Josep Lluis Domenech Gomez -LLEGIR MONTAIGNE PER SER MILLORS PERSONES –

  Josep Lluis Domenech Gomez 4 LLEGIR MONTAIGNE, PER A SER MÉS BONES PERSONES Potser ens caldria seguir l´exemple de Montaigne per entendre les raons dels que no pensen com nosaltres. L´estiu passat a Paris estant, vaig trobar en una llibreria de vell, molt a prop de Notre Dame els “Assaigs” d´en Montaigne a molt bon preu. Tenia a casa l´edició en PDF, però els vaig comprar. De tant en tant paga la pena rellegir aquesta obra immensa de la literatura francesa. Tinc un amic que diu que és una mena de “Festival privat”, i també hi ha qui diu que és el perfecte llibre de capçalera. I jo, voldria fer una altra definició, si m´ho permeteu: és un gran llibre d´autoajuda. És un llibre que es pot obrir per qualsevol lloc, amb la seguretat que no perdérem el temps, ja que no cal cercar els començaments d´algun paràgraf en especial. Ell ens diu que el plaer esta en buscar i no pas trobar, el que ens diu que els llibres son la millor provisió en el viatge de la vida, i ens parla que considera un infeliç el que no te a casa un lloc per restar sol, per retre´s homenatge o per amargar-se... Els que l´han estudiat a fons diuen que a la seva biblioteca tenia escrita una frase que deia: “No hi ha cap raó que no en tingui una de contraria”. Això ho va dir Plini. En Josep Pla i en Friedrich Nietzsche no es cansaven de rellegir-lo i treure profit pels seus escrits. I sembla que en Montaigne no escollia els amics en funció de la religió o de la manera de pensar, sinó pels seus mèrits. Oloro els tres llibres que componen tota l´obra, m´agrada, la meva muller diu que fan olor a ratolí, jo diria que tenen una olor característica, que és especial i que els fa especials. Vet aquí, que és possible que deixés d’escriure i tornès a rellegir-los en aquests dies d´estiu. Josep-Lluís Domènech    

Josep Lluis Domenech Gomez – LA MORT INICIÀTICA

  Josep Lluis Domenech Gomez 3 LA MORT INICIATICA Per en René Guénon en el seu llibre “Apreciacions sobre la Iniciació” la paraula mort ha de ser entesa en el seu sentit més general, senzillament com un canvi d´estat. Quan hi ha una “Iniciació Maçònica”, que com sabem és una mort iniciàtica, ell ho fa veure com un segon naixement. Però això vol dir que tots els iniciats morim, però morim en el que respecta al món profà. Mort i naixement son dos mots que ens porten a pensar el pas que fem tots els maçons: el de ser uns profans a ésser uns Iniciats. La mort pot arribar en qualsevol moment. És un assumpte del qual ningú vol parlar fins que ens toca enfrontar-nos a una malaltia, un accident o una mort sobtada. I tenim por a la mort, perquè les nostres creences des de l´antigor ens limiten. Tenim por, perquè no sabem que vindrà després. Perquè tothom associa la mort a la vellesa i a la pèrdua de facultats. Però, de vegades, fins i tot molt sovint, la mort arriba també per a la gent jove. I si arriba abans a la malaltia o al patiment, gairebé ningú en vol parlar... I caldria tractar-la amb naturalitat, com a part integrant del nostre cicle vital. La mort no s´ha d'amagar a ningú, començant pels nens. Si s´amaga als més petits creixen les seves confusions i ansietats, però si amb tres, quatre o cinc anys els portes als funerals i no els amagues res, creixeran molt més adults. Si be parlar sobre el final dels nostres dies, de la mort, encara a hores d´ara en bloqueja, caldria saber que les estadístiques ens diuen que ens els últims 10 anys ha crescut l´interès  per la transcendència, per saber que a qualsevol moment ens pot arribar la mort. La millor manera de preparar-nos per a la mort, és valorar el que tenim i viure el present amb el màxim de coherència. En Maçoneria, tenim aquest estadi de la “Mort”. I tots sabem que molts germans i germanes  l'han vist arribar i l´han acceptada. Cal ser vell per tenir a prop a la mort? Gens ni mica, ho sabem tots i molta gent no en vol sentir parlar. Però la mort ens envolta encara que no vulguem. La mort fa l´exercici  del “Carpe Diem”. Aprofita massa el temps diria jo.. Josep-Lluís Domènech

