Josep Lluis Domenech Gomez – LES POSTALS QUE ABANS ENVIAVEM QUAN ESTAVEM DE VIATGE

 

Josep Lluis Domenech Gomez 123

 

LES POSTALS DELS ESTIUS DE FA MOLT DE TEMPS

Estem a la època del correu electrònic i del WhatsApp, i en aquests temps d'estiu, on cada cop més es viatja més lluny, les postals son coses de l´antigor. Una postal ve a ser sempre la imatge d'un lloc que travessa el món amb les paraules de record inscrites com una memòria visual d'un viatge. Potser en podríem dir el missatger enviat des de la distancia com a record, com a prova d'estimació i si m´ho permeteu, fins i tot per donar enveja al proïsme. A hores d'ara, quan en algun mercat de vell, trobo postals anònimes enviades amb algunes paraules inscrites, la majoria de les vegades amb lletra il·legible en el revers de la imatge, escrites ràpidament i gairebé sempre, sense acomplir els paràmetres d'un escrit com Déu mana, voldria fer-vos esment que em sento fascinat i colpit. Molts cops agafo la postal i fins i tot l'oloro, per a veure si aconsegueixo trobar de manera inconscient, més dades d'aquella missiva tan llunyana en el temps. Hi havien unes poques paraules, com a destil·lades i essencials, gairebé sempre reduïdes a un estil formulistic breu i concentrat i gairebé aforístic. Caldria deixar ben palès que les paraules enviades en una postal, a algú quan s'estava lluny, eren part d'una ritualistica en extinció i el que a finals del segle XIX i gairebé tot el segle XX era una norma d'educació, estimació o ves a saber què, és ara, un costum en extinció. Des de l'any 1901 es va posar de moda l'intercanvi de targetes postals. Val a dir que el èxit tenia unes raons de pes, perquè el cost de l'enviament era la meitat que el d'una carta normal. La principal diferencia respecte a una carta convencional era que la postal no utilitzava sobre, així que el seu contingut podia ser llegit amb tota la facilitat del món. I evidentment no era gaire aconsellable el seu enviament per dir coses que requerien a vegades la privacitat. Tinc un amic que colecciona postals de vell. Un cop em va explicar detalls que em van aclaparar. Especialment amb les pistes que ens donava una ullada tranquil·la a tota la postal. Vet aquí que aquests ginys impresos des dels anys cinquanta, permeten datar gracies a la normativa del Dipòsit Legal, l'any d'edició i fins i tot l'editorial que l'havia fet imprimir i tot això estava regulat per un Reglament de Dipòsit Legal aprovat per Decret de 23 de desembre de 1957.

Josep Lluis Domenech-Postal antiga

Per això, les postals testimonien un fet ben interessant: el procés pel qual un pensament o un record es materialitza a distància, adoptant un cos minúscul, i es desplaça fins a arribar al lloc, i de vegades al cor, d’aquell a qui s’adreça, dies després que el pensament o el record tinguin lloc. Però el seu lloc de veritat, en realitat, només el troba quan arriba a mans del destinatari. Aquelles postals, de fet, testimonien el miracle de la comunicació que destil·len, sempre, les paraules

  A hores d'ara, s'envien postals electròniques que encara que no es poden comparar amb la gracia de les antigues, la gent diu que és més “cool” i modern. Que hi farem... L'altre dia vaig veure en un post del Facebook que si encara recordàvem a la contraportada de les llibretes d'escriure que utilizavem a escola, les taules de sumar, multiplicar i dividir, evidentment eram uns iaios. I val a dir que qui ho va escriure tenia tota la raó del món. Josep-Lluís Domènech

Josep Lluis Domenech Gomez – La mel, les abelles i la maçoneria

Josep Lluis Domenech Gomez 678

  Worcester és una petita ciutat de l´estat de Massachusetts a prop de Bòston amb una població de gairebé 200.000 animes, en la que esta el Worcester Art Museum. Que encara que sembli mentida alberga més de 35.000 obres d'art. Evidentment com a mostra d'una històrica tradició nord-americana, aquest museu com d'una gran munió d'altres, va néixer i  va créixer arran un llegat filantròpic. En aquest cas es tracta d'en Stephen Salisbury III, senador, empresari, advocat i benefactor, que a principis del segle passat va deixar una extensa col·lecció d'art americà i un fons de tres milions de dòlars pel desenvolupament del museu en qüestió, que havia estat fundat per prominents homes de negocis de la ciutat el 1896. Però del que vull parlar és d'una obra exposada en aquest indret de la culta i curosa  Nova Anglaterra. Es tracta del quadre titulat “Scoperta del miele” (El descobriment de la mel) d'en Piero di Cosimo.

