-Maçons” – Alec Mellor-Editions Belfond, Paris 2005- ISBN 2714441580. “Diccionario de Simbolos Masonicos”-Jean Farré-Kompas Ediciones, Madrid 1997- ISBN 84- 9227994-X “Diccionario Enciclopedico de la Masoneria”, (Tomo I) - Lorenzo Frau Abrinés- Editorial del Valle de Mexico, Mexico D.F. 1976- S.E.P. 9209/75. “Diccionario de la Francmasoneria” – Juan Carlos Daza – AKAL Ediciones, Madrid, 1997 – ISBN 84-460-0738-X.    

JOSEP-LLUIS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – OFICIS A LLOTJA – EL GERMÀ GUARDATEMPLE

  Josep Lluis Domenech Gomez 6   OFICIS A LLOTJA:    EL GUARDATEMPLE   Per parlar de l'Oficial de Llotja anomenat “Guarda temple” fóra bo que comencéssim a parlar dels termes maçònics: “cobrir el Temple” i “estar a cobert” a partir del significat etimològic dels mots. “Cobrir el Temple” és un terme que es fa servir des de l'antigor, molt concretament de les llotges franceses a partir del 1740, i que vol dir que qualsevol germà o germana de la llotja pot absentar-se de la Tinguda amb el permís del Venerable Mestre. Però cal fer esment que el verb “cobrir” s'empra perquè el Guarda temple en francès és el “Couvreur” de la llotja. “Estar a cobert” vol dir que en un temple determinat, els maçons i maçones reunits poden desenvolupar llurs treballs amb seguretat i que els profans estan allunyats. Per tant poden treballar amb tranquil·litat per la tasca del germà Guarda temple. Aprofitarem l'avinentesa per dir que quan en Maçoneria emprem el terme “plou” o fins i tot “neva”, volem dir que hi ha profans a la vora i cal captenir-se en els nostres comentaris. El Guarda temple és l'encarregat de la vigilància de la porta del Temple i de la “seguretat” dels nostres treballs. A les primeres “llotges angleses” que en principi no disposaven de locals propis i que treballaven en els altells de les tavernes, hi havia el “Tyler” o el “Outer Guard” que proveït d'una espasa vigilava que cap profà arribés on es treballava maçònicament. En els Ritus anglosaxons (D'Emulació i York) hi ha les figures, és a dir els Oficis a llotja de Guarda temple Exterior i Interior, que a més a més retaulen als maçons que volen entrar al temple i preparen als candidats. En el Ritu Escocès Rectificat, l'ofici del Guarda temple, té les particularitats de realitzar les funcions de Mestre de Cerimònies i retaular si cal, l'entrada al Temple. La “joia” que porta el Guarda temple és una espasa vertical o fins i tot una espasa flamígera, com aquelles que parla la Bíblia en el Gènesi. Rememora el que abans hem dit de l'espasa dels antics Guarda temples. Les funcions del Guarda temple són les de guardar la seguretat d'una llotja i es relacionen amb la simbologia del “Guardià del Llindar”. “Traspassar el llindar” és passar d'un món (Profà i exotèric) a un altre diferent (Iniciàtic i esotèric). En el Ritu Francès i en l'Escocès Antic i Acceptat, el Guarda temple és part de l'Orient, per això quan vol demanar la Paraula a Llotja, ho fa directament demanant-la al Venerable Mestre, per tant quan la “paraula està a l'Orient” és quan li pertoca parlar a llotja. Hi ha la Tradició tant en el Ritu Escocès Antic i Acceptat i en el Ritu Francès, que quan el Venerable Mestre acaba el seu servei a la llotja i passa a les columnes sigui el Guarda temple. D'aquesta manera s'estableix una doble premissa. El fins llavors “Primer Mallet de la Llotja” que ha exercit el treball d'organitzar, animar i donar consignes, passa a encarregar-se de tenir cura de la seguretat dels germans i germanes a un lloc diferenciat de les columnes, a disposició del que ordena el nou Venerable Mestre. Però també el nou Venerable Mestre té el recolze visual directe (Orient-Occident) amb el passat Venerable Mestre per “rebre consells visuals si li cal”. Es produeix llavors el que el masonòleg francès Gilbert Alban anomena “Efecte