Josep Lluis Domenech Gomez – SI VOTES INDEPENDENCIA VOTARAS PEL CATALÀ

  Josep Lluis Domenech Gomez Votar independència és votar llengua Desde la PLATAFORMA PER LA LLENGUA ens arriba un missatge que cal no oblidar quan anem a les urnes, siguin els que siguin els comicis que anem a votar. El català necessita un estat a favor i no un a la contra, com ara, i per això assolir la independència política és l’única manera d’aconseguir la normalitat del català a Catalunya. Aquesta és la constatació a la qual ha arribat la Plataforma per la Llengua després de vint-i-dos anys de treballar pel català i d’anar copsant durant tot aquest temps la resposta real dels diferents governs espanyols –i d’alguns governs autonòmics– als problemes dels ciutadans amb relació a la llengua catalana: furibunds atacs a la immersió a l’escola a Catalunya, negació de la unitat de la llengua, reiterats intents que els infants de les Balears i el País Valencià no puguin estudiar en català, veto a la possibilitat de fer el català oficial a Europa… En resum, després d’una àrdua feina de picar pedra, l’entitat ha constatat la impossibilitat d’un canvi real, la impossibilitat que els diversos governs espanyols tractin el català com una llengua de primera i, per tant, que considerin els catalanoparlants ciutadans de primera. A Espanya els catalanoparlants són ciutadans de segona, i el català, tot i ser una llengua viva i puixant, no pot desenvolupar-se amb normalitat en ple segle XXI en aquest estat. Des que va néixer el 1993, la Plataforma per la Llengua ha tingut com a únic objectiu millorar la situació del català des d’un vessant pragmàtic i transversal. En tot aquest temps, l’entitat mai no s’havia definit sobre quina havia de ser l’estructura política dels territoris de parla catalana. Ara, però, aquest mateix pragmatisme és el que ha portat la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, a concloure que només amb un estat propi el català pot prosperar, i a decidir de donar suport obertament al procés sobiranista que viu actualment el Principat. Per tant, amb vista als comicis del 27 de setembre, la Plataforma per la Llengua ho veu clar: demanem el vot per a qualsevol de les candidatures que aposten obertament, i en un termini de temps com més breu millor, per la independència de Catalunya! Perquè ara mateix, votar per la independència és també votar per la llengua catalana. Òscar Escuder de la Torre, President de la Plataforma per la Llengua

Josep Lluis Domenech Gomez – CATALUNYA ES UNA NACIÓ – Recull de dades de LO TIMBALER DEL BRUC

  Josep Lluis Domenech Gomez Vet aqui uns comentaris i dades que m´agraden i les faig a mans de tothom que les vulgui llegir, Josep-Lluis Domenech
­