Josep Lluis Domenech Gomez i la mel

La mel i les abelles, per a tots els francmaçons tenen un significat simbòlic molt especial. La mel és l'aliment espiritual dels sants i els savis. En els misteris de Eleusis es donava mel als iniciats als graus superiors com a signe de vida nova i en Dionís Areopagita deia que les ensenyances de déu eren comparables a la mel per a les seves propietats de purificar i conservar. Per als maçons la mel simbolitza la transformació iniciàtica. I després d'observar amb tranquil·litat el quadre del que us n'estic fent cinc cèntims, pagaria la pena visualitzar un reguitzell de petits detalls que moltes vegades ens mostren les obres d'art i no arribem a saber veure. En Piero di Cosimo sembla ser que va ser un artista solitari i taciturn, un heterodox i potser fins i tot inclassificable del llenguatge renaixentista, però que mudava el seu caràcter i el seu tarannà quan arribaven els Carnavals. Llavors agafava els pinzells i feia descobrir a tothom que contemplava els seus quadres els plaers de la vida. La contemplació d'aquesta obra d'art, ens fa veure al déu Dionís i el tumultuós seguici dels seus sàtirs, acompanyats per la musica de címbals arribant a l'arbre sagrat que conté la mel de les abelles. La troballa provoca una gran festassa i cal observar amb deteniment i cura els detalls de la pintura.  Josep-Lluís Domènech  