Mirall” en el que la Primera Llum del Temple veu en tot moment al seu davant el “Passat Venerable Mestre”, rebent el seu recolze. Hi ha llavors, el “Transit iniciàtic de l'Orient vers l'Occident”, amb l'assumpció de la Humilitat que tot maçó ha de tenir sempre. Cal fer esment que l'Ofici de Guarda temple no és un ofici menor. Al temple tots els oficis són dignes i importants. Però la tasca de Guarda temple assegura en tot moment el desenvolupament segur de la Tinguda i informa al Primer Vigilant o al Venerable Mestre de qualsevol incidència a la Sala de Passos Perduts, especialment si algun germà o germana vol entrar. Quan algun maçó o maçona vol entrar a un temple durant una tinguda, cal que truqui amb els cops adients al grau en què s'està treballant. Si truquen en un grau diferent, el Guarda temple amb un cop amb el mànec de l'espasa li farà saber la circumstància. En cas que el visitant pugui entrar, serà el Venerable Mestre qui donarà l'ordre en el moment oportú. Josep-Lluís Domènech VENERABLE MESTRE​ de la R.L. MONTJUÏC GRAN ORIENT DE CATALUNYA Bibliografia: “Oficios y Oficiales de la Logia”-Daniel Beresniak-Editorial Hiria-Tres Puntos, Donostia 2003-ISBN 849576511X. “Manuel Pratique du Venerable Maître et du Couvreur” –Giles Alban- Editions Detrad, Paris 2005 – ISBN 2 905319623. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie”-Daniel Ligou- Editions PUF, Paris 1987- ISBN2130544975. “La Formation Maçonnique” – Christian Guigue- Editions GUIGUE, Lille 2003-ISBN 295067089X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie et des Francs-Maçons” – Alec Mellor-Editions Belfond, Paris 2005- ISBN 2714441580. “Diccionario de Simbolos Masonicos”-Jean Farré-Kompas Ediciones, Madrid 1997- ISBN 84-9227994-X “Diccionario Enciclopedico de la Masoneria”, (Tomo I) - Lorenzo Frau Abrinés- Editorial del Valle de Mexico, Mexico D.F. 1976- S.E.P. 9209/75.  

JOSEP-LLUÍS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – OFICIS A LLOTJA MAÇONICA – EL GERMÀ EXPERT

  Josep Lluis Domenech Gomez 6 OFICIS a LLOTJA: L´EXPERT   El germà Expert s'encarrega de manera particular del tema ritualista dels treballs a llotja. Se'l podria anomenar el garant del treball ben acomplert i el que preserva en tot moment el ritual. A les llotges franceses d'antuvi, rebia el nom de “Germà Terrible”. Val a dir que en el Ritu de Salomó encara se l'anomena així, quan treballa a llotja en les cerimònies d'Iniciació, i també en altres ritus. Cal donar un cop d'ull als antics estatuts del Gran Orient de França de 1826; es poden trobar algunes definicions molt potents: Substitueix al Segon Vigilant, al Primer Vigilant i fins i tot al Venerable Mestre. És el garant de la qualitat maçònica dels visitants a llotja. Els retaula i fa esment al Venerable Mestre de la seva presencia. És el que prepara i dirigeix les proves a les Iniciacions, Passos de Grau i Exaltacions. Recull els vots dels germans a llotja i ajuda a contar-los. El germà Expert, igual que el germà Mestre de Cerimònies i el Venerable Mestre, pot circular lliurement per la llotja. En els Ritus Escocès Antic i Acceptat i Ritu Francès Restablert, quan el Venerable Mestre abandona per qualsevol raó el setial de Salomó, el germà Expert, espasa en mà puja a l'Orient per vigilar-lo i tenir cura d'aquesta part del Temple Maçònic. Al Ritu d'Emulació no hi ha Expert. Totes les seves funcions es realitzen mitjançant el treball de dos Diaques i l'anomenat Director de Cerimònies. L'Expert en el Ritu Francès Restablert està situat al principi de la columna de Migdia i en el Ritu Escocès Antic i Acceptat al principi de la columna del Nord o Septentrió. En el Ritu Escocès rectificat, les seves tasques les porta el germà Guarda Temple que a més a més treballa l'ofici del germà Mestre de Cerimònies. Les funcions del germà Expert són les de vetllar per