Catalunya és una Nació

Avui en dia no hi ha cap polític ni governant espanyol que accepti que Catalunya es una Nació. Inclòs a Catalunya a nivell popular, persones que no coneixen la veritable historia de Catalunya, l’origen, la formació, el fet lingüístic, no entenen que Catalunya sigui una Nació i hagi estat una nació independent en altres temps; però el fet és que des d’alts nivells del poder centralista fan confondre a la gent el concepte de Estat i Nació. Concepte de “Nació” i d’Estat Que és una nació? Una nació es una agrupació humana situada en una zona geogràfica des de temps immemorial, amb antiga historia pròpia que els poders centralistes dominadors l’han ocultat, amb llengua pròpia i amb consciencia dels ciutadans com a grup diferencial, que es troben sota el poder d’una altra nació més gran i poderosa. La Nació dominadora es Nació i Estat. La dominada es nació sense Estat. L’estat es el poder. Hi ha moltes nacions sense estat: El Kurdistán el Canada Francès, els bretons a França; Catalunya, el País Basc, i si no haguessin perdut la memòria històrica altres zones de la península Iberica. L’Estat es el poder. Així als Estats Units es parla de la Nació Índia; i ningú fa escarafalls. Ara és el moment de transcriure unes reflexions del historiador alemany Johannes Haller, del segle passat que s’expressava així : “ Per a qualsevol poble i en qualsevol època constitueix una desgràcia el trobar-se unit dins d’un mateix estat amb un altre de més gran i més fort. La lliure evolució de la seva modalitat innata serà dificultada en el millor dels casos, impedida comunament, i tal vegada extingida per complet. Però tal unió es funesta en temps de crisis quan queda superat l’antic i irromp a la llum un fet nou. Mai com en aquests moments resulta de la major importància, que el poble es pugui desenvolupar tal com fou creat, determini el seu propi destí; en una paraula, que sigui lliure.” El filòsof Madrileny de fama internacional a la seva època, en un del seus llibres diu: Espanya no es cap nació es un conjunt de nacions, encara que la majoria ja ha perdut la consciència, de pobles autòctones diferents de Castalla, que va absorbir tot el que va poder a la península Ibérica. S’hauria d’acceptar que Espanya es Castella i els satèl·lits que es varen sotmetre sota el seu poder. Eix fonamental: la Llengua El que es fonamental es la possessió de una llengua pròpia. La llengua es el fet diferencial mes característic i fonamental d’un país. La mentalitat d’una població es reflexa amb la llengua; L’esperit d’un poble s’expressa en el seu llenguatge. Això els governs centralistes dominadors no ho reconeixen públicament, però ells ho saben, i per això tenen tant d’interès en destruir les llengües regionals. Saben que el poble que conserva la seva pròpia llengua, conserva la memòria històrica del seu origen com unitat territorial amb sentiment de nacionalitat diferencial respecte del poder dominador. Repassant la Història: Així veurem uns quants exemples amb declaracions rigorosament històriques de monarques, de polítics i governants espanyols. En el decret de nova planta del 1716 d’en Felip V, en haver vençut a la guerra de successió d’Espanya, ja reconeix que Catalunya era una nació, prohibint la llengua catalana. Aquí l’edicte del fiscal general del “Consejo de Castilla” de l’any 1715 (El Decreto de Nueva Planta) “A cada Nación, parece señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su Pais, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.” “….y forma de substanciar los pleitos, en la suposición de que todo se deberá formar en Lengua Castellana, y actuar en papel sellado; en el derecho de decidir tanto en lo “Civil como en lo Criminal” José Rodríguez Villalpando, fiscal general del Consejo de Castilla el 1715. En aquest Edicte es pot veure clarament un fet que avui dia no vol acceptar cap polític ni governant espanyol, de cap color polític. Y es, que en aquell temps des del centre, des de el poder, que era Castella reconeixien que Cataluña era una Nació; i aclarim que no parla d’Espanya com a entitat dominadora sinó que parla de Castella com a nació dominant. Una altra manifestació que reconeixia que Catalunya havia sigut una nació independent, el tenim amb les declaracions al Congres dels diputats a Madrid pel Comte de Romanones que en castellà transcric a continuació. Declaració del Comte de Romanones prohibint la llengua catalana 1916-: “Vosotros pretendéis el empleo del catalán por eso, porque pueblo que su lengua cobra su independencia recobra; y por el camino que conduzca a tal designio os tenemos que atajar”. Álvaro de Figueroa y Torres conde de Romanones. “Diario de sesiones del Congreso de los Diputados”, núm. 29, Pág.607, 1916 Aquí tenim una clara reflexió i és que reconeix que Catalunya havia sigut una nació independent. . Estiu 2015 Lo Timbaler del Bruc

Josep-Lluís Domènech Gómez – COM ES TINDRIA QUE BURILAR UNA PLANXA MAÇÒNICA

Josep Lluis Domenech Gomez 6 COM ES TINDRIA QUE ESCRIURE UNA PLANXA MAÇÒNICA? Per poder burilar una planxa tenim que escollir el tema que volem tractar, cal cercar informació. Es tracta de recollir dades, reflexionar i tot seguit saber-les exposar amb honradesa, sabent escollir les paraules. Un cop escollit el tema, es tracta d'intentar establir unes fases, compilació, estructura, reflexió, redacció i correcció final. Per treballar una Planxa cal fugir del temptador “copiar i enganxar”, tenim que expressar les pròpies idees en funció de la bibliografia emprada. Cal ser valents i ser nosaltres els que ens atrevim a exposar. Fa molts anys, un Mestre Maçó em va fer la millor descripció de com traçar un escrit maçònic adreçat als germans. La idea que es vol transmetre, surt del cervell, passa pel cor i tot seguit arriba a la ma, que és la que redacta. Cal voler proposar amb el nostre treball que els germans col·laborin i que un cop llegida la planxa, la llotja entri en efervescència i que les aportacions surtin com a bolets. Serà llavors quan es produirà l´Egregora que tots tenim que desitjar. Quan treballem les planxes estem filosofant. I la filosofia és la base de la Francmaçoneria. En Kant va dir: “Que puc saber? Que és el que tinc que fer? Que puc esperar?. Amb aquestes tres preguntes bàsiques els francmaçons hem anat bastint l´obra de l'Art Reial. Si anem al diccionari trobem que “Filosofar es recórrer a la raó” però amb uns límits no precisats. Com a maçons tenim que aprendre a tenir una opinió i saber-la argumentar. La filosofia és un combat contra la ignorància, i els maçons tenim el deure de sempre lluitar contra la ignorància. Tenim que expressar els nostres raonaments per ser millors basant-nos amb l´estudi dels texts antics i saber expressar-los a hores d´ara amb la idea  que la utopia es pot realitzar. Els científics constaten els fets, els demostren, els filòsofs els expliquen. Com a maçons ens anomenem ciutadans del mon, en Bertrand Russell va dir que “La filosofia fa de nosaltres ciutadans de l´Univers”. Com a maçons tenim que cercar contínuament el sentit de les coses, la nostra formació intel·lectual, els lligams amb el nostre proïsme. Josep-Lluís Domènech Gómez VENERABLE MESTRE de la R.L. MONTJUÏC GRAN ORIENT DE CATALUNYA        