Josep Lluis Domenech Gomez – LES CONSTITUCIONS D´ANDERSON I LA FRANCMAÇONERIA

Josep Lluis Domenech Gomez 456    LES CONSTITUCIONS D’ANDERSON ANTIGUES LLEIS FONAMENTALS                                  1722            Les “Constitutions d’Anderson” són uns dels texts fonamentals de la Francmaçoneria moderna, perquè provenen de la constitució de la primera Lògia.   Recollides de llurs antics arxius, per ordre del Gran Mestre, l’actual Duc de Montaigu. Aprovades per la Gran Lògia i ordenades d’imprimir en la primera edició del Llibre de les Constitucions, el 25 de març de 1722 e.·.v.·. I.- REFERENT A DÉU I A LA RELIGIÓ El maçó està obligat, per vocació, a practicar la moral i si entén bé el seus deures, no és convertirà mai en un estúpid ateu, ni en un home immoral. Encara que en temps antics els maçons estaven obligats a practicar la religió dels països on habitaven, avui s’ha cregut més oportú, no imposar-los-hi cap més religió que aquella en què tots els homes hi estan d’acord, i deixar-los-hi total llibertat respecte a les seves opinions personals. Aquesta religió consisteix en ser bons homes i lleials, és a dir, homes d’honor, per damunt de qualsevol diferencia en els seus noms o en les seves conviccions. D’aquesta forma la Maçoneria es convertirà en un centre d’unitat i mitjà per establir relacions amistoses entre les gents que, fora d’ella, haguessin estat separades II.- DE L’AUTORITAT CIVIL, SUPERIOR I INFERIOR El maçó, té que ser una persona tranquil·la, sotmesa a les lleis del país on està establert i no té que prendre part ni deixar-se arrossegar cap a motins o conspiracions forjades contra la pau i contra la prosperitat del poble, ni mostrar-se rebel a l’autoritat inferior, perquè la guerra, l'efusió de la sang i els trasbalsos, han estat sempre funests per la Maçoneria. Així doncs, en l’antiguitat, els reis i els prínceps es mostraren ben disposats amb la societat, per la submissió i la fidelitat en què els maçons donaven proves constants en l'acompliment dels seus deures de ciutadans i en la fermesa de la seva conducta digna oposant-la a les calumnies i acusacions dels seus adversaris; aquests reis i prínceps no es desdenyaren de protegir als membres de la corporació i defensaren l’honor que sempre prosperà en temps de pau. Si seguint aquestes doctrines, algun germà es convertia en pertorbador de l’ordre públic, ningú devia d’ajudar-lo amb els seus propòsits ans al contrari, devia d’ésser comparat com un desgraciat. Només però per aquest sol fet, i encara que la confraria condemnes la seva rebel·lió per evitar donar cap motiu de sospita o descontentament, sempre que el rebel no pogués ser censurat d’un altre crim, no podia ser exclòs de la Lògia, quedant inviolables les seves relacions amb aquesta i dels drets que gaudia com a maçó. III.- DE LES LÒGIES La Lògia és el lloc on els maçons es reuneixen per treballar, i per extensió se l’hi dóna aquest nom a tota assemblea de maçons constituïda: tots els germans tenen que formar part d’una lògia i sotmetre’s als seus reglaments particulars i les ordenances generals. Les Lògies són particulars o generals i la millor manera de distingir-les en aquestes dues vessants és visitar-les i estudiar els actuals reglaments de les Lògies Generals o Grans Lògies. Antigament els mestres i els membres d’aquestes Lògies, no podien absentar-se, ni deixar d’assistir a les sessions, quan hi eren convidats, sense incórrer en un càstig sever, a menys que comuniquessin als mestres i inspectors, les causes que els hi impedien complir aquest deure. Les persones que volien ser admeses en qualitat de membres de les Lògies, tenien que ser homes bons i lleials, lliures de naixement, d’edat madura i raonable i de bona reputació; era prohibit d’admetre a la Maçoneria, esclaus, dones i homes immorals, en què la seva conducta fos motiu d’escàndol. IV.- DELS MESTRES, INSPECTORS, COMPANYS i APRENENTS Entre els maçons, les preferències no poden fonamentar-se exclusivament, en el vertader mèrit personal, es té que tenir especial cura que els propietaris que disposen les construccions, seran servits amb completa satisfacció; es té que procurar que els germans no tinguin, perquè avergonyir-se de les seves obres, en què la Real Associació no perdi la consideració que gaudeix. Per aquesta raó, els mestres inspectors deuen de ser elegits tenint en compte els seus mèrits personals, més que no pas la seva edat. És impossible tractar tots aquests assumptes per escrit. Cada germà té que estar en el seu lloc i aprendre aquests principis, segons el mètode adoptat en cada confraria; de tota manera, es té que considerar pels aspirants que cap mestre pot acceptar un aprenent, si aquest no li presenta suficients obres, sinó és un jove perfecte, sense cap deformitat física i sense cap defecte que el faci d’ésser incapaç d’instruir-se en el seu art, de servir al seu mestre i d’arribar a la vegada a ser un germà i mestre, quan hagi transcorregut el temps d’aprenentatge. També ha de ser, fill de pares honrats, perquè en cas de posseir altres qualitats, pugui arribar a obtenir el lloc d’inspector, de mestre d’una Lògia, de Gran Inspector i de Gran Mestre de totes les Lògies, segons el seus mèrits i virtuts. Els inspectors han de ser membres de la corporació i els mestres tenen que haver exercit abans el càrrec d’inspector. Els Grans Inspectors han d'haver estat mestres de Lògia, i en definitiva, per ocupar el lloc de Gran Mestre han de posseir el caràcter de perfecte Maçó. El Gran Mestre ha de ser noble de naixement, o bé ocupar una posició excepcional, una educació perfecta o la d’un savi distingit, un arquitecte hàbil, un hàbil fill de pares honrats, i a més a més, les Lògies li tenen que reconèixer un mèrit real, i perquè pugi complir els deures del seu càrrec de manera més perfecte, se'l autoritza per designar i nombrar un diputat que té que ser o haver estat mestre d’una Lògia Particular; el Diputat Gran Mestre té el deure de realitzar tots els actes que son de la competència del Gran Mestre, del seu superior, en les absències d’aquest o bé pel qui hagi delegat. Tots els germans estan obligats a prestar obediència a totes les seves ordenances i a tots els governants superiors i subalterns de l’Antiga Lògia, en els seus diferents càrrecs, d’acord amb les antigues lleis i reglaments, i executar les ordres amb respecte, afecte i activitat. V.- DEL REGLAMENT DE LA CORPORACIÓ EN EL TRANSCURS DEL TREBALL Durant els dies laborables, tots els maçons tenen que treballar lleialment, perquè puguin disfrutar millor del dia de festa; el company de més coneixements i experiència, té que ser elegit en qualitat de mestre o superintendent dels treballs de construcció disposats pel propietari, i els que treballen sota les seves ordres, li tenen que dispensar el tracte de Mestre. Els Companys tenen d'evitar tota inconveniència deshonesta i d’anomenar-se indecentment, és titularan mútuament Germans o Companys i es comportaran amb cortesia, tant a dins com a fora de la Lògia. El Mestre, deu d’emprendre els treballs del propietari en les condicions més justes i equitatives, i usar el que li pertanyi, com si es tractés dels seus propis béns; i no donar a cap aprenent o company més salari del que realment es mereixin. Mestres i maçons, tots deuen de ser fidels al propietari que els ocupi i pagui religiosament el seu salari, i executar els seus treballs a consciència, be sigui a jornal o a preu fet. Cap germà es té que mostrar gelós de la prosperitat d’un altre, ni turmentar-lo o procurar separar-lo del seu treball quan sigui capaç d’executar-lo, perquè ningú pot acabar un treball començat per un altre en condicions tan avantatjoses com qui ho va començar, ja que no pot posseir un coneixement profund dels plànols i dibuixos de la construcció. Si un Inspector dels treballs, surt elegit entre els companys, deurà de ser fidel al mestre i als companys; en absència del mestre, vetllarà amb molta cura per l’interès del propietari, per la bona execució dels treballs, i els seus germans li deuran obediència. Tots els maçons rebran el seu salari amb reconeixement, sense murmuracions ni observacions i no abandonaran el seu mestre fins que l’obra no s’hagi acabat. Es té que ensenyar l’obra als germans més joves, perquè aprenguin a usar bé els materials i perquè mitjançant aquesta fraternal ensenyança es consolidi entre ells, una, més estreta amistat; tots els útils emprats en els treballs, deuen de ser aprovats per la Lògia. En els treballs exclusius de la Maçoneria, no es pot contractar cap jornaler i els mestres només poden treballar amb els seus companys, llevat que aparegui una pregnant necessitat; tampoc podran comunicar els seus ensenyaments als obrers que no pertanyin a la societat. VI.