la ubicació dels estris del ritu abans de les tingudes i tot el que comporta la realització correcta dels treballs. Cal fer esment que per totes les seves responsabilitats de moviment no està obligat a l'igual que el Venerable Mestre a moure's pel temple emprant el sentit de la “circulambulació maçònica”, és a dir en sentit de les agulles del rellotge. El germà Expert és l'encarregat a cada tinguda de la col·locació del Llibre de la Llei Sagrada, l'Escaire i el Compàs, i també del quadre de llotja. A les Iniciacions decora i cuida la Cambra de Reflexions i guia al profà que s'inicia en els seus viatges iniciàtics. Si hi ha més profans que s'inicien en una tinguda, el Venerable Mestre anomenarà a altres germans Experts que seguiran les pautes i instruccions del germà Expert. A les Obediències, en els seus Consells de Govern hi ha un Gran Oficial que és el germà Gran Expert, que entre les seves diverses tasques, està la de coordinar a tots els germans Experts de les llotges. La joia del collar del germà Expert generalment és la d'un regle i una espasa creuats i un gran “Ull”. Al voltant d'aquesta joia hi ha diferents opinions. En alguns collars es pot veure un triangle ascendent. En l'aspecte simbòlic, els masonòlegs no es posen plenament d'acord. En Oswald Wirth associa a l'Expert amb Saturn. En Jules Boucher el situa a l'Arbre Sefiròtic en el “Lesod” o Fonament. Els germans del Ritu de Salomó pensen que simbolitza L'Urà i l'Innovador de totes les coses. El germà Expert a l'escalafó de la llotja va després del Segon Vigilant. Si per circumstàncies molt concretes no estan els dos vigilants i el Venerable Mestre, el germà Expert pot exercir excepcionalment de Venerable Mestre. Josep-Lluís Domènech VENERABLE MESTRE de la R.L. MONTJUÏC GRAN ORIENT DE CATALUNYA Bibliografia: “Oficiós y Oficiales de la Lògia”-Daniel Beresniak-Editorial Hiria-Tres Puntós, Donostia 2003- ISBN 849576511X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie”-Daniel Ligou- Editions PUF, Paris 1987- ISBN2130544975. “La Formation Maçonnique” – Christian Guigue- Editions GUIGUE, Lille 2003-ISBN 295067089X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie et des Francs-Maçons” – Alec Mellor-Editions Belfond, Paris 2005- ISBN-2714441580. “Diccionario de Simbolos Masonicos”-Jean Farré-Kompas Ediciones, Madrid 1997- ISBN 84-9227994-X “Diccionario Enciclopedico de la Maçoneria”, (Tomos I y III) - Lorenzo Frau Abrinés- Editorial del Valle de Mexico, Mexico D.F. 1976- S.E.P. 9209/75. “Diccionario AKAL de la Francmasoneria”. – Juan Carlos Daza. – Ediciones AKAL, Madrid – 1977- ISBN 84-460-0738-X

JOSEP-LLUÍS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – OFICIS A LLOTJA MAÇONICA – EL GERMA SECRETARI

Josep Lluis Domenech Gomez 6   OFICIS A LLOTJA: EL SECRETARI L'Ofici de Secretari/a d'un taller maçònic, és molt antic. De fet, existia a les llotges operatives, és a dir abans del 1717. Hi tenim documentació anterior a Anderson. A l'antigor, a l'Antic Egipte hi havia els "Hierogrammates", una branca d'Escribes, que se'n cuidaven del traç dels jeroglífics i tot seguit de traduir-los i explicar-los en les seves cerimònies iniciàtiques. Concretament a l'Edimburg Register House, és a dir a l'hemeroteca més antiga d'Escòcia, hi tenim el primer conjunt documental conegut com a "L'Edimburg Register" amb data de 1696 que és el primer registre conegut d'un Secretari de llotja. En els ritus Francès, Escocès i de Salomó, el germà Secretari és col·loca a l'Orient a la dreta del Venerable Mestre, al ritu d'Emulació es situa a l'esquerra del President de la Llotja. En el Ritu Escocès Rectificat, el germà Secretari no està a l'Orient, sinó a la primera fila de la columna del Septentrió i redacta durant la tinguda l'Acta, per a després gairebé al final de la Cerimònia, llegir-la. Existeix una definició