JOSEP-LLUÍS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – REFLEXIONS ARRAN EL MALLET EN UNA LLOTJA MAÇÒNICA

  Josep Lluis Domenech Gomez 6   El mallet. Un estri que es normal veure a una llotja maçònica. Veiem algunes reflexions arran el mallet..... JOSEP-LLUÍS DOMÈNECH GOMEZ SIMBOLOGIA DEL MALLET Un dels moments que sempre recordaré és el del dia de la meva Iniciació, quan el Venerable Mestre em donà “La Llum”, donant tres cops amb el Mallet a la seva espasa flamígera, creant-me, instituint-me i rebent-me com a Maçona. Mes endavant he pogut anar apreciant en diferents ocasions la simbologia del Mallet. Aquest se'ns mostra com un atribut d'Autoritat de les Tres Llums del Temple a les mans del Venerable Mestre i dels dos Vigilants. Antigament als Monestirs, l'Abad amb el Mallet conduïa els principis i finals dels actes cumunitaris com els Oficis i els àpats al Refectori. Així mateix podem veure que el Mallet treballa tant a l'obertura com en el tancament dels treballs maçònics, de la mà del Venerable Mestre. El soroll produït pels cops del Mallet durant les Tingudes, ajuda als assistents a alliberar-se dels seus pensaments profans i posar-se en estat receptiu de Silenci Interior, i poder així escoltar i contemplar millor tot el que succeeix en Lògia. Quan un Taller rep la visita d'alts dignataris d'altres tallers, els mallets de les Tres Llums del Temple els reben amb un acte de distinció, executant el que s'anomena “Mallets Batents”, que vénen a ser uns cops cadenciosos i ordenats. A continuació el Venerable Mestre ofereix ritualment a la dignitat el seu Mallet. També el Mallet cobra importància quan els 2 Vigilants prenen la paraula en Lògia. En aquest moment se'l col·loquen diagonalment al pit, i d'aquesta manera simbolitzen i reemplacen així el signe d'Ordre que utilitzen els altres germans. El Mallet representa la intel·ligència que actua, persevera i dirigeix el pensament dels Germans en Lògia, animant la meditació dels què en el silenci de la nostra consciència, cerquem la veritat. Per als Aprenents el Mallet ha de ser l'emblema del Treball, de la força material necessària per vèncer els obstacles i les dificultats. Ha de significar la Intel·ligència Perseverant, inseparable del Cisell, que és el símbol del discerniment, sense la intervenció del qual l'esforç seria inútil i perillós. El cop del Mallet o maça sobre el cisell representa el mètode, la voluntat espiritual que representa la voluntat executora. Amb la mà dreta l'Aprenent sosté la Maça com a principi actiu cap al cisell que és principi passiu, i amb precaució va polint la seva “Pedra Bruta”. Ben a prop l'Aprenent té també el Regle de les 24 divisions que li mostren la cadència del dia de tot Maçó: 8 hores de treball, 8 d'estudi o oci i 8 de descans.