- DE LA CONDUCTA En la Lògia Organitzada: No es pot instruir cap comissió particular, ni entaular cap negociació sense haver obtingut l’autorització del mestre; no es pot tractar cap qüestió inoportuna o inconvenient; ni interrompre la paraula del mestre o dels inspectors o de qualsevol germà que estigui dialogant amb el mestre. Tampoc es deuen d’emprar frases jocoses mentre a la Lògia s’estiguin tractant assumptes seriosos, ni usar en cap cas un llenguatge poc honest, i sempre es deurà al mestre, als inspectors i companys, el respecte que es mereixen. Si es presenta una queixa contra un germà, el culpable es té que sotmetre al judici i a la decisió de la Lògia, que és el tribunal real, a menys que correspongui el coneixement a la Gran Lògia. En aquests casos es té que cuidar de no interrompre per aquestes causes els treballs del propietari, i si arribes a produir-se una suspensió forçada, es té que prendre una decisió d’acord amb les circumstàncies. Tampoc es pot recórrer als tribunals de justícia per solucionar assumptes de la Maçoneria, llevat que la Gran Lògia reconegui i declari aquesta necessitat. Conducta que es deu d'observar quant la Lògia estigui tancada, però amb els germans encara reunits. Els germans poden dedicar-se als plaers innocents, i regular-se mútuament segons els mitjans de cadascú, procurant, però d’evitar excessos de tota mena, sobretot a la taula. També s’abstindran de dir i de fer qualsevol cosa que pugues ferir o trencar la bona harmonia que té que prevaldre entre tots; per aquesta raó, no es tenen que dur a aquestes reunions, odis privats sense cap motiu de discòrdia i sobre tot, es tenen d’evitar de soca-rel les discussions sobre religió i política, sobre nacionalitat, doncs els maçons, com hem dit abans, no professen altra religió que la universal, i que pertany a tots els pobles, a totes les llengües, i són enemics de tota empresa contra el govern constituït: la falta d’observança d’aquests preceptes, han estat i seran sempre funests per la prosperitat de les Lògies. Sempre, l'observança d’aquest article del reglament, s’ha imposat amb gran severitat, especialment desprès de la reforma de l’Església anglicana, quan el poble anglès es retirà i separà de l’Església Romana. Regles de conducta, quan els germans es troben fora de la Lògia sense la presencia d’estranys. Es tenen que saludar amistosament, i d’acord amb el que està establert, anomenar-se germans, comunicar-se recíprocament les notícies que puguin ser-les-hi útils, tenint en compte de no ser observats ni escoltats; tenen que evitar tota pretensió d’elevar-se sobre els demés, i donar a cadascú la manifestació de respecte que s’atorga a qualsevol que no fos maçó; perquè encara que tots els maçons en qualitat de germans estan al mateix nivell, la Maçoneria no treu a ningú els honors que gaudeix abans de ser maçó, ans al contrari, augmenta aquests honors, principalment quan s’ha merescut pel bé de la confraria, que té que honorar a tots els qui en son creditors, i anatematitzar els mals costums. Conducta que es té d’observar davant dels que no son maçons. Deuen els maçons ser circumspectes en les paraules i en les seves obres, a fi de què els estranys, encara els més observadors, no puguin descobrir el que no és oportú que aprenguin; algunes vegades es té que aprofitar el gir que pren la conversa, per a fer recaure els elogis en aquesta confraria. Regles de conducta que tenen que observar els maçons a casa seva i entre veïns. Els maçons es tenen que comportar com convé a un home prudent i moral, i no ocupar-se de les qüestions de la Lògia amb la família, els veïns, els amics; i no perdre de vista, en cap cas, que l'honor propi i el de la confraria estan units; això, per raons que ara no podem exposar aquí, no es pot descuidar els propis interessos, absentar-se de casa seu desprès de les hores de la lògia; és tenen que evitar també l’embriaguesa i els mals costums, perquè no es trobin abandonades les pròpies famílies, ni privades d’allò que tenen dret a esperar dels maçons, i perquè aquests no es vegin impossibilitats pel treball. Conducta que es deu d’observar amb un germà estranger. És necessari pronunciar-se amb compte i de la manera que la prudència us aconselli, a fi d’evitar que sota falses aparences, us enganyi, rebutgeu-li amb menyspreu i aneu en compte de no fer cap signe de reconeixement. Però si descobriu que és un germà de veritat, el tractareu com a tal, i si tingués necessitat, teniu que socorre’l o indicar-li els mitjans per obtenir aquests socors. Se li té que procurar alguns dies de treball, perquè pugui instal·lar-se; de tota manera no esteu obligats a fer més del que els vostres recursos us permetin, i preferint sempre a un germà pobre i honrat, a una altra persona que es trobi amb les mateixes condicions. En fi, deveu, doncs conformar-vos a totes aquestes prescripcions, i a totes les que se us comuniquin per algun altre conducte; deveu practicar la caritat fraternal, que és la pedra fonamental, la clau, el fonament i la gloria de la nostra confraria; deveu d’evitar qualsevol querella, discòrdia, propòsit calumniós i maledicència; no permeteu que en presència vostra s’ataqui la reputació d’un germà respectable, en aquest cas defenseu-lo per donar-li aquest servei en tant ho permetin el vostre honor i els vostres interessos; i si algun germà us perjudica per qualsevol causa, deveu transmetre les queixes a la vostra lògia o a la del germà referit, apel·lant a la Gran Lògia en l'assemblea trimestral, i en últim terme a l’assemblea anual, segons el bon costum observada pels nostres avantpassats en tots els països. No deveu d’intentar cap procés, almenys que no és pugui resoldre d’una altra forma i deveu d’acollir amb deferència els consells amistosos del mestre i dels vostres companys, si és per evitar-vos de que comparegueu en un judici davant d’estranys; en tot cas, deveu procurar presentar tots els mitjans per facilitar l’acció de la justícia, a fi efecte de què pugueu ocupar-vos amb tota tranquil·litat dels assumptes de la confraria. Respecte als germans i companys que tinguin entre si algunes diferències, els mestres i els germans demanaran consell als germans que coneguin el dret, per proposar un acord amistós, que les parts el litigi reconeixeran i acceptaran. Si aquests mitjans no fossin suficients, s’acceptarà sense cap demora entrar en el plet; reprimint, però tota animositat i còlera, guardant-se de fer o de dir qualsevol cosa que pogués perjudicar la caritat fraternal o interrompre la reciprocitat de les bones relacions, amb l’objectiu de què tots sentin l’influencia benefactora de la Maçoneria. D’aquesta manera han obrat sempre, des del principi del món, tos els bons i fidels maçons i així ho faran tots els nostres successors en tot l’esdevenidor. AMEN Una recapitulació maçònica d´en Josep-Lluis Domènech

