LOGIA DE PERFECCIÓN (4-14) – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

LOGIA DE PERFECCIÓN (4-14)

 

 

Logia de Perfección (4-14). (Edición en papel)

Grados inefables del Rito Escocés Antiguo y Aceptado

JOSEP-LLUÍS DOMENECH GÓMEZ

Una obra sumamente práctica que permite explorar de manera ordenada y sistemática el gran valor y belleza de todos y cada uno de los grados inefables del Rito Escocés Antiguo y Aceptado que forman la Logia de Perfección.
 

josep-lluis-domenech-gomez

Josep-Lluís Domènech Gómez, funcionario emérito del Excmo. Ayuntamiento de Barcelona, activista social, antiguo colaborador del programa de Onda Cero “Luces en la oscuridad” y miembro de la Sociedad Catalana de Egiptología, con decenas de artículos publicados sobre este tema, fue iniciado en el Rito Egipcio en la Grande Loge Française de Memphis-Misraîm, en Perpignan (Francia). En la actualidad es Venerable Maestro de la Respetable Logia Montjuïc, al Oriente de Barcelona, Gran Canciller y Gran Maestro Adjunto del Gran Orient de Catalunya.
Logia de Perfección
Logia de Perfección

CONTENIDOS en LOGIA DE PERFECCIÓN

 
PREÁMBULO 19 GÉNESIS DE LOS ALTOS GRADOS 23 La selección cualitativa 23 Los orígenes del Escocismo 25 El grado Escocés Parisino 28 La pista germana de los Maestros Escoceses 29 El discurso del Caballero de Ramsay 30 Eclosión y desarrollo 33
   
FLORACIÓN, DESARROLLO Y DIFUSIÓN DEL REAA 35 Breve reseña histórica 35 Los círculos de estudio, fechas relevantes y relaciones 36 Puntos de partida de las raíces del REAA 38 Aparición de los Supremos Consejos del REAA 39 Fundación del Supremo Consejo del Grado 33 en España (1811) 40 Albert Pike y el REAA en los Estados Unidos 41
   
INICIANDO EL CAMINO 45 El desarrollo y perfección del trabajo de las Logias Azules 45 Entrada en los Altos Grados 46 El proceso iniciático-legal de ingreso 48 Introducción a los Grados Inefables o de Perfección 49
   
GRADO 4 | MAESTRO SECRETO 57 Introducción 57 Contexto histórico 58 Leyenda de grado 59 El sentido del deber 60 El ejercicio del silencio 62 La tarea de la obediencia y de la fidelidad 66 La letra z 68 La llave de marfil 69 El laurel y el olivo 70 Preparación y ornato del templo para la Tenida Ordinaria 73 Preparación y ornato del templo para una Tenida Magna de Exaltación 74 Las dignidades y oficiales 74 La vestimenta 75 El memento 75 El ritual 77 Apertura de trabajos 78 Clausura de trabajos 78 Catecismo de instrucción 79 20 planchas de trabajo sugeridas 82 Conclusiones 83
   
GRADO 5 | MAESTRO PERFECTO 85 Introducción y contexto histórico 85 Leyenda de grado 87 El color verde 89 La cuadratura del círculo 91 El número 4 92 El sentido de la honestidad y laboriosidad 94 La urna y el corazón de hiram 95 El concepto de la perfección 96 El signo de admiración 97 La ociosidad, enemiga del maestro perfecto 98 La conciencia de nuestra propia muerte 98 Preparación y ornato del templo 100 Dignidades y oficiales 101 La vestimenta 101 El memento 101 El ritual 102 Catecismo de instrucción 103 10 planchas de trabajo sugeridas 105 Conclusiones 105
   
GRADO 6 | SECRETARIO ÍNTIMO 107 Introducción 107 Leyenda de grado 108 La curiosidad 109 El celo 111 La percepción del deber 111 Los tres triángulos entrelazados 112 La función del pergamino enrollado 113 Preparación y ornato del templo 113 Dignidades y oficiales 114 Vestimenta 114 Memento 115 El ritual 116 Catecismo de instrucción 116 10 planchas de trabajo sugeridas 117 Conclusiones 118
   
GRADO 7 | PREBOSTE Y JUEZ 121 Introducción y contexto 121 Leyenda de grado 122 La balanza 123 La caja de ébano 124 La llave de oro 125 ¿De donde venís?… vengo y voy a todas partes 126 Preparación y ornato del templo 126 Dignidades y oficiales 127 Memento 127 Vestimenta 128 El ritual 128 Catecismo de instrucción 129 10 planchas de trabajo sugeridas 130 Conclusiones 130
   
GRADO 8 | INTENDENTE DE EDIFICIOS 133 Introducción y contexto 133 Leyenda de grado 134 Los conceptos de rectitud y fidelidad dentro del conocimiento 135 La estrella misteriosa 136 Los siete escalones de la exactitud 137 La balanza como instrumento de medida 138 El sentido de los tres signos 138 Preparación y ornato del templo 139 Dignidades y oficiales 139 Memento 140 Vestimenta 141 Ritual 141 Catecismo de instrucción 142 10 planchas de trabajo sugeridas 143 Conclusiones 144
   
GRADO 9| ELEGIDO DE LOS NUEVE 147 Introducción 147 Leyenda de grado 149 Contenido iniciático de grado 150 Las tareas de los elegidos del nueve 150 Una mano armada con un puñal 151 El matorral 152 La caverna 153 El extranjero 154 El perro 155 La inclinación de la venganza 156 Abiram 157 Los nombres de los tres asesinos 158 Preparación y ornato del templo 158 Dignidades y oficiales 159 Memento 160 Vestimenta 161 El ritual 161 Catecismo de instrucción 162 20 planchas de trabajo sugeridas 163 Conclusiones 163
   
GRADO 10 | ILUSTRE ELEGIDO DE LOS QUINCE 165 Introducción 165 Leyenda de grado 166 Aspectos de la venganza y la justicia 168 Apreciaciones sobre el ilustre elegido 169 El sentido de la violencia 169 El simbolismo de la torre 170 La disertación de grado de Albert Pike 171 Preparación y ornato del templo 171 Dignidades y oficiales 172 Memento 173 Vestimenta 173 El ritual 174 Catecismo de instrucción 176 10 planchas de trabajo sugeridas 177 Conclusiones 177     GRADO 11 | SUBLIME CABALLERO ELEGIDO 179 Introducción 179 Leyenda de grado 180 Consideración sobre los grados denominados de venganza 181 La idea de actuar como emerek 182 El puñal de oro con filo de acero 183 Preparación y ornato del templo 183 Dignidades y oficiales 184 Memento 184 Vestimenta 185 El ritual 185 Catecismo de instrucción 186 10 planchas de trabajo sugeridas 187 Conclusiones 187     GRADO 12 | MAESTRO ARQUITECTO 189 Introducción 189 Leyenda de grado 190 La boulomia 191 El estuche de matemáticas 192 La edad del maestro arquitecto, la de la plenitud o esplendor 193 Preparación y ornato del templo 193 Dignidades y oficiales 194 Memento 195 Vestimenta 195 Ritual 196 Catecismo de instrucción 197 10 planchas de trabajo sugeridas. 198 Conclusiones 198     GRADOS 13 | REAL ARCO DE SALOMÓN 201 Introducción 201 Leyenda de grado 202 Primera versión 203 Segunda versión 205 Los magos y su simbolismo de grado 206 El pozo y su revelación 208 El círculo de los 22 puntos 209 Yo soy lo que yo soy 210 La trasgresión 210 Preparación y ornato del templo 212 Dignidades y oficiales 213 Memento 214 Vestimenta 215 El ritual 216 Catecismo de instrucción 217 10 planchas de trabajo sugeridas. 218 Conclusiones 218     GRADO 14 | ELEGIDO PERFECTO 219 Introducción 219 Leyenda de grado 221 Otra versión de leyenda de grado 222 Las palabras veladas 224 El anillo o alianza 225 La virtud 226 El esoterismo de la batería de grado 226 Preparación y ornato del templo 227 Dignidades y oficiales 228 Memento 229 Vestimenta 230 El ritual 230 Catecismo de instrucción 232 20 planchas de trabajo sugeridas. 234 Conclusiones 234 En el camino de la perfección 235 EPÍLOGO 239 TABLA DE NOMBRES CITADOS EN LOS GRADOS DE PERFECCIÓN 241 BIBLIOGRAFÍA GENERAL 247 ACTAS, ARCHIVOS, MANUALES, MANUSCRITOS, RITUALES 251

PREMIS LITERARIS MAÇÒNICS ROSSEND ARÚS DEL GRAN ORIENT DE CATALUNYA I LA BIBLIOTECA PUBLICA ARUS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

josep-lluis-domenech-premi-literari-maconic-rossend-arus

   

En la categoria de treball publicat, el Jurat acorda atorgar el primer premi amb una dotació econòmica de 300 euros, a l’obra titulada: “El Venerable Mestre. La cadira de Salomó”, publicada per l’editorial “masonica.es”, essent l’autor el senyor Josep Lluís Domènech i Gómez de Barcelona.

 

PREMIS LITERARIS MAÇÒNICS ROSSEND ARUS 2016

  Fetes les oportunes deliberacions, el Jurat acorda atorga els premis:   El primer premi amb una dotació econòmica de 1.000 euros, en la categoria d’Assaig Inèdit, al treball titulat: “La Francmaçoneria i el jovent: atraient i formant les elits moral del futur”, que un cop oberta la plica corresponent, resulta ésser l’autor de l’obra el senyor: Lluís Pérez i Lozano del Prat de Llobregat. En la categoria de treball publicat, el Jurat acorda atorgar el primer premi amb una dotació econòmica de 300 euros,  a l’obra titulada: “El Venerable Mestre. La cadira de Salomó”, publicada per l’editorial “masonica.es”, essent l’autor el senyor Josep Lluís Domènech i Gómez de Barcelona.    

josep-lluis-domenech-gomez-premi-literari-maconic-rossend-arus

  Finalment, el Jurat acorda atorgar el primer premi amb una dotació econòmica de 300 euros, en la categoria de poesia inèdita al treball titulat: “Enantiodromos”, que, un cop oberta la plica  corresponent resulta ésser l’autor de l’obra el senyor Jofre Rovira i Puig de Barcelona.     Josep Lluis Domenech Premi Literari Maçònic Rossend Arus 2016   El Jurat ha valorat, així mateix, l’alta qualitat d’alguns altres treballs presentats i en recomanarà, previ permís als autors, la seva publicació al lloc web del Gran Orient de Catalunya.   També es vol fer un esment especial a les obres publicades pels senyors Quim Gallart i Albert Testart, destacant-ne la seva qualitat i alt valor en defensa i promoció de la Francmaçoneria.

HISENDA CATALANA LLIURE D´ESPANYA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

masoneria-espanola-josep-lluis-domenech

El diari EL PUNT AVUI, publica avui un article molt interesante per a tots els que estimem Catalunya i volem surtir-nos de Espanya, dels senyor Montoro, del senyor de Guindos i del Borbó de torn.   "El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, va aprofitar ahir la compareixença davant la comissió d'Economia del Parlament per posar negre sobre blanc i concretar xifres, costos i calendari dels plans que han de permetre a la Generalitat esgotar les competències autonòmiques en matèria fiscal l'estiu del 2017, amb un redimensionament de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que serà la base per poder assumir en un futur tots els tributs que ara recapta l'Estat, el gran gruix. "És un pas essencial per fer el següent pas, i per això necessitem fer-lo en 18 mesos", resumia Salvadó, que lamentava que altres comunitats que ja tenen desplegades aquestes funcions, com ara les Illes Balears, de qui es prendrà nota, tinguessin més temps per fer-ho. Per tant, ens diu que cal treballar ràpid per a la nova República Catalana, i que si els demès ja ho han fet, nosaltres ho podem fer també i ho estem fent.  

hisenda-catalana-lliure

En conjunt, dels 1.242 milions que avui recapta l'ATC –tot just un 40% dels 3.097 que podria per llei, és a dir, els que no formen part de les bestretes de l'Estat– es preveu passar el juliol vinent a 2.306, gràcies a l'obertura de 15 oficines pròpies que s'afegiran a les quatre actuals i que es complementen en un segon nivell amb les 142 de la xarxa de finestreta única Tributs de Catalunya compartida amb les Diputacions– i al creixement des dels 375 treballadors actuals fins a uns 800.   El tret de sortida serà l'ordre que preveu aprovar el govern a principi d'octubre per reestructurar l'ATC, que li permetrà desenvolupar els serveis centrals i adoptar un organigrama "més matricial". A més, Salvadó avisava que s'haurà d'aprovar pressupost nou pel 2017, ja que caldran uns 6,3 milions d'inversió per posar en marxa les noves oficines –la primera de les quals, amb uns 40 treballadors, es vol obrir ja al gener a Barcelona, per donar servei al nord de la ciutat i de l'àrea metropolitana–, i el capítol de personal també s'haurà de doblar dels 15 milions actuals a uns 31,5.  

montoro-19marz14

El govern ja havia anunciat en els últims mesos la intenció d'assumir íntegrament la recaptació executiva dels tributs propis i cedits, per la qual ara paga 9,5 milions a l'Estat, i també els de la resta d'administracions catalanes –les diputacions i tots els municipis i consells comarcals que vulguin–, amb qui de fet ja ha signat alguns convenis, a més del Servei Català de Trànsit. Tot plegat suposarà passar de gestionar ara uns 60.000 deutes a 850.000, el gran gruix dels quals s'assumirà el primer semestre del 2017, quan ha d'estar del tot desenvolupats el nou sistema informàtic que ho farà possible, amb el pas del programa Gaudí a l'Espriu, ja pensat en clau de futur.     També a final d'octubre, un any abans que venci, es denunciarà el conveni amb el deganat autonòmic del col·legi de registradors de la propietat, segons el qual ara les seves 53 oficines a Catalunya recapten uns 1.063 milions de l'impost de successions i donacions i del de transmissions patrimonials. La intenció és evident: que la Generalitat assumeixi directament la tasca –estalviant-se els honoraris del col·lectiu, d'uns 27,5 milions l'any, que ja vol que figurin com a despesa, i no com a menor ingrés, en el pressupost del 2017– i aprofiti així les sinergies de què ara gaudeixen aquestes oficines, regides per funcionaris estatals.     La intenció és contractar d'aquí a l'estiu vinent, amb concursos públics o interinatges, 115 persones per a la recaptació executiva, 43 per a l'atenció al públic i l'estructura directiva, i 264 més per a les tasques de liquidació. En aquest cas, la intenció seria integrar gairebé la totalitat dels 282 treballadors dels registres, si bé Salvadó admetia que les condicions i les garanties que demanen, com la incorporació directa a l'administració, són impossibles perquè no tenen "empara legal". El compromís, això sí, és que se'ls valorarà l'experiència per facilitar-los la incorporació mitjançant el sistema de concursos que s'haurà d'obrir per proveir definitivament les places. En total, el govern calcula rebaixar els 37 milions l'any que li costa ara delegar aquestes tasques a poc menys de 20 si els interioritza, amb la qual cosa se n'estalviarà uns 17.   Amb matisos, l'oposició va criticar els plans. El PSC troba els números presentats "poc creïbles", i va demanar una major comunicació amb els liquidadors si se'ls vol integrar. PP i C's van discutir que l'assumpció de les noves tasques suposi una major eficiència, a més que no estan d'acord en el fi últim, i van demanar més col·laboració amb l'administració estatal i europea, com va fer Catalunya Sí que es Pot, que en tot cas va donar "ple suport" al desenvolupament de l'ATC. La CUP va lamentar que la nova directora de l'agència no s'hagi nomenat per mitjà de concurs públic."

AVUI, CAL OMPLIR EL CAMP DEL BARÇA DE ESTELADES (30.000) – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep Lluis Domenech Gomez Biblioteca Arus

    L’ANC, Òmnium, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i l’associació de juristes Drets repartiran abans del partit de Champions League entre Barça i Celtic de Glasgow 30.000 estelades. L'acció ha estat impulsada per reaccionar contra la UEFA i defensar la llibertat d'expressió dels catalans i els seus símbols.   "Les sancions de l'organisme futbolístic europeu al club blaugrana per lluir estelades en partits de competició europea han fet que les entitats catalanes iniciessin aquesta acció. El Barça va ser sancionat per la UEFA a la final de la Champions League de Berlín el 2015 amb una multa de 30.000 euros per mostrar la bandera en qüestió, i posteriorment en els partits disputats la temporada passada, també de competició europea, amb 150.000 euros.   Les multes imposades al club blaugrana van ser recorregudes davant els tribunals per l'associació Drets. Actualment el recurs presentat segueix en curs i oficialment la UEFA està demandada judicialment per la vulneració de drets fonamentals dels catalans per mostrar una bandera que no està prohibida i que el Parlament de Catalunya ha donat el seu suport.  

catalunya-no-es-espanya-camp-nou

    Quan desplegar l'estelada al Camp Nou Les quatre entitats que repartiran les banderes als voltants del Camp Nou abans del partit demanen als seguidors presents al camp que durant la sortida dels jugadors al terreny de joc despleguin les estelades. A més a més, també animen a tornar-les a mostrar en els minuts 17 i 14 segons tant de la primera com de la segona part del partit." (Font editorial: EL NACIONAL.CAT)  

ESPANYA PODRIA SER EXPULSADA DE LA UNIÓ EUROPEA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep Lluis Domenech Gomez-Biblioteca Arus

  Artículo de Ambrose Evans-Pritchard, jefe de información económica internacional de “The Daily Telegraph”. Excorresponsal en los EE.UU. y en Bruselas. Partidario de la Unión Europea. “Se equivoca gravemente quien crea que la Unión Europea ayudará a aniquilar a los catalanes”. Los últimos acontecimientos me han dejado en estado de shock, especialmente por la reacción del gobierno de Madrid. Pero de todas maneras creo que las últimas declaraciones del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo, son indignantes. Lo que no entienden ni Madrid ni el ministro es que ellos ya no tienen la sartén por el mango. Decir que “nosotros utilizaremos el derecho de veto acogiéndonos a los tratados de la Unión para bloquear una posible adhesión de Catalunya” es no entender nada. Ellos, simplemente, no pueden hacerlo. Si España impidiera la adhesión, España misma estaría violando los tratados de la Unión; y la propia España podría ser expulsada. No digo que esto vaya a ocurrir. Pero, en cualquier caso, me sorprende el nivel de incompetencia y la voluntad que demuestra Madrid de llevar todo esto a una confrontación absoluta.  

cabra legio

Ignorar que han salido a la calle un millón y medio de personas, con la capacidad volcánica que ello conlleva, me parece una gran estupidez. En conjunto es muy preocupante, porque veo que se está llevando a extremos amenazadores con declaraciones como las de García-Margallo, pero también con las de algunos militares: extremistas, de acuerdo; pero todo esto no deja de ser significativo. La manera como lo presentan desde Madrid, incluida la carta del rey, que los catalanes persiguen quimeras, que quieren alterar el statu quo, etc., no tiene sentido. Ellos, por otra parte, están creando una especie de 1936. Es muy sorprendente.  

ejercito

Yo creía que 30 años de pertenencia a la Unión Europea habrían modificado lo suficiente la mentalidad de la derecha española. Pero los comentarios de los militares, de García-Margallo y otros, hacen que me pregunte si los militares pueden tener de nuevo algún papel en la democracia española. Espero que no. No hay camino de retorno, pero no deja de ser increíble todo lo que está pasando. Si el Ministro de Asuntos Exteriores británico hubiera hecho un comentario sobre Escocia como el que García-Margallo hizo sobre Catalunya, el escándalo hubiera sido magnífico. ¿Se lo imaginan? Además, la reacción de exaltación nacionalista en Escocia hubiera sido incontenible. Pero es que, además, no puedes actuar de esta manera en el siglo XXI. ¿Cómo reaccionará la Unión Europea? Bien, en Bruselas creo que intentarán evitar por todos los medios tenerse que pronunciar sobre toda esta cuestión. Pero si al final resulta totalmente inevitable, lo harán. Y si el Estado español piensa que Bruselas se pondrá a su lado para evitar que los catalanes ejerzan el derecho de autodeterminación, estará cometiendo otro error de juicio. Además, existe una agenda oculta de la Unión, no en la Comisión pero sí en otras partes de la maquinaria, que intenta promover un fortalecimiento del poder de las regiones en oposición a las naciones estado tradicionales, que en la práctica son un freno hacia la construcción de una estructura más federal, de supraestado de la Unión. Insisto: si en la Moncloa piensan que Europa les ayudará a aniquilar a los catalanes, están muy equivocados. Mucho. Com podeu veure, cal estar a veure-la venir.  

MINISTRE GARGALLO, QUINA POCA VERGONYA QUE TENS !!!! – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep-Lluis-Domenech-Gomez-987

  Les darreres declaracions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, sobre la unitat d'Espanya van provocar una indignació transversal en les forces polítiques catalanes. A les Espanyes i especialment a la Caverna de Madrid varen fer "Caldo gros". Fins i tot ha sortit per tot arreu (jo ho he vist al Twitter) un edifici com si fos una de les desaparegudes "Torres bessones" (pintades amb la bandera espanyola, aquella que a nosaltres no ens agrada veure-la ni en pintura) i un Avion anant contra la torre amb una bandera catalana.  

margallo

  Com podeu veure, si el dropo del Ministre la va "cagar" els altres no tenen nom. Això és de "malparits", perquè brometa i conyeta a conyeta, aquests desgraciats de pare i mare ens estan tractant de ser més perillosos que els terroristes. Això no està bé, però jo (i crec que vosaltres també) em pregunto com se sentiran les famílies de les víctimes dels terroristes.  

bandera-escatalana

Aquests desgraciats, ja els anava bé que hi havès terrorisme. Ara que sortosament no n'hi ha, estan orfes. Borden com gossos de veure que a Catalunya, mani rera mani, no es trenca ni un vidre. El diari en qüestió es EL ESPAÑOL, del Pedro JOTA. (Sense comentaris)   El president de la Generalitat va trobar "feridor" per les víctimes del terrorisme que Margallo declarés: "Un atac terrorista se supera, la dissolució d'Espanya és irreversible." De fet, l'exportaveu de l'Acvot Roberto Manrique va escriure al seu blog que "cal ser molt mala persona per dir que un atemptat se supera". Oriol Junqueras hi veu una actitud "molt tradicional" que evidencia que l'Estat i els ministres han desconnectat de la majoria de catalans. Per Ada Colau, van ser unes declaracions "faltades d'ètica i profundament antidemocràtiques". Miquel Iceta, líder del PSC, les va qualificar de "molt desafortunades". I cal esperar encara, la botifarrada de mentides que sortiran.   Per cert, hi va haver una cosa que no em va agradar. A la manifestació de la nit dels de la CUP i companyia, varen fer de les seves. Varen cremar retrats del Borbó i banderes espanyoles, franceses i de la Unió Europea. Vinga fot-li fort, nen.... Mireu, jo al Borbó no el puc veure ni en pintura, la bandera d'Espanya tampoc, però fer aquestes coses, és donar-li's la raó i llençar benzina al foc.    crema de banderes catalanes - josep lluis domenech (Com podeu veure no pasa res si es crimen banderas nostres) Per cert un cop dit això, em passo pel sota ventre la llei que permet a Escanya, empresonar a qualsevol dropo per haver cremat quelcom. Això són lleis d'estats predemocràtics per no dir altra cosa. Ells ja saben que als estats Units, cremar una bandera yankee no és delicte i tampoc cremar una foto del President. Tenint en compte que qualsevol President d'Estats Units, Bush fill inclòs, sempre és millor que tenir un Borbó, és a dir una Monarquia Absolutista. Ah, me´n oblidava el Ministre d´Injusticia Espanyol, el senyor Català, ja ha amenaçat al President Puigdemont, però d´això en parlarem demà. Bé, ja veieu com està el pati. La Mare que els va arribar a parir....

EL BISBE OMELLA I CATALUNYA, AI SENYOR DÉU MEU – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

masoneria-espanola-josep-lluis-domenech

Val a dir que els meus pares, sense demanar el meu parer, amb varen fer catòlic. En principi cap problema però darrerament m´han fet sentir incomode, amb aquest cony de frare, de capellà Sr. Omella, que el Papa ens va enviar a Catalunya, per dirigir la Diòcesi de Barcelona. Encara que no hi vaig molt a missa, i a actes religiosos, tinc molt bones amistats en aquests cercles, i n'estic molt cofoi, perquè en general són molt bona gent.  

omella

Us faig a mans una carta al Director  del diari AVUI que ens ha enviat un patriota cristià, i no faig cap comentari, n´estareu d´acord tots: "Hem dirigeixo a vostè com a nou bisbe que és de Barcelona. Permeti'm que em presenti. Tinc 77 anys i he tingut dues ties monges franciscanes. A la meva dona Déu la va cridar fa uns tres anys. A un fill (el segon d'un total de quatre), Déu també el va cridar quan tenia tres anys. Amb la meva dona vàrem ser catequistes i voluntaris de Càritas Parroquial de Gelida, de la qual actualment en sóc secretari. Com pot veure, sóc un catòlic practicant i conseqüent. Vostè, com a persona, em mereix tots els meus respectes. Però com a bisbe, no. Com a persona, vostè pot estar en contra dels que volem una Catalunya independent; però com a pastor (com a bisbe), té l'obligació d'atendre i ajudar totes les ovelles, inclús les que no pensen com vostè. Vaig assistir a la conferència que va donar fa uns mesos al parc de la Ciutadella. Vostè va demostrar ser un bon torero, ja que va tenir l'habilitat de "capejar" aquelles preguntes que l'incomodaven. A mi ja em va donar la sensació que un bon torero probablement seria un mal pastor. Vostè "per problemes d'agenda" (?) (un clàssic de tots els polítics), no va oficiar la missa de la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de setembre. En canvi no va tenir problemes d'agenda (?) per celebracions relacionades amb la gent que vol destruir Catalunya. Té una manera molt peculiar de cuidar les ovelles catalanes. Com a persona, em mereix tot el respecte, però em sap greu dir-li que no el reconec com el meu pastor. Creu que la seva actitud seria la que tindria Jesús?" NARCÍS BANCHS i VALLS Gelida (Alt Penedès) A vegades se m´escapa...CONY DE FRARES !!!! El meu pare, tenia el costum  de jugar amb les paraules catalanes. A vegades feia com feien els pagesos d´abans i deia: " Me cago en deu i no renego". Hi havia moltes dones que es posaven les mans al cap. De segur vosaltres no. El meu pare no  deia cap renec.

ELS HEM TORNAR A FOTRE ALS ESPANYOLS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

 

Josep-Lluis-Domenech-Gomez-987

Puigdemont va atendre amb cara seriosa la petició que, des de l’escenari, li feia el conductor de l’acte, Quim Masferrer: “No ens decebeu, no ens decebeu, no ens decebeu”, va insistir l’actor, després de recordar a les autoritats la il·lusió que estava movent aquella gentada.   La millor resposta a les especulacions dels espanyols de la Caverna i dels Botiflers declarats i coneguts que tenim a Catalunya la van donar ahir milers de persones amb una nova mostra de civisme i determinació, reclamant festivament la sobirania de Catalunya. La cinquena manifestació multitudinària consecutiva va tornar a omplir de famílies carrers i places. Barcelona, Berga, Salt, Lleida i Tarragona.  

diada2016-josep-lluis-domenech

Els partits espanyols i les seves sucursals residuals a Catalunya, han tornat a rebre. Ja no poden fer servir el que anaven dient fa dies. És a dir que el "suflé catalan se ha rebajado". La ciutadania de Catalunya els ha tornat, a vèncer, amb cançons, música, participació i el més important amb valentia democràtica reforçant la idea de la que ve ara es a dir la  República democràtica catalana, que ens alliberi de l'opressió fastigosa borbònica que patim els catalans després de tres segles d'opressió.  

diada-2-2016

Del més petit al més gran, amb la revolta d'un somriure com més trigui Madrid a entendre-ho més difícil li resultarà justificar davant la comunitat internacional el tracte que dispensa a les demandes catalanes. La seva darrera Colònia que li queda després de la pèrdua de Cuba i Filipines.   El que està a punt, doncs, no és la república: és el conflicte institucional, un peatge que l'Estat no ens estalviarà. Ara veurem en els dies que vénen, les cabronades institucionals d'aquesta monarquia predemocràtica de l'estat espanyol.   Estan molt emprenyats, carregaran contra tot. Ara tenen "barra lliure". Cal recordar-ho i ens cal no aflonjar. El president Puigdemont va destacar ahir a Salt, que l'independentisme català havia respost "com una sola veu" i va avisar: "Qui n'hagi de prendre nota que en prengui, perquè això ha vingut per quedar-se".   El President de Òmnium es va equivocar. Va dir "Això no ho para ni Déu". A Déu no li cal parar res, perquè Déu és català. I a sobre és un bon fill, que estima molt a la Verge de Montserrat que és Indepe fins al moll de l'os.   El Ministre Margallo, la va tornar a cagar. Va voler escalfar la Diada i va dir que era pitjor que Catalunya se´n vagi que un atemptat terrorista. Encara que, repeteixo la va cagar, en una part tenia raó. Quan ens n'anem, quedaran fets una merda de país. I això fa "pupa" i ells ho saben. Senyor que el bonbin i que el moqui la iaia. La frase de Grouxo que deia: "És millor estar callat i semblar estúpid que parlar i esvair els dubtes definitivament", ja ho sabeu. A més de ser un "empastillat" dels collons, perquè li dóna la raó al Groucho Marx.   Cal dir a tots els nostres polítics: Nosaltres hem tornat a omplir els carrers, ara vosaltres proclameu la independència abans de la Diada vinent. Avui. Cal gaudir del descans i anar veient els dropos de Madrid, explicant mentides. Demà més. I per si de cas, tota aquesta porcada de Madrid i els botiflers de Catalunya, que vagin a cagar a la Via. Visca Catalunya.

CATALANS, TOTS AL CARRER, VISCA LA TERRA – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

masoneria-espanola-josep-lluis-domenech

DESPERTA CATALUNYA, HA SORTIT EL SOL

DE BON MATI, SORTIRÀ LA CORONELA PER GUARDAR I PROTEGIR ELS CATALANS.

coronela-1

Aquest dia màgic que comença ben d’hora ben d’hora al peu de Rafel Casanova i que acaba ben tard al peu de l’escenari del Concert per la Llibertat ens ajuda a recordar qui som i per què lluitem.

Avui, per motius que van des de l'emoció profunda fins a la racionalitat més radical, un cop més ens cal que tots els ciutadans de Catalunya, que volem la Independencia, sortim al carrer i expressem el  suport a la independència, el sobiranisme, l'autogovern, qualsevol de les paraules que expressen els graus de la voluntat de ser i la consciència que venim de lluny.

  El món ha de constatar, un cop més, que la solució per a Catalunya serà democràtica, amb urnes, o no serà. I que els catalans estem disposats a demostrar- ho les vegades que calgui. Nosaltres no ens mourem mai per la gestualitat estèril ni pel cop d'efecte. Som al tram final del procés i cal molta serenitat per culminar-lo.      

freedomCAT-Josep Lluis Domenech

    I A LA TARDA TOTS PLEGATS A TOTS ELS INDRETS      A les 17.14 h comença el batec Les campanes de la Seu Vella de Lleida marcaran l'inici de la mobilització a les 17.14 hores. Després de llegir un manifest, sonarà una cançó que marcarà el ritme de l'acció. Els assistents disposaran d'uns punts de cartolina, repartits prèviament, que aniran aixecant enlaire, mostrant la part de color groc, per simular l'efecte d'un batec. La mateixa acció es repetirà després a Berga, Salt, Tarragona i, finalment, Barcelona. Un cop el batec s'hagi reproduït als cinc punts, un coet a cada ciutat marcarà el moment d'aixecar totes les cartolines a la vegada al ritme de la música, alhora que colles castelleres formaran els "pilars de la República Catalana", com els ha definit l'ANC. A cada ciutat es podrà seguir el que passa a la resta a través de grans pantalles.     I cal que quedi ben clar: Si un referèndum pactat resulta impossible cal canviar tant la música com la lletra del relat estratègic del que significa un projecte de progrés. L'opció és la desconnexió pacífica de l'estat que ho impedeix.  

flama-canigo - Josep Lluis Domenech Gomez

  VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!!!!!!!

LA CORONELA, CATALANS – JOSEP LLUIS DOMENECH GOMEZ

   

Josep Lluis Domenech Gomez 3

  El President Puigdemont, ha preservat, amb seny i patriotisme, a LA CORONELA que encara no  perquè, s'havia intentat treure dels carrers de Barcelona, en una festa tan nostrada i important com és la de l'11 de setembre, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.  

coronela-1

Tots els catalans que sortíem el dia 11 pels carrers del cap i casal de Catalunya, veiem amb satisfacció i orgull, les desfilades de la nostra CORONELA. Tot continuarà igual i la seguirem veient. Però a més a més, demà, el President de la Generalitat de Catalunya, rebrà personalment a LA CORONELA a Palau.

GRÀCIES PRESIDENT PER PRESERVAR LA CORONELA

Però tots sabem ben bé el que es LA CORONELA? Us en faig cinc cèntims, perquè demà quan sortiu al carrer i la veieu passar, encara la respectem més.

Obrim la porta a la llibertat desitjada a tots aquells que sou pacífics a tots aquells que sou ferms a tots aquells que sou tossuts a tots aquells que ameu la llibertat a tots aquells que ameu la vostra terra

a tots i totes os convoquem.HISTÒRIA-RESUM DE LA CORONELA

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives. Formada en bona part per artistes i menestrals dels gremis de la ciutat, s'organitzava en companyies, sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat, encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar dels portals i muralles fins al 1714, quan fou desarmada i abolida després del darrer setge de la guerra de Successió espanyola, passant a partir llavors a estar custodiada per l'exèrcit reial.   Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna: Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o Coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'Oficis.    

coronela-2

La progressiva coordinació dels camperols i contra les agressions externes dugué a l'establiment del sagramental el 1068 pel comte Ramon Berenguer I que recopilà els usatges vigents en la seva època donant lloc a la primera codificació del dret català, els Usatges de Barcelona. Al nucli d'aquesta compilació ja figurava l'usatge Princeps namque, que atorgava al Prínceps, el comte de Barcelona, la potestat de cridar a les armes als nobles feudataris i a tots els catalans lliures per a la guerra en cas d'amenaça a la seva persona o invasió del seu territori. La redacció definitiva dels usatges es va fer durant el regnat de Jaume el Conqueridor. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partit per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les Corts de Barcelona de 1251 on establí la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al seny natural.

Durant l'edat mitjana, els comtes de Barcelona van emprar l'usatge Prínceps namque per convocar les hosts de nobles feudataris, als ordes militars, als cossos d'almogàvers, així com a les hosts veïnals de les ciutats i viles catalanes, obligant a tots els catalans d'entre 16 i 50 anys a presentar-se armes davant el comte de Barcelona, aportant vestimenta i armes pròpies, i rebent a canvi una paga per cada dia de servei. L'usatge va ser activat per Pere el Gran durant la Croada contra la Corona d'Aragó i per Pere el Cerimoniós durant la Confiscació del Regne de Mallorca i la Guerra dels dos Peres.

  En les Corts de Barcelona de 1368 es va regular la convocatòria amb l'aportació d'un servent (combatent) per cada 15 focs, passant la responsabilitat de la mobilització als regidors dels comuns. La host veïnal de Barcelona va ser reglamentada en 1395 amb les disposicions elaborades pels consellers de Barcelona, estipulant que la ciutat pagaria a la host fins al punt de reunió assenyalat pel rei d'Aragó, moment a partir del qual passava a servei i paga del rei. El 1374 es va acordar la commuta del servei per una quantitat de diners amb els quals es contractaven els homes més aptes per al combat, de manera que passà a ser un fogatge o impost de guerra. Tanmateix, la mobilització general es mantenia invocant els princeps namque a través del repic de campanes a sometent.

coronela-3

La ciutat, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada per l'exèrcit borbònic, de 25.000 homes comandat per Restayno Cantelmo Stuart, el duc de Pòpuli.[90] el 25 d'agost de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos a causa de l'escassa capacitat artillera dels atacants.   Quan s'inicià el setge s'ordenà reforçar la defensa amb la formació de les esquadres de quarts destinades a obres de defensa i tasques de vigilància. agrupant els civils i refugiats no allistats a l'exèrcit o la Coronela, formant vuit esquadres, amb més de 700 homes, el 1r batalló de Sant Ramon de Penyafort, 2n batalló de Santa Maria de Cervelló, 3r batalló de Sant Salvador d'Horta, 4t batalló de Sant Oleguer, que es van acabar integrant a la Coronela i a finals del setge es van transformar en quatre batallons:   Entre el 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 s'inicià l'intent més seriós per part de les autoritats catalanes d'afavorir l'aixecament del país i atrapar l'exèrcit de Pòpuli entre dos focs. L'anomenada Expedició del Braç Militar, encapçalada pel diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, que trenquen el setge desembarcant a Arenys 300 genets i 300 fusellers amb l'objectiu de reorganitzar forces a l'interior del país, perseguits per 10.000 soldats borbònics en diferents columnes, i que arrasen els pobles per on ha passat l'expedició. Acaben reclutant uns 5.000 voluntaris però els fou impossible organitzar una acció de socors a la ciutat. Aquest fracàs en l'intent d'atrapar Pòpuli entre dos focs però, consolidà la resistència a l'interior del país i reforçà la plaça de Cardona.   En una primera fase del setge, Pòpuli se centrà en la conquesta dels convents i masos del voltant de Barcelona amb la intenció d'estrènyer el cinturó del bloqueig. Tot i la superioritat numèrica de les tropes borbòniques, aquesta tasca esdevingué un vertader infern per Pòpuli a causa de l'eficàcia de la defensa i, sobretot, de l'artilleria catalana sota el comandament del valencià Joan Baptista Basset que provocà vertaderes matances a les tropes borbòniques. La conquesta de la plana de Barcelona fou cobrada amb moltes víctimes per la banda borbònica i tingué com a punt àlgid la batalla del Convent dels Caputxins el dia 17 de maig.   El 30 de novembre de 1713, els 5 magistrats del Consell de Cent de Barcelona finalitzaren el seu mandat anual i foren escollits els nous consellers. Rafael Casanova fou escollit nou Conseller en Cap de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat que comportava el grau de coronel de la Coronela, la milícia ciutadana, que era la base més nombrosa de la guarnició, i el de cap militar de la plaça, i es convertí en l'ànima de la resistència. El nou govern de la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la que se sortiria a l'acat dels assetjants i organitzar un aixecament a l'interior amb per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant Antoni Desvalls i de Vergós.

coronela3

Havent conquerit el Convent dels Caputxins, el duc de Pòpuli pogué avançar les trinxeres i iniciar, gràcies a l'arribada de canons francesos de gran calibre, el bombardeig sistemàtic a la ciutat. L'objectiu no foren les defenses de la ciutat sinó les cases i els ciutadans de Barcelona.[97] Tanmateix, i tot i que la ciutat patí greus destrosses i barris sencers quedaren completament enrunats, la població pogué refugiar-se a la platja de Sant Bertran, al peu de Montjuïc i a l'Arenal, a l'actual Barceloneta. Així doncs, la població se salvà del gran bombardeig refugiant-se fora de la ciutat. Davant d'aquesta situació, Pòpuli demanà a l'almirall Jean Baptiste du Casse, que comandava l'estol del bloqueig marítim a la ciutat, que des del mar es bombardegessin aquelles platges per tal d'obligar la població a entrar de nou a la ciutat. Ducasse respongué que en tota la seva carrera militar no s'havia trobat en una situació igual i que no cometria aquella brutalitat sense una ordre expressa de Lluís XIV de França.   Van lluitar amb una força i una determinació admirables davant d'un exèrcit professional i enormement superior. Membres destacats de la Coronela Coronel de la Coronela Rafael Casanova Capità Francesc de Castellví i Obando Capità Aleix de Sentmenat i de Requesens   (Aquest Resum de LA CORONELA pertany a l´article de la nostrada VIQUIPEDIA CATALANA)

Web de ciutdania catalana, amb articles de Maçoneria, de costums i folclore català