Josep-Lluis Domènech Gómez – MAÇONERIA, SILENCI, ATENCIO i EGREGORA

  Josep Lluis Domenech Gomez 6 Vet aquí, unes petites reflexions a l´entorn dels mots: SILENCI, ATENCIÓ i EGREGORA SILENCI, ATENCIÓ I EGREGORA Quan arribem a la Maçoneria en condició d'Aprenents, se'ns condiciona en major o menor grau amb el Silenci. Mitjançant el Silenci, l'Aprenent exerceix el rol de la Contenció i davant ell s'obren les portes de l'Atenció del que succeeix i es parla en Llotja. Mitjançant el Silenci, i el raonament abans de parlar en totes les situacions de la vida, tant profana com iniciàtica, ens situem en un estadi en què podem valorar els inputs que el nostre intel·lecte rep, i aprendre a discernir sobre els temes que tractem, evitant així els exabruptes. El Ritual és el millor i mes directe camí per exercitar el coneixement maçònic. Mitjançant aquest procés i l'exercici personal de participar-hi, aquest ens permet entrar en les vies de les energies físiques, emocionals i mentals, que generen el que en Maçoneria anomenem "Egregora". Egregor de l'accepció grega "Egregoroi" significa etimològicament "vetllar" però en aquest cas en concret, dins els nostres temples, designa la força generada per la suma de les energies físiques, emocionals i mentals, d'un grup determinat de Germans, quan ens apleguem en una Tinguda. Combinada amb l'atenció dins el Taller, la "Egregora Maçònica" té que exercir un reforçament de llaços invisibles però psíquicament palpables, que integra als reunits, mitjançant pensaments positius de la mateixa natura. Hem d'esforçar-nos a evitar entrar mecànicament al Temple al començament de les Tingudes; cal meditar que quan penetrem al Taller estem encara dins la foscor i el caos, i que ens preparem per a treballar a la recerca de la Llum i l'Ordre que aquesta llum comporta. El Silenci, la Concentració i el desig de la Feina Positiva en els treballs maçònics, evitarà energies negatives i afavorirà vibracions positives al Taller. Parlem de vibració, que pot ser considerada com un dels 7 Principis Hermètics, en concret el que ens esmenta: "Res està immòbil, tot es mou, tot vibra". Dins els tres plànols de l'existència, el físic o material, el mental o metafísic i l'espiritual, podem considerar dues menes de vibracions: la més baixa és a dir la del pla material, i la més alta que correspon a l'espiritual. A l'univers com hem dit abans, no hi ha res que resti immòbil i quiet, sinó que tot està contínuament vibrant i en moviment. Qualsevol pensament -positiu o negatiu-, és energia que emana de nosaltres cap l'exterior per donar forma al que hem pensat. Una perfecta comprensió d'aquest principi, ens habilitarà per controlar les pròpies vibracions mentals, i contribuir a l'"Egregora Maçònica" tots plegats. Si considerem la correcta execució del Ritual i la màxima atenció envers a ell, estarem projectant energies positives que afavoriran i donaran prestigi a les nostres Tingudes com a màgic i eteri fruit del sinergisme de tots nosaltres. Hem de deixar fora del Temple pensaments i actituds profanes, i evitar el rol de simples espectadors, escometent la tasca engrescadora i constructiva en tot el que es desenvolupa en les nostres Tingudes. Així, evitant sempre la rutina contribuirem a la formació de la "Egregora", unint els nostres desitjos, amb una actitud que reforçarà els nostres treballs. Per acabar, cal fer esment que l'atenció a Llotja, facilita l'assimilació i comprensió del Ritual, l'enriquiment personal i la correcció mental de conceptes o costums.

JOSEP-LLUIS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – REFLEXIONS SOBRE EL TERME MAÇÒNIC “HE DIT…”