Josep Lluis Domenech Gomez -LLEGIR MONTAIGNE PER SER MILLORS PERSONES –

  Josep Lluis Domenech Gomez 4 LLEGIR MONTAIGNE, PER A SER MÉS BONES PERSONES Potser ens caldria seguir l´exemple de Montaigne per entendre les raons dels que no pensen com nosaltres. L´estiu passat a Paris estant, vaig trobar en una llibreria de vell, molt a prop de Notre Dame els “Assaigs” d´en Montaigne a molt bon preu. Tenia a casa l´edició en PDF, però els vaig comprar. De tant en tant paga la pena rellegir aquesta obra immensa de la literatura francesa. Tinc un amic que diu que és una mena de “Festival privat”, i també hi ha qui diu que és el perfecte llibre de capçalera. I jo, voldria fer una altra definició, si m´ho permeteu: és un gran llibre d´autoajuda. És un llibre que es pot obrir per qualsevol lloc, amb la seguretat que no perdérem el temps, ja que no cal cercar els començaments d´algun paràgraf en especial. Ell ens diu que el plaer esta en buscar i no pas trobar, el que ens diu que els llibres son la millor provisió en el viatge de la vida, i ens parla que considera un infeliç el que no te a casa un lloc per restar sol, per retre´s homenatge o per amargar-se... Els que l´han estudiat a fons diuen que a la seva biblioteca tenia escrita una frase que deia: “No hi ha cap raó que no en tingui una de contraria”. Això ho va dir Plini. En Josep Pla i en Friedrich Nietzsche no es cansaven de rellegir-lo i treure profit pels seus escrits. I sembla que en Montaigne no escollia els amics en funció de la religió o de la manera de pensar, sinó pels seus mèrits. Oloro els tres llibres que componen tota l´obra, m´agrada, la meva muller diu que fan olor a ratolí, jo diria que tenen una olor característica, que és especial i que els fa especials. Vet aquí, que és possible que deixés d’escriure i tornès a rellegir-los en aquests dies d´estiu. Josep-Lluís Domènech    

Josep Lluis Domenech Gomez – LA MORT INICIÀTICA

  Josep Lluis Domenech Gomez 3 LA MORT INICIATICA Per en René Guénon en el seu llibre “Apreciacions sobre la Iniciació” la paraula mort ha de ser entesa en el seu sentit més general, senzillament com un canvi d´estat. Quan hi ha una “Iniciació Maçònica”, que com sabem és una mort iniciàtica, ell ho fa veure com un segon naixement. Però això vol dir que tots els iniciats morim, però morim en el que respecta al món profà. Mort i naixement son dos mots que ens porten a pensar el pas que fem tots els maçons: el de ser uns profans a ésser uns Iniciats. La mort pot arribar en qualsevol moment. És un assumpte del qual ningú vol parlar fins que ens toca enfrontar-nos a una malaltia, un accident o una mort sobtada. I tenim por a la mort, perquè les nostres creences des de l´antigor ens limiten. Tenim por, perquè no sabem que vindrà després. Perquè tothom associa la mort a la vellesa i a la pèrdua de facultats. Però, de vegades, fins i tot molt sovint, la mort arriba també per a la gent jove. I si arriba abans a la malaltia o al patiment, gairebé ningú en vol parlar... I caldria tractar-la amb naturalitat, com a part integrant del nostre cicle vital. La mort no s´ha d'amagar a ningú, començant pels nens. Si s´amaga als més petits creixen les seves confusions i ansietats, però si amb tres, quatre o cinc anys els portes als funerals i no els amagues res, creixeran molt més adults. Si be parlar sobre el final dels nostres dies, de la mort, encara a hores d´ara en bloqueja, caldria saber que les estadístiques ens diuen que ens els últims 10 anys ha crescut l´interès  per la transcendència, per saber que a qualsevol moment ens pot arribar la mort. La millor manera de preparar-nos per a la mort, és valorar el que tenim i viure el present amb el màxim de coherència. En Maçoneria, tenim aquest estadi de la “Mort”. I tots sabem que molts germans i germanes  l'han vist arribar i l´han acceptada. Cal ser vell per tenir a prop a la mort? Gens ni mica, ho sabem tots i molta gent no en vol sentir parlar. Però la mort ens envolta encara que no vulguem. La mort fa l´exercici  del “Carpe Diem”. Aprofita massa el temps diria jo.. Josep-Lluís Domènech