per fer esment del càrrec: El Secretari/a és la Memòria de la llotja. Durant les reunions pren notes dels treballs i més tard redacta l'Acta o Planxa d'Arquitectura. Que desprès és adoptada pel taller a la pròxima reunió, previ informe de l'Orador per arribar a ser firmada pel Venerable Mestre, l'Orador i el mateix Secretari. En algunes llotges, després de llegir-se l'Acta, el germà/na Secretari/a passa llista de tots els germans/nes que assisteixen a la tinguda, i aquest detall queda ben palès també a la Planxa d'Arquitectura. Amb les excuses dels germans que ho han fet reglamentàriament i també reflectint els que no han presentat cap excusa. La "joia" que porta el germà/na Secretari/a en el seu collar són dues plomes creuades. El masonòleg i germà, Oswald Wirth, ens parla del Secretari, associant-lo amb l'Arbre Sefiròtic, amb el nom de "Binah", és a dir la Intel·ligència. És simbòlicament "la lluna" perquè escriu i redacta fidelment tot el que emana de l'Orador, representant de la Llei maçònica que és el Sol. El germà o germana que ocupi el càrrec, ha de saber que al ser "La Memòria de la Llotja" el que deixi escrit, pot servir a l´esdevenidor com a documentació útil pels historiadors i treballs de recerca. De fet, els llibres d'història de la Maçoneria, utilitzen aquestes fonts. Un "Landmark" no escrit però, és el de què els germans o germanes que estan presents a l'inici de la lectura de la Planxa d'Arquitectura, si algú d'ells no ha assistit a la tinguda que va a llegir el germà Secretari, ha de cobrir el Temple. És la "Filosofia del Secret Maçònic" per la que amb "Stricto Sensu" els germans que no han estat en una tinguda, no tenen per què saber el que s'ha tractat en ella, encara que pertanyin a la llotja. També en algunes Obediències, els germans visitants no entren al taller fins després d'haver estat llegida l´Acta. Enguany aquests costums ja no són majoritaris. Els canons de redacció aconsellen que les Actes no siguin "In extenso", cal aplicar l'art del resum ben estructurat. És aconsellable que la lectura de l'Acta no passi dels 10 minuts, per no distorsionar la continuïtat del Ritual a llotja. El Secretari/a, no ha de ser monòton, sinó creatiu, imaginatiu i intel·ligent. Amb un gran sentit de la Síntesi, és a dir dotat de l'Esperit Geomètric com a maçó que és. A més a més ha de practicar l´Art de la discreció. Després de les Tres Llums de la llotja, el Secretari és la cinquena Llum després del germà Orador. El Secretari, hauria de ser dels primers a arribar a Llotja, perquè ha de preparar la documentació a llegir, deixar a la Sala de Passes perdudes el Llibre d'Assistència, i també hauria de ser dels últims a abandonar el Temple, en haver de recollir tota la paperassa utilitzada. El Secretari d'una llotja, té el deure de ser curós en guardar tota la correspondència, no llençar res, i aplicar aquesta doctrina en els  mètodes moderns, és a dir els correus electrònics i programari que comporten les Convocatòries, Informes de llotja, Aplomacions, Comunicats de l'Obediència, etc. Josep-Lluís Domènech VENERABLE MESTRE DE LA R.L. MONTJUÏC GRAN ORIENT DE CATALUNYA Bibliografia: “Oficiós y Oficiales de la Lògia”-Daniel Beresniak-Editorial Hiria-Tres Puntós, Donostia 2003- ISBN 849576511X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie”-Daniel Ligou- Editions PUF, Paris 1987- ISBN2130544975. “La Formation Maçonnique” – Christian Guigue- Editions GUIGUE, Lille 2003-ISBN 295067089X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie et des Francs-Maçons” – Alec Mellor-Editions Belfond, Paris 2005- ISBN 2714441580. “Diccionario de Simbolos Masonicos”-Jean Farré-Kompas Ediciones, Madrid 1997- ISBN 84-9227994-X “Diccionario Enciclopedico de la Maçoneria”, (Tomo III) - Lorenzo Frau Abrinés- Editorial del Valle de Mexico, Mexico D.F. 1976- S.E.P. 9209/75.