  Josep Lluis Domenech Gomez 6   UNES REFLEXIONS SOBRE EL TERME "HE DIT" Josep-Lluís Domènech   Caldria reflexionar arran l'expressió maçònica del “He dit Venerable Mestre” amb la que sempre acabem les intervencions a llotja. Quan emprem el terme “He dit” val a dir que fem nostra una responsabilitat. Primer cal pensar ON HO HEM DIT. Segon QUAN HO HEM DIT. Tercer COM HO HEM DIT. Quart A QUI LI HEM DIT, i Cinquè PERQUÈ HO HEM DIT. HO HEM DIT doncs fora del món profà, en un temple maçònic, rodejats de germans i germanes que ens han escoltat amb interès. En pensar QUAN HO HEM DIT, ho hem dit desprès de demanar la paraula al nostre primer o segon vigilant o directament al Venerable Mestre. Si pensem un xic, de la manera COM HO HEM DIT, ho hem dit en peu, cara a l'orient, a l'ordre, mirant al Venerable Mestre. Generalment treballem en primer grau, i acomplim un dels més bells símbols maçònics, en posar-nos la mà al coll, expressem en tot moment la CONTENCIÓ. Preservant la nostra ment d'una exaltació febril, mirant de no comprometre la nostra lucidesa i de parlar sempre amb mesura. A QUI LI HEM DIT. Doncs en principi al Venerable Mestre i mitjançant ell a tots els germans i germanes de la llotja. I PERQUÈ HO HEM DIT?. En aquesta reflexió cal PENSAR abans de parlar, perquè ja estaran dites, i poden portar conseqüències per la interpretació que es pot fer de les paraules que es diuen. Cal sempre mirar de presentar les exposicions amb l'Art de la RETÒRICA però sempre de la manera més expressiva i entenedora. Al parlar es fa sempre davant el silenci de tots els germans i germanes i cal sempre pensar amb el respecte envers el proïsme. En Labruyère deia: “Tot el que es pensa amb mesura, és expressa clarament”. Abans de pronunciar el terme maçònic “He dit”, cal pensar que és acaba d'expressar una opinió que possiblement promourà una reflexió general a llotja i per tant, hi haurà un enriquiment de les idees amb la intervenció dels demès germans i germanes. Desprès de dir “He dit” estarem en condicions de cercar la egrègora general, fugint de la intolerància i amb l'intercanvi d'idees mesurat i generós envers els altres germans. Cal abans de parlar tenir clar que “Si parlem per no arribar a dir rés i no dir rés per parlar” perquè llavors fugirem de dir bestieses. En utilitzar el “He dit” entrem sense adonar-nos en un món ritualista i ocult amb l'harmonia d'haver tingut un parlar educat i generós envers els nostres germans. La expressió “He dit” vol dir una progressió personal, una manera d'acabament i de síntesi, i una expressió d'un treball fet per a la reflexió general de la llotja. En definitiva vol dir responsabilitat de les paraules que s'acaben d'emprar, l'Art de la RETÒRICA i l'haver fet una bona transmissió oral envers el proïsme. Els indis a nord-americà, abans d'haver estat reduïts en reserves, quan acabaven de parlar i d'expressar-se tenien el costum de dir: “Hugh”, per tant podríem dir que volien expressar el mateix que nosaltres fem a llotja quan diem “He dit” sense adonar-nos del que acaben de pronunciar per acabar la nostra exposició. Tots el “He dit” que es pronuncien a llotja, componen un “Nosaltres hem dit” com a obra comuna i això permetrà a l´Orador dir a l'acabament de la Tinguda: “Els treballs han estat  justos i perfectes, Venerable Mestre. I per acabar, en emprar el “He dit” volem expressar encara que no ens hem parat a pensar que: HE DIT I NO VULL DUBTAR EN LA MEVA VIDA, HE DIT QUE JO NO VULL PERDRE TOT EL QUE ESTIMO, HE DIT PERQUÈ LA VIDA ÉS MES FORTA QUE LA MORT, HE DIT PERQUÈ L'AMOR ENVERS ELS MEUS GERMANS, ENVERS EL MEU PROÏSME HO VENÇ TOT.  JOSEP-LLUIS DOMÈNECH VENERABLE MESTRE DE LA R.L. MONTJUÏC            