Josep Lluis Domenech Gomez – SI VOTES INDEPENDENCIA VOTARAS PEL CATALÀ

  Josep Lluis Domenech Gomez Votar independència és votar llengua Desde la PLATAFORMA PER LA LLENGUA ens arriba un missatge que cal no oblidar quan anem a les urnes, siguin els que siguin els comicis que anem a votar. El català necessita un estat a favor i no un a la contra, com ara, i per això assolir la independència política és l’única manera d’aconseguir la normalitat del català a Catalunya. Aquesta és la constatació a la qual ha arribat la Plataforma per la Llengua després de vint-i-dos anys de treballar pel català i d’anar copsant durant tot aquest temps la resposta real dels diferents governs espanyols –i d’alguns governs autonòmics– als problemes dels ciutadans amb relació a la llengua catalana: furibunds atacs a la immersió a l’escola a Catalunya, negació de la unitat de la llengua, reiterats intents que els infants de les Balears i el País Valencià no puguin estudiar en català, veto a la possibilitat de fer el català oficial a Europa… En resum, després d’una àrdua feina de picar pedra, l’entitat ha constatat la impossibilitat d’un canvi real, la impossibilitat que els diversos governs espanyols tractin el català com una llengua de primera i, per tant, que considerin els catalanoparlants ciutadans de primera. A Espanya els catalanoparlants són ciutadans de segona, i el català, tot i ser una llengua viva i puixant, no pot desenvolupar-se amb normalitat en ple segle XXI en aquest estat. Des que va néixer el 1993, la Plataforma per la Llengua ha tingut com a únic objectiu millorar la situació del català des d’un vessant pragmàtic i transversal. En tot aquest temps, l’entitat mai no s’havia definit sobre quina havia de ser l’estructura política dels territoris de parla catalana. Ara, però, aquest mateix pragmatisme és el que ha portat la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, a concloure que només amb un estat propi el català pot prosperar, i a decidir de donar suport obertament al procés sobiranista que viu actualment el Principat. Per tant, amb vista als comicis del 27 de setembre, la Plataforma per la Llengua ho veu clar: demanem el vot per a qualsevol de les candidatures que aposten obertament, i en un termini de temps com més breu millor, per la independència de Catalunya! Perquè ara mateix, votar per la independència és també votar per la llengua catalana. Òscar Escuder de la Torre, President de la Plataforma per la Llengua

Josep Lluis Domenech Gomez – CATALUNYA ES UNA NACIÓ – Recull de dades de LO TIMBALER DEL BRUC

  Josep Lluis Domenech Gomez Vet aqui uns comentaris i dades que m´agraden i les faig a mans de tothom que les vulgui llegir, Josep-Lluis Domenech
­

Catalunya és una Nació

Avui en dia no hi ha cap polític ni governant espanyol que accepti que Catalunya es una Nació. Inclòs a Catalunya a nivell popular, persones que no coneixen la veritable historia de Catalunya, l’origen, la formació, el fet lingüístic, no entenen que Catalunya sigui una Nació i hagi estat una nació independent en altres temps; però el fet és que des d’alts nivells del poder centralista fan confondre a la gent el concepte de Estat i Nació. Concepte de “Nació” i d’Estat Que és una nació? Una nació es una agrupació humana situada en una zona geogràfica des de temps immemorial, amb antiga historia pròpia que els poders centralistes dominadors l’han ocultat, amb llengua pròpia i amb consciencia dels ciutadans com a grup diferencial, que es troben sota el poder d’una altra nació més gran i poderosa. La Nació dominadora es Nació i Estat. La dominada es nació sense Estat. L’estat es el poder. Hi ha moltes nacions sense estat: El Kurdistán el Canada Francès, els bretons a França; Catalunya, el País Basc, i si no haguessin perdut la memòria històrica altres zones de la península Iberica. L’Estat es el poder. Així als Estats Units es parla de la Nació Índia; i ningú fa escarafalls. Ara és el moment de transcriure unes reflexions del historiador alemany Johannes Haller, del segle passat que s’expressava així : “ Per a qualsevol poble i en qualsevol època constitueix una desgràcia el trobar-se unit dins d’un mateix estat amb un altre de més gran i més fort. La lliure evolució de la seva modalitat innata serà dificultada en el millor dels casos, impedida comunament, i tal vegada extingida per complet. Però tal unió es funesta en temps de crisis quan queda superat l’antic i irromp a la llum un fet nou. Mai com en aquests moments resulta de la major importància, que el poble es pugui desenvolupar tal com fou creat, determini el seu propi destí; en una paraula, que sigui lliure.” El filòsof Madrileny de fama internacional a la seva època, en un del seus llibres diu: Espanya no es cap nació es un conjunt de nacions, encara que la majoria ja ha perdut la consciència, de pobles autòctones diferents de Castalla, que va absorbir tot el que va poder a la península Ibérica. S’hauria d’acceptar que Espanya es Castella i els satèl·lits que es varen sotmetre sota el seu poder. Eix fonamental: la Llengua El que es fonamental es la possessió de una llengua pròpia. La llengua es el fet diferencial mes característic i fonamental d’un país. La mentalitat d’una població es reflexa amb la llengua; L’esperit d’un poble s’expressa en el seu llenguatge. Això els governs centralistes dominadors no ho reconeixen públicament, però ells ho saben, i per això tenen tant d’interès en destruir les llengües regionals. Saben que el poble que conserva la seva pròpia llengua, conserva la memòria històrica del seu origen com unitat territorial amb sentiment de nacionalitat diferencial respecte del poder dominador. Repassant la Història: Així veurem uns quants exemples amb declaracions rigorosament històriques de monarques, de polítics i governants espanyols. En el decret de nova planta del 1716 d’en Felip V, en haver vençut a la guerra de successió d’Espanya, ja reconeix que Catalunya era una nació, prohibint la llengua catalana. Aquí l’edicte del fiscal general del “Consejo de Castilla” de l’any 1715 (El Decreto de Nueva Planta) “A cada Nación, parece señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su Pais, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.” “….y forma de substanciar los pleitos, en la suposición de que todo se deberá formar en Lengua Castellana, y actuar en papel sellado; en el derecho de decidir tanto en lo “Civil como en lo Criminal” José Rodríguez Villalpando, fiscal general del Consejo de Castilla el 1715. En aquest Edicte es pot veure clarament un fet que avui dia no vol acceptar cap polític ni governant espanyol, de cap color polític. Y es, que en aquell temps des del centre, des de el poder, que era Castella reconeixien que Cataluña era una Nació; i aclarim que no parla d’Espanya com a entitat dominadora sinó que parla de Castella com a nació dominant. Una altra manifestació que reconeixia que Catalunya havia sigut una nació independent, el tenim amb les declaracions al Congres dels diputats a Madrid pel Comte de Romanones que en castellà transcric a continuació. Declaració del Comte de Romanones prohibint la llengua catalana 1916-: “Vosotros pretendéis el empleo del catalán por eso, porque pueblo que su lengua cobra su independencia recobra; y por el camino que conduzca a tal designio os tenemos que atajar”. Álvaro de Figueroa y Torres conde de Romanones. “Diario de sesiones del Congreso de los Diputados”, núm. 29, Pág.607, 1916 Aquí tenim una clara reflexió i és que reconeix que Catalunya havia sigut una nació independent. . Estiu 2015 Lo Timbaler del Bruc