JOSEP-LLUÍS DOMÈNECH GÓMEZ – Maçoneria Catalana – El Mestre d´Harmonia en una Llotja maçònica

  Josep Lluis Domenech Gomez 6 OFICIS A LLOTJA: EL/LA MESTRE/A D´HARMONIA Per Josep-Lluis Domenech L´Ofici de Mestre d´Harmonia ha estat sempre vigent en Maçoneria. El germà Daniel Beresniak en parla i el defineix com el germà Harmonista. Es el germà/na que s´encarrega de la musica que harmonitza els treballs de les llotges. Cal fer esment que la musica es absolutament indispensable en els rituals maçònics, en totes les tingudes normals i molt en especial en les tingudes magnas d´Iniciació, de Pas de Grau, d´Exaltació i Funebres. La musica harmonitza i tranquilitza l´esperit dels germans i germanes a llotja i acondiciona el sentiment de treball maçònic. Cal recordar per exemple que en el Ritu Escocès Antic i Acceptat, el Venerable Mestre un cop acaba d´obrir els treballs diu: “Germans i Germanes, hem sortit del món profà...” “...I que les nostres mirades es girin cap a la Llum”. Que millor que començar els treballs amb musica harmoniosa i adequada que prepari els nostres pensaments... La joia del germà Mestre d´Harmonia es la Lira. Es l´encarnació del déu Orfeu, déu de la Musica de la mitologia grega. Orfeu emprava la seva lira per “parlar” a les feres. Cal que recordem tots que la musica es un misatge que escapa a l´analisi racional, i que si la sabem apreciar ens parla directament al cor sense l´auxili dels mots o paraules. En moltes llotges el germà Mestre d´Harmonia va variant les peces musicals que disposa en moments determinats del ritual, i cada cop que ho fa, el Venerable Mestre li dona la paraula i explica als germans de la llotja el nom de les melodies que disposa, aixi com una petita explicació de com es van compondre. Cal fer esment que la Biblia ens parla de la musica i el seu efecte benefic. 1 Samuel, 16-17: “David prenia la citara i tocava, Saul es calmava i es trobava millor, perquè fugia d´ell l´esperit maligne.” I també en el Genesi 4, 21, quan ens parla de Tubalcain, el ferré que fabricava instruments musicals pel su germà Jubal: “...El nom del seu germà era Jubal, que fou el pare dels qui toquen la cítara i el flabiol.” La musica es un art amb el que el Mestre ordena el caos per aconseguir la creació d´una obra harmonica, i llavors conduir-nos cap a la millor comprensió del coneixement iniciatic que tenim que realitzar com a maçons i maçones. Durant la centuria de 1700 i 1800 les llotges tenien musics profesionals i tots eren germans. Les llotges pertenyien a un aristocràta que era l´amo de la llotja i el Venerable Mestre “Ad Vitam”. Per acabar, la musica cal que ajudi els moviments de llotja, i que l´harmonia disposi l´ambient amb una atmosfera adequada que cohesioni als germans i germanes i ens faci sentir el “Temps Sagrat” de les nostres tingudes.   Josep-Lluís Domènech VENERABLE MESTRE de la R.L. Montjuïc GRAN ORIENT DE CATALUNYA Bibliografia: “Columna de la Armonia”- Honorio Marcial – Editorial Entre Acacias. S.L. – Oviedo 2014- ISBN 978-84-942692-7-1 “Oficiós y Oficiales de la Lògia”-Daniel Beresniak-Editorial Hiria-Tres Puntós, Donostia 2003- ISBN 849576511X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie”-Daniel Ligou- Editions PUF, Paris 1987- ISBN2130544975. “La Formation Maçonnique” – Christian Guigue- Editions GUIGUE, Lille 2003-ISBN 295067089X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie et des Francs-Maçons” – Alec Mellor-Editions Belfond, Paris 2005- ISBN 2714441580. “Diccionario de Simbolos Masonicos”-Jean Farré-Kompas Ediciones, Madrid 1997- ISBN 84-9227994-X “Diccionario Enciclopedico de la Maçoneria”, (Tomo II) - Lorenzo Frau Abrinés- Editorial del Valle de Mexico, Mexico D.F. 1976- S.E.P. 9209/75.

JOSEP-LLUIS DOMÈNECH GÓMEZ – CARTA AL AMIGO ESPAÑOL

Josep Lluis Domenech Gomez CARTA AL AMIGO ESPAÑOL es una carta que ha publicat la revista NUVOL i que per la validesa del seu contingut en faig esment en aquest blog sobiranista CARTA AL AMIGO ESPAÑOL Hace tiempo que te oigo murmurar cada vez que se habla del “proceso” catalán. A menudo tus murmullos se transforman en gruñidos, que no pueden ser si no una muestra de desaprobación de lo que está ocurriendo en Cataluña en los tiempos actuales. Las pocas veces que logras hilvanar algunas frases manifestando tu opinión, transmites un mensaje embrollado, donde se mezclan fobias personales, deseos, informaciones falsas y alguna ley vigente. Para poder debatir contigo, el primer paso sería que definieses tu discurso, porque ahora mismo es una extraña amalgama de elementos que a menudo son contradictorios: no quieres que nos vayamos porque tú te sientes español, con lo que basas tu discurso en un sentimiento nacional, a la vez que niegas los sentimientos de los otros. Dices que no nos iremos porque es imposible, porque es España es indivisible, como creían que lo era el átomo hace un siglo. Pero también dices que si nos vamos nos irá fatal, porque por lo visto no se puede vivir sin ser español. Y rematas la jugada diciendo que en realidad los independentistas somos pocos, que lo que cuenta es la mayoría silenciosa, a la que atribuyes tu mismo pensamiento sin ni siquiera sonrojarte. Y cuando hablas de los catalanes te permites afirmar con aplomo un corpus de ideas a cual más falsa y mezquina. No, los catalanes no somos nazis: para que te orientes, nazis eran aquellos a quien la españolísima División Azul ayudó; nazis eran los que detuvieron a nuestro presidente Companys y lo entregaron a Franco para que lo fusilara. La bandera nazi no es cuatribarrada, es otra muy distinta, con la que a menudo se fotografían los cachorros del Partido Popular, o la que se exhibe en algunos campos de fútbol españoles; o la de algunos partidos políticos (legales) que defienden la sagrada unidad de España. Tampoco entiendo nada cuando te indignas porque, a tu juicio, en Cataluña se impone la lengua catalana. ¿No te has parado a pensar en la magnitud del disparate? Sería equivalente a protestar porque el castellano se “impone” en Madrid. Aquella es la lengua de Castilla como lo es el catalán de Cataluña. Y tampoco es cierto que exista una fractura social entre los catalanoparlantes y los que usan el castellano como lengua única, porque, entre otras cosas, todos los catalanoparlantes son también castellanoparlantes. La única fractura social que hay aquí, es la misma que hay en todos los rincones del planeta: la económica. O en otras palabras, que los ricos se juntan con los ricos y los pobres con los pobres. Te he visto emplear la estrategia más tramposa imaginable: cuando el independentismo no era mayoritario, era un movimiento sin importancia porque “son cuatro gatos”; ahora que parece ser preponderante, resulta que se debe a la manipulación en la enseñanza y en la televisión pública. Con argumentos así siempre se gana, ¿no? Los podrías aplicar a cualquiera que piense distinto a ti y siempre tendrías razón, por absurda que sea tu postura. Además, suponer que el pueblo catalán está manipulado simplemente porque no coincide contigo es lo mismo que partir de la premisa de que todos son tontos menos tú. ¿No se te ha pasado por la cabeza que quizá el manipulado eres tú? A juzgar por la cantidad de medios que defienden una y otra postura, apostaría por esta última hipótesis. Y no, en los colegios catalanes no se adoctrina, salvo que pienses que enseñar en lengua catalana es adoctrinar y que el único idioma apropiado para la enseñanza es el castellano. En ese caso tienes un problema grave. Pero claro, no sólo es la escuela la que impone una doctrina nacionalista, es también la televisión pública, esa que alcanza cómo máximo un 20% de audiencia y que vive rodeada de cadenas que emiten desde Madrid y, por supuesto, en castellano. Ah, y respecto al tratamiento de la información sobre “el procés” que dan unas y otras, lamento informarte que la televisión pública catalana es la que ofrece un reparto de voces más equitativo y ajustado a la realidad de su entorno, según este informe elaborado a partir del análisis de las distintas tertulias de radio y televisión. También argumentas que la lengua catalana en sí misma es un problema, porque nos “aísla” del mundo y crea barreras. Quizá cree barreras, pero sólo a la gente como tú, porque tradicionalmente (y ahora más que nunca) Cataluña es el territorio de la península más internacionalizado y que más visitantes extranjeros recibe, que no parecen encontrar en la lengua catalana un obstáculo para estrechar lazos con esta tierra. ¿Sabes por qué? Porque tener más de una lengua es muy normal, lo anormal es lo otro, el hablar sólo una. Hazme el favor y viaja un poco. Ve a los Países Bajos, por ejemplo. Una potencia europea del tamaño de Extremadura dónde el idioma propio (el “extrañísimo” neerlandés) está por todas partes, porque es el oficial. Pero además se manejan en un inglés perfecto y no consta que nadie (ni inversores, ni turistas, ni marcianos) hayan emitido queja alguna por esta “anomalía”, la de tener dos lenguas y que la propia sea oficial en todo el territorio. Ah, y cuando empieces a viajar comprobarás que no, que con el “español” no se va a todas partes aunque lo hablen más de 400 millones de personas. Fíjate qué mala suerte, que la mayoría de esos 400 millones están concentrados en algunos de los países más inestables, inseguros o pobres del planeta. Por cierto, resulta que presumir de los millones de castellanoparlantes en América es “hermanamiento”, pero decir que los catalanes y los valencianos hablamos lo mismo es “pancatalanismo”. Seguramente no sepas que en las otras lenguas, las “extranjeras”, hay sonidos que nunca sabrás pronunciar, porque nadie te ha enseñado que además de las cinco vocales castellanas existen también las vocales abiertas, cerradas o neutras, así como las eses sordas y sonoras. Lástima que los catalanes dominen todos esos fonemas desde pequeños –gracias al catalán- lo que les facilita el aprendizaje de otros idiomas. Es muy posible que este sea el motivo de la proverbial torpeza de los castellanos monolingües a la hora de aprender idiomas foráneos. Cuando te ves sin argumentos, apelas a la crisis, a los recursos escasos y a las prioridades, asegurando que en Cataluña se malgastan recursos en fomentar el soberanismo, en lugar de preocuparnos “por las cosas que importan a la gente”. Ya sabes, las “embajadas” y todo eso. Si no tuvieses pánico a la verdad, buscarías datos para constatar tus afirmaciones y me mostrarías en una pizarra cuánto dinero malgasta el gobierno catalán en tapar sus vergüenzas con la bandera. Pero no lo harás, entre otras cosas, porque quedaría patente que ese argumento también en falso. Resulta que el gasto que supone eso que denominas “embajadas” y que en realidad son oficinas de representación –porque, mal que me pese, Cataluña aún no es un estado- asciende a 2,2 millones de euros al año (presupuestos de 2014), que podemos discutir si es mucho o poco, pero que en todo caso palidece ante losgastos del sistema diplomático español, donde, por poner un ejemplo, la simple reforma de la embajada de Marruecos nos costó 6,5 millones de euros (2010). Como verás, la cifra de las oficinas catalanas en el exterior la ofrece el diario ABC, un medio que, por lo que yo sé, no parece tener interés alguno en infravalorar este tipo de gastos. Respecto a preocuparse “por las cosas que importan a la gente”, parece que aquí lo intentamos, pero alguien nos lo impide de forma sistemática: el impuesto a la banca de la Generalitat fue bloqueado por el Gobierno de Madrid; el decreto de pobreza energética que pretendía evitar que a los abonados que no pudiesen pagar la luz o el gas se les cortase el suministro durante lo más crudo del invierno, fue llevado al Tribunal Constitucional por el Gobierno de Madrid; incluso las competencias del “Síndic de greuges” vinculadas a la prevención de las torturas han sido recortadas también por el Tribunal Constitucional. Quizá estos últimos ejemplos sean meros asuntos del nacionalismo catalán y no “cosas que importan a la gente”. Pero ya se sabe, nacionalistas siempre son los otros; en cambio tu himno, tu bandera, tus tradiciones son las “normales”: como diría un informático, las que vienen instaladas por defecto en el sistema. En consecuencia, cualquier alternativa te parece exótica, alejada del sentido común y una muestra de “paletismo”. Y ahora que sabes todo esto, por favor, deja de hacer el ridículo. JOSEP-LLUIS DOMENECH GOMEZ