JOSEP-LLUIS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – OFICIS A LLOTJA – EL GERMÀ ALMOINER

  Josep Lluis Domenech Gomez 6   OFICIS A LLOTJA: L´ALMOINER L'oficial a llotja que rep el nom d'Almoiner/a també pot ser anomenat Hospitalari/a. Aquest ofici existeix a tots els Ritus de la Francmaçoneria i comporta unes obligacions força importants dins la llotja. En principi és el que s'encarrega de rebre i distribuir les aportacions dels germans, segons les necessitats d'algun germà o germana que ho hagin de menester. En un moment determinat de la Tinguda, que varia segons el Ritu i Ritual que s'empri, el germà/a almoiner/a, acompanyat del Mestre/a de Cerimònies, es posen Entre Columnes i quan el Venerable Mestre ho indica passen de manera ritual o sense ritual el “Tronc de la Vídua”, i un cop acabat el tràmit ho porten a l'Orient a mans del germà/na Orador/a, fins que un cop acabats els treballs maçònics ho comptin i el facin a mans del germà/na Tresorer/a, de les peces o pedres profanes que s'han recaptat. Quan ho determini el Venerable Mestre i gairebé sempre en determinades Tingudes Magnes o de gran solemnitat, l'ordre de passar el “Tronc de la Vídua” es realitza de manera ritual, i llavors es passa primerament al Venerable Mestre, als dos Vigilants, al germà/na Orador/a i al germà/na Secretari/a. Tot seguit al germà/na Expert/a, al Mestre/a de Cerimònies i després als membres de la llotja, per acabar passant-ho als germans o germanes visitants. Val a dir que per norma, es passa començant pel Venerable Mestre per donar tota la volta al temple i finir pel germà/na Secretarí/a. Però la tasca del germà/na Almoiner/a no acaba aquí. També és l'encarregat d'interessar-se per la salut dels membres de la llotja, visitar-los si cal, i d'informar a tota hora al Venerable Mestre si algun germà o germana de la llotja està malalt. A més a més algun germà o germana pot passar per un mal moment econòmic i el germà/na Almoiner/a te que fer llavors esment al Venerable Mestre/a de la situació, per veure si és possible ajudar-lo/a. El germà/na Almoiner/a te qué estar amatent de si algun germà/na falta repetidament a les tingudes, i llavors posar-se en contacte amb ell/a i saber el que veritablement passa. Algunes vegades alguns germans/nes poden tenir problemes personals o econòmics que afectin la seva vida maçònica i també a la vida privada. És llavors quan el germà/na Almoiner/a se'n te que fer càrrec i parlar amb el Venerable Mestre/a. Aquí comença la tasca amb més responsabilitat del germà/na Almoiner/a, saber veure els problemes que podent tenir els germans de la llotja i tractar-los amb delicadesa i discreció amb el Venerable/a Mestre/a. El masonòleg i germà Daniel Beresniak diu arran d'aquest tema: “El germà Almoiner és el cor de la llotja”. L'Almoiner està generalment al peu de l'Orient i atençat del Germà/na Secretari/a i a la Columna de Septentrió o del Nord. En l'aspecte simbòlic, representa la figura del “Jesed”, és a dir la gràcia a l'Arbre de la Vida, i en el Sistema Còsmic és “La Terra Nutrient” que nodreix. L'Almoiner en altres temps era l'home humanitari que patia amb el germà amb problemes, que l'escoltava, consolava i el visitava sovint, i si arribava el cas, en cas de malaltia greu, estava al seu costat a l'hora de la mort. Quan arribaven germans visitants d'altres orients, es cuidava de les seves necessitats, amb informació i si calia, els facilitava habitatge. Rebent-los a l'arribada i acomiadant-los a la partença. La joia que generalment porta el germà/na Almoiner/a es una “bossa” amb un cor en el seu bell mig. La solidaritat ha de ser el seu emblema, cal que quedi ben clar que la Francmaçoneria és una societat iniciàtica, que no té que ser un Dret o un Deure, sinó que té que ser natural i ser solament un “Acte d'amor” al proïsme. En uns texts maçònics dels anys 20 a França es fa esment que en una llotja determinada, un germà va començar a deixar d'assistir a les tingudes. La Cambra de Mestres li va enviar una carta perquè és posés al dia en els pagaments per evitar haver de radiar-lo. Però abans d'enviar-li la carta, ningú el va anar a visitar. El Venerable Mestre es va limitar a preguntar als germans si sabien quelcom d'ell. Va resultar que aquest germà tenia tendències depressives, estava a casa seva sense medicar-se, vivia sol, i després de rebre la comunicació de la seva llotja, a banda d'altres pressions de tipus econòmic que tenia, es va suïcidar. A la seva llotja solament es va celebrar una tinguda fúnebre. Aquest fet és esmentat per Daniel Beresniak. I ens pot fer veure la importància en un moment donat, del càrrec de l'Aimoner. Enguany, és possible que aquestes coses no passin. El contacte personal entre els germans i germanes de la llotja mitjançant el correu electrònic i el WhatsApp, gairebé és constant i immediat, però a vegades poden passar situacions d'aquesta mena, si no hi ha comunicació entre tots els germans. Josep-Lluis Domènech VENERABLE MESTRE de la R.L. MONTJUÏC GRAN ORIENT DE CATALUNYA Bibliografia “Oficios y Oficiales de la Logia”-Daniel Beresniak-Editorial Hiria-Tres Puntos, Donostia 2003- ISBN 849576511X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie”-Daniel Ligou- Editions PUF, Paris 1987- ISBN2130544975. “La Formation Maçonnique” – Christian Guigue- Editions GUIGUE, Lille 2003-ISBN 295067089X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie et des Francs-Maçons” – Alec Mellor-Editions Belfond, Paris 2005- ISBN 2714441580. “Diccionario de Simbolos Masonicos”-Jean Farré-Kompas Ediciones, Madrid 1997- ISBN 84- 9227994-X “Diccionario Enciclopedico de la Masoneria”, (Tomo I) - Lorenzo Frau Abrinés- Editorial del Valle de Mexico, Mexico D.F. 1976- S.E.P. 9209/75. “Diccionario de la Francmasoneria” – Juan Carlos Daza – AKAL Ediciones, Madrid, 1997 – ISBN 84-460-0738-X.    