Josep-Lluís Domènech Gómez – COM ES TINDRIA QUE BURILAR UNA PLANXA MAÇÒNICA

Josep Lluis Domenech Gomez 6 COM ES TINDRIA QUE ESCRIURE UNA PLANXA MAÇÒNICA? Per poder burilar una planxa tenim que escollir el tema que volem tractar, cal cercar informació. Es tracta de recollir dades, reflexionar i tot seguit saber-les exposar amb honradesa, sabent escollir les paraules. Un cop escollit el tema, es tracta d'intentar establir unes fases, compilació, estructura, reflexió, redacció i correcció final. Per treballar una Planxa cal fugir del temptador “copiar i enganxar”, tenim que expressar les pròpies idees en funció de la bibliografia emprada. Cal ser valents i ser nosaltres els que ens atrevim a exposar. Fa molts anys, un Mestre Maçó em va fer la millor descripció de com traçar un escrit maçònic adreçat als germans. La idea que es vol transmetre, surt del cervell, passa pel cor i tot seguit arriba a la ma, que és la que redacta. Cal voler proposar amb el nostre treball que els germans col·laborin i que un cop llegida la planxa, la llotja entri en efervescència i que les aportacions surtin com a bolets. Serà llavors quan es produirà l´Egregora que tots tenim que desitjar. Quan treballem les planxes estem filosofant. I la filosofia és la base de la Francmaçoneria. En Kant va dir: “Que puc saber? Que és el que tinc que fer? Que puc esperar?. Amb aquestes tres preguntes bàsiques els francmaçons hem anat bastint l´obra de l'Art Reial. Si anem al diccionari trobem que “Filosofar es recórrer a la raó” però amb uns límits no precisats. Com a maçons tenim que aprendre a tenir una opinió i saber-la argumentar. La filosofia és un combat contra la ignorància, i els maçons tenim el deure de sempre lluitar contra la ignorància. Tenim que expressar els nostres raonaments per ser millors basant-nos amb l´estudi dels texts antics i saber expressar-los a hores d´ara amb la idea  que la utopia es pot realitzar. Els científics constaten els fets, els demostren, els filòsofs els expliquen. Com a maçons ens anomenem ciutadans del mon, en Bertrand Russell va dir que “La filosofia fa de nosaltres ciutadans de l´Univers”. Com a maçons tenim que cercar contínuament el sentit de les coses, la nostra formació intel·lectual, els lligams amb el nostre proïsme. Josep-Lluís Domènech Gómez VENERABLE MESTRE de la R.L. MONTJUÏC GRAN ORIENT DE CATALUNYA        

