LES CASTANYERES DE BARCELONA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

     

castanyeres josep lluis domenech gomez

    A partir de mitjan octubre els carrers i places de la ciutat s’omplen de parades de castanyes i moniatos. Aquesta és una tradició que ve de lluny. Antigament la castanyada era un àpat dedicat als morts que probablement devia derivar dels antics àpats funeraris. Se celebrava el dia 1 de novembre, diada de Tots Sants, i tenia un to molt sever. La vetllada s’acabava tot passant el rosari per les ànimes difuntes. D’alguna manera, la tradició va anar modificant-se i convertint-se en una festa de celebració de la tardor. Antigament les castanyeres sortien al carrer a partir d’una data concreta. Joan Amades, autor del Costumari Català, explica que durant molts anys l’1 de novembre era el dia en què les castanyeres muntaven la parada. Aquest dia ho feien totes juntes a prop d’un parell de portals d’accés a la ciutat: el de l’Àngel i el de Don Carles. El primer era el pas obligat per anar al cementiri dels Empestats, que es trobava a l’actual encreuament del passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó. El segon punt estava situat aproximadament a l’actual avinguda d’Icària i era el camí per anar al cementiri del Poblenou. La gent comprava les castanyes en tornar de visitar els familiars difunts. A partir del dia 2, les castanyeres ja es repartien per la ciutat. Amades explica com eren els estris que usaven les castanyeres: ‘Fogons de terrissa semblants a una copa’, i més endavant diu que ‘torraven les castanyes amb paella d’aram o de ferro grosserament foradada perquè la flama arribés més bé a les castanyes’. Segons el folklorista ‘les castanyeres anunciaven llur industria amb un crit especial que deia: “calentes i grosses; qui en vol ara que fumen?”’. Una altra menja molt típica d’aquests dies són els panellets. Segons explica Joan Amades, en algunes èpoques els padrins obsequiaven amb panellets els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona. En altres èpoques, els panellets es compraven en parades al carrer on feien rifes: el més habitual era anar a les taules que es paraven a carrers i places i fer una mena de juguesca per obtenir els panellets com a premi. Sembla que inicialment els establiments que posaven parada per vendre els panellets eren els cafès, i no fou fins més endavant que van aparèixer les pastisseries. ‘A les darreries del segle XVIII’, explica Amades al Costumari, ‘es feia una fira de castanyes i de panellets pels carrers del Call, de la Boqueria i de l’Hospital. Guarnien grans platades de panellets i castanyes, combinats i distribuïts de manera que formaven dibuixos i figures capriciosos. A cada cap de taula posaven un canelobre i enmig un gerro de flors, que els donava una fesomia com d’altar. A la fira de l’any 1796, les parades passaven de dues-centes.’ Article publicat originàriament al bloc BCN