JOSEP-LLUIS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – OFICIS A LLOTJA – EL GERMÀ GUARDATEMPLE

  Josep Lluis Domenech Gomez 6   OFICIS A LLOTJA:    EL GUARDATEMPLE   Per parlar de l'Oficial de Llotja anomenat “Guarda temple” fóra bo que comencéssim a parlar dels termes maçònics: “cobrir el Temple” i “estar a cobert” a partir del significat etimològic dels mots. “Cobrir el Temple” és un terme que es fa servir des de l'antigor, molt concretament de les llotges franceses a partir del 1740, i que vol dir que qualsevol germà o germana de la llotja pot absentar-se de la Tinguda amb el permís del Venerable Mestre. Però cal fer esment que el verb “cobrir” s'empra perquè el Guarda temple en francès és el “Couvreur” de la llotja. “Estar a cobert” vol dir que en un temple determinat, els maçons i maçones reunits poden desenvolupar llurs treballs amb seguretat i que els profans estan allunyats. Per tant poden treballar amb tranquil·litat per la tasca del germà Guarda temple. Aprofitarem l'avinentesa per dir que quan en Maçoneria emprem el terme “plou” o fins i tot “neva”, volem dir que hi ha profans a la vora i cal captenir-se en els nostres comentaris. El Guarda temple és l'encarregat de la vigilància de la porta del Temple i de la “seguretat” dels nostres treballs. A les primeres “llotges angleses” que en principi no disposaven de locals propis i que treballaven en els altells de les tavernes, hi havia el “Tyler” o el “Outer Guard” que proveït d'una espasa vigilava que cap profà arribés on es treballava maçònicament. En els Ritus anglosaxons (D'Emulació i York) hi ha les figures, és a dir els Oficis a llotja de Guarda temple Exterior i Interior, que a més a més retaulen als maçons que volen entrar al temple i preparen als candidats. En el Ritu Escocès Rectificat, l'ofici del Guarda temple, té les particularitats de realitzar les funcions de Mestre de Cerimònies i retaular si cal, l'entrada al Temple. La “joia” que porta el Guarda temple és una espasa vertical o fins i tot una espasa flamígera, com aquelles que parla la Bíblia en el Gènesi. Rememora el que abans hem dit de l'espasa dels antics Guarda temples. Les funcions del Guarda temple són les de guardar la seguretat d'una llotja i es relacionen amb la simbologia del “Guardià del Llindar”. “Traspassar el llindar” és passar d'un món (Profà i exotèric) a un altre diferent (Iniciàtic i esotèric). En el Ritu Francès i en l'Escocès Antic i Acceptat, el Guarda temple és part de l'Orient, per això quan vol demanar la Paraula a Llotja, ho fa directament demanant-la al Venerable Mestre, per tant quan la “paraula està a l'Orient” és quan li pertoca parlar a llotja. Hi ha la Tradició tant en el Ritu Escocès Antic i Acceptat i en el Ritu Francès, que quan el Venerable Mestre acaba el seu servei a la llotja i passa a les columnes sigui el Guarda temple. D'aquesta manera s'estableix una doble premissa. El fins llavors “Primer Mallet de la Llotja” que ha exercit el treball d'organitzar, animar i donar consignes, passa a encarregar-se de tenir cura de la seguretat dels germans i germanes a un lloc diferenciat de les columnes, a disposició del que ordena el nou Venerable Mestre. Però també el nou Venerable Mestre té el recolze visual directe (Orient-Occident) amb el passat Venerable Mestre per “rebre consells visuals si li cal”. Es produeix llavors el que el masonòleg francès Gilbert Alban anomena “Efecte Mirall” en el que la Primera Llum del Temple veu en tot moment al seu davant el “Passat Venerable Mestre”, rebent el seu recolze. Hi ha llavors, el “Transit iniciàtic de l'Orient vers l'Occident”, amb l'assumpció de la Humilitat que tot maçó ha de tenir sempre. Cal fer esment que l'Ofici de Guarda temple no és un ofici menor. Al temple tots els oficis són dignes i importants. Però la tasca de Guarda temple assegura en tot moment el desenvolupament segur de la Tinguda i informa al Primer Vigilant o al Venerable Mestre de qualsevol incidència a la Sala de Passos Perduts, especialment si algun germà o germana vol entrar. Quan algun maçó o maçona vol entrar a un temple durant una tinguda, cal que truqui amb els cops adients al grau en què s'està treballant. Si truquen en un grau diferent, el Guarda temple amb un cop amb el mànec de l'espasa li farà saber la circumstància. En cas que el visitant pugui entrar, serà el Venerable Mestre qui donarà l'ordre en el moment oportú. Josep-Lluís Domènech VENERABLE MESTRE​ de la R.L. MONTJUÏC GRAN ORIENT DE CATALUNYA Bibliografia: “Oficios y Oficiales de la Logia”-Daniel Beresniak-Editorial Hiria-Tres Puntos, Donostia 2003-ISBN 849576511X. “Manuel Pratique du Venerable Maître et du Couvreur” –Giles Alban- Editions Detrad, Paris 2005 – ISBN 2 905319623. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie”-Daniel Ligou- Editions PUF, Paris 1987- ISBN2130544975. “La Formation Maçonnique” – Christian Guigue- Editions GUIGUE, Lille 2003-ISBN 295067089X. “Dictionnaire de la Franc-Maçonnerie et des Francs-Maçons” – Alec Mellor-Editions Belfond, Paris 2005- ISBN 2714441580. “Diccionario de Simbolos Masonicos”-Jean Farré-Kompas Ediciones, Madrid 1997- ISBN 84-9227994-X “Diccionario Enciclopedico de la Masoneria”, (Tomo I) - Lorenzo Frau Abrinés- Editorial del Valle de Mexico, Mexico D.F. 1976- S.E.P. 9209/75.