JOSEP-LLUÍS DOMÈNECH GÓMEZ – MAÇONERIA CATALANA – REFLEXIONS ARRAN EL MALLET EN UNA LLOTJA MAÇÒNICA

  Josep Lluis Domenech Gomez 6   El mallet. Un estri que es normal veure a una llotja maçònica. Veiem algunes reflexions arran el mallet..... JOSEP-LLUÍS DOMÈNECH GOMEZ SIMBOLOGIA DEL MALLET Un dels moments que sempre recordaré és el del dia de la meva Iniciació, quan el Venerable Mestre em donà “La Llum”, donant tres cops amb el Mallet a la seva espasa flamígera, creant-me, instituint-me i rebent-me com a Maçona. Mes endavant he pogut anar apreciant en diferents ocasions la simbologia del Mallet. Aquest se'ns mostra com un atribut d'Autoritat de les Tres Llums del Temple a les mans del Venerable Mestre i dels dos Vigilants. Antigament als Monestirs, l'Abad amb el Mallet conduïa els principis i finals dels actes cumunitaris com els Oficis i els àpats al Refectori. Així mateix podem veure que el Mallet treballa tant a l'obertura com en el tancament dels treballs maçònics, de la mà del Venerable Mestre. El soroll produït pels cops del Mallet durant les Tingudes, ajuda als assistents a alliberar-se dels seus pensaments profans i posar-se en estat receptiu de Silenci Interior, i poder així escoltar i contemplar millor tot el que succeeix en Lògia. Quan un Taller rep la visita d'alts dignataris d'altres tallers, els mallets de les Tres Llums del Temple els reben amb un acte de distinció, executant el que s'anomena “Mallets Batents”, que vénen a ser uns cops cadenciosos i ordenats. A continuació el Venerable Mestre ofereix ritualment a la dignitat el seu Mallet. També el Mallet cobra importància quan els 2 Vigilants prenen la paraula en Lògia. En aquest moment se'l col·loquen diagonalment al pit, i d'aquesta manera simbolitzen i reemplacen així el signe d'Ordre que utilitzen els altres germans. El Mallet representa la intel·ligència que actua, persevera i dirigeix el pensament dels Germans en Lògia, animant la meditació dels què en el silenci de la nostra consciència, cerquem la veritat. Per als Aprenents el Mallet ha de ser l'emblema del Treball, de la força material necessària per vèncer els obstacles i les dificultats. Ha de significar la Intel·ligència Perseverant, inseparable del Cisell, que és el símbol del discerniment, sense la intervenció del qual l'esforç seria inútil i perillós. El cop del Mallet o maça sobre el cisell representa el mètode, la voluntat espiritual que representa la voluntat executora. Amb la mà dreta l'Aprenent sosté la Maça com a principi actiu cap al cisell que és principi passiu, i amb precaució va polint la seva “Pedra Bruta”. Ben a prop l'Aprenent té també el Regle de les 24 divisions que li mostren la cadència del dia de tot Maçó: 8 hores de treball, 8 d'estudi o oci i 8 de descans.

Josep-Lluis Domènech Gómez – MAÇONERIA, SILENCI, ATENCIO i EGREGORA

  Josep Lluis Domenech Gomez 6 Vet aquí, unes petites reflexions a l´entorn dels mots: SILENCI, ATENCIÓ i EGREGORA SILENCI, ATENCIÓ I EGREGORA Quan arribem a la Maçoneria en condició d'Aprenents, se'ns condiciona en major o menor grau amb el Silenci. Mitjançant el Silenci, l'Aprenent exerceix el rol de la Contenció i davant ell s'obren les portes de l'Atenció del que succeeix i es parla en Llotja. Mitjançant el Silenci, i el raonament abans de parlar en totes les situacions de la vida, tant profana com iniciàtica, ens situem en un estadi en què podem valorar els inputs que el nostre intel·lecte rep, i aprendre a discernir sobre els temes que tractem, evitant així els exabruptes. El Ritual és el millor i mes directe camí per exercitar el coneixement maçònic. Mitjançant aquest procés i l'exercici personal de participar-hi, aquest ens permet entrar en les vies de les energies físiques, emocionals i mentals, que generen el que en Maçoneria anomenem "Egregora". Egregor de l'accepció grega "Egregoroi" significa etimològicament "vetllar" però en aquest cas en concret, dins els nostres temples, designa la força generada per la suma de les energies físiques, emocionals i mentals, d'un grup determinat de Germans, quan ens apleguem en una Tinguda. Combinada amb l'atenció dins el Taller, la "Egregora Maçònica" té que exercir un reforçament de llaços invisibles però psíquicament palpables, que integra als reunits, mitjançant pensaments positius de la mateixa natura. Hem d'esforçar-nos a evitar entrar mecànicament al Temple al començament de les Tingudes; cal meditar que quan penetrem al Taller estem encara dins la foscor i el caos, i que ens preparem per a treballar a la recerca de la Llum i l'Ordre que aquesta llum comporta. El Silenci, la Concentració i el desig de la Feina Positiva en els treballs maçònics, evitarà energies negatives i afavorirà vibracions positives al Taller. Parlem de vibració, que pot ser considerada com un dels 7 Principis Hermètics, en concret el que ens esmenta: "Res està immòbil, tot es mou, tot vibra". Dins els tres plànols de l'existència, el físic o material, el mental o metafísic i l'espiritual, podem considerar dues menes de vibracions: la més baixa és a dir la del pla material, i la més alta que correspon a l'espiritual. A l'univers com hem dit abans, no hi ha res que resti immòbil i quiet, sinó que tot està contínuament vibrant i en moviment. Qualsevol pensament -positiu o negatiu-, és energia que emana de nosaltres cap l'exterior per donar forma al que hem pensat. Una perfecta comprensió d'aquest principi, ens habilitarà per controlar les pròpies vibracions mentals, i contribuir a l'"Egregora Maçònica" tots plegats. Si considerem la correcta execució del Ritual i la màxima atenció envers a ell, estarem projectant energies positives que afavoriran i donaran prestigi a les nostres Tingudes com a màgic i eteri fruit del sinergisme de tots nosaltres. Hem de deixar fora del Temple pensaments i actituds profanes, i evitar el rol de simples espectadors, escometent la tasca engrescadora i constructiva en tot el que es desenvolupa en les nostres Tingudes. Així, evitant sempre la rutina contribuirem a la formació de la "Egregora", unint els nostres desitjos, amb una actitud que reforçarà els nostres treballs. Per acabar, cal fer esment que l'atenció a Llotja, facilita l'assimilació i comprensió del Ritual, l'enriquiment personal i la correcció mental de